Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
esclat M 2122 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esclat Freqüència total:  2122 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

va premiar transformant-la en una constel·lació. Però en la qual brilla l'esclat de Sírius o en l'altra? Em fóra senzill d'esbrinar-ho alçant-me a la
—Eoos, Etíops, Bronté i Steropé, segons la tradició dels corintis—, d'un esclat de blancor, dels narius o oronells dels quals surten, en respirar, flames
capaços de descobrir, entre atapeir-nos fins a rebentar o esvanir-nos amb esclat, una tercera alternativa, o les que calguin, després de dos mil
la colga, quan els anys passen i tot ho esborren, queda com l'ombra de l'esclat d'un nom en la falsa il·lusió trista dels que l'han haguda, dins el
l'excitació, més ansiós; i els seus ulls dintre l'ombra tenien quasi un esclat de follia. —Sileta! Sileta! Obre'm! Obre'm, Sileta! Es deturà. Déu
que realment és així. Tota indignació suposa, més o menys en potència, un esclat d'exasperació dirigit "contra" algú o "contra" alguna cosa: contra
d'avions en forma de fletxa, que avancen impertorbablement entre els esclats dels antiaeris. És un espectacle emocionant; i fóra bell si un no pensés
les dues mans entorn dels genolls, però massa baixes perquè amaguin l'esclat de les cuixes, i la boca li riu, satisfeta. —Oh, sí, els alogians!
Àustries, car la ciutat s'empobreix dia rera dia. Resisteixen però sense esclat i és en arribar la divuitena centúria que emparenten amb els Lafau
era d'esperar, la seva crisi, que hauria pogut resoldre's amb un ràpid esclat d'odi, però es resolgué amb una duradora amistat. Potser la idea de la
furiós per tantes lleis, normes, noves divisions territorials, i esclats de crueltat metòdica i mesella. No es devia atrevir a confiar al correu
cosa que m'importava en aquells instants era el verd dels teus ulls, l'esclat de llum sobre el castany dels teus cabells, el tremol lleuger, quasi
de les illes de l'Oceania occidental. En arribar a Tahití us esperen un esclat de colors aeris, en proporció a la força de les plantes i a la càlida
com un llast mort encara durant quatre centúries. Però a la costa, l'esclat de la civilització urbana féu florir un nou tipus d'eclesiàstic, una
Vic, el de Montserrat, els de Girona i Lleida— tingueren part cabdal en l'esclat i l'evolució del conflicte. En perdre, restaren per molts anys fora de
als camperols. Quan la tensió social i política arribi a promoure l'esclat revolucionari de 1639, sacerdots i pagesos s'aixecaran, ensems,
fet de l'establiment a Catalunya d'una nova nissaga de sobirans afavorí l'esclat de la teoria pactista. Fins al reconeixement dels drets de la branca
progressos i estem convençuts que encara podríem assolir-ne d'altres. L'esclat nacionalista de començaments de segle —quan tot es considerà perdut i es
l'han viscut en el més pregon de llur ànima; podran interpretar-lo, a l'esclat de llums més o menys progressives, però no renunciar-hi. Tampoc ara no
i la pagesia, en el treball i la indústria, pampalluguegen els primers esclats d'una vida nova. Són els primers batecs —a penes audibles— de la
i socials del país. Les revolucions del segle XIX. L'esclat de la Revolució francesa trobà els catalans en plena eufòria de
i descabdellament dels fenòmens revolucionaris—, perquè ressurti amb esclat la paradoxa que informa l'experiència històrica de Catalunya. Aquesta
poder constituït—, certes agitacions populars, no s'expliquen sinó per l'esclat davant una pressió contínua i injustificada. Però el fet que siguem
vol la nit, i arribar a l'esposa secreta com esperat d'un esclat sempre imminent de l'enyor, i ésser l'un per a l'altre un do
em serà de cop a la vora, simple i juvenil, coneixedor sense esclat per la mà, coneguda invisible sobre ma espatlla: el
d'amagat, sense cabals, poruc i cara trista, em parlàveu de goig, de foll esclat? [(Hi riu, girant-li l'esquena).] Perot L'eixida, Corvetó,
Dos fanals brillen dins l'obscuretat i va creixent l'esclat de les pupil·les que la nit esqueixen. Xiula a la
i els somnis es vesteixin de neu pura. Deixa dormir l'esclat de les fogueres mentre prop teu el teu amat reposa. Absència
es vulguen— en la pintura flamenca, quan aquesta, també commoguda per l'esclat visual de la naturalesa, s'aboca a repetir-la sobre el quadre fins en els
en tant que Romanticisme significa preeminència de l'individu i esclat de la passió vindicadora. Sabem, però, que el Romanticisme, en pintura,
estridències, harmoniosa de línies. Ella és d'una bellesa sense gaire esclat, que Tomàs va descobrint de mica en mica, en aquest mes d'amor que Laura
pobra i malavinguda amb la mediocritat del viure quotidià!: no veure l'esclat dels rics; no petjar més la pols oliosa de grasses de motors d'automòbil,
uns quants sécs al front. Laura, mig asseguda, entreveu en la penombra l'esclat dels miralls: la polidesa dels mobles nous: el daurat d'una cornucòpia:
soles. La muller de Tomàs està contenta perquè la festa ha tingut un esclat imprevist; a més, dos o tres xicots estudiants, que són a Comarquinal per
... que jo no vull pas anar-me'n. —No? —interroga Laura, en un esclat de vehemència, com el crit d'un nàufrag que percep una possibilitat de
del seny casolà de les àvies, es centra una solució; rebutja tota mena d'esclat dramàtic. D'avui endavant les nits ja no se li poblaran sols d'imatges
d'estiu quan passen caps de núvol de tempesta, Laura s'enlluernà amb l'esclat formidable dels llamps, que l'esgarrifen amb basarda i delícia. Com que
i sortints complicats de la costa—, són negres o d'un ocre sense gaire esclat, quan no són grises i amb uns reflexos de color d'alumini, que també són
terrisseria, teixit, conservació i preparació dels aliments, etc., l'esclat del qual correspon a l'època neolítica, i el que se situa de cop en el
una bola entre las mans com si tingués cert deleyt en fer durar aquell esclat de dolor, y las llensá al carrer, cayent altra volta en la cadira ab lo
cel s' enfosquía, s' aclaría la terra, tot lo gas comensava á brillar ab esclat; las botigas llensavan claror á doll, los carruatjes minvavan
y una sanch verge rosava son rostre, y sos ulls de mareperla brillavan ab esclat, y en sos llabis apuntava tota una aurora de vida. Sí, la Toneta renaixía
dels nostres moments passionals, i esmorteït el desig, després de l'esclat d'aquesta passió, ella i jo esdeveníem com dos enemics que han lluitat
o massa nerviós, la cosa és fatal. Com més heu resistit, més fort és l'esclat. Si haguéssiu pogut pegar fredament, "pedagògicament", l'efecte hauria
i de sentiments fortament assentats a la nostra consciència, aquesta, a l'esclat de la primera joventut era permeable i ardent com un sorral i era oberta
a la gorja la necessitat de plorar. Fou una explosió instantània, l'esclat d'una emoció que un segon abans no existia i que se'm revelava a mi, a mi
aquella malaltia que vindrà. El meu pressentiment s'havia fet en un esclat poètic. El fill resignat, amb tots els seus defectes, tenia els
damunt el paper com enterbolides de fang i de sang... Llavors fou un esclat de dolor més tràgic que no pas el que s'havia produït amb la temença de
m'irritava talment, que jo li responia amb una insolència, amb un esclat frenètic que no havia sabut contenir. Una vegada vaig perdre fins a tal
conservada tenaçment durant el son per la temença d'ésser robat. Un gran esclat de llum em féu mig cloure els ulls. Després els vaig obrir. La coberta

  Pàgina 1 (de 43) 50 següents »