×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb escassejar |
Freqüència total: 435 |
CTILC1 |
| on pasturaven les raveres de bous i els ramats que durant l'hivern, quan | escassejaven | els pasturatges, eren passats a la muntanya. A la muntanya hi havia també | | fer cua per l'oli, pel carbó, pel sabó, pel raïm, pels bolets... El sucre | escasseja | molt i quan hi ha una mica de bacallà es fa gran festa. Anglaterra (àdhuc | | cal fer una mica de tot, però ara tenim delit, perquè l'aliment no ens | escasseja | . No he experimentat més aquella lassitud de mesos enrera, sensació per a | | àngel. ¿Fa estona que ets aquí? Quer. Tanmateix! Amb el que us | escassegen | les visites ja els podríeu tenir més atencions! Adam. Perdona, | | ¿O espremen d'ells mateixos sucs celestes, potser? Sort que | escassegen | els miralls, puix que els poetes, en efecte, són ben | | de flors del temps, que no fes la bogeria de fer-me-la fer amb flors que | escassegen | o amb flors novelles. Perquè, a mi, una corona només de fulles em | | I això hauria estat poca cosa, que s'haguessin menjat el gra, tot i que | escassejava | , si no fos que ell o el dependent, quan anaven a buscar un sac per dur-lo | | un d' aquells dias de bona lluna que tot se combina bé y que tan | escassejan | per dissort. —Donchs quedém aixís eh, Toneta? M' adobará totas aqueixas | | tan bé? Vosté ja sab qu' aquí no es cap casa de despesas, qu' aquí no | escasseja | res, qu' aixó es viure ab una mare, mal m' está 'l dirho. Ja ho veurá | | maleses. Com que a Benassal la terra és de pa i de pataques, l'arbreria | escasseja | . I qui té arbres —oliveres, pomeres, avellaners, figueres o alguna altra | | les brugueres sempre donen una impressió de pobresa. Ben reflectit, no hi | escassegen | les terres de conreu ni més avall la vinya i els olivars, sense comptar | | que d'un any a l'altre anaven minvant les entrades al paradís, i si tant | escassegen | al dia d'avui hi deu haver una raó. Jo creuria que el Banyut, amb el | | a esser un vici tan gustós pera els habitants d'aquesta terra? És que | escasseja | i per això s'estima? És que arriba més destilat? És que és més de primera | | que és més de primera mà?— Això darrer no t'ho podem dir, però en quant a | escassejar | rai... Si n'hi cau per aqueixes parets! Si en fa de pols per aqueixos | | pot ben rebejar! Ja el pot pendre a raig fet, el qui en vulgui, que no hi | escassegen | pas les hores, ni el combustible, ni els jornals, els que l'envien | | el modo de viure i de guanyar-se els aliments, els aliments no han d' | escassejar | an aquells caus d'argenteria, perquè, no sols no es veu miseria, sinó que | | plè de pensaments sublims. I, pera que vegi el llegidor que no li volem | escassejar | res, aquí n'hi apuntarem alguns. Un, en francès, d'una senyoreta | | ni nosaltres podíem exir de casa, veliaquí que la farina va comensar a | escassejar | . Y sab què havía de fer, jo, pobra de mi? Escatimar als meus fillets el | | La possibilitat de revifar-lo amb la trepanació era evident i no s'hi | escassejaria | el menester. Però vingueren les primeres pluges del setembre, bufaren les | | fan més mal que una pedregada seca a les nostres collites, comencen a | escassejar | i van morint i desapareixent a poc a poquet. Aleshores l'ocell va venut | | alçada, i se'n van cap a l'Àfrica a cercar la calor i la vida que aquí els | escassegen | . Abans la gent creia coses molt estranyes sobre aquesta desaparició de | | per tu una bella tongada. Ara se n'ha anat de bell nou, perquè la caça | escasseja | . Però, de totes passades et vol matar. —Molt bé —digué Mowgli. —Mentre no | | d'anar a cercar l'aigua. Quan es feia fosc, i per negligència, l'aigua | escassejava | , calia anar-la a dur, pel mig dels udols de les hienes. Aleshores el camí | | poble. Ho sap tot, tot ho ha vist, de tot se'n recorda. Infatigable, no | escasseja | serveis ni ajuda. Fa de llevadora, vetlla malalts, vesteix morts. És la | | El pescador es redreçà: —De feina, prou. Més que no voldríem. Els calers, | escassegen | . —No és tongada de pesca? —Déu ens val! No. Anar passant i gràcies. | | indiferents. Però els punys es cloïen amb ràbia. A les llars, el pa | escassejava | . —Mai no s'havia vist una tan llarga durada. I doncs, de què haurem de | | del Trink-Halle eren ocupades per prenedors de cafè. La gent | escassejava | encara al llarg carrer, però unes quantes de les seves mostres triades | | abans se li feia sempre trobadissa, d'ençà de l'escomesa de Ramona havia | escassejat | entorn d'ell. —Hola —va dir Arnau;— et sembla prudent de desafiar les | | enderiat que Eugènia era una malgastadora i Innocenci un calçasses. Ultra | escassejar | -los el tant que els tenia senyalat cada mes, els el feia regruar per a | | corsari no fou gens dura, i com que els vaixells de mercaders o de guerra | escassejaven | bastant, els nostres amics no havien tingut encara ocasió de participar a | | temps de pensar-ho. El que em passà és que en veure que allà dins l'aire | escassejava | , em va venir una dalera de clavar cosses; i entre això i el rem que | | bacallà, no m'hauria fet estranyesa, hauria estat cosa del temps i que no | escasseja | en el país. Però aquella espinada llarga de peix fi, ¿d'on rediantre la | | —l'administrador ambulant dels artistes— ja se n'han adonat. El públic | escasseja | en tots els fronts. És per això que ara, en els programes anunciadors del | | se l'havia vist riure, fos el cap de colla indiscutible, que amb ell no | escassejava | el vi ni la minestra, ni mancaven les desfiles per si prenia mal algú, ni | | són fetes, simplement, de paper-crespó blanc. La glassa per a embenaments | escasseja | , allà baix. El monyó d'Albert es cura bé. La ferida gairebé és closa. | | possessió d'un bé, si no és compartida, perd l'encís. Tothom ja sap com | escassegen | els savis —suposant que se'n pugui trobar cap. En tota la història, els | | deu i que un preu raonable de venda fos dotze. Ve que, pel que sigui, | escassegen | els pollastres o que es presenta gent interessada a comprar el que | | . —El pou és poc profund. —I la terra dura, el clima asfixiant, l'aigua | escasseja | , en canvi sobren malalts i deutes... sense comptar els que portem | | t'hi veus amb cor, i pregunta. La gent murmura, la feina és duríssima, | escasseja | el menjar, un mal estrany us corseca a tots; ni a fer la sega no sereu a | | que hi ha arguments per tot i, en canvi, que les respostes més aviat | escassegen | . —Escassegen, però n'hi ha... O si no considera què li està passant al | | arguments per tot i, en canvi, que les respostes més aviat escassegen. — | Escassegen | , però n'hi ha... O si no considera què li està passant al pobre Aureli: | | tu, els diners no m'arriben. I, a l'estiu, ja ho saps, la feina | escasseja | ... He decidit d'anar a passar una temporada amb en Santiago, a França... | | més del compte, i l'arreplegà a ple estiu, quan la feina del seu ram | escasseja | , pràcticament sense diners, bastant a causa del meu viatge... No s'ha | | forta que el paludisme en aquells dies llunyans de paludisme i de gana... | Escassejaven | els arrendadors i moltes terres es quedaven per treballar. Els | | amb ningú... Això i l'ésser d'un tarannà malversador i indiferent el feia | escassejar | de diners a tothora. Els gastava així com els aconseguia i després | | que compta amb unes 11.700 Ha. d'aquest cultiu. Pràcticament hi | escasseja | la vinya i gairebé no s'hi beslluma vegetació arbòria. La rotació de | | capítol, doncs, com ja hem dit, les al·lusions polítiques no tan solament | escassegen | sinó que són pràcticament inexistents. Un fet de tant de relleu per a la | | nostre llibre; d'altres en trobaran que els seran més agradosos, car no | escassegen | els que tracten del mateix tema en un to preferentment afectiu. Ens | | si bé ha estat relativament nombrosa la bibliografia lexicològica, han | escassejat | molt, en canvi, els estudis gramaticals, i la disparitat de criteris de | | Les mostres de la poesia religiosa, anònima en general d'aquests segles, | escassegen | molt, i les que resten és difícil datar-les amb precisió. Hi ha una |
|