×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb escarnir |
Freqüència total: 526 |
CTILC1 |
—No ho sé. On, anava a caure? —"I vós esteu contenta?" — | escarneix | el vell, repetint la pregunta que moments abans ha fet a la noia—. Et | —Doncs no. Ni sabeu què cerqueu ni en quin lloc ho podreu trobar. — | Escarneix | —: "De vegades els papers es barregen..." Sempre, es deuen barrejar! La | d'un bòria avall, però la dida no hi era massa aficionada, perquè la gent | escarnia | i maleïa l'indefens i assotat lladregot, i aquest, impenitent i | mateixes escoles. Fou després quan decidí de no fer mai el mateix camí i | escarnir | una desconeguda, que canviava tot sovint la manera de caminar, adoptant | dels roures; i al penya-segat de solana l'alzina | escarneix | l'erma costa. Roques de part i d'altra, grises... cossols | l' enlluhernava ab la resplandor de la caritat allí present, insultada, | escarnida | per sos baixos instints. Se descubrí humilment, acotá 'l cap y seguí com | Xinxa, pobre Xinxa! ¡Com te motejan, com t'insultan, com t' | escarneixen | los que 't deurían un pedestal! Perque prou saben tos detractos, que lo | lo)] y á la de vostra filla, si sou pare? ¿Per qué teniu valor per | escarnir | me [(Amenassant)] quant jo puch realisar una venjansa? ¿Per qué 'm | una prova del teu odi. Estàs prou serè per a no oblidar cap detall. T'ha | escarnit | per sempre i la castigaràs per sempre." Cosme Aguilera va encendre un | la seva imatge representava una prova de servilisme envers el seu record; | escarnir | -la en altres dones, què implicava sinó viure en ella fins a les més | ulls, com si mesuressin l'energia de què eren mútuament capaços. —Et vaig | escarnir | en altres dones! Eren els ulls de Mònica; els d'aquella núvia ingènua que | fet vagues, protestes i revoltes cada vegada que el seu cinisme ens ha | escarnit | amb un exemple vergonyant. Darwin. —Però, que no ha servit de | no ets lliure, sinó l'esclau de tu mateix; i goses | escarnir | el nostre deure amb insolència! Regna, regna a l'Infern, els | la veritat és trepitjada per molta gent que s'alaben de trepitjar-la i | escarnir | -la. Naturalment que una nació arribant a posseir i manifestant la seva | de llàgrimes apassionades. La malaltía de Lady Madelina havía | escarnit | llarg temps la ciencia dels seus metges. Una apatía fixa, un gastament | la nit, el Crist etern clavat en creu encara una altra volta, assotat i | escarnit | pels botxins i al cap la corona d'espines. Les llàgrimes li van cara | i contorsions: heus-la aquí tan lletja com calia per embellir aquella que | escarneix | . Hom vol a ciutat que força idiotes d'ambdós sexes tinguin talent; hom | més fer flaire que gratar com tu, pollós, que no tens pintes!... Si li | escarnien | els ves, els oi?, els i ara! barcelonins, ell feia | a la boca, giren la cara i filen diligents cap a la porta. El seguici els | escarneix | ... Resten sols amb el mort l'enterrador i el vell del cigarrot... | rebre, en sap treure arguments demostrant que té dret i fins obligació d' | escarnir | , de befar i de pegar son pare. Excitació indirecta, doncs, als atenesos | de sortir al carrer. La llibertat de viure com Deu mana, vergonyosament | escarnida | pel despotisme popular... Y aquella xusma, aquella, ens havía de | llur parlar. No endebades, tot estant amb els llops, havia après a | escarnir | el crit de les daines en la Jungla i el gruny del porquet salvatge. I, | hi havia quelcom que florís, acompanyant les granotes en llurs chors o bé | escarnint | els ducs petits que cuclegen en les nits clares, amb un capgirament dels | Però ja heu fet la volta, i sou a la plaça Nova, on els arcs voltaics | escarneixen | la lluna, i el vaivé de les gents, que seriosament han plegat la feina | de les gents, que seriosament han plegat la feina sense plegar la dèria, | escarneix | la dansa de la vostra ombra en el darrer tombant, i les botigues tancades | en el darrer tombant, i les botigues tancades i els rètols apagats volen | escarnir | la noblesa de la fosca. Vós escolteu per si sentiu les passes femenines | i engegava darrera de l'enemic un seguici de babarotes murriesques per | escarnir | -lo en sa retirada: simulà donar-li corda com a un rellotge, féu acció de | que en cas de molta conveniència. En efecte, el pobre animal, que en vida | escarneix | la part ridícula que, amb perdó, existeix a l'/Homo sapiens\, en | No cal pas dir les admiracions que desvetllen. Admiracions aconseguides | escarnint | , molt rudimentàriament, això que entre els homes a penes no assoleix la | i jo home llis i si el pare em palpa, no sia jo als seus ulls com qui | escarneix | i no adugui jo sobre meu maledicció i no benedicció. I sa mare, per tota | esperits quan el seny els ha abandonats. Però si fins ens ofenem si algú | escarneix | el nostre parlar, o els nostres andamis, si algú ens retreu algun defecte | Tots dos sols? —va dir amb molta calma. —Tots dos sols? —repetí Trianera, | escarnint | -lo.— Quina tranquil·litat! No, no estan sols. En Peret i la Giraldita els | amb les quals el mal gust o la mala criança o la fador rutinaria | escarneixen | la malicia; i d'aquests bolets de l'expressió, en trobem, a un poble que | inescalades i els fondals inexplorats, plens de quietud i de misteri, | escarnien | aquestes estridències profanadores amb sarcàstica impertinència. En Ponsa | seva estimada a un ésser vulgar i se l'imagina, marcint-se, incompresa i | escarnida | pel marit egoista i bestial. En sortir de cal notari, encara amb els | treien a engegar; després, el plor d'un infant i la veu d'un altre que l' | escarnia | . Això li encomanà una gran tristesa. Es llevà amb recança. La seva roba | esdevenen vius a Catalunya i en els quals el nostre heroi poètic, | escarnint | els poetes de Castella, fa donar els primers crits a la nostra llengua, | i que en aquells moments del començament de la decadència castellana eren | escarnits | i befats a Catalunya, que es preparava, com veurem ara mateix, a defensar | i el respecte a la Constitució catalana que havia estat vulnerada, | escarnida | i combatuda pel primer ministre omnipotent del rei d'Espanya, que era el | catalana, després de veure que la Constitució nostrada és violentada i | escarnida | ignominiosament pel nét de Lluís XIV, que és Felip V, que representa la | als seus reis la Constitució que aquests derogaven, abolien, robaven i | escarnien | a la terra catalana indefensa contra del despotisme universal, perquè si | i Santes Creus, on la part més ignorant del poble català va destroçar i | escarnir | les mòmies, els ossos i les cendres d'aquelles tombes i les pedres de | l'altra pel·lícula que va fer amb Buñuel, la religió catòlica era | escarnida | d'una manera francament grossera, així com els principis de la moralitat | el mitjà més fàcil de corregir els deixebles, és que el mestre els imiti | escarnint | -los per tal d'esmenar-los. Quan és cosa d'elegir entre deures que porten | costat! —Sí... És cert... —barbotejà Marianneta. —Sí... És cert... —l' | escarní | afectuosament el baró. —És clar, després de tants anys de no poder parlar | ample la llavor del blat comprada amb el pa que s'ha tret de la boca, | escarnit | encara per mitja dotzena de garsotes lladres que n'hi robaran la meitat. | i que s'hi encararà sense terror. ¿Quin és el filòsof francès que, per | escarnir | les modernes doctrines alemanyes, deia: "Jo sóc un déu que ha sopat | gàbia penjada sota l'estarruf de l'esparreguera d'aquella finestra, | escarneix | el silenci del carreric amb els cops secs del seu set per vuit. Tot | un actor, un xerraire, o aquests predicadors ridículs que, tanmateix, | escarneixen | amb molta gràcia els procediments clàssics de la retòrica? Déu immortal!, | que una sobtada pal·lidesa el traeix... Sonen dos trets. Un eco els | escarneix | qui sap on. Tombes el cap: el gran de can Fenosa trontolla amb les mans |
|