Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Heu passat per dalt, doncs? —Sí. —Quina imprudència! —No podeu fer res per	escatar	-les? La cua encara és llarga, en tenen per estona... —diu, mirant cap a
dipòsits de pesca, parlava amb els peixaters i m'entretenia a veure'ls	escatar	o ruixar els peixos o fer un collaret de pedres de glaç al volt de les
barrejaria colors amb les seves pròpies mans fins que la pell se li	escatés	i se li endurís com la de la salamandra. L'endemà, quan clarejava, va
per primera vegada. Estava desconeguda, desmillorada com si l'haguessin	escatat	a clapes, amb un lleu revinclament dorsal. Tràngols de maternitat sens
s'ha incorporat al jardí, però jo tinc memòria d'uns dies de juny, que s'	escatava	l'era de les herbes que a l'hivern i a la primavera l'havien presa com a
cotna, escata, pèl i els verbs, sense es-, plomar, cotnar,	escatar	, pelar. des. Ex.: deslligar, desfermar, desagafar,
Aguiló, a principis de segle. Costà bastant que la gent s'acostumés a	escatar	i a podar les oliveres. Quan un litre d'oli valia 80 cèntims
vol dir solament saber fangar, llaurar, rasclar, sembrar, batre, podar,	escatar	o veremar; vol dir sobretot saber barrejar les regues de la terra amb els
de línies del casc. Quan hom llevava el forro de coure, feia l'efecte que	escataven	un monstre marí. El secader. El secader era un recó de dàrsena on
canyissos sobre el conreu fins a la fi del mes d'abril. En el conreu, s'	escaten	superficialment. La collita comença a mig maig i s'ha de collir cada dos
immediatament, i al cap de quinze dies es dóna adob líquid, després s'	escata	i es calcen lleugerament les plantes, formant un lleuger rigol que
tots els 8 a 10 dies, es dóna encar adob líquid i s'	escata	. Així conreat, la collita comença a la primera quinzena d'abril i es
per peu, diluït en l'aigua, el qual es dóna amb regadora i l'endemà s'	escata	i es fan els rigols de rec cada dues tires i transversalment. Als
quan les fulles surten a fora. Després es donen les cures ordinàries:	escatar	i regar; aquesta darrera operació sense exageració. Per a tenir una
l'aire, i després es renten amb aigua. 178 Conreu. S'ha d'	escatar	la terra sovint. A l'estiu es rega quan és necessari, i es dóna dos o
Cures de conreu. A l'estiu que segueix a la plantada, es rega i s'	escata	, fent alternar aquestes dues operacions de manera que la terra mai faci
solament la crosta. Si hi han herbes s'haurà de fer amb xapolina. Va bé	escatar	amb un conreador de mà, Planet per exemple, que se'n passa molta
a l'agost-setembre, per activar la vegetació. De tant en tant, s'	escata	. Al corrent de l'estiu es fan dos o tres pinçades a la tija principal i
soperes d'oli d'oliva. Cocció: Uns deu a quinze minuts. 1.	Escateu	i buideu els peixos. 2. Feu desfer el sagí en un tupí. Al fons
de preferència llisos. Cocció: Una hora, aproximadament. 1.	Escateu	els tomàquets, i traieu-ne la pell. Partiu-los transversalment, i
l'excés de mucositat que tragina (de vegades l'eixuguem amb un drap);	escatar	amb compte la zona anular, tan enganxosa, al bell mig de la cama, on se
(castellà, lija), la pell dels quals servia per a polir o	escatar	(castellà, lijar) fins que es va inventar el paper de
siena— i en aquella figura robusta de noia de cabells negres lluents que	escata	uns petits rogers. Carme Cortès, en les seves obres més recents, ha
a l'alçada dels llavis, amb una fulla de sílex que podia, de vegades,	escatar	l'esmalt de les dents. II. La civilització mosteriana La
sobraven i no era hora d'encarar-se als senyors amb exigències. La Reina	escatava	la brutor dels senyors a força de puny i, quan arribava el vespre morta i
en Guillem, en Jordi, en Miquel... També, els prínceps, mentre la Reina	escatava	la brutor dels senyors. Tots plegats havien inventat una tècnica pròpia.
No". "Vaig entrar a la cuina per encendre el foc, fer el dinar i, mentre	escatava	el peix dins el rentador, a poc a poc per no fer renou, anaves a dalt. Hi
actuals hostes del lloc, explanaren aquí un picader i amb aquest motiu	escataren	totalment el peu del mur sens deixar-hi ni una engruna de terra. Malgrat
alta del mur. Allí per a aixamplar unes cambres (fa molts anys) calgué	escatar	la muralla i arrencar en un lloc una cortina de carreus i en un altre
usos; magalló ó axadell, que serveix usualment pera netejar de herbas (	escatar	) la terra; tot aixó pera los primers conreus ó cavadas; l' arpiot, grapas
á practicar las operacions següents: 1er· any. Entrecavar ó	escatar	duas vegadas lo mallol, y alguns emplean l' arada. 2n· any.
creixe y al tenir un brot de dos pams se cava y recolsa, y, per últim, s'	escata	novament lo terreno. 4rt· any. S' adressa 'l sarment apoyantlo
las entretiras per lo llarch, llaurantlas alguns; y al hivern se torna á	escatar	. Los adobs que s' emplean son escassíssims ó nuls. En la poda s' acostuma
tenir la vinya neta d' herbas, practicant pera dibulirlas l' operació de	escatar	ó rescabenar, sobre tot tres ó quatre setmanas avans de la verema. En
la llisa, la rajada, etc.; primer se 'ls treuhen las ganyas, després s'	escatan	y 's destripan, després se 'ls hi treuhen las aletas tant com se pugui y
llibres administratius, y quan aquesta feina està feta, l'Herrero el fa	escatar	maons a la galería de casa seva. Això sí, el paga bé; li dona quinze
I de sobte som vells, sota la cúpula on s'esquerda, s'	escata	i s'esmicola, gloriós i bufat, un fresc del Tièpolo. Torcello
Passen els anys i tota flor es marceix. Passen els anys i	escataran	l'estuc apegalós amb què els anys han cobert la
ab aigua la nit antes y en lo endemá al matí, se traurán los caps, se	escatarán	y rentadas se posarán á escorrer, se tindrá una pasta com se ha dit antes
fullas de borratxas ben senceras y limpias. Sopa de peix. (*)	Escatat	y estripat que sia lo peix se farán talls regulars, se rentarán y posaràn
modo que la tunyina. Bacallá. Remullat y tou que sia lo bacallá se ha de	escatar	, rentar y posar á raccions en una cassola ab aygua, y habent donát un
quart seguit, y si es congre un quart y mitg. Castanyola. Per netejarla y	escatar	la, se escaldará, dexantla un rato dins del aigua per tràurer la escata
fará donar un bull, se traurá del foch y se podrá presentar. Saboga. Se	escata	, se obra per lo ventre y se trauhen la moca, los lletons y los ous, se
trinxada, sal y pebre. Barbs. Se prenen los barbs que sian grossos, se	escatan	be, sels trauhen las alas y la cua, y se couhen ab aygua y sal, y
estos guisats ab agre dols. Esturió Se pot fer rostit y no es necessari	escatar	lo, solament se traurán las ganyas, se estripa, y net que sia, se courá y
tant en tant ab unas plomas ab lo mateix adob. Salmò ab salsa picant. Se	escata	y estripa, y net que sia se axuga ab un drap, se posa en una olla y se
sua carn sab á llot. Se estripa y trau lo fel procurant no reventarlo, se	escata	, se trauhen las ganyas, y posat en una olla, se tirará cosa de un patricó
fresch. Tenca. Se posa sols per un moment ab aygua calenta, se trau y se	escata	, comensant per la part del cap ab lo cuydado de no arrencar la pell;
se guisan del mateix modo que está esplicat del carpio. Gobi estufat. Se	escata	, se desentranyará y axugat ab un panyo se posa en una olla ab julivert,
fent un ronquet de nas, també va dir-li: —Alça, paio, quina manera d'	escatâ	'l surell! No cal dir que cadascú hi deia la seva. El ballador, a cada

Pàgina 1 (de 3)

50 següents