DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
escarransit A 147 oc.
escarransit M 3 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb escarransit Freqüència total:  150 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

es barreja amb una triple veta de mineral blanc, es drecen tot de matolls escarransits que inicien el bosc. —Aquí mateix? —diu ell. La noia assenteix, reposen
Jaume, el barquer, era un home ja d'edat; era un vell, i era menut i escarransit; tenia la boca enfonsada, sense dents; anava sempre amb la pipa de canya
sant Roc. —No, no, res de boles! —tornà el del Fielato, menut i escarransit, expeditiu i sense compassió—. La pistola i res més. Jo donaria una
prop de casa, al poble, quan ella era fadrina. Ella era una nena fràgil i escarransida, amb cara de poca salut. Somreia sovint, però ho feia amb aquest somriure
corre a treure'ns els plats i els coberts. Ens serveix una llenqueta escarransida de biscuit glacé. —Si no protesto, fem un dinar tot
igualment exuberants, ja revelen que no som ben bé un poble apàtic ni escarransit. El contrast entre les dues facetes que acabo de subratllar és massa
que, malgrat els esforços de flaquesa, només ha pogut treure dos brots escarransits i un punyat de mal girbades fulles. No fou tallat a la seva hora i anà
amb la cara més bruna que el pa de pagès, i altres d'estrafets i escarransits, tal un gastament en conserva, i la majoria amb la cara revessa i la
quatre braços poderosos, quatre tenalles de ferro, agafen son cos petit i escarransit. El pobre home! Son cap se li en va. Un rotllo de gent curiosa s'ha format
jubilat, molt fi, molt discret, excelent persona, però curtet de gambals, escarrensit de figura com la seva filla y tan resignat a tot y tan indiferent a la
inflada per la gent pròdiga. El menjador de cal Rateta té una taula escarransida de fusta de pi amb dues banquetes de poca amplada i sense respatller, a
dormia i les cambres s'endevinaven fosques. Tot ho vaig trobar petit, escarrancit i massa bonic. Ja havíem seguit del davant al darrera i jo havia vist a
per la hisenda un viatge d'exploració. La Diana va trobar els ceps més escarrancits, els arbres més escassos, els marges més plens d'herbam, els ermots més
o al morralet, i vuit dies a la pineda, vuit dies més entremig dels ceps escarransits d'aquelles vinyes més costerudes i vuit dies més en aquell rocallís més
dóna la impressió d'una ciutat de nobles miserables o de nobles rics escarrancits i avariciosos. El que és indubtable és que Girona, per nosaltres, és una
un dels temes en què més hagi insistit sigui el del suburbi, l'ambient escarrancit i empolsinat del suburbi i de la gent humil que hi habita. Esdevingué
sospitaria on el duien, fins que es trobés dins. Travessaren un jardinet escarransit, amb més pols i brutícia que plantes. Pujaren tres graons i es trobaren
hi havia unes garrigues abruptes, la majoria d'arbres eren rebolls secs i escarransits. El camí es veia que era de construcció recent. De la banda del barranc,
se li inflamen al rei dins la boca i fa una rialla arborada d'ira: —Oh escarransida aplegadora de besos! I s'allunya d'ella corrents. Es gira encara, i la
amb la flama, i els bladars que ens afollen per caçar una llebre escarransida! I no ens escometen mullers i filles, perquè elles es guarden prou sota
i dels domasos, anem a dir que ja un poc desmarxats, contrastava amb l'escarransida decoració de les altres cambres de la casa, dormitoris i res més que
de nits; vaig veure'ls reposar a la vora dels pous, entre les palmeres escarransides. Enfonsaven llurs ganivets en el sí del camell caigut, i rostien la carn
ha consistit en una llarga peregrinació a través d'oficines judicials escarransides... La seva presentació, la seva manera de caminar, de parlar, de vestir,
de la trona; els pèls del bigoti i de la barba d'una pobra senyora escarransida que sempre es posava a primera fila que qualsevol consideració
Sí, una lluerna. ¡Quants estels de la nit apassionada li han estat cucs, escarransides lluernes, a l'alba de la serenor! No, ell no s'ha inhibit mai, ni mai
Encara no ens tenen! Fugim munts enllà! —Infeliç —va exclamar un subjecte escarransit, cara fosc i amb boca de coratge, tot agafant-li una mà i senyalant cap
L'aigua semblava negra com el quitrà. A l'esquerra, un grupet d'arbres escarransits es reflexava a l'estany; la resta no era més que rocam pelat, sense
Damunt la reixeta que engoleix l'aigua hi ha un test gran amb una palmera escarransida. Recalcat a la finestra pots veure una llenca de cel i com corren els
I seguidament; —/Ya tu sabes\. Als pobles, la gent és avara, escarransida. Allà, quan jo hi era, tothom es treia el ralet i pagava el seu cafetó,
els prestatges, una mesquina tapisseria de funerals de tercera; i les escarransides andròmines d'escriure que li havia baixat el dependent, les que un
grosses. És a dir, les gardènies són més petites. —Potser són begònies escarransides. —Deuen ésser camèlies.— Tots dos havien entrat de ple en el joc.
distingien, en la pols, la calçada de les voreres on s'arrengleraven escarransits plançons d'acàcia. Dos nens, un dels quals portava una samarreta barrada
Del gra d'or. Arbrissó petit de vegetació llamenca, escarransida, quines flors venen totes d'un plegat en març-abril. És cada dia menys
forma de vas. Tallar llarg els rosers vigorosos, tallar curt els rosers escarransits. 228 Conreu dels rosers a ple aire. Les varietats
ja sigui amb el clàssic manto del dol rigorós, ja amb una valoneta escarransida i un barretet de crespó, que semblava una ensaïmada; el tal barret, el
corresponent al dors del plec, forma un pendent dolç, sembrat d'una herba escarransida que serveix d'aliment a l'estiu als ramats de bestiar transhumants. Hi ha
ho aclarirà. Un mestre acaba d'escoltar la lectura d'una redacció força escarransida. Mestre: Això és tot el que has fet? Alumnes: Maduixes! Maduixes! (Walker
a la butxaca o tinguda en un racó íntim i personal. L'estampeta, per escarransida que sigui, posseeix, ni que sigui afeblides, les virtuts de la icona.
i els nous artistes s'avinguessin per a donar la batalla a les hosts escarransides i arnades de l'academisme. No obstant, aquesta avinença no fou: Brull i
triomfalment la nacra de l'aigua i la hi vaig ensenyar. Era petita i escarransida comparada amb els esplèndids exemplars de seixanta centímetres que havia
l'altra punta de l'illa hi ha un requadre de pedra, entre els matolls escarransits, on es dibuixen algunes tombes. Ens digueren que serven els cossos d'uns
que no beu més que una vegada a l'any encara existeix: és un arbrissó escarransit, al peu del qual les crescudes anuals han assenyalat una línia a la roca.
Schools\ angleses i els seus llops de Sandhurst, són quasi com un escarransit que ha superat la seva esqualidesa original, com en les transposicions
Ja no n'hi ha, d'artistes com aquells, oi que no? Ara només tenim escarransidets epilèptics i drogats, sense veu, agarrats al micròfon perquè no se'ls
plana sense fi, sense ondulacions. Més lluny, verdejaven unes mimoses escarransides, velades per la calitja. —Un poblat —digué l'observador. Examinaren la
? La tia reia una mica més: —Ai el garrepa! —deia—. Has sortit ben escarransit, tu també, com el teu oncle Gervasi —deia—. Ara veieu —feia, dirigint-
I el sou, és clar, va quedant una mica curt, o, si vol, una mica escarransit —acabà, sufocat fins al capdamunt. "Don" Dionís romangué uns moments
perfum marejador, un pebeter. Va configurar una reverència, el xinès escarransit, i en Bartomeu Garí, desorientat, va doblegar la seva alçària escanyolida
un mulato sadoll i d'intencions canallesques. I Baltasar resultava escarransit, amb les barbes negres i postisses sobre la seva cara de rata, perdut el
en aquest país, sobretot a les poblacions grans, els esmorzars són escarransits. La gent, després de llevar-se, no té gaire gana. Un humorista amic meu

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »