Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

venerable de Zeus. Deu haver estat un somrient funàmbul del perillosíssim	escarn	o un vulgar i covard adulador. Però no ens és lícit de judicar Zeus i les
amb una porqueria d'arma que ni a llança no arriba? I potser, per	escarn	, de plàstic. Avui tot ho és", es disgustava, pessimista, el meu oncle
de matar i de consumir el tòtem, però no d'insultar-lo. Si un indígena fa	escarn	de l'animal epònim d'un altre indígena o l'insulta, aquest n'informa el
i s'arrapa a les parets del penya-segat. De sobte, cara a la mar, com un	escarn	a la llum i a la vida, la portalada immensa, la gola oberta als camins
als cortisans que li eren a la vora— "qui gosa insultar-nos amb aquest	escarn	flestomador? Agafeu-lo i desemmascareu-lo —que nosaltres sapiguem qui
amb un imprevist: —¡Pretenciosos!— I van rubricar l'	escarn	amb una ràfega de foc. Eren allí, a uns metres. Els havíem vist
dels catalans—, es va trobar que el mateix soldat invasor que arriava amb	escarn	la bandera barrada dels nostres palaus de govern, obria la porta dels
quan en tengués avinentesa, d'aquella burla i afronta que, per gran	escarn	, li havia fet l'arquebisbe. Dies havien passat, que en Guillem de
que l'arquebisbe passava per les seves terres, li va reverdir l'	escarn	que li havia fet aquell dins la presó i va tremolar d'ira. Preses les
vostre marit i senyor ha mort el senyor arquebisbe de Tarragona pel gran	escarn	que li havia fet aquest quan el vostre marit estava en presó, al castell
I aquesta història de la presó soferta p'en Guillem de Montcada i de l'	escarn	que li va fer l'arquebisbe de Tarragona i de la venjança que després en
Feia la gent un cop a l'any fort escarment, feixuc	escarn	. Des de terrats oberts al vent, assolellats, o en
Discutidors de grec, un cec i un altre cec davant l'	escarn	del llec. "Pólemos Patér Pánton": l'anguniós malson
presó per camins del no-res suprem destret de folls sota l'	escarn	del torb, calmes rengleres d'or tramuntat a ponent,
Discutidors de grec, un cec i un altre cec davant l'	escarn	del llec. "Pólemos Patér Pánton": l'anguniós malson
al os. Tan solament mos llavis no es podreixen, per	escarn	de mon cos... Les galtes tenc totes inflades de tant de
puc defugî... Perquè com Déu me perseguíeu? No em basta tant d'	escarn	? M' heu avorrit de mort, i si podíeu, vos assaciaríeu
àngel caigut! Són les tràgiques llanternes qui brillen per mon	escarn	. Són les roses sempiternes del Dimoni, Món i Carn. I,
El papalló del bes, tornat eruga, posa en l'amor una punta d'	escarn	. De sobrenatural, en tu, què resta? Tes cardinals virtuts
del cos de l'esposa? i, per tant, l'endemà, penedit de l'	escarn	del consorci, el divorci jugant, a trencar-lo s'esforci?
i pregant al rei i a tot el seu poble. I Euríal respongué i va fer-li	escarn	a la cara: —No, el que és a tu, foraster, no puc comparar-te
conditione. Els blancs espremen tot el suc dels negres, a	escarns	i a fuetades, fins al darrer sospir dels negres. Els
en los seus conexements y tentatives, y no enmalahida ab l' amor á l'	escarn	y á l' irreligió. IV. Unes quantes cites. Entre 'ls homens de
mà; no t'oblidis dels mísers. ¿Per què l'impiadós fa	escarn	de Déu, diu en son cor: "Ell no demana comptes?"
oprobi de tothom, rebuig del poble. Tots els qui em veuen fan	escarn	de mi, obrint els llavis i brandant el cap: "Confià
se'm consumeixen els meus ossos. De tots mos enemics só fet l'	escarn	, capcineig pels veïns, terror pels coneguts; fugen de
venda. Ens has posat d'oprobi entre els veïns, d'	escarn	i de riota dels qui ens volten. Ens has fet el refrany de les
Sorgeix, oh Déu, a defensar ta causa, recorda't dels	escarns	que cada dia t'adreça l'insensat. No oblidis pas els
fins a l'enfit; ben enfitada està l'ànima nostra de l'	escarn	dels satisfets, del menyspreu dels orgullosos. Salm CXXIII
Suporteu-me i deixeu que jo parli, i després no fareu cap	escarn	. Jo rai, va contra els homes la meva queixa? Com,
Ho veieren els justs, i se n'alegraren i en feia	escarn	l'innocent: "Tan cert, són anorreats els nostres opositors
reprimí, la por / i el goig sacrificat. I cada ocasió / perduda ara fa	escarn	de tan folla prudència. // ...Però, de tant rumiar, tant recordar, / el
món i els dolors. El sant: Oh Déu meu! Sense cap	escarn	el dus sobre la teva carn! La noia malalta de
li ha fet saber, però únicament quan els veïns estiguin tips de fer-ne	escarn	. I madame Claude, en comptes de respondre-li, m'ha indicat amb la mirada
pel que fa a la participació del Parlament de Catalunya. Amb cert	escarn	envers les nacions subestatals europees, el Comitè de les Regions està
dels teus ports meridionals, on qui sap si faràs	escarn	de tu. Cap dona, tanmateix, no sabé mesclar als besos
velocitat a persones amb baixa puntuació. En alguns llocs, per a més	escarn	, es mostra públicament la identitat dels qui tenen una puntuació molt
vers Déu, que la sent compadit: —Abans de nodrir un trist	escarn	entre els meus braços, més m'hauria valgut parir un niu
fel d'una dolor llunyana; pobre diable estimat, davant d'aquell	escarn	, vaig sentir tots els becs i totes les mossades dels