×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esclau |
Freqüència total: 3930 |
CTILC1 |
i emmudeixen. Només t'afegiré, i no improviso el precepte, que tots som | esclaus | de la llei, perquè puguem ser lliures." I Arístocles, cloent de sobte la | ben prometo. Sogres, cunyades conques, dides, fills, cuineres, noies, | esclaus | , mossos, criats, majordoms, lacais, ministres, porters, secretàries, | -t'hi? —L'estimo! Fou un impuls d'irritació, fou com el gest de l' | esclau | que volgué d'una estrebada alliberar-se dels lligams que el subjectaven, | posterior, quan —per exemple— "l'home utilitza l'home, en figura d' | esclau | , com material primitiu de diner". Serà la moneda pròpiament dita, el | parlant llur petit nègre. Ara es desencongeixen, perden l'aire d' | esclaus | somrients. Fa una mar meravellosa. El "Ramel" no es belluga ni per | moure els llavis, sense ni respirar. Fou el perfecte home mecànic, l' | esclau | que no té sentit de protesta ni d'iniciativa. Arribàrem a bord, pujà la | a l'actor Douglas Fairbanks. Lita manté una vulgaritat i una modèstia d' | esclau | , i Henri, al costat d'ella, resulta un ocell del paradís. Lita va | i picat de mosquits dins la petxina de nacre de la Polinèsia. Cadascú és | esclau | de la seva sang i de la seva història; jo sóc esclau de les pedres, dels | Cadascú és esclau de la seva sang i de la seva història; jo sóc | esclau | de les pedres, dels renecs i dels rams de farigola d'una vella ciutat | rebia una alimentació insuficient; en les pitjors, era tractat com a un | esclau | . Cap sentiment no l'unia al seu camp, cap altre que el del sofriment que | L'economia del cacau, del sucre, del tabac, del cotó i de l' | esclau | —economia que pagava— convencé els ministres de Carles III i els induí a | món si el seny ens hagués oprimit d'aquesta manera, si haguéssim d'ésser | esclaus | del panxacontentisme i de la sensualitat. Però el seny actuant en funció | no t'imposaràs mai, que no tindràs un no pels seus capricis, que seràs un | esclau | sempre... Víctor. Parles un poc malagradosament de la teva | [(Dirigint-se a Ernestina.)] Ernestina, haig de deixar-te. Jo sóc | esclau | de la meva representació social, com tu ho ets de la teva parròquia i | em dono al primer que em sol·licita i tu et resignes a viure avergonyit, | esclau | de tres dones que es burlen de les teves qualitats i del teu amor. La | lo cap del pros Josep Moragas lo nostre general\." {Guimerà} Mort | esclava | Ocell engabiat en gàbia secular. Ocell nostrat | hisseu les veles, la mar és oberta encar, no pot sê | esclava | cap pàtria, en una presó tan gran, amb una porta tan | tens el cel que et fa de sostre massa ample per sê | esclau | . Per la fusta de la barca que fa olor de bosc sagrat | tens el cel que et fa de sostre, massa ample per sê | esclau | . Pels dos rems que al batre a l'aigua hi fan una | tens el cel que et fa de sostre, massa ample per sê | esclau | . Pel Mestral que infla la vela, que és l'alé del | tens el cel que et fa de sostre massa ample per sê | esclau | . El corser de sant Jordi Sant Jordi té un corser adolescent | pàtria que ara veus tan gran, ai dolô! és una pàtria encara | esclava | . No veus aquell pagès darrera el bou? L'amor li té la | parada; però l'amor, la taula i ell i el bou tots són | esclaus | : ja ho foren els llurs pares. No sents sota el rafal del mas | aquella mare jove com hi canta? Ella i el fill que bressa són | esclaus | . Escolta, si no, el cant. Quina tonada! Veus allà al | o cendres del rei, no desperteu, que com nosaltres també sou | esclaves | . Altres cendres de reis, i catalans, per aquest sòl | els diu al cor: —Quina és vostra esperança? vâu neixê | esclaus | , i esclaus heu de morî? Cada any que passa, amb la finestra oberta, | diu al cor: —Quina és vostra esperança? vâu neixê esclaus, i | esclaus | heu de morî? Cada any que passa, amb la finestra oberta, i amb | té l'ànima salvada i redimida i no se'l pot fê | esclau | , ni a cops de mall. —Pare, qui és aquesta veu que canta? —És ta | aire pare, és que teniu l'ànima morta i ja sou carn d' | esclau | sense esperit! El calze de Pau Claris Pau Claris tenia un calze | per l'honra de les donzelles i els sofriments dels | esclaus | , pel pa blanc donat als gossos i el que vaig a | en són de presos, no. Són fills tots d'una pàtria i | esclaus | de l'opressor d'aquesta Catalunya un temps bell jardí | de tenir la taula ben guarnida, si el cor ens deia encara: sou | esclaus | . Oració de l'onze de setembre Agenolla't davant la Mare de | han sentit un cop la tramuntana, no sàpiguen mai més sentir-se | esclaus | . L'ombra d'en Jascint Vilossa La senyera catalana té | s'orienten en el passat i els darrers en el futur, que els primers viuen | esclaus | de la tradició i només els darrers poden ésser veritablement lliures. Si | ha dues coses que el català defuig, són precisament aquestes dues: ésser | esclau | o dropo. El sentit que tenen per al català el treball i la continuïtat | la seva manera d'ésser o la seva manera de fer la comèdia; i vostè és | esclava | d'això, del que és vostè i del que els altres han afegit damunt del seu | anc que per tots els mals sia envilida, anc que la mort el Comte faci | esclau | . Ell és l'únic culpable dels seus vicis i mereix caure dins l'etern | a vós! Deixau que besi vostres mans gemades i que de vostra amor devengui | esclau | . No m'obriu el Castell que cerc debades, si no en sou vós la sospirada | fent-li tribut el generós monarca d'argent i or i | esclaus | i bestiar, també li va donar, com joia viva, la rara | i dels pins. Mes la ciutat tentacular, d'ànsies de pler i d'or | esclava | , desficiosa es dilatava a la vorera de la mar. Girant | A dins la santa quietud de l'arca cauen els cossos, de l'encís | esclaus | . He vist, a la llum feble, la turgència, la blavor del teu cos | dona obtusa que s'ha deixat morir a poc a poc, amb un entossudiment d' | esclau | medieval. Veu els rostres pàl·lids dels oncles, de les ties, dels amics, | explica per què Comte s'equivocà de mig a mig sobre l'aspecte sintètic: | esclaus | de "la infinita varietat dels fenòmens", i tal com ho confirma, pensa, | y esparvillats com sos llabis molsuts y elástichs, eran los més destres | esclaus | de son esperit. Quan s' enardía li flamejavan, quan suplicava se li | 'l botet per' escoltarlo y aplaudirlo. Al cap y á la fí, si en Tomás era | esclau | de la fredor de cor, en Lluís ho era de la vehemencia de sos entusiasmes, | i tirànic que he conegut. La mestressa, els seus fills, jo, érem uns | esclaus | d'aquest home. La mestressa, però, en un altre concepte, no valia pas més | humana. Per a ell, totes les crisis i angúnies eren literàries. Era un | esclau | del treball, però més esclau del seu somni; estava devorat pel foc | crisis i angúnies eren literàries. Era un esclau del treball, però més | esclau | del seu somni; estava devorat pel foc interior més que no pas per les | em desesperava. —Vina després de dinar —em deia—. En aquella hora jo era | esclau | del col·legi. Ella es mofava de mi, que treballava per un sou | no amollava. Si jo no hi anava, ells em perseguien. Havia esdevingut l' | esclau | d'ells. Per ells vaig haver de començar a vendre'm llibres, puix que cada |
|