Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
escatir V 589 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb escatir Freqüència total:  589 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

petit dels nois jugués amb Tino Costa. Ella, Maria Àgueda, mai no pogué escatir el que havia succeït entre els dos nens; coses, sens dubte, de marrecs,
si la veritat és per a tothom, però de fet voleu dir si tothom té dret a escatir, a comprendre i a explicar-se les raons o fonaments d'aquesta veritat.
dels Borbons. Si els Campdepadrós van ser o no botiflers seria difícil d'escatir, el que sí és evident és que com a bons barcelonins admiraven, aprovaven
fet sorgir una sèrie de caràcters específics en la mentalitat catalana. Escatim-los d'acord amb llur importància. Un passadís geohistòric és un lloc de
en cledes familiars on poder continuar trastejant per llur compte. No escatiré ara si aquest suposat individualisme econòmic és o no és propi dels
només un d'aquests mons —l'hispànic— sigui, per motius que he intentat escatir en un altre indret, relativament permanent, perquè no viu en la història
sortida d'en Viura donà lloc a parlar de mi en diversos sentits, i s'escatí el meu caràcter. Algú digué que el meu encongiment i el meu posat de
Angleterra i Alemanya i que per lo tant el punt fonamental que s'estava escatint era si Inglaterra conservaría o no la seva supremacia económica. Ni l'una
passaré a la qüestió següent del nostre programa, és a dir, a escatir si hi ha realment una veritat poètica, espiritual o cultural distinta de
Àngels existiren molt abans que aquesta creació visible. Per escatir la veritat d'aquesta profecia i determinar el que pot fer-se en
proposició, suggerida abans per Satan, és la que preval: escatir la veritat d'aquella profecia o tradició del Cel referent a un
Qui són els venturosos que hi habiten, no s'aturà a escatir-ho: més que totes el Sol d'or, com el Cel per la fulgència,
de prop ens toca d'assegurar la nostra omnipotència i escatir amb quines armes defensives conservarem el nostre dret de
armat amb força entera i lliure arbitri complets per a escatir i per a desfer-se d'enganys d'un fals amic o un adversari.
De tornada a casa, se m'acudí, el 1837, que potser hom podria escatir alguna cosa sobre aquesta qüestió, tot acumulant i meditant pacientment
una àrea estreta i menor; i pràcticament, fins al punt en què he pogut escatir-ho, aquesta regla es compleix bé en les varietats en estat natural. M'he
discutir sobre què és i què no és una novel·la. Crec que ja és hora que escatim els trets característics que fan d'un text una novel·la. Sí, proposo
establint-ne una tipologia com si aquests fossin entitats, sinó més aviat escatint les condicions necessàries i suficients perquè qualsevol cosa funcionés
semiòtica. Ho he afirmat més amunt. Aquí i ara, tan sols em proposava d'escatir una sèrie de punts interessants a deduir d'aquelles definicions tan
de la seva manera abstrusa, es ficà als camps de la poesia per tal d'escatir-la. Allò que tractava de trobar era "l'essència de l'essència" de la
el que no coneixien ni estudiaven, perquè no buscaven la ciència que ha d'escatir les causes més altes que es puguin conèixer, s'ha de regonèixer que Sant
fan referència a l'essència de Déu, que és el que en darrer terme volien escatir i el de Ramon Llull, fa referència a les condicions més universals de Déu
que ja no tenen record personal del poeta, són les destinades a escatir la vàlua de Verdaguer en la història de la literatura contemporània; a
no enfoca un caire propiament teatral, sinó psicològic. No li interessa d'escatir en quina forma el sentiment de l'honor influeix el plantejament, el nus i
la temàtica. Cal recercar les fonts de les influències rebudes, és bo d'escatir també la influència exercida. Estudiar una literatura isoladament només
les idees. El mètode socràtic d'enfocar una idea sota tots els angles, d'escatir-ne totes les associacions, gosaria dir "tots els reflexos" que
que hauria estat cara a Sòcrates—, aquest mateix mètode emprava Crexells, escatint en mut diàleg intern cada mot català que li venia a la ploma per
El ròssec final del compte, és positiu o negatiu? Quan la història ho escatirà —si tant és que d'això s'ocupi (/de minimis non curat praetor\)—
del bressol fins a la tomba; els historiadors dels darrers decennis escatiran, sospesaran, jutjaran amb criteris diversos l'actuació de Lluís Companys
que formen les quatre primeres dècades del segle XX··è, d'escatir circumstàncies, de valorar actituds, de jutjar persones. Nosaltres som
fruita —i avui els erudits, per als quals només compta la paraula morta, escateixen de quin poema més vell va prendre Torroella aquest detall per a la seva
els nostres avis. No volem discutir si és millor o si és pitjor, no escatirem si té més avantatges o més inconvenients que aquella; però reconeguem que
la causa de la meva pregona agitació, vaig cercar àvidament el volum que escatía les pintures i l'historia llur. Tombant cap al número que designava el
per la conexió que tenen amb una època i uns llocs on jo ara escateixo les primeres ambigües admonicions del destí que després tant plenament
Espanya tampoc. I En el darrer capítol de la seva obra, En Cambó escateix quin pot ésser l'ideal imperialista que provoqui i consagri el
i del silenci en la música, perquè en el viure tenim —i ara no pretenc d'escatir ni com ni per què— una consciència segura de la persistència personal i
trobat en la contemplació d'objectes naturals, o només imaginats, ni d'escatir de quines maneres peculiars pot aparèixer en els objectes purament
en la pura aparença que presenta a la percepció, potser és bo d'escatir si, legítimament, hi podem cercar alguna cosa més. Ben poques obres hi
quan vull intentar una resposta, puc tornar amb més esperança a la idea d'escatir si entre les diverses menes de pintura existeix, en un grau suficient, la
dels nostres capdavanters a Madrid. La gratitud popular Jo no vaig a escatir si escau a la natura col·lectiva dels pobles d'ésser agraïts. No em poso,
les xarxes, i els homes a fumar-hi cigarrets, ajaçats pel solei i escatint balderament entre ells o fent mandrosa companyia an elles. Al cap del
altra. —No, no; a mi tant me fa... la que us vinga bé... Ho escatiren entre tots, dient noms i sospesant aventatges, i abans de sopar se
ni de passar llista puntual de totes les viles catalanes notables, ni d'escatir tècnicament quin matís d'espiritualitat fora el que més li convindria a
d'En Joan Molas Valverde —a part del seu mèrit intrínsec, que no li escatiré, perquè mai no m'ha plagut fer de crític literari— ve a remoure de bell
perquè la tragèdia aparegui. Cal, sembla, una vegada més, que s'hi escateixi el problema de la llibertat en una forma o altra. No sembla pas que
una tragèdia. No és tampoc el problema de la llibertat allò que hi és escatit, sinó el de la lluita interessada pel poder. Les dues forces que s'hi
ell s'hagin perdut, perquè sens dubte el problema de la llibertat hi era escatit en forma excepcional, puix que hi és plantejat en forma excepcional. Com
sense que existissin causes que ho fessin possible. És, però, en escatir aquestes causes que ja no ens podem trobar d'acord amb el senyor Cambó.
senyor Cambó, que gaudeix d'una fama —la justícia de la qual ara no volem escatir— de financier i economista, en examinar la política del govern feixista
humanes; fins a quin grau són positives i quan es tornen perjudicials; i escatir-ne aquelles formes que, per la llur generalitat, intensitat o

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »