Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i intricats problemes i dels gravíssims del país i del món. En sortir d'	escena	, us previnc amb recança que jo no seré l'únic que s'encarregarà de
en canvi, reproduïa Cronos, el berenar i altres monstruoses i tètriques	escenes	negres, després de somniar-los, implacable, la seva raó. Els Curetes Pel
més antigues, dos, en el seu començ joves i ben plantats. Per les	escenes	pintades a la ceràmica grega, portaven a les esquenes, com a tot vestit,
venien a compadir-lo i l'acompanyaven amb els seus planys. Com que l'	escena	es reproduïa al llarg de les centúries, algunes de les joves més
horrorosa. "No entenc com s'ho engiponen", va confessar, al fons de l'	escena	, el noi Estengre a Saurimonda, tots dos de tronc com a empresaris de
La feina enllestida al primer foscant, el pescador Arístocles, de nou en	escena	—esmunyedís, però—, es disposava, com solia, a instruir el noiet, avui
les escales: en realitat amagava el rostre per estalviar al seu fill una	escena	de sentiment que el pogués disgustar en la nit de la seva arribada. Tino
que calia prendre una resolució abans que un dia, davant una d'aquelles	escenes	, perdés els estreps i cometés una barbaritat. Pensà en la separació
lluites pels carrers; de nit, la flama roja de les torxes il·luminava	escenes	d'horror i de follia; s'oïren crits d'angoixa i de terror, plors
dos ciris, i un Crist, treballat en fusta, posat al capçal, presidia l'	escena	. A fora, ja lluny, ja més a prop, sonaven trets isolats, i de tant en
colpejades sense pietat pels propis pares —recordava a aquest respecte	escenes	que encara avui, a través dels temps transcorreguts, el posaven malalt.
a plorar i allargava, suplicant, els seus bracets. ¿Qui, davant una	escena	semblant —diu la narració—; qui, davant una escena semblant i escoltant
¿Qui, davant una escena semblant —diu la narració—; qui, davant una	escena	semblant i escoltant les paraules de la Verge, no s'hauria commogut? Però
més mesurat, més serè, i ja aleshores, una mica esverat davant aquelles	escenes	, se li havia ocorregut de pensar si Tino Costa no estaria realment foll,
entorn de la mateixa interrogació. Mila repassava i tornava repassar l'	escena	amb tots els seus detalls. Per centèssima volta recordava el seu rostre,
això, la profunda repugnància que havia sempre experimentat davant tota	escena	sentimental el retragué de fer-ho, sobretot perquè es tractava únicament
sabia si indignar-se o posar-se a riure. En el fons, la vista d'aquella	escena	anava engendrant en ell un sentiment d'ombriva i creixent irritació. No
mare. Havia passat una nit horrorosa, una nit de malson al·lucinant les	escenes	tenebroses del qual giraven encara pel seu cervell en terbolí. Caminava a
inquietud de les seves hores solitàries; i la nocturna solitud, sobre les	escenes	d'horror del seu malson, vives encara a la seva ment, li pesen
vives encara a la seva ment, li pesen aclaparadorament sobre el pit; les	escenes	disperses del malson travessen la seva ànima com ocells solitaris en un
més rupestres, quan fan el seu ofici, el fan a imitació de les dolces	escenes	absorbides en la pantalla del cinema: es besen, es magregen, intercanvien
es lliuraven a l'autodefensa en qüestions d'amor propi "nacional". L'	escena	—i un comentari similar— serien previsibles en qualsevol altre pla, en
i de drames contemporanis sense trobar-hi ni una sola d'aquestes	escenes	, que tan abundants i tan aparatoses eren, d'altra banda, en la literatura
de l'alcova dels amants o per envoltar-lo —recordem la delicada	escena	de Romeo i Julieta— amb una fraseologia dignificadora.
més: Huxley, Mann. Un Aldous Huxley no es demorarà en la notificació d'	escenes	agosarades, però —Point Counterpoint, Yelow Crome, etc.—
el carrer amb aire de facècia, engrescats. Aquella fou una de les	escenes	de la Revolució que més m'impressionaren. Era com un símbol terrible. Un
pau muntanyana, la guerra ho penetra tot. Gairebé cada nit somnio	escenes	bèl·liques, més o menys estilitzades. Dies enrera somniava un estrany
serren troncs de roure damunt la neu: com diu la Josefina, semblava una	escena	canadenca, una visió de Maria Chapdelaine. Quan els nens
blakeana, com d'unes flames o del fullatge d'una jungla tropical. Tota l'	escena	és emmarcada per unes fulles amples, estilitzades, i sembla un gravat
republicans arribaven ahir al pati. Va ser qüestió de segons, com en les	escenes	més inversemblants de les novel·les. La Sinda, en veure pujar pel cantó
mans, amb les cames. Des de les cabines, els tres individus observen l'	escena	amb interès, un d'ells fins s'ha incorporat una mica, sense adonar-se que
que respiri? Només som nosaltres. —I jo —diu ell, que ha assistit a l'	escena	amb els ulls cada vegada més oberts i menyspreatius. Ningú no en fa cas.
vingut? Doncs per poder-se mostrar indisciplinada. Cada dia té una petita	escena	amb la mestressa, com avui amb això dels culots que no s'havia posat.
fosc en centre dels més innobles contractes i de les més deshonestes	escenes	, paraules de Monsenyor. Els va ser fàcil, doncs, llogar els serveis d'una
pelona cridaria amb tota la seva ànima, Mestre Frigola entraria en	escena	i dirigiria, llavors, l'espectacle. Però no es va sentir cap crit, un
Jeroni parla del tal Jervolino no és gens difícil d'intuir una animada	escena	digna de Goldoni. Sembla, doncs, que, amb gran sorpresa de part del
És clar que sabem, com ho sabia el vell Campdepadrós, que tota aquella	escena	era una decoració obtinguda amb un deliberat propòsit, i que ni la més
per la influència d'aquella hora, pogués fer res per alliberar-se'n. Les	escenes	anaven sorgint a la seva ànima, de manera tan viva i real com en la
per obtenir un llac artificial on es banyaven les noies de les primeres	escenes	de Tabú". Puc dir que he vist tots els indrets que han
penetràrem a l'hotel d'Uturoa, l'espectacle es trobava en el punt d'una	escena	animadíssima; els torrats polinesis són pesadets, però en general
no entenia un mot i només copsava la sonoritat absurda— em va semblar una	escena	de manicomi de les més pintoresques, i encara la sensació era més forta,
és important, doncs, no és la manera com la nació colonitzadora surt a	escena	—tothom ho ha fet amb gestos semblants—, sinó la seva actitud en tombar
Es sent la veu d'Eva dins la cabana que diu: "Deixa'm passar." Entren a	escena	Abel i Eva, la qual porta una mena de cassola amb menjar, etc.. Nara s'ha
Tenia raó el diable! [(Els quatre àngels resten formats al fons de l'	escena	. El Querub avança vers Caín.)] Quer· [(Solemne, amb aire
seves darreres paraules ha estat voltant, tot nerviós pels extrems de l'	escena	.)] Jove, vine aquí! Parlem-ne! Caín. ¿Vols que t'ho digui
hi! [(El Querub vola darrera els germans, seguit de Nara, Eva i Adam. L'	escena	resta un llarg moment deserta.)] Caín. [(Apareix,
)] L'he deixat quiet... mut, sense alè... com una bèstia morta! [(L'	escena	s'aclareix sobtadament d'una llum miraculosa.)] Veu de
Jahvè. I Nara serà ta muller i pertot t'acompanyarà. [(L'	escena	recobra la llum normal. Caín resta abatut i s'asseu en un pedrís amb el
portant el cos inert d'Abel. Travessen lentament i silenciosament l'	escena	i entren a la cabana. Al cap de poc, tots van sortint, aclaparats. Caín
amb temor religiós. Ell es produeix amb gran dignitat tota la resta de l'	escena	.)] Quer· [(Assenyalant Caín que resta apartat del

Pàgina 1 (de 263)

50 següents