×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esclafit |
Freqüència total: 178 |
CTILC1 |
tapes que se li escapen dels dits i percudeixen en el silenci amb un | esclafit | tètric i precursor de silencis encara més densos, perquè ara treballen | amb els ulls que li surten de les conques, diu sordament: —Tu? Riu amb un | esclafit | gairebé histèric i les sines se li gronxen amunt i avall, generoses i | la dona converteix el desordre en un ritme frenètic mentre riu amb un | esclafit | agut i llarg que es confon amb la vibració pàl·lida i cerosa de la seva | eren les màscares que envestien tothom qui se'ls posava davant, fent | esclafits | i giragonses. Us tallaren el pas, envoltaren el cotxe i prengueren les | els meus anhels "puríssims"? Un barboteig que sempre havia acabat en un | esclafit | matusser i grotesc, com l'enamorament ideal d'un home vulgar que acaba en | de dormir? Aquesta nit no es dorm. Ara fa una estona que s'han acabat els | esclafits | de la pólvora, i ja s'ou al Pati de l'Església una remor de gent. Parlen | del ball, coetada. Tres dies de bous, tres dansades i tres tandes d' | esclafits | de pólvora fins a les dues del matí... X El gall gallet Sant | als quals més enrera hem dedicat alguna atenció. També hem dit com l' | esclafit | dels agermanats és l'avalot revolucionari en contra dels censals i dels | al govern dels quefers públics. La llei desamortitzadora significà un viu | esclafit | revolucionari. Però quan la burgesia que eixia lluminosa, amb esperit més | El capdavanter és sempre una criatura apta per a befes i descarats | esclafits | de rialles. No està de més recordar que al nostre país la gent | i l'espatlla. Quan veuen un peix es deixen caure a l'aigua, on peguen, un | esclafit | com si un sabatot caigués al riu. Les històries de caçadors i viatges de | i vaig apuntar-li a l'orella. La bala anà clarament baixa, i alçà un | esclafit | d'aigua. Tots els hipopòtams s'enfonsaren. Tenia la impressió d'haver | Les aus aquàtiques s'hi passejaven en pau, i els peixos saltaven amb un | esclafit | d'aigua. Un cadàver de minan mig devorat, mostrava que el lleó | passar, aquells fanals polsosos deixessin escapar una ampla alenada, un | esclafit | , i pff...!, s'apaguessin com obeint a una determinada consigna. El nen | cas d'ella, que la tenien esclavitzada, que algun dia la casa donaria un | esclafit | i també que quan menys s'ho pensarien agafaria el seu farcellet de roba i | pàl·lids de la pluja. A l'instant el senyor Viciana desaparegué sota l' | esclafit | d'un tro formidable. El nen restà atordit. Però, en fi, ja sabia la causa | uns pontarrons que se n'entren dins les cases i les omplen de frescor i d' | esclafits | d'aigua joguinera... Però no és això, no. Ai de mi, que jo també em sento | els poetes, jo us ho prometo, jo fusellaré la poetessa... Hi hagué un | esclafit | de rialles que en retrunyí la sala. Joan Antoni seguia d'esquena als | l'infant dels alambins, que tan prop era, en braços d'Arandó. Es sentí un | esclafit | , un desinflament súbit; pujà una glopada d'un fum vermellenc i Arandó no | la proa alta, esvelta i recta com una llança, tota voltada d'escumes, d' | esclafits | , de magarrufes i de bleixos de delícia. En un cluc doblem la Punta de | puja dels afraus i llenegues, barreja de repiquets de gotellada, d' | esclafits | de merlots, de fresseig de fulles seques, d'aigua que s'esfila dins la | un canyar, després d'assegurar-me que no em seguia ningú, rebentat, i un | esclafit | de plors em féu rebolcar per l'herba seca. A la fi vaig decidir-me a anar | Riu.)] Amb la boca seca? Doncs... [(El professor de llatí, davant l' | esclafit | del riure de Nausica, es beu, com una criatura que hi juga, el vas | història de la literatura. De la... S'aturà. Buscava la paraula tot fent | esclafits | apagats amb el polze i l'índex de la dreta, caiguda, una mica encarcarada | Aquella deixadesa l'acabà d'embogir. El bastó va trencar-se en un | esclafit | com una queixa. Joan no s'aturà. Passà darrera el carro, i amb mà | tant, com si l'aigua fes el buid en algun forat de la roca, se sentia un | esclafit | clar i sec que intrigava els nois i els feia girar el cap per veure d'on | —Perquè no estic pas —digué la senyora Joe— per belles atipades i | esclafits | i rentaments de plats en aquesta hora, amb tota la feina que m'espera, en | francesa, etc., i apareix en totes les posicions: foc, flama, fred | esclafit | , afluixar, refredar, desfer, alfals, corfa, àmfora, confit, baf, caduf, | daurat, debanat, laminat, planxat, plegat, empedrat, embenat, traçat; | esclafit | , rugit, mugit, clapit; adobar, adob; tombar, tomb; aixecar, aixec; | un bon ciri i eixir a la processó. La campaneta se trencava de tocar; los | esclafits | dels masclets ensordien, la música rompia ab la marxa reial, els vítols i | nugós, sec i pelat de l'arbreda remoreja de valent i mescla els seus | esclafits | al cluixir del cabiró. ¡Del cabiró on penja d'un sogall, ert, esperitat i | tots embadalits lo que conta la mare carinyosa... S'ouen los primers | esclafits | del panís dins lo perol, i és allò una traqueta; el pare no sura afissat | y afluixant ab rapideç el torn y fent juar la tralla, quals | esclafits | pareixíen pistoletades, al mateix temps que soltava un "¡hueixqueé, au, | aixina qu' entre el regomello que tenía, els bramits del vent y els | esclafits | de les ones que ab tal furia embestíen les penyes y acantilats que | hagen enganyat; veritat que tú deus ser més dimòni que jo—. I pegant un | esclafit | es torná un fumet que casi en seguida desaparegué 'n l' aire, no sense | conductor, des de la superfície positiva a la negativa, donarà amb el seu | esclafit | l'avís que es cerca d'obtenir". Val a dir que Francesc Salvà no es | seu reforç associant-hi de tant en tant l'aliment (reforç primari) i l' | esclafit | del fuet (reforç condicionat). Un reforç social no és un reforç | gepa amb els seus raigs fulminants. A més, evocarem un sobtat i semblant | esclafit | al llac de Noedes, de la serra de Madres, després d'haver irritat el geni | d'amplificar la nostra fe i la nostra esperança, tot pugui acabar en l' | esclafit | de quelcom que físicament ens desintegri? ¿I això pot fer-se al servei | calius de quatre estelles. Les converses s'havien apagades i els últims | esclafits | de rialles encara retrunyien, sota el referit. Les filles de l'amo, cara | on havia de començar. Ens clavàrem els ulls un a l'altre i vaig sentir l' | esclafit | de les nostres mirades, enmig de tots dos. Després, molt ràpidament, | més llarg, fins que a la cinquena, llarga llarga, el coet petà amb un | esclafit | sec i poderós. En aquell moment es van apagar tots els llums de la plaça, | tots alhora, monstres que cal evitar més que cap altra cosa, el seu | esclafit | eixordador que pot fer volar un cap per l'aire o deixar mitja cama sense | pagava de lloguer, i podia haver anat pitjor. Quan van sentir el primer | esclafit | i les primeres corregudes, devien ser les set. Era febrer i encara feia | convertien en una sorpresa desagradable: com és una sabata vella, entre | esclafits | i rialles de tothom. La cosa era repetida fins que tota la mainada havia | per a furtar verdures o el que podia. Al matí, quan el Mercat pegava un | esclafit | d'animació la revenedora es passava les hores cridant les possibles | de colom. En les vesprades xafardoses d'estiu, quan la ciutat pegava un | esclafit | amb les corregudes de Sant Jaume, al mig de la gentada que anava camí de | seu enginy era en les festes de carrer de la capital, puix als pobles els | esclafits | dels masclets i dels trons de bac no deixaven veure el treball de | després de la processó quan la imatge entrava a l'església entre els | esclafits | de la traca. Si la festa finava en castell es plantaven els pals per a | però menys vistosa; el carret ple de coets corre llençant foc i pegant | esclafits | d'una punta a l'altra del carrer. Després els fadrins buidaven el cabàs |
|