 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb escaure |
Freqüència total: 3405 |
CTILC1 |
| Gea, sola o en companyia, no parava d'engendrar i parir, tal com li | esqueia | . Com que l'erudició és molt pesada i, a més, imprecisa, perquè cada savi | | sempre d'apartar de tu la tristesa. Més plena i més feliç, perquè, quan s' | escaigui | , coneixeràs el goig suprem de la maternitat." I després d'esclatar-li | | però no per complet fals, que engegava sense ni ja adonar-se'n, quan | esqueia | , des de la seva reculada, ensinistrada, afinadíssima adolescència, Ismene | | Aleshores el minyó hauria desitjat que el seu viatge no s'acabés mai. S' | escaigué | que un dia el temps es presentà insegur; el cel estava encapotat, i la | | es permetien —i els permetien— jugar-hi. En una d'aquestes avinenteses s' | escaigué | que el més petit dels nois jugués amb Tino Costa. Ella, Maria Àgueda, mai | | tot Santa Maria en una profunda consternació. Com que l'incident s'havia | escaigut | al terme de Santa Maria, el jutjat, per tal de dur a terme els necessaris | | de les arcaiques persuasions ètiques de què vivia l'home occidental s' | escau | , de més a més, enmig d'un trasbals econòmic i social sense precedents. O | | ple d'errors i malentesos que només tindrem presents per a evitar-los. Ha | escaigut | al nostre poble i a la nostra generació fer-se els capdavanters d'una | | pogut ser duta a la pràctica. Amb tota humilitat, amb la modèstia que ens | escau | , podríem dir: ara, aquí, comença tot." Una ratxa d'aplaudiments | | l'ha transfigurat en una persona amable, potser fins i tot servicial si s' | escau | . Per això aventura una pregunta: —Entre aquests llogaters hi ha algun tu? | | farem la denúncia i demà de bon matí es presentaran els funcionaris a qui | escau | de recensar els nadons. Caldrà, naturalment, que prepareu una | | deixat ben plegada, dins la caixa, l'endreçada dida, perquè res no li | esqueia | . I com que ni el pare ni Cinta havien previst aquesta ràpida metamorfosi, | | Cinta que atia la fúria del meu pare i prodiga somriures dolços que ja no | escauen | a la seva cara envellida i estucada. I els nostres amics... Però tenim | | i cobria el seu esplèndid cos amb vestits a la moda de 1770 que | esqueien | al seu pit opulent, a les anques rodones, al seu caminar gronxat i | | històriques, l'únic refugi col·lectiu ha estat la feina. Ací potser | escauria | de fer un paral·lelisme amb els alemanys, si aquests no ens guanyessin | | Vesteix com els seus companys, però amb un punt de llampant que li | escau | . Al cap d'un moment que Andreu ha entrat a la barraca d'Amèlia, es | | molt recollit el ventall de les cartes. I si s' | escau | fan bluf. I trampes. Com tothom, com tothom. No cria | | pins i cuina sanitosa i abundant. Però no vull jutjar, potser m' | escau | ? Me n'aniré i me'n vaig covard com sóc, i delicat, i | | amb gest amorós i conciliatori.)] No, Víctor; no em sermonegis; no t' | escau | ! Vols acompanyar-me a missa? Jo m'he llevat amb el desig de dur-te a | | tant com ahir. Calo foc a les pallisses, traginers m' | escau | d'occir i saquejo les capelles que això encara és més | | En va el desig els nostres cors imanta vers l'impossible bell que no ens | escau | . Perot La matinada canta ja en l'afrau. Jovita Fugen | | normal i correcta. A l'entrada, sobretot si era vigília de festa, com s' | esqueia | aquella nit, s'havia de passar per un corredor compacte fet de | | apòstol de Crist, un desvetllador d'ànimes, fins arribar al martiri, si s' | escaigués | . Per una preocupació literària, s'enamorà de l'hàbit incòmode dels Pares | | cor, i amb mots de vilipendi el rei acull. —Oh! com | escau | al rei moure sos membres, mal habillats amb túnica sutil, | | els literats surrealistes d'un cos de doctrina sobre la pintura que | esqueia | a llur propòsit. És el famós "mètode paranoico-crític". El pintor | | les ties i una àvia remota), per tal de rebre dignament els nuvis, com | escau | al bon nom dels Muntanyola que ostenta el germà segon, afavorit amb | | compadida i una mica enretirada del cercle lluminós del pàmpol, tal com | escau | a una persona inferior. L'estudiant de capellà, roig de clatell i amb les | | felina, la mitja senyora. I tanca la porta amb la suavitat que | escau | a tota casa respectable. En l'endemig, les visitants s'han assegut amb | | els vidres, s'acontenten d'adreçar-los un cop de cap cerimoniós, tal com | escau | a persones de condició més humil: el somriure de motlle al llavi: els | | casa). Un cop es va saber que el "mal cap" havia mort de misèria, com | escau | a tota persona que deixa el camí dreturer, el nou amo del patrimoni dels | | un cas insòlit, no vist des del temps de la rebesàvia, que també es va | escaure | ésser forastera. —Una noia? —exclamà Teresa, que seia a la sala de baix | | res, separava instintivament qualsevol plec de la seva faldilla que s' | escaigués | una mica prop de la cama de l'oncle, com si en temés el contacte, fins | | per la colzada del Passeig dels Trinitaris. El casal dels Muntanyola s' | esqueia | al recó, molt ben decorat d'al·legories barroques. Solia passar-hi de | | escenes de vint anys enrera, de quan ella, jove i alterosa, com | escau | a una Muntanyola, passejava per la plaça, rosada de galtes i amb l'ombra | | Laura és formal i en Pere també. Només per allò de: "Ai, que bé que li | escau | aquest vestit blanc; i aquell vermell; i que bé que canta, i ves, quina | | modulacions del piano, sembla que convergeixin en aquell rengle en què s' | escau | el seient on Pere s'està una mica ajupit, llegint amb obstinació el | | a dir allò que pitjor els va semblar d'aquell cas. Al cap de pocs dies s' | esqueia | la sorprenent aparició de l'ex-estudiant vingut de Tarragona, ben | | i a l'alegria de viure. Prou veu l'angle daurat pels ciris encesos on s' | escau | el confessionari, però Laura sent el terror dels culpables. No! no | | blanques, perfumada, una flor al pit, sense gust per les tasques que | escauen | a tota mestressa de casa que ho és amb dignitat des de tota la vida. | | gorgeres de malles, com les atestades a la seva època, aquesta definició | escau | molt bé a la gorgera d'Àlvar de Cabrera. És de material rígid i es compon | | els etnòlegs no han reflexionat prou: el nom de "paradoxa neolítica" li | escauria | perfectament. Durant el neolític es confirma el domini, per l'home, de | | i inversa del que hauria fet la ciència, si s'hagués proposat, com li | escau | , de produir —en lloc de reproduir— no solament un nou punt de randa en | | amb el paranyer robant-li les captures, i les trampes i tot si s' | escau | . Si aquest principi d'interpretació és exacte, se'n dedueix que la | | aixafa; correspon també al guerrer, que esclafa els seus enemics. Ara, s' | escau | que, en l'esquema sociocosmològic dels osage, la funció guerrera connota | | els més preciosos, els més sagrats de tots els béns, també s' | escau | , a la manera dels aranda, que confiem aquest tresor a grups estrangers. I | | á veure. —Be ho penso. Estiga boneta. Vínguim á veure algun dia, si li | escau | be, que garlarém un xich. —Si á Deu plau.— Y una y altra s' allunyaren | | la Toneta comparegué ab puntualitat militar. De primer cop d' ull ja va | escaure | á la senyora Pepa. Era una noya d' uns vint anys, alta, ben tallada, | | serietat, fent entreveure tot ensemps un geni fort y resolut qu' | esqueya | bé á la magestat total d' aquella figura esculptórica. Parlava ab un | | un bon xich extravagant, plé de ressabis portats d' Inglaterra que si | esqueyan | perfectament bé á son cap ros, á sa figura esprimatxada y alta, al modo | | casa llavors solitaria qu' ella alegrá ben prompte com rossinyol que s' | escau | á fer niu dins d' una gruta. Estava, aquella, situada al carrer de la |
|
