Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Anirem de bon matí cap a les vinyes. Veurem si broten els ceps, si	esclaten	les gemmes, si els magraners floreixen. Allí et faré el do del meu
amb ell. Un feble batre d'ales, el brunzit amic d'un eixam, una flor en	esclatar	l'entretenen. I per sempre ignorarà tant l'esglai de la fugida del temps
s'escaigui, coneixeràs el goig suprem de la maternitat." I després d'	esclatar	-li als llavis, com un globus de fira, la pompa d'aquesta frase de debò
per mèrits i a dreta llei li pertocava, sinó bo, tibant de pell fins a	esclatar	, amb una concubina fieta, quilma curulla de pèssims averanys i, per
poble creixia a l'entorn d'ell en una sorda manifestació que amenaçava d'	esclatar	al menor motiu, i, paral·lelament a l'odi, creixia la compassió que per
cor bondadós val més que tots els tresors. Així que se n'anava, Candaina	esclatava	: —Tot això, ho ha après al sermó de divendres de mossèn Anselm. Què voleu
contragué a l'acte el seu rostre, mentre vomitava el vi i al seu entorn	esclataven	fortes riallades. Moltes bromes li havien gastat durant la seva vida, i
forces estranyes l'arrossegaven fora d'allí, el masegaven. Candi va	esclatar	a plorar. Un moment després, Sileta baixava pel carrer gairebé corrents,
de gemec repetit. De sobte, la veié; li agafà la mà entre les seves i	esclatà	en un plor violent. L'estrenyia, l'estirava cap a ell fins a fer-li mal,
en aquell moment, tal vegada per inspiració divina, l'Infant havia	esclatat	a plorar i allargava, suplicant, els seus bracets. ¿Qui, davant una
la vida, invisibles, potser parlen i tot amb nosaltres. Però espereu que	esclati	una guerra o, millor encara, una revolució, que la violència i
les feixugues portes, i el seu sonor i violent batre en què semblava	esclatar	la darrera manifestació d'odi, ressonava lúgubrement per les naus del
sang, que li feia penosa la respiració. Els trons es sentien més a prop i	esclataven	amb més freqüència, amb un sord i perllongat redoblament. Els llampecs es
amb ella i amb ell mateix, perquè la seva ànima semblava estar a punt d'	esclatar	. Però, de sobte, en aquell precís moment va succeir l'inesperat; més ben
el llit i passejar per l'estança. El cap li dolia com si li volgués	esclatar	. Estava tan abaltida, tan alienada, que més tard, quan va saber que ell
en els botons de les flors, en les grogues baies dels àlbers a punt d'	esclatar	, en el vol maldestre d'una oreneta que va a avançar-se a les companyes.
rudes, irregulars, i les venes, els polsos, sembla que li vulguin	esclatar	... Sí, sí... Ell sabrà dominar-se; ésser per a ella el germà que sempre
dels seus nervis creixia; li semblava com si tot el seu ésser anés a	esclatar	, trencades totes les fibres; el bategar del seu cor es feia més espaiat,
un crit, un crit immens de tota la seva ànima estremida, pugnava per	esclatar	a la seva gorja, davant aquell nou horror que pressentia. Ella havia
sentir un soroll com si s'hagués rebentat una arma, i era que havia	esclatat	l'obús d'un morter. Un company nostre cridava: —Ai, que no tinc peus!—
vosaltres. Demà precisament cada anglès rebrà una màscara antigàs. Això	esclatarà	qualsevol dia." Tot seguit, però, concedeix que el conflicte general pot
que entrecreuen les franges de llum viva, les granades antiaèries	esclatant	entre els núvols com flors de foc, el brunzir dels motors i l'estrèpit de
del Govern. Va veure com una de les gasolineres —rapidíssimes, russes—	esclatava	, incendiada. "Semblava —deia— una d'aquelles flamarades que es veuen als
havia vist uns que portaven una noia desmaiada i que les bombes havien	esclatat	al Passeig de Gràcia. Quan han parat les explosions, he sortit. Hi havia
la impressió del bombardeig, que ella visqué de molt a prop: una bomba li	esclatà	a la casa del davant, i ella es trobà a terra, sentí una trencadissa
Ferran Lipkau, en el seu "Morris". Em conta que ell va veure	esclatar	les bombes que sentíem tan a prop de casa: dues illes més avall. És un
la meva filleta. Hi feia comentaris: "Veus? Aquestes flors encara han d'	esclatar	...". 30 juliol. Acabo de rellegir la vida de Racine per
el perill de la metralla o, perill més remot, d'un obús que caigui sense	esclatar	. Però aquestes explosions seques, metàl·liques, em fan angúnia: no puc
s'ha acabat la guerra amb l'anglès i cal aprofitar la bonança. En terra	esclaten	els rebomboris del pa, i si bé és cert que en els seus magatzems no hi ha
tret un pes immens del damunt. En aquell moment, tot a prop d'allí,	esclatà	una sonora riallada. Era el Boni. El Boni havia arribat feia un moment;
res. Començàrem també a buscar, quan, de sobte, no sé qui de nosaltres	esclatà	en rialles, mentre li assenyalava la cara, fent burla d'ell, i tots els
murmurava quelcom en veu baixa, alguna plasenteria atrevida que la feia	esclatar	en riallades. Ell, satisfet, s'empassava d'un glop el got d'aiguardent:
en el seu cor per ella, la commogueren fins a les entranyes; el plor li	esclatà	amb violència, i ja de fora estant la cridà amb un crit: —Mare!... L'ànima
Ausias March Absurdament el cel s'omplia de jardins.	Esclataven	les altes carcasses de les falles. Tota València era una
fermentat de debò, les situacions violentes —autèntiques algunes d'elles—	esclataren	com en les grans farses de sabres de fusta i bigotis postissos. Confesso
romano"\, Mr. Catule va obrir els ulls, il·luminats, la sang	esclatà	sota la seva pell i va fer una rialla de cafre satisfet, ensenyant unes
de tord, ampla i calenta, i el ritme es va fer més nerviós, al punt que	esclatà	el darrer toc de sirena i la goleta començà a bellugar-se. I, després de
i a abusar de la gent del país, comprendrà que és naturalíssim que	esclatin	les malalties venèries amb una gran esplendor. És imprescindible, quan es
climes, de dues sangs —o de mitja dotzena de sangs— i de dues mentalitats	esclata	en les zones dionisíaques de l'alcohol i en el camp fèrtil de la mandra i
facècies i de situacions desllorigades, i aleshores la rialla polinèsia	esclata	sense una gota de fre. El riure d'aquesta gent és imprevist. Sembla que
a realitzar una tasca que avui considerem suprema. El seu ocult dinamisme	esclatà	a la llum durant el segle XVIII, contagiant els caps de brot de
serà derruïda. Entre 1615 i 1630, molt abans d'	esclatar	la guerra de Secessió, Catalunya haurà decidit —tal fou la seva primera
polítics de l'Escolàstica. Però ni tan sols era ensenyar les dents. Quan	esclatà	la revolució del segle XV, els pactistes guanyaren la primera
In memoriam Quan va	esclatar	la guerra, jo tenia catorze anys i dos mesos. De moment
compondre una oda heroica: /A la postrema Montcada\ (que havia d'	esclatar	en el setmanari /Bé hem dinat\ tot d'una de la mort de Dona
o les pel·lícules o els somnis. De tant en tant	esclaten	odis i tremen veus. Pot ser tenaç la lluita, però no
[(Víctor sanglota.)] Asserena't; jo també t'estimo. [(Víctor	esclata	, besant-li les mans amb deliri.)] Besa, besa! Jo no podria pas negar
[(Pàl·lid, trèmol d'indignació, es mossega els llavis,	esclatant	a la fi.)] Prou, senyora Rosa, prou! Mentre gasti el llenguatge d'ara,
[(Segueix retenint-la com si temés una nova temptativa. Ernestina	esclata	en plor, un plor pregon, silenciós.)] Vina; ja no te m'escaparàs. Mai
un escolà: es sent una remor fonda de plors a punt d'	esclatar	. Per damunt d'aquell silenci un airet fi s'ha girat

Pàgina 1 (de 87)

50 següents