Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—No ho sé. On, anava a caure? —"I vós esteu contenta?" —	escarneix	el vell, repetint la pregunta que moments abans ha fet a la noia—. Et
—Doncs no. Ni sabeu què cerqueu ni en quin lloc ho podreu trobar. —	Escarneix	—: "De vegades els papers es barregen..." Sempre, es deuen barrejar! La
d'un bòria avall, però la dida no hi era massa aficionada, perquè la gent	escarnia	i maleïa l'indefens i assotat lladregot, i aquest, impenitent i
mateixes escoles. Fou després quan decidí de no fer mai el mateix camí i	escarnir	una desconeguda, que canviava tot sovint la manera de caminar, adoptant
dels roures; i al penya-segat de solana l'alzina	escarneix	l'erma costa. Roques de part i d'altra, grises... cossols
l' enlluhernava ab la resplandor de la caritat allí present, insultada,	escarnida	per sos baixos instints. Se descubrí humilment, acotá 'l cap y seguí com
Xinxa, pobre Xinxa! ¡Com te motejan, com t'insultan, com t'	escarneixen	los que 't deurían un pedestal! Perque prou saben tos detractos, que lo
lo)] y á la de vostra filla, si sou pare? ¿Per qué teniu valor per	escarnir	me [(Amenassant)] quant jo puch realisar una venjansa? ¿Per qué 'm
una prova del teu odi. Estàs prou serè per a no oblidar cap detall. T'ha	escarnit	per sempre i la castigaràs per sempre." Cosme Aguilera va encendre un
la seva imatge representava una prova de servilisme envers el seu record;	escarnir	-la en altres dones, què implicava sinó viure en ella fins a les més
ulls, com si mesuressin l'energia de què eren mútuament capaços. —Et vaig	escarnir	en altres dones! Eren els ulls de Mònica; els d'aquella núvia ingènua que
fet vagues, protestes i revoltes cada vegada que el seu cinisme ens ha	escarnit	amb un exemple vergonyant. Darwin. —Però, que no ha servit de
no ets lliure, sinó l'esclau de tu mateix; i goses	escarnir	el nostre deure amb insolència! Regna, regna a l'Infern, els
la veritat és trepitjada per molta gent que s'alaben de trepitjar-la i	escarnir	-la. Naturalment que una nació arribant a posseir i manifestant la seva
de llàgrimes apassionades. La malaltía de Lady Madelina havía	escarnit	llarg temps la ciencia dels seus metges. Una apatía fixa, un gastament
la nit, el Crist etern clavat en creu encara una altra volta, assotat i	escarnit	pels botxins i al cap la corona d'espines. Les llàgrimes li van cara
i contorsions: heus-la aquí tan lletja com calia per embellir aquella que	escarneix	. Hom vol a ciutat que força idiotes d'ambdós sexes tinguin talent; hom
més fer flaire que gratar com tu, pollós, que no tens pintes!... Si li	escarnien	els ves, els oi?, els i ara! barcelonins, ell feia
a la boca, giren la cara i filen diligents cap a la porta. El seguici els	escarneix	... Resten sols amb el mort l'enterrador i el vell del cigarrot...
rebre, en sap treure arguments demostrant que té dret i fins obligació d'	escarnir	, de befar i de pegar son pare. Excitació indirecta, doncs, als atenesos
de sortir al carrer. La llibertat de viure com Deu mana, vergonyosament	escarnida	pel despotisme popular... Y aquella xusma, aquella, ens havía de
llur parlar. No endebades, tot estant amb els llops, havia après a	escarnir	el crit de les daines en la Jungla i el gruny del porquet salvatge. I,
hi havia quelcom que florís, acompanyant les granotes en llurs chors o bé	escarnint	els ducs petits que cuclegen en les nits clares, amb un capgirament dels
Però ja heu fet la volta, i sou a la plaça Nova, on els arcs voltaics	escarneixen	la lluna, i el vaivé de les gents, que seriosament han plegat la feina
de les gents, que seriosament han plegat la feina sense plegar la dèria,	escarneix	la dansa de la vostra ombra en el darrer tombant, i les botigues tancades
en el darrer tombant, i les botigues tancades i els rètols apagats volen	escarnir	la noblesa de la fosca. Vós escolteu per si sentiu les passes femenines
i engegava darrera de l'enemic un seguici de babarotes murriesques per	escarnir	-lo en sa retirada: simulà donar-li corda com a un rellotge, féu acció de
que en cas de molta conveniència. En efecte, el pobre animal, que en vida	escarneix	la part ridícula que, amb perdó, existeix a l'/Homo sapiens\, en
No cal pas dir les admiracions que desvetllen. Admiracions aconseguides	escarnint	, molt rudimentàriament, això que entre els homes a penes no assoleix la
i jo home llis i si el pare em palpa, no sia jo als seus ulls com qui	escarneix	i no adugui jo sobre meu maledicció i no benedicció. I sa mare, per tota
esperits quan el seny els ha abandonats. Però si fins ens ofenem si algú	escarneix	el nostre parlar, o els nostres andamis, si algú ens retreu algun defecte
Tots dos sols? —va dir amb molta calma. —Tots dos sols? —repetí Trianera,	escarnint	-lo.— Quina tranquil·litat! No, no estan sols. En Peret i la Giraldita els
amb les quals el mal gust o la mala criança o la fador rutinaria	escarneixen	la malicia; i d'aquests bolets de l'expressió, en trobem, a un poble que
inescalades i els fondals inexplorats, plens de quietud i de misteri,	escarnien	aquestes estridències profanadores amb sarcàstica impertinència. En Ponsa
seva estimada a un ésser vulgar i se l'imagina, marcint-se, incompresa i	escarnida	pel marit egoista i bestial. En sortir de cal notari, encara amb els
treien a engegar; després, el plor d'un infant i la veu d'un altre que l'	escarnia	. Això li encomanà una gran tristesa. Es llevà amb recança. La seva roba
esdevenen vius a Catalunya i en els quals el nostre heroi poètic,	escarnint	els poetes de Castella, fa donar els primers crits a la nostra llengua,
i que en aquells moments del començament de la decadència castellana eren	escarnits	i befats a Catalunya, que es preparava, com veurem ara mateix, a defensar
i el respecte a la Constitució catalana que havia estat vulnerada,	escarnida	i combatuda pel primer ministre omnipotent del rei d'Espanya, que era el
catalana, després de veure que la Constitució nostrada és violentada i	escarnida	ignominiosament pel nét de Lluís XIV, que és Felip V, que representa la
als seus reis la Constitució que aquests derogaven, abolien, robaven i	escarnien	a la terra catalana indefensa contra del despotisme universal, perquè si
i Santes Creus, on la part més ignorant del poble català va destroçar i	escarnir	les mòmies, els ossos i les cendres d'aquelles tombes i les pedres de
l'altra pel·lícula que va fer amb Buñuel, la religió catòlica era	escarnida	d'una manera francament grossera, així com els principis de la moralitat
el mitjà més fàcil de corregir els deixebles, és que el mestre els imiti	escarnint	-los per tal d'esmenar-los. Quan és cosa d'elegir entre deures que porten
costat! —Sí... És cert... —barbotejà Marianneta. —Sí... És cert... —l'	escarní	afectuosament el baró. —És clar, després de tants anys de no poder parlar
ample la llavor del blat comprada amb el pa que s'ha tret de la boca,	escarnit	encara per mitja dotzena de garsotes lladres que n'hi robaran la meitat.
i que s'hi encararà sense terror. ¿Quin és el filòsof francès que, per	escarnir	les modernes doctrines alemanyes, deia: "Jo sóc un déu que ha sopat
gàbia penjada sota l'estarruf de l'esparreguera d'aquella finestra,	escarneix	el silenci del carreric amb els cops secs del seu set per vuit. Tot
un actor, un xerraire, o aquests predicadors ridículs que, tanmateix,	escarneixen	amb molta gràcia els procediments clàssics de la retòrica? Déu immortal!,
que una sobtada pal·lidesa el traeix... Sonen dos trets. Un eco els	escarneix	qui sap on. Tombes el cap: el gran de can Fenosa trontolla amb les mans

Pàgina 1 (d'11)

50 següents