×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb escarpat |
Freqüència total: 166 |
CTILC1 |
| -lo, no es pot aturar. Ara el seu caminar era com l'ascensió a una alta i | escarpada | muntanya, amb la mirada i el pensament sempre fixos al cim, sense veure | | la vostra estatura, el pas àgil de l'un i l'altre per l' | escarpat | sender, com dos companys que es desperten a l'alba i se'n | | devia sentir com el voletejar de l'àliga que's vol arrapar a les roques | escarpades | , i, entre besos i besos, demanava a Déu que l'ajudés a ésser sant, per a | | afinitàriament un complex d'ona amb crestes altes, de penya-segats | escarpats | i arquitectura eriçada, és perquè disposem d'un amplificador conceptual, | | d'antigues amigues. Comencem a adonar-nos que al cim de cada turó | escarpat | o en cada roca ingent hi ha un poblet o una ermita. Ens arriba un | | als cocodrils del tot fora de llur vista, de manera que el mateix | escarpat | que la ribera dels rius africans forma, tapi mútuament caçador i bèstia. | | acostumen d'ajaçar-se a les puntes de les platges, que són llunyanes de l' | escarpat | del riu, i jeuen en direcció tal que, generalment, els veieu de front. El | | Millor si podeu posar-vos a un indret un xic elevat, com la vorera | escarpada | del riu. El tret és així més segur, perquè el blanc que ofereix el crani | | fanguegen i es remullen amb la trompa, que no pas a certs rius de ribera | escarpada | , que a cinc braces de la vora ja els costaria fer peu. Sigui la que hom | | per tornar a venir. Dues vegades vaig armar la carrabina i vaig pujar l' | escarpat | per acabar la facècia; però no va ésser-me possible veure res. A la fi, | | d'intransitable, talment com molts paratges vistos de lluny solen semblar | escarpats | i compactes, car la distància enganya la vista, però després, quan hom | | fluïda, saborosa i imatjada. Quan Pere Creixams passa pels carrers | escarpats | de Montmarte, diríeu talment que fins i tot les pedres, els gats i els | | fortíssim, altres. Paisatges d'un conte de fades? No! La mar i els | escarpats | de Cadaqués... Però no anticipem la data dels esdeveniments. Vaig | | les conduccions elèctriques... La costa és dura, pelada; ho veig tot: | escarpats | i penyals, cingles i timbes. M'agradava, s'assembla bastant a la nostra | | uns discorrent suaument, d'altres precipitant-se sorollosos per indrets | escarpats | . ¿Doncs què? ¿No concediràs també que sota terra hi ha llacs i aigües que | | jo rebatré un enemic des d'un mur, i castells bastits damunt d'una altura | escarpada | deturaran fins grans exèrcits per la dificultat de llur accés. Un port | | elevades, i recórrer aproximadament cent llegües entre les muntanyes més | escarpades | , durant els mesos de la canícula. Finalment tot semblava reprendre el seu | | qual pujaven per Ulldecona—, al Bosc de l'Espina (cobert de pins, bastant | escarpat | , però que un camí molt sinuós permetia d'aconseguir a dalt de cavall), i | | a uns 350 metres damunt el pla, formant un grup de muntanyes | escarpades | , clivellades de grutes, lloc preferit de l'ocellada i també, en segles | | pel mig d'aquesta vall i la fa frondosa. La seva riba occidental és més | escarpada | que la d'enfront on hi ha el poble actual. Els monuments més remarcables | | caminant els conductors per fora dels varals. Per al transport en terreny | escarpat | , la millor forma és amb tres camillers, situats l'un al davant i dos al | | en si, no la muntanya amb un número damunt el mapa. Hi havia cotes | escarpades | , una cota coberta de pins, o una cota pelada. Un dia, per | | fet conèixer és dels que més m'han impressionat. És dalt d'una muntanya | escarpada | i la carretera hi puja fent giragonses. Al cim del poble hi ha les runes | | el corrent s'emportà un mul i diversos homes. L'altra riba era alta i | escarpada | . Allí, per fi, vam trobar altres forces del nostre exèrcit. Havien | | Cast. "oreja de oso". Freqüent en les roques | escarpades | i ombrívoles dels Pireneus, de Santa Magdalena i Collsacabra. Amb molta | | Blanques, amb cims extensos i plans, que es compliquen amb terrenys més | escarpats | des de les Borges Blanques cap al S, formant planícies esglaonades | | i els Omellons; des dels Alts d'Arbeca i cap a Belianes, destaca l' | escarpada | silueta del Puig del Corb (458 m.), situat al N dels Omellons. | | on està col·locada la farola arriba als 57 metres; seguint l' | escarpada | costa de llevant el punt culminant és el de la Sella o Atalàia a | | margues grogues amb les calisses sorroses. Es retallen en multiplicats | escarpats | formant escala, demostrant una espessor que no baixa de 600 | | perque va veure a quatre passos a un jovenet que s'enfilava pel pendís | escarpat | , tot cap baix, ab una verga d'aloch a la mà dreta y balancejant la | | montanya, aplomantse atrevidament sobre la estimbera de salts y pendissos | escarpats | , les enormes Castelles del Cimalt, la cornisa ferotge de penyarals pelats | | deixen aviat el lloc als boscos de conífers que s'enfilen pels cims | escarpats | i nus, perduts en mig d'immensos camps de neu? Cal recordar que en un | | molts de trossos terciaris. Aquestes planes estan limitades per muralles | escarpades | , degudes a les grans fractures tectòniques que limiten els compartiments | | clara i verdejant que contrasta amb el color trist i ombrívol dels flancs | escarpats | , àrids i pedregosos. Pel que fa a la casa, que forma l'element artificial | | però baixes encara i dominades per les serres secundàries, altes i | escarpades | , les quals formen una barrera formidable que tanca l'horitzó. Aquest | | és veritat, però són nombroses i estan dominades per illots i promontoris | escarpats | , i on les cales, prou endinsades, fan pensar molt en les costes de | | polides pel transport per l'aigua, i en què els vessants són drets, | escarpats | , el fons estret de la vall, i les aigües veloces i sorolloses. Totes les | | la part baixa que es troba igualment limitat en diversos indrets pels | escarpats | que marquen les falles dels esfondraments. Més tard, quan es produeix | | sembrarles de volcans i passant més o menys bé al peu de les | escarpades | muntanyoses, com ho han fet fins avui els autors, que no han comprès res | | Les Muntanyes hercinianes, quan arriben fins a la mar esdevenen de sobte | escarpades | i tallades, amb cales i rieres que sovint, potser, foren antics valls | | dos flancs asimètrics: l'un, dret, gairebé inaccessible, trencat, fent | escarpat | ; l'altra corresponent al dors del plec, forma un pendent dolç, sembrat | | Les formes topogràfiques de les serres ens indiquen muntanyes | escarpades | , amb pics aguts, barrancades atorrentades, però seques, on l'aigua | | de flancs asimètrics l'un dels quals, generalment és a pic i de forma | escarpada | correspon al plec-falla trencat d'una ondulació orogènica. El plec-falla | | actualment en valls de flancs asimètrics on d'un costat hi ha un flanc | escarpat | corresponent a un plec-falla, i de l'altre un flanc de pendent més suau | | al peu de les Guilleries. Veritables "canyons" s'han format, de flancs | escarpats | que dominen de més de 250 metres el curs del riu. No es pot | | les pluges es produeix un xic més al Nord de la ciutat damunt del flanc | escarpat | de la Rocacorba, damunt d'Adri. Al Roselló, en canvi, el clima sembla més | | cimes de la qual poden ésser molt elevades. Les serres són, generalment, | escarpades | , àrides i seques. En el seu conjunt, el clima català és un clima | | i també a causa de l'altitud. Les serres de formes mallades, de flancs | escarpats | , amb valls profundes estan compostes de terrenys molt secs, calisses, | | camins, pels camins planers de la vora de la mar, o per les dreceres | escarpades | . En tres jorns passaren el territori de Milà i arribaren a les vistes de | | tota llur amplada, bramula terriblement, s'envola des del cim d'una roca | escarpada | i va a trencar-se el coll al fons d'un abisme. Els habitants de Tebes |
|