Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i emmudeixen. Només t'afegiré, i no improviso el precepte, que tots som	esclaus	de la llei, perquè puguem ser lliures." I Arístocles, cloent de sobte la
ben prometo. Sogres, cunyades conques, dides, fills, cuineres, noies,	esclaus	, mossos, criats, majordoms, lacais, ministres, porters, secretàries,
-t'hi? —L'estimo! Fou un impuls d'irritació, fou com el gest de l'	esclau	que volgué d'una estrebada alliberar-se dels lligams que el subjectaven,
posterior, quan —per exemple— "l'home utilitza l'home, en figura d'	esclau	, com material primitiu de diner". Serà la moneda pròpiament dita, el
parlant llur petit nègre. Ara es desencongeixen, perden l'aire d'	esclaus	somrients. Fa una mar meravellosa. El "Ramel" no es belluga ni per
moure els llavis, sense ni respirar. Fou el perfecte home mecànic, l'	esclau	que no té sentit de protesta ni d'iniciativa. Arribàrem a bord, pujà la
a l'actor Douglas Fairbanks. Lita manté una vulgaritat i una modèstia d'	esclau	, i Henri, al costat d'ella, resulta un ocell del paradís. Lita va
i picat de mosquits dins la petxina de nacre de la Polinèsia. Cadascú és	esclau	de la seva sang i de la seva història; jo sóc esclau de les pedres, dels
Cadascú és esclau de la seva sang i de la seva història; jo sóc	esclau	de les pedres, dels renecs i dels rams de farigola d'una vella ciutat
rebia una alimentació insuficient; en les pitjors, era tractat com a un	esclau	. Cap sentiment no l'unia al seu camp, cap altre que el del sofriment que
L'economia del cacau, del sucre, del tabac, del cotó i de l'	esclau	—economia que pagava— convencé els ministres de Carles III i els induí a
món si el seny ens hagués oprimit d'aquesta manera, si haguéssim d'ésser	esclaus	del panxacontentisme i de la sensualitat. Però el seny actuant en funció
no t'imposaràs mai, que no tindràs un no pels seus capricis, que seràs un	esclau	sempre... Víctor. Parles un poc malagradosament de la teva
[(Dirigint-se a Ernestina.)] Ernestina, haig de deixar-te. Jo sóc	esclau	de la meva representació social, com tu ho ets de la teva parròquia i
em dono al primer que em sol·licita i tu et resignes a viure avergonyit,	esclau	de tres dones que es burlen de les teves qualitats i del teu amor. La
lo cap del pros Josep Moragas lo nostre general\." {Guimerà} Mort	esclava	Ocell engabiat en gàbia secular. Ocell nostrat
hisseu les veles, la mar és oberta encar, no pot sê	esclava	cap pàtria, en una presó tan gran, amb una porta tan
tens el cel que et fa de sostre massa ample per sê	esclau	. Per la fusta de la barca que fa olor de bosc sagrat
tens el cel que et fa de sostre, massa ample per sê	esclau	. Pels dos rems que al batre a l'aigua hi fan una
tens el cel que et fa de sostre, massa ample per sê	esclau	. Pel Mestral que infla la vela, que és l'alé del
tens el cel que et fa de sostre massa ample per sê	esclau	. El corser de sant Jordi Sant Jordi té un corser adolescent
pàtria que ara veus tan gran, ai dolô! és una pàtria encara	esclava	. No veus aquell pagès darrera el bou? L'amor li té la
parada; però l'amor, la taula i ell i el bou tots són	esclaus	: ja ho foren els llurs pares. No sents sota el rafal del mas
aquella mare jove com hi canta? Ella i el fill que bressa són	esclaus	. Escolta, si no, el cant. Quina tonada! Veus allà al
o cendres del rei, no desperteu, que com nosaltres també sou	esclaves	. Altres cendres de reis, i catalans, per aquest sòl
els diu al cor: —Quina és vostra esperança? vâu neixê	esclaus	, i esclaus heu de morî? Cada any que passa, amb la finestra oberta,
diu al cor: —Quina és vostra esperança? vâu neixê esclaus, i	esclaus	heu de morî? Cada any que passa, amb la finestra oberta, i amb
té l'ànima salvada i redimida i no se'l pot fê	esclau	, ni a cops de mall. —Pare, qui és aquesta veu que canta? —És ta
aire pare, és que teniu l'ànima morta i ja sou carn d'	esclau	sense esperit! El calze de Pau Claris Pau Claris tenia un calze
per l'honra de les donzelles i els sofriments dels	esclaus	, pel pa blanc donat als gossos i el que vaig a
en són de presos, no. Són fills tots d'una pàtria i	esclaus	de l'opressor d'aquesta Catalunya un temps bell jardí
de tenir la taula ben guarnida, si el cor ens deia encara: sou	esclaus	. Oració de l'onze de setembre Agenolla't davant la Mare de
han sentit un cop la tramuntana, no sàpiguen mai més sentir-se	esclaus	. L'ombra d'en Jascint Vilossa La senyera catalana té
s'orienten en el passat i els darrers en el futur, que els primers viuen	esclaus	de la tradició i només els darrers poden ésser veritablement lliures. Si
ha dues coses que el català defuig, són precisament aquestes dues: ésser	esclau	o dropo. El sentit que tenen per al català el treball i la continuïtat
la seva manera d'ésser o la seva manera de fer la comèdia; i vostè és	esclava	d'això, del que és vostè i del que els altres han afegit damunt del seu
anc que per tots els mals sia envilida, anc que la mort el Comte faci	esclau	. Ell és l'únic culpable dels seus vicis i mereix caure dins l'etern
a vós! Deixau que besi vostres mans gemades i que de vostra amor devengui	esclau	. No m'obriu el Castell que cerc debades, si no en sou vós la sospirada
fent-li tribut el generós monarca d'argent i or i	esclaus	i bestiar, també li va donar, com joia viva, la rara
i dels pins. Mes la ciutat tentacular, d'ànsies de pler i d'or	esclava	, desficiosa es dilatava a la vorera de la mar. Girant
A dins la santa quietud de l'arca cauen els cossos, de l'encís	esclaus	. He vist, a la llum feble, la turgència, la blavor del teu cos
dona obtusa que s'ha deixat morir a poc a poc, amb un entossudiment d'	esclau	medieval. Veu els rostres pàl·lids dels oncles, de les ties, dels amics,
explica per què Comte s'equivocà de mig a mig sobre l'aspecte sintètic:	esclaus	de "la infinita varietat dels fenòmens", i tal com ho confirma, pensa,
y esparvillats com sos llabis molsuts y elástichs, eran los més destres	esclaus	de son esperit. Quan s' enardía li flamejavan, quan suplicava se li
'l botet per' escoltarlo y aplaudirlo. Al cap y á la fí, si en Tomás era	esclau	de la fredor de cor, en Lluís ho era de la vehemencia de sos entusiasmes,
i tirànic que he conegut. La mestressa, els seus fills, jo, érem uns	esclaus	d'aquest home. La mestressa, però, en un altre concepte, no valia pas més
humana. Per a ell, totes les crisis i angúnies eren literàries. Era un	esclau	del treball, però més esclau del seu somni; estava devorat pel foc
crisis i angúnies eren literàries. Era un esclau del treball, però més	esclau	del seu somni; estava devorat pel foc interior més que no pas per les
em desesperava. —Vina després de dinar —em deia—. En aquella hora jo era	esclau	del col·legi. Ella es mofava de mi, que treballava per un sou
no amollava. Si jo no hi anava, ells em perseguien. Havia esdevingut l'	esclau	d'ells. Per ells vaig haver de començar a vendre'm llibres, puix que cada

Pàgina 1 (de 79)

50 següents