×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb escodrinyar |
Freqüència total: 163 |
CTILC1 |
després de set anys d'absència —a nosaltres, éssers frívols que no | escudrinyam | massa el passat ni estimam gairebé les tradicions—, l'atzar ens havia de | calat foc, ell!"" tots cridàrem i vam sortir, escampats, a buscar-lo. | Escodrinyàrem | tot el dia, res; escodrinyàrem tota la nit, res. I avui, a punta de dia | i vam sortir, escampats, a buscar-lo. Escodrinyàrem tot el dia, res; | escodrinyàrem | tota la nit, res. I avui, a punta de dia, hem anat de nou a l' | porta pressa: el cafè, carregar la pipa, encendre-la aclucant-se d'ulls i | escodrinyant | entre el fum el seu interlocutor, anar pipant calmosament per anar més de | que naveguem? Cinquanta-dos. Abocats a l'orla de proa ens passem el temps | escodrinyant | l'horitzó, enterbolits, encegats, sucumbint a estrambòtics miratges | . Algunes vegades, però, el minyó no el vol. Si no el vol, penseu que ha | escudrinyat | que aquell cap és de la gallina rossa del seu galliner o el de la gallina | després de set anys d'absència, —a nosaltres, éssers frívols que no | escudrinyam | massa el passat ni estimam gairebé les tradicions— l'atzar ens havia de | i perdició. ¡No tenia remei! Ell ja aniria de quan en quan a València i | esquadrinyaria | la vida del nebot, i si fora precís, se posaria la roba de senyor i | seus, —amb tanta de dolor com els obria— encés de passió. ¡Les voltes que | esquadrinyava | esmussat des del badall del finestró com ella espigava bledana i | Allò els duia cabitombats. El temps se'l passaven corrent lo terme, | esquadrinyant | -ho tot, plens de tecles. I la faena per fer, i els parroquians | gitats panja per amunt clavaven els ulls en el cèl y no poques vegades | escuadrinyaven | la mar per si es vea alguna barca, còsa dificilíssima, pues no podía | estrelleta, ya estaven per aquelles contornades regirant sembrats y | escuadrinyant | racóns; a mijant matí toparen en la perera y ab ulls d' espasme 's veren | que li cridá fòrtment la atenció, al extrem de entrar en aquéll per a | escuadrinyar | el cas, trobantse, al registrar algúns tarròssos, que baix de 'lls havia | no fea més que ocuparse de la maniòbra, l' arraeç de manarla i de | escudrinyar | el cèl, distracció que aprofitant la captiva, i sens que l' imposara la | no són els dirigits en materia d'Instrucció pública els qui les han d' | escudrinyar | , sinó els qui la dirigeixen. Ja fa molts anys que les nacions avençades, | fogueres monumentals que aparegueren aquell any pels carrers de València. | Esquadrinyem | -les. Plaça de l'Almodí: Representava una escena de la sarsuela Una | qu' escriure /ex\ en llòc de /es\, en espontani, | escodrinyar | , escrùpol, etc. per vindre dita sílaba d' una /s\ inicial i | ésser els millors navegants i comerciants de l'antic Mare Nostrum van, | escodrinyar | pam a pam tota la costa del nostre mar a la busca del cargol. Allà on el | intimitats. A pesar de tot, l'àvia no havia pogut resistir la temptació d' | escodrinyar | en la vida d'aquella morta, abans de llançar els seus apunts a la | de tron, contemplava el passat. Nosaltres la miràvem embadalits i volíem | escodrinyar | dins el seu pensament. L'àvia es quedava molt de temps amb els ulls | en el meu pati i mire i ja en són cinc o sis... I ja no sé aleshores quin | escodrinyar | . Que interessant seria saber qué se comuniquen les formigues; com en | manca de testimonis —aquesta vegada impresos— de la seva existència. Hem | escodrinyat | tot el material que podia posar-se al nostre abast i en la major part de | camperol i li preguntem l'hora que era. El garrit minyó, molt atentament, | escudrinyà | l'horitzó i ens diu: És cap a un quart de dotze. Li manifestem la nostra | é incansable que 'ls observi y estudihi: com lo vigía ó guayta qu' | escudrinya | tots los indrets del cel, per seré qu' estiga, á fí de que no 'l | importants materials per la seva famosa obra. Y no sols no era explotat o | escodrinyat | , sinó que tampoch mereixia aquella cura y ordenació que deu tenir un | primera de aquets designis, el perqué d' aqueix perqué, no podém ni devém | escudrinyar | lo. Havém de regonéixer que Deu, perque es Deu, pot fer y disposar moltes | sense tenir en compte altre nort que l'exigencia del malalt. Anant | escudrinyant | ho tot, regirantho tot; un tó de color, una elevació, un cambi de tensió, | pregunta sempre; mirant més que parlant. Y aixís com nosaltres devem anar | escudrinyant | ho tot, per fondo que siga, llegint en el cos y en l'ánima d'ell, tot | sobre tot, pitjor quan els pacients no pregunten parlant: pitjor quan van | escudrinyant | tot lo que fem, ab aquells ulls que fugen de llurs conques, que trovem | quedavan en mánegas de camisa. Mentres los dos joves recorrían l' horta, | escuadrinyant | las verduras pera recullir las orugas y buscar, tant per terra com per | l' atenció, no avansa un pas sens averiguar qué es; y per lo tant, váreig | escudrinyar | ditas fullas, descubrint dins d' ellas, resguardadas per lleugers | cal veure'ls bellugar, moure las antenas y fer funcionar las camas; | escudrinyar | , en los Stafelínedos, de quina manera extenen y plegan las alas; deixarse | insectes; es un camp d' aufals, una feixa de patateras, etc., donchs, | esquadrinyar | lo bé y omplir los frascos, d' animalets. Ja ho he fet, replicá l' Agustí, | y per assó se entregan al criteri de aquells subjectes que han degut | escudrinyar | los principis del saber, als quals satisfá ab los diners guanyats ab lo | de las personas? /Sra· Clara\. Es veritat que no havem de | escudrinyar | las intencions dels altres, y que no haurém de donar, generalment | hora de la nit y del dia y hasta faltaba alguns dies. S' en anaba á | escudriñar | per los rincons, lo que li costaba alguns sustos, perque no faltaben gats | altres llenguatjes, lu cual es sumemént difícil per se generelidat, cunvé | escudriñar | ses lletres en que les prununciam y escriurerles segóns es queracte propi | de llana de corder enfarinat. Amb tot, els ulls no li paraven d' | escodrinyar | : —Padrí, padrí! Guaiteu entre el panís! El noi assenyalava un punt | la indiscreció pertany a aquells que, essent jo a casa meva, vénen a | escodrinyar | ; perquè els punxa la curiositat de veure una dama en la intimitat, si | de la dama. A la jovenalla, delerosa de les novetats, li plaïa mirar, | escodrinyar | , tafanejar en aquella cambra que encara feia tuf de cera encesa. De | correu nou amb les notícies que no arribaven mai, després d'haver anat | escodrinyant | , Ciutat de molls i folls de valencians, pels vells carrers del laberint | i al campanar d'ossera de més prop. La Mirada dels ulls en Tu | escodrinyà | els cinc litres de fer mort abans del Ram. Pel cargol | altres figures sense les quals mancaria la pintura de sentit, Joan Feliu | escodrinyava | mentalment els entorns del canonge, es movia d'ací cap allà per trobar | un petit molí: "¿Els hòmens al casino? ¡Molt bé! Les dones, entretant, | escodrinyarem | una mica..." 9 En pondre's el sol, Xàtiva prenia uns tons suaus | que hi ha de tot el que resta. Jo no he demanat mai l'esmorzar al llit. | Escodrinyo | mudances, però dic, si res cal, que no sóc un esperit absolutament | aquest ardit. Per això cal que et tapis bé i que miris al teu voltant per | escodrinyar | -ho tot, i el d'aquí, i per la dreta: que l'empresa no se'ns | A ésta, un marit; a éste, un pare, y a mí, res; vinc per | escuadriñar | . Paco Pues eixe pare y eixe marit... Pas· Déixela | que encara la "llibertat" non haja acabat de passar la barra; altres de | escudrinyar | si la parroquia A· si la catedral B· conservan encara | la llum de la farola, que amb sos raigs intermitents semblava que | escudrinyés | mar endins. En aquella hora l'aigua tot just se movia i esclatava damunt | las noyas de la casa del Paborde, lo jovent trapacer que tot ho | esquadrinya | , ficantse hont no'l demanan; aquests comensavan á murmurar que ja feya |
|