×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esclatar |
Freqüència total: 4316 |
CTILC1 |
Anirem de bon matí cap a les vinyes. Veurem si broten els ceps, si | esclaten | les gemmes, si els magraners floreixen. Allí et faré el do del meu | amb ell. Un feble batre d'ales, el brunzit amic d'un eixam, una flor en | esclatar | l'entretenen. I per sempre ignorarà tant l'esglai de la fugida del temps | s'escaigui, coneixeràs el goig suprem de la maternitat." I després d' | esclatar | -li als llavis, com un globus de fira, la pompa d'aquesta frase de debò | per mèrits i a dreta llei li pertocava, sinó bo, tibant de pell fins a | esclatar | , amb una concubina fieta, quilma curulla de pèssims averanys i, per | poble creixia a l'entorn d'ell en una sorda manifestació que amenaçava d' | esclatar | al menor motiu, i, paral·lelament a l'odi, creixia la compassió que per | cor bondadós val més que tots els tresors. Així que se n'anava, Candaina | esclatava | : —Tot això, ho ha après al sermó de divendres de mossèn Anselm. Què voleu | contragué a l'acte el seu rostre, mentre vomitava el vi i al seu entorn | esclataven | fortes riallades. Moltes bromes li havien gastat durant la seva vida, i | forces estranyes l'arrossegaven fora d'allí, el masegaven. Candi va | esclatar | a plorar. Un moment després, Sileta baixava pel carrer gairebé corrents, | de gemec repetit. De sobte, la veié; li agafà la mà entre les seves i | esclatà | en un plor violent. L'estrenyia, l'estirava cap a ell fins a fer-li mal, | en aquell moment, tal vegada per inspiració divina, l'Infant havia | esclatat | a plorar i allargava, suplicant, els seus bracets. ¿Qui, davant una | la vida, invisibles, potser parlen i tot amb nosaltres. Però espereu que | esclati | una guerra o, millor encara, una revolució, que la violència i | les feixugues portes, i el seu sonor i violent batre en què semblava | esclatar | la darrera manifestació d'odi, ressonava lúgubrement per les naus del | sang, que li feia penosa la respiració. Els trons es sentien més a prop i | esclataven | amb més freqüència, amb un sord i perllongat redoblament. Els llampecs es | amb ella i amb ell mateix, perquè la seva ànima semblava estar a punt d' | esclatar | . Però, de sobte, en aquell precís moment va succeir l'inesperat; més ben | el llit i passejar per l'estança. El cap li dolia com si li volgués | esclatar | . Estava tan abaltida, tan alienada, que més tard, quan va saber que ell | en els botons de les flors, en les grogues baies dels àlbers a punt d' | esclatar | , en el vol maldestre d'una oreneta que va a avançar-se a les companyes. | rudes, irregulars, i les venes, els polsos, sembla que li vulguin | esclatar | ... Sí, sí... Ell sabrà dominar-se; ésser per a ella el germà que sempre | dels seus nervis creixia; li semblava com si tot el seu ésser anés a | esclatar | , trencades totes les fibres; el bategar del seu cor es feia més espaiat, | un crit, un crit immens de tota la seva ànima estremida, pugnava per | esclatar | a la seva gorja, davant aquell nou horror que pressentia. Ella havia | sentir un soroll com si s'hagués rebentat una arma, i era que havia | esclatat | l'obús d'un morter. Un company nostre cridava: —Ai, que no tinc peus!— | vosaltres. Demà precisament cada anglès rebrà una màscara antigàs. Això | esclatarà | qualsevol dia." Tot seguit, però, concedeix que el conflicte general pot | que entrecreuen les franges de llum viva, les granades antiaèries | esclatant | entre els núvols com flors de foc, el brunzir dels motors i l'estrèpit de | del Govern. Va veure com una de les gasolineres —rapidíssimes, russes— | esclatava | , incendiada. "Semblava —deia— una d'aquelles flamarades que es veuen als | havia vist uns que portaven una noia desmaiada i que les bombes havien | esclatat | al Passeig de Gràcia. Quan han parat les explosions, he sortit. Hi havia | la impressió del bombardeig, que ella visqué de molt a prop: una bomba li | esclatà | a la casa del davant, i ella es trobà a terra, sentí una trencadissa | Ferran Lipkau, en el seu "Morris". Em conta que ell va veure | esclatar | les bombes que sentíem tan a prop de casa: dues illes més avall. És un | la meva filleta. Hi feia comentaris: "Veus? Aquestes flors encara han d' | esclatar | ...". 30 juliol. Acabo de rellegir la vida de Racine per | el perill de la metralla o, perill més remot, d'un obús que caigui sense | esclatar | . Però aquestes explosions seques, metàl·liques, em fan angúnia: no puc | s'ha acabat la guerra amb l'anglès i cal aprofitar la bonança. En terra | esclaten | els rebomboris del pa, i si bé és cert que en els seus magatzems no hi ha | tret un pes immens del damunt. En aquell moment, tot a prop d'allí, | esclatà | una sonora riallada. Era el Boni. El Boni havia arribat feia un moment; | res. Començàrem també a buscar, quan, de sobte, no sé qui de nosaltres | esclatà | en rialles, mentre li assenyalava la cara, fent burla d'ell, i tots els | murmurava quelcom en veu baixa, alguna plasenteria atrevida que la feia | esclatar | en riallades. Ell, satisfet, s'empassava d'un glop el got d'aiguardent: | en el seu cor per ella, la commogueren fins a les entranyes; el plor li | esclatà | amb violència, i ja de fora estant la cridà amb un crit: —Mare!... L'ànima | Ausias March Absurdament el cel s'omplia de jardins. | Esclataven | les altes carcasses de les falles. Tota València era una | fermentat de debò, les situacions violentes —autèntiques algunes d'elles— | esclataren | com en les grans farses de sabres de fusta i bigotis postissos. Confesso | romano"\, Mr. Catule va obrir els ulls, il·luminats, la sang | esclatà | sota la seva pell i va fer una rialla de cafre satisfet, ensenyant unes | de tord, ampla i calenta, i el ritme es va fer més nerviós, al punt que | esclatà | el darrer toc de sirena i la goleta començà a bellugar-se. I, després de | i a abusar de la gent del país, comprendrà que és naturalíssim que | esclatin | les malalties venèries amb una gran esplendor. És imprescindible, quan es | climes, de dues sangs —o de mitja dotzena de sangs— i de dues mentalitats | esclata | en les zones dionisíaques de l'alcohol i en el camp fèrtil de la mandra i | facècies i de situacions desllorigades, i aleshores la rialla polinèsia | esclata | sense una gota de fre. El riure d'aquesta gent és imprevist. Sembla que | a realitzar una tasca que avui considerem suprema. El seu ocult dinamisme | esclatà | a la llum durant el segle XVIII, contagiant els caps de brot de | serà derruïda. Entre 1615 i 1630, molt abans d' | esclatar | la guerra de Secessió, Catalunya haurà decidit —tal fou la seva primera | polítics de l'Escolàstica. Però ni tan sols era ensenyar les dents. Quan | esclatà | la revolució del segle XV, els pactistes guanyaren la primera | In memoriam Quan va | esclatar | la guerra, jo tenia catorze anys i dos mesos. De moment | compondre una oda heroica: /A la postrema Montcada\ (que havia d' | esclatar | en el setmanari /Bé hem dinat\ tot d'una de la mort de Dona | o les pel·lícules o els somnis. De tant en tant | esclaten | odis i tremen veus. Pot ser tenaç la lluita, però no | [(Víctor sanglota.)] Asserena't; jo també t'estimo. [(Víctor | esclata | , besant-li les mans amb deliri.)] Besa, besa! Jo no podria pas negar | [(Pàl·lid, trèmol d'indignació, es mossega els llavis, | esclatant | a la fi.)] Prou, senyora Rosa, prou! Mentre gasti el llenguatge d'ara, | [(Segueix retenint-la com si temés una nova temptativa. Ernestina | esclata | en plor, un plor pregon, silenciós.)] Vina; ja no te m'escaparàs. Mai | un escolà: es sent una remor fonda de plors a punt d' | esclatar | . Per damunt d'aquell silenci un airet fi s'ha girat |
|