×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb escarransit |
Freqüència total: 171 |
CTILC1 |
es barreja amb una triple veta de mineral blanc, es drecen tot de matolls | escarransits | que inicien el bosc. —Aquí mateix? —diu ell. La noia assenteix, reposen | Jaume, el barquer, era un home ja d'edat; era un vell, i era menut i | escarransit | ; tenia la boca enfonsada, sense dents; anava sempre amb la pipa de canya | sant Roc. —No, no, res de boles! —tornà el del Fielato, menut i | escarransit | , expeditiu i sense compassió—. La pistola i res més. Jo donaria una | prop de casa, al poble, quan ella era fadrina. Ella era una nena fràgil i | escarransida | , amb cara de poca salut. Somreia sovint, però ho feia amb aquest somriure | corre a treure'ns els plats i els coberts. Ens serveix una llenqueta | escarransida | de biscuit glacé. —Si no protesto, fem un dinar tot | igualment exuberants, ja revelen que no som ben bé un poble apàtic ni | escarransit | . El contrast entre les dues facetes que acabo de subratllar és massa | que, malgrat els esforços de flaquesa, només ha pogut treure dos brots | escarransits | i un punyat de mal girbades fulles. No fou tallat a la seva hora i anà | amb la cara més bruna que el pa de pagès, i altres d'estrafets i | escarransits | , tal un gastament en conserva, i la majoria amb la cara revessa i la | quatre braços poderosos, quatre tenalles de ferro, agafen son cos petit i | escarransit | . El pobre home! Son cap se li en va. Un rotllo de gent curiosa s'ha format | jubilat, molt fi, molt discret, excelent persona, però curtet de gambals, | escarrensit | de figura com la seva filla y tan resignat a tot y tan indiferent a la | inflada per la gent pròdiga. El menjador de cal Rateta té una taula | escarransida | de fusta de pi amb dues banquetes de poca amplada i sense respatller, a | dormia i les cambres s'endevinaven fosques. Tot ho vaig trobar petit, | escarrancit | i massa bonic. Ja havíem seguit del davant al darrera i jo havia vist a | per la hisenda un viatge d'exploració. La Diana va trobar els ceps més | escarrancits | , els arbres més escassos, els marges més plens d'herbam, els ermots més | o al morralet, i vuit dies a la pineda, vuit dies més entremig dels ceps | escarransits | d'aquelles vinyes més costerudes i vuit dies més en aquell rocallís més | dóna la impressió d'una ciutat de nobles miserables o de nobles rics | escarrancits | i avariciosos. El que és indubtable és que Girona, per nosaltres, és una | un dels temes en què més hagi insistit sigui el del suburbi, l'ambient | escarrancit | i empolsinat del suburbi i de la gent humil que hi habita. Esdevingué | sospitaria on el duien, fins que es trobés dins. Travessaren un jardinet | escarransit | , amb més pols i brutícia que plantes. Pujaren tres graons i es trobaren | hi havia unes garrigues abruptes, la majoria d'arbres eren rebolls secs i | escarransits | . El camí es veia que era de construcció recent. De la banda del barranc, | se li inflamen al rei dins la boca i fa una rialla arborada d'ira: —Oh | escarransida | aplegadora de besos! I s'allunya d'ella corrents. Es gira encara, i la | amb la flama, i els bladars que ens afollen per caçar una llebre | escarransida | ! I no ens escometen mullers i filles, perquè elles es guarden prou sota | i dels domasos, anem a dir que ja un poc desmarxats, contrastava amb l' | escarransida | decoració de les altres cambres de la casa, dormitoris i res més que | de nits; vaig veure'ls reposar a la vora dels pous, entre les palmeres | escarransides | . Enfonsaven llurs ganivets en el sí del camell caigut, i rostien la carn | ha consistit en una llarga peregrinació a través d'oficines judicials | escarransides | ... La seva presentació, la seva manera de caminar, de parlar, de vestir, | de la trona; els pèls del bigoti i de la barba d'una pobra senyora | escarransida | que sempre es posava a primera fila que qualsevol consideració | Sí, una lluerna. ¡Quants estels de la nit apassionada li han estat cucs, | escarransides | lluernes, a l'alba de la serenor! No, ell no s'ha inhibit mai, ni mai | Encara no ens tenen! Fugim munts enllà! —Infeliç —va exclamar un subjecte | escarransit | , cara fosc i amb boca de coratge, tot agafant-li una mà i senyalant cap | L'aigua semblava negra com el quitrà. A l'esquerra, un grupet d'arbres | escarransits | es reflexava a l'estany; la resta no era més que rocam pelat, sense | Damunt la reixeta que engoleix l'aigua hi ha un test gran amb una palmera | escarransida | . Recalcat a la finestra pots veure una llenca de cel i com corren els | I seguidament; —/Ya tu sabes\. Als pobles, la gent és avara, | escarransida | . Allà, quan jo hi era, tothom es treia el ralet i pagava el seu cafetó, | els prestatges, una mesquina tapisseria de funerals de tercera; i les | escarransides | andròmines d'escriure que li havia baixat el dependent, les que un | grosses. És a dir, les gardènies són més petites. —Potser són begònies | escarransides | . —Deuen ésser camèlies.— Tots dos havien entrat de ple en el joc. | distingien, en la pols, la calçada de les voreres on s'arrengleraven | escarransits | plançons d'acàcia. Dos nens, un dels quals portava una samarreta barrada | Del gra d'or. Arbrissó petit de vegetació llamenca, | escarransida | , quines flors venen totes d'un plegat en març-abril. És cada dia menys | forma de vas. Tallar llarg els rosers vigorosos, tallar curt els rosers | escarransits | . 228 Conreu dels rosers a ple aire. Les varietats | ja sigui amb el clàssic manto del dol rigorós, ja amb una valoneta | escarransida | i un barretet de crespó, que semblava una ensaïmada; el tal barret, el | corresponent al dors del plec, forma un pendent dolç, sembrat d'una herba | escarransida | que serveix d'aliment a l'estiu als ramats de bestiar transhumants. Hi ha | ho aclarirà. Un mestre acaba d'escoltar la lectura d'una redacció força | escarransida | . Mestre: Això és tot el que has fet? Alumnes: Maduixes! Maduixes! (Walker | a la butxaca o tinguda en un racó íntim i personal. L'estampeta, per | escarransida | que sigui, posseeix, ni que sigui afeblides, les virtuts de la icona. | i els nous artistes s'avinguessin per a donar la batalla a les hosts | escarransides | i arnades de l'academisme. No obstant, aquesta avinença no fou: Brull i | triomfalment la nacra de l'aigua i la hi vaig ensenyar. Era petita i | escarransida | comparada amb els esplèndids exemplars de seixanta centímetres que havia | l'altra punta de l'illa hi ha un requadre de pedra, entre els matolls | escarransits | , on es dibuixen algunes tombes. Ens digueren que serven els cossos d'uns | que no beu més que una vegada a l'any encara existeix: és un arbrissó | escarransit | , al peu del qual les crescudes anuals han assenyalat una línia a la roca. | Schools angleses i els seus llops de Sandhurst, són quasi com un | escarransit | que ha superat la seva esqualidesa original, com en les transposicions | Ja no n'hi ha, d'artistes com aquells, oi que no? Ara només tenim | escarransidets | epilèptics i drogats, sense veu, agarrats al micròfon perquè no se'ls | plana sense fi, sense ondulacions. Més lluny, verdejaven unes mimoses | escarransides | , velades per la calitja. —Un poblat —digué l'observador. Examinaren la | ? La tia reia una mica més: —Ai el garrepa! —deia—. Has sortit ben | escarransit | , tu també, com el teu oncle Gervasi —deia—. Ara veieu —feia, dirigint- | I el sou, és clar, va quedant una mica curt, o, si vol, una mica | escarransit | —acabà, sufocat fins al capdamunt. "Don" Dionís romangué uns moments | perfum marejador, un pebeter. Va configurar una reverència, el xinès | escarransit | , i en Bartomeu Garí, desorientat, va doblegar la seva alçària escanyolida | un mulato sadoll i d'intencions canallesques. I Baltasar resultava | escarransit | , amb les barbes negres i postisses sobre la seva cara de rata, perdut el | en aquest país, sobretot a les poblacions grans, els esmorzars són | escarransits | . La gent, després de llevar-se, no té gaire gana. Un humorista amic meu |
|