×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esclat |
Freqüència total: 2369 |
CTILC1 |
va premiar transformant-la en una constel·lació. Però en la qual brilla l' | esclat | de Sírius o en l'altra? Em fóra senzill d'esbrinar-ho alçant-me a la | —Eoos, Etíops, Bronté i Steropé, segons la tradició dels corintis—, d'un | esclat | de blancor, dels narius o oronells dels quals surten, en respirar, flames | capaços de descobrir, entre atapeir-nos fins a rebentar o esvanir-nos amb | esclat | , una tercera alternativa, o les que calguin, després de dos mil | la colga, quan els anys passen i tot ho esborren, queda com l'ombra de l' | esclat | d'un nom en la falsa il·lusió trista dels que l'han haguda, dins el | l'excitació, més ansiós; i els seus ulls dintre l'ombra tenien quasi un | esclat | de follia. —Sileta! Sileta! Obre'm! Obre'm, Sileta! Es deturà. Déu | que realment és així. Tota indignació suposa, més o menys en potència, un | esclat | d'exasperació dirigit "contra" algú o "contra" alguna cosa: contra | d'avions en forma de fletxa, que avancen impertorbablement entre els | esclats | dels antiaeris. És un espectacle emocionant; i fóra bell si un no pensés | les dues mans entorn dels genolls, però massa baixes perquè amaguin l' | esclat | de les cuixes, i la boca li riu, satisfeta. —Oh, sí, els alogians! | Àustries, car la ciutat s'empobreix dia rera dia. Resisteixen però sense | esclat | i és en arribar la divuitena centúria que emparenten amb els Lafau | era d'esperar, la seva crisi, que hauria pogut resoldre's amb un ràpid | esclat | d'odi, però es resolgué amb una duradora amistat. Potser la idea de la | furiós per tantes lleis, normes, noves divisions territorials, i | esclats | de crueltat metòdica i mesella. No es devia atrevir a confiar al correu | cosa que m'importava en aquells instants era el verd dels teus ulls, l' | esclat | de llum sobre el castany dels teus cabells, el tremol lleuger, quasi | de les illes de l'Oceania occidental. En arribar a Tahití us esperen un | esclat | de colors aeris, en proporció a la força de les plantes i a la càlida | com un llast mort encara durant quatre centúries. Però a la costa, l' | esclat | de la civilització urbana féu florir un nou tipus d'eclesiàstic, una | Vic, el de Montserrat, els de Girona i Lleida— tingueren part cabdal en l' | esclat | i l'evolució del conflicte. En perdre, restaren per molts anys fora de | als camperols. Quan la tensió social i política arribi a promoure l' | esclat | revolucionari de 1639, sacerdots i pagesos s'aixecaran, ensems, | fet de l'establiment a Catalunya d'una nova nissaga de sobirans afavorí l' | esclat | de la teoria pactista. Fins al reconeixement dels drets de la branca | progressos i estem convençuts que encara podríem assolir-ne d'altres. L' | esclat | nacionalista de començaments de segle —quan tot es considerà perdut i es | l'han viscut en el més pregon de llur ànima; podran interpretar-lo, a l' | esclat | de llums més o menys progressives, però no renunciar-hi. Tampoc ara no | i la pagesia, en el treball i la indústria, pampalluguegen els primers | esclats | d'una vida nova. Són els primers batecs —a penes audibles— de la | i socials del país. Les revolucions del segle XIX. L' | esclat | de la Revolució francesa trobà els catalans en plena eufòria de | i descabdellament dels fenòmens revolucionaris—, perquè ressurti amb | esclat | la paradoxa que informa l'experiència històrica de Catalunya. Aquesta | poder constituït—, certes agitacions populars, no s'expliquen sinó per l' | esclat | davant una pressió contínua i injustificada. Però el fet que siguem | vol la nit, i arribar a l'esposa secreta com esperat d'un | esclat | sempre imminent de l'enyor, i ésser l'un per a l'altre un do | em serà de cop a la vora, simple i juvenil, coneixedor sense | esclat | per la mà, coneguda invisible sobre ma espatlla: el | d'amagat, sense cabals, poruc i cara trista, em parlàveu de goig, de foll | esclat | ? [(Hi riu, girant-li l'esquena).] Perot L'eixida, Corvetó, | Dos fanals brillen dins l'obscuretat i va creixent l' | esclat | de les pupil·les que la nit esqueixen. Xiula a la | i els somnis es vesteixin de neu pura. Deixa dormir l' | esclat | de les fogueres mentre prop teu el teu amat reposa. Absència | es vulguen— en la pintura flamenca, quan aquesta, també commoguda per l' | esclat | visual de la naturalesa, s'aboca a repetir-la sobre el quadre fins en els | en tant que Romanticisme significa preeminència de l'individu i | esclat | de la passió vindicadora. Sabem, però, que el Romanticisme, en pintura, | estridències, harmoniosa de línies. Ella és d'una bellesa sense gaire | esclat | , que Tomàs va descobrint de mica en mica, en aquest mes d'amor que Laura | pobra i malavinguda amb la mediocritat del viure quotidià!: no veure l' | esclat | dels rics; no petjar més la pols oliosa de grasses de motors d'automòbil, | uns quants sécs al front. Laura, mig asseguda, entreveu en la penombra l' | esclat | dels miralls: la polidesa dels mobles nous: el daurat d'una cornucòpia: | soles. La muller de Tomàs està contenta perquè la festa ha tingut un | esclat | imprevist; a més, dos o tres xicots estudiants, que són a Comarquinal per | ... que jo no vull pas anar-me'n. —No? —interroga Laura, en un | esclat | de vehemència, com el crit d'un nàufrag que percep una possibilitat de | del seny casolà de les àvies, es centra una solució; rebutja tota mena d' | esclat | dramàtic. D'avui endavant les nits ja no se li poblaran sols d'imatges | d'estiu quan passen caps de núvol de tempesta, Laura s'enlluernà amb l' | esclat | formidable dels llamps, que l'esgarrifen amb basarda i delícia. Com que | i sortints complicats de la costa—, són negres o d'un ocre sense gaire | esclat | , quan no són grises i amb uns reflexos de color d'alumini, que també són | terrisseria, teixit, conservació i preparació dels aliments, etc., l' | esclat | del qual correspon a l'època neolítica, i el que se situa de cop en el | una bola entre las mans com si tingués cert deleyt en fer durar aquell | esclat | de dolor, y las llensá al carrer, cayent altra volta en la cadira ab lo | cel s' enfosquía, s' aclaría la terra, tot lo gas comensava á brillar ab | esclat | ; las botigas llensavan claror á doll, los carruatjes minvavan | y una sanch verge rosava son rostre, y sos ulls de mareperla brillavan ab | esclat | , y en sos llabis apuntava tota una aurora de vida. Sí, la Toneta renaixía | dels nostres moments passionals, i esmorteït el desig, després de l' | esclat | d'aquesta passió, ella i jo esdeveníem com dos enemics que han lluitat | o massa nerviós, la cosa és fatal. Com més heu resistit, més fort és l' | esclat | . Si haguéssiu pogut pegar fredament, "pedagògicament", l'efecte hauria | i de sentiments fortament assentats a la nostra consciència, aquesta, a l' | esclat | de la primera joventut era permeable i ardent com un sorral i era oberta | a la gorja la necessitat de plorar. Fou una explosió instantània, l' | esclat | d'una emoció que un segon abans no existia i que se'm revelava a mi, a mi | aquella malaltia que vindrà. El meu pressentiment s'havia fet en un | esclat | poètic. El fill resignat, amb tots els seus defectes, tenia els | damunt el paper com enterbolides de fang i de sang... Llavors fou un | esclat | de dolor més tràgic que no pas el que s'havia produït amb la temença de | m'irritava talment, que jo li responia amb una insolència, amb un | esclat | frenètic que no havia sabut contenir. Una vegada vaig perdre fins a tal | conservada tenaçment durant el son per la temença d'ésser robat. Un gran | esclat | de llum em féu mig cloure els ulls. Després els vaig obrir. La coberta |
|