×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb escloper |
Freqüència total: 38 |
CTILC1 |
que hi falten oficis, com són serrabigaires, carboners, | esclopers | , traginers, pastors, etcètera, els quals no s'hi han inclòs | les flaques femenines. En aquest ram de blasmes, un veí anomenat "l' | Escloper | " és un dels més eminents —Bernat Metge rústic. 6 Febrer Quin | indústria que representa un gir de milions de pessetes. Els | esclopers | . A la comarca olotina es manté encara la indústria esclopera. Aquesta | fa a Figueres i Bellcaire (Empordà). A Olot hi ha cinc o sis obradors d' | escloper | ; també n'hi ha alguns a Castellfollit, Argelaguer i Besalú. Així mateix | ha alguns a Castellfollit, Argelaguer i Besalú. Així mateix hom troba | esclopers | a Vic i a Berga; però cap no treballa ferm com abans. Aleshores, els | a Vic i a Berga; però cap no treballa ferm com abans. Aleshores, els | esclopers | no passaven pas tot l'any a la botiga, sinó que, en venir el bon temps, se | El treball del boix s'aparella, per la seva simplicitat, amb el de l' | escloper | . Hom treia la primera matèria de les boixedes que es feien esponeroses en | de fer una escapada al meu poble, a veure la meva neboda, la filla de l' | escloper | . Demà bategen la criatureta que fa sis. Un homenet, per primera vegada. | de menyspreu, com qui comenta un negoci esguerrat;— aquell bestia de l' | Escloper | , que d'un pet ne fa cent esquerdes. Lo que vaig dirli jo: ¿què n' | ja fa temps que no tenim qui valgui una pipada de tabach... Ab Briquets, | Esclopers | y gent de aquexa llureya, no's va enlloch: ja es prou si's fa la viu viu, | ab series dificultats. Dels dos quefes que figuravan, el Briquet y l' | Escloper | , el primer, capità més de nom que de fets (ja que'l qui feya y desfeya era | abans qu'axò s'hi pensarà molt.— Però, més tart s'escampà la veu de que l' | Escloper | havía mort en un encontre ab els mossos. Per l'Arbós vaig saber que la | un tamboret i va caure llarg com era, les capses per aquí, per allà. L' | escloper | es va clavar una patacada al nas de campionat, els esclops es van escapar | los esclops en aqueixa terra tant freda, molledissa y fangosa; si un | escloper | de nostre Pirineus hi anás á plantar botiga, si s' escapava de ser | tots ells, al capdavall, gent de la mateixa llureia —talment com els | esclopers | i els espardenyers—, del paradís dels justos i dels benaventurats. Saps | «Fer les coses a tall de bon boter.» Fer les coses ben fetes. | Escloper | Un altre ofici relacionat amb la utilització de la fusta era el de | Un altre ofici relacionat amb la utilització de la fusta era el de l' | escloper | , que fabricava un calçat de fusta d'una sola peça utilitzat per caminar | en la fabricació dels esclops ja que la majoria d'eines eren de tall. L' | escloper | treballava en el banc que tenia els dispositius necessaris per fer la | la triba de mosca (barrina), que servia per foradar; les culleres d' | escloper | , semblants a una barrina que tenia la punta en forma de paleta còncava, | feina es feia subjectada sobre un piló o bloc de fusta dura. Després, l' | escloper | afinava o arrasava l'esclop amb el coltell, que estava subjectat en el | que es picava amb una maça de fusta. També es feien servir les culleres d' | escloper | , que tenien la punta en forma de paleta còncava i tallant, i les lloses, | que eren culleres grans. A continuació, s'utilitzaven els botavants d' | escloper | , que eren uns petits tallants que servien per rebaixar la fusta de | i, finalment, les rases per polir el buit interior. Per guiar-se, l' | escloper | feia servir una pauta per mesurar la llargada i l'amplada de l'esclop. | a muntanya i ran de mar. La fotografia mostra un grup de quatre | esclopers | treballant als seus bancs. Al davant dels homes es mostren diversos | a Monells. Tots els pobles tenien el seu o els seus esclopaires, | esclopers | o esclopeters. En Vicenç Massana, de Vilada (el Berguedà), ens diu: —Aquí | de Vilada (el Berguedà), ens diu: —Aquí encara n'hi ha un que li diuen | escloper | perquè son pare en feia. Aquests compraven tres o quatre pins i d'allà en | de 1971 trobem a una entrevista d'en Jordi Minador amb tota una colla d' | esclopers | de Taradell: en Ramon Martí i Blasi, en Joan Garolera i Cornelias, en | una vinya i també terres ben a prop del poble. Es podria dir que feien d' | esclopers | i de pagesos. —Nosaltres també teníem la nostra barraca al bosc —diu en | és, i sé que encara molts coneixen aquell lloc pel Pla de la barraca de l' | Escloper | . —Allà s'hi havien començat i acabat molts esclops. Tan sols es deixava | els esclops a sobre, i en deien fumar-se, perquè no s'estellessin. L' | escloper | i el comerciant Sol Gasch. Contes del Pirineu català. | Contes del Pirineu català. Temps era temps hi havia un | escloper | conegut i respectat a tota la contrada pel seu bon treballar. Heus aquí | Mare de Déu. Convingueren que, un cop acabats, els hi baixaria a vila. L' | escloper | es fregà les mans ja que representava feina per tot l'hivern i, sense | massa, es posà a treballar de valent. Un dia de primavera que l' | escloper | s'arribà a vila, trobà el comerciant assegut davant de la seva botiga. | no sé si els podré vendre. M'ho he repensat i amb vint parells ja faré. L' | escloper | marxà amb la mosca al nas, ja que no entenia com aquell home podia faltar | del peu dret! Aleshores el botiguer entengué la jugada que li havia fet l' | escloper | i es va adonar que era ell el primer que havia mancat al tracte. | havia mancat al tracte. L'endemà, de bon matí, s'encaminà al poble on l' | escloper | tenia el seu obrador. El comerciant reconegué el seu error en faltar al | boters, bouers, cistellers, corders, corredors d'animals, escardassadors, | esclopers | , espardenyers, esparters, hospitalers, marxants, moliners, nuncis, | Armer Dida Assaonador Ebenista Bacallaner Encanyissador Barreter | Escloper | Boter de cuir Escultor Botoner Escura-xemeneies Cabrer Esparter Cantirer |
|