Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dels majorals... Moviment i repòs, alegria i mandra, la vida i la mort	escarpint	-se. Passa una filera de bordegassos amb la cartera al flanc. Em miren
una bassa de quitrà, surt un udol enrogallat que aixeca la ventúria en	escarpir	-se per les branques i sarments mig pelats. Les mates dels ginebrons, dels
Jo estava en que un i altre anàvem a tres quarts de quinze. Però, per què	escarpir	-nos per comptes de fer-nos moixaines i de pensar on aniríem a sopar!
a l'esquerra aparegué la masia. A la porta, sota el parral, una dona	escarpia	els cabells d'una xamosa pageseta d'uns cinc o sis anys. —Bones tardes!
com un pipilleig tràgic; això i el resistir-se, molts dies, a què li	escarpissin	l'embullada cabellera d'or, eren els signes més visibles de la seva
no semblava desitjar res— aquell tros de pinta de banya amb què la dona	escarpia	barroerament i sols de tant en tant —perquè les víctimes s'escapolien
coll sembla engrossir i tornar a lloc el nassiró. Amb la pinta als dits s'	escarpeix	el cap com una gateta, però a la fi els braços se li rendeixen. Aleshores
jovenet escrofulós. Perdé'l gust de tot, fins de la condicia, y anava mal	escarpida	, ab les faldilles tortes y les mitges ab punts escorreguts, y deixava
les encantades les muyavan en les aygues mortes de la Gorga y després hi	escarpían	a les persones que volían mal pera que'ls hi quedés, de bona jovenesa, la
també les Tres-Pintetes —que, apartades y un poch per devall d'ells,	escarpían	les blavors del cel— y després la gorja de Pas-de-Llamps, com una gran
de cap á peus, se tallarán ó farán tallar las unglas, las noyas s'	escarpirán	ben bé la cabellera ó se la deixarán escarpir, los xicots quan la tinguin
las unglas, las noyas s' escarpirán ben bé la cabellera ó se la deixarán	escarpir	, los xicots quan la tinguin llarga anirán ab lo pare á ca 'l barber á
l'hecatombe del crepuscle per on ell ara avança com si	escarpís	la terra, mirant sempre endavant, roig de la sang del
Júlia s'havia trobat bé, a mitjà matí. S'havia llavat la cara i s'havia	escarpit	els cabells, fins que feren llums. I en això estava quan trucaren a la
plavíam, ¡ay! de vèurels ab sos ditets gebrats los bens	escarpir	elles, peixentlos sajulida y ab los lleons ells bátres pel rost
vaig anar a fer-li companyia, mentre repintava uns ulls de porcellana,	escarpia	els cabells esmorteïts d'una pepa, li pintava les ungles, li retocava els
professió, fora del cas que es dediqui al cultiu de microespecialitats (	Escarpit	, 1981; Rispa, 1982; Price, 1973). No resulta difícil veure que són tres
ni les llargues esperes sota el sol, l'olor del cànem	escarpit	, els caminois o les brillants cruïlles, suc de
a evidents i no necessiten demostració ni justificació apologètica» (	Escarpit	1958, p. 99). Poc abans, l'aparició del llibre del mateix Escarpit
del llibre del mateix Escarpit La Révolution du livre (	Escarpit	1965) li havia permès aprofundir en la reflexió sobre el paper dels
restringits; per exemple, en el títol d'un quadre (Esbós de «Dona	escarpint	-se els cabells») o en el peu d'una fotografia al diari
devien ser les estrelles femenines de la casa. Totes duien els cabells	escarpits	i els llavis pintats d'un roig encès, i vestien bruses o jerseis cenyits,
tenia la barba llarga i groga, d'ulls molt animats i cabells blancs	escarpits	. Davant nostre va connectar una ràdio portàtil a un cable que pujava al