Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tapes que se li escapen dels dits i percudeixen en el silenci amb un	esclafit	tètric i precursor de silencis encara més densos, perquè ara treballen
amb els ulls que li surten de les conques, diu sordament: —Tu? Riu amb un	esclafit	gairebé histèric i les sines se li gronxen amunt i avall, generoses i
la dona converteix el desordre en un ritme frenètic mentre riu amb un	esclafit	agut i llarg que es confon amb la vibració pàl·lida i cerosa de la seva
eren les màscares que envestien tothom qui se'ls posava davant, fent	esclafits	i giragonses. Us tallaren el pas, envoltaren el cotxe i prengueren les
els meus anhels "puríssims"? Un barboteig que sempre havia acabat en un	esclafit	matusser i grotesc, com l'enamorament ideal d'un home vulgar que acaba en
de dormir? Aquesta nit no es dorm. Ara fa una estona que s'han acabat els	esclafits	de la pólvora, i ja s'ou al Pati de l'Església una remor de gent. Parlen
del ball, coetada. Tres dies de bous, tres dansades i tres tandes d'	esclafits	de pólvora fins a les dues del matí... X El gall gallet Sant
als quals més enrera hem dedicat alguna atenció. També hem dit com l'	esclafit	dels agermanats és l'avalot revolucionari en contra dels censals i dels
al govern dels quefers públics. La llei desamortitzadora significà un viu	esclafit	revolucionari. Però quan la burgesia que eixia lluminosa, amb esperit més
El capdavanter és sempre una criatura apta per a befes i descarats	esclafits	de rialles. No està de més recordar que al nostre país la gent
i l'espatlla. Quan veuen un peix es deixen caure a l'aigua, on peguen, un	esclafit	com si un sabatot caigués al riu. Les històries de caçadors i viatges de
i vaig apuntar-li a l'orella. La bala anà clarament baixa, i alçà un	esclafit	d'aigua. Tots els hipopòtams s'enfonsaren. Tenia la impressió d'haver
Les aus aquàtiques s'hi passejaven en pau, i els peixos saltaven amb un	esclafit	d'aigua. Un cadàver de minan mig devorat, mostrava que el lleó
passar, aquells fanals polsosos deixessin escapar una ampla alenada, un	esclafit	, i pff...!, s'apaguessin com obeint a una determinada consigna. El nen
cas d'ella, que la tenien esclavitzada, que algun dia la casa donaria un	esclafit	i també que quan menys s'ho pensarien agafaria el seu farcellet de roba i
pàl·lids de la pluja. A l'instant el senyor Viciana desaparegué sota l'	esclafit	d'un tro formidable. El nen restà atordit. Però, en fi, ja sabia la causa
uns pontarrons que se n'entren dins les cases i les omplen de frescor i d'	esclafits	d'aigua joguinera... Però no és això, no. Ai de mi, que jo també em sento
els poetes, jo us ho prometo, jo fusellaré la poetessa... Hi hagué un	esclafit	de rialles que en retrunyí la sala. Joan Antoni seguia d'esquena als
l'infant dels alambins, que tan prop era, en braços d'Arandó. Es sentí un	esclafit	, un desinflament súbit; pujà una glopada d'un fum vermellenc i Arandó no
la proa alta, esvelta i recta com una llança, tota voltada d'escumes, d'	esclafits	, de magarrufes i de bleixos de delícia. En un cluc doblem la Punta de
puja dels afraus i llenegues, barreja de repiquets de gotellada, d'	esclafits	de merlots, de fresseig de fulles seques, d'aigua que s'esfila dins la
un canyar, després d'assegurar-me que no em seguia ningú, rebentat, i un	esclafit	de plors em féu rebolcar per l'herba seca. A la fi vaig decidir-me a anar
Riu.)] Amb la boca seca? Doncs... [(El professor de llatí, davant l'	esclafit	del riure de Nausica, es beu, com una criatura que hi juga, el vas
història de la literatura. De la... S'aturà. Buscava la paraula tot fent	esclafits	apagats amb el polze i l'índex de la dreta, caiguda, una mica encarcarada
Aquella deixadesa l'acabà d'embogir. El bastó va trencar-se en un	esclafit	com una queixa. Joan no s'aturà. Passà darrera el carro, i amb mà
tant, com si l'aigua fes el buid en algun forat de la roca, se sentia un	esclafit	clar i sec que intrigava els nois i els feia girar el cap per veure d'on
—Perquè no estic pas —digué la senyora Joe— per belles atipades i	esclafits	i rentaments de plats en aquesta hora, amb tota la feina que m'espera, en
francesa, etc., i apareix en totes les posicions: foc, flama, fred	esclafit	, afluixar, refredar, desfer, alfals, corfa, àmfora, confit, baf, caduf,
daurat, debanat, laminat, planxat, plegat, empedrat, embenat, traçat;	esclafit	, rugit, mugit, clapit; adobar, adob; tombar, tomb; aixecar, aixec;
un bon ciri i eixir a la processó. La campaneta se trencava de tocar; los	esclafits	dels masclets ensordien, la música rompia ab la marxa reial, els vítols i
nugós, sec i pelat de l'arbreda remoreja de valent i mescla els seus	esclafits	al cluixir del cabiró. ¡Del cabiró on penja d'un sogall, ert, esperitat i
tots embadalits lo que conta la mare carinyosa... S'ouen los primers	esclafits	del panís dins lo perol, i és allò una traqueta; el pare no sura afissat
y afluixant ab rapideç el torn y fent juar la tralla, quals	esclafits	pareixíen pistoletades, al mateix temps que soltava un "¡hueixqueé, au,
aixina qu' entre el regomello que tenía, els bramits del vent y els	esclafits	de les ones que ab tal furia embestíen les penyes y acantilats que
hagen enganyat; veritat que tú deus ser més dimòni que jo—. I pegant un	esclafit	es torná un fumet que casi en seguida desaparegué 'n l' aire, no sense
conductor, des de la superfície positiva a la negativa, donarà amb el seu	esclafit	l'avís que es cerca d'obtenir". Val a dir que Francesc Salvà no es
seu reforç associant-hi de tant en tant l'aliment (reforç primari) i l'	esclafit	del fuet (reforç condicionat). Un reforç social no és un reforç
gepa amb els seus raigs fulminants. A més, evocarem un sobtat i semblant	esclafit	al llac de Noedes, de la serra de Madres, després d'haver irritat el geni
d'amplificar la nostra fe i la nostra esperança, tot pugui acabar en l'	esclafit	de quelcom que físicament ens desintegri? ¿I això pot fer-se al servei
calius de quatre estelles. Les converses s'havien apagades i els últims	esclafits	de rialles encara retrunyien, sota el referit. Les filles de l'amo, cara
on havia de començar. Ens clavàrem els ulls un a l'altre i vaig sentir l'	esclafit	de les nostres mirades, enmig de tots dos. Després, molt ràpidament,
més llarg, fins que a la cinquena, llarga llarga, el coet petà amb un	esclafit	sec i poderós. En aquell moment es van apagar tots els llums de la plaça,
tots alhora, monstres que cal evitar més que cap altra cosa, el seu	esclafit	eixordador que pot fer volar un cap per l'aire o deixar mitja cama sense
pagava de lloguer, i podia haver anat pitjor. Quan van sentir el primer	esclafit	i les primeres corregudes, devien ser les set. Era febrer i encara feia
convertien en una sorpresa desagradable: com és una sabata vella, entre	esclafits	i rialles de tothom. La cosa era repetida fins que tota la mainada havia
per a furtar verdures o el que podia. Al matí, quan el Mercat pegava un	esclafit	d'animació la revenedora es passava les hores cridant les possibles
de colom. En les vesprades xafardoses d'estiu, quan la ciutat pegava un	esclafit	amb les corregudes de Sant Jaume, al mig de la gentada que anava camí de
seu enginy era en les festes de carrer de la capital, puix als pobles els	esclafits	dels masclets i dels trons de bac no deixaven veure el treball de
després de la processó quan la imatge entrava a l'església entre els	esclafits	de la traca. Si la festa finava en castell es plantaven els pals per a
però menys vistosa; el carret ple de coets corre llençant foc i pegant	esclafits	d'una punta a l'altra del carrer. Després els fadrins buidaven el cabàs

Pàgina 1 (de 4)

50 següents