DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
escolament M 124 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb escolament Freqüència total:  124 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en efecte, pertànyer sinó a éssers capaços de "decantar-se del ritme d'escolament de les coses", de fixar-ne l'esdevenidor i de condensar-ne la matèria,
ésser casualment prou limitat, la tasca d'endreç no pogué fer-se sense un escolament de temps considerable —perquè ara era un bell relligatge, un bell paper,
pertorbada en aquells llocs escadussers on s'aboquen les gorges d'escolament d'alguna vall alta, més freda encara. Aquest règim de temperatura i de
al bon conreu i per a assegurar la durada del marge: la de permetre fàcil escolament a les aigües filtrades al terreny. Es comprèn que segons sigui la mena de
més, que l'amor, la pietat o la comoditat han anat amuntegant en l'escolament dels segles. Mes llavors l'art popular assoliria tal amplitud que
no trigarien a tocar-se: s'obtindria la regularització pluvial i el suau escolament de les aigües caigudes. Innombrables serien els beneficis que podrien
esponjosa, és beguda suaument per la terra. Tot això facilita un escolament reposat a grans quantitats d'aigua caiguda, que, sense l'acció previsora
ja per Hayem i continuada actualment per Richet, explica bé la mort per escolament; però quan l'hemorragiat viu, d'unes hores a dies, entren en joc nous
la doble sèrie de gossos indicada en els quals estudiaren el ritme d'escolament del líquid, veieren que era uniforme en els no operats (1 a
a partir de les dues hores després de practicada aquesta es regularitzà l'escolament essent d'uns 2 cc. per hora, i com sigui que a les 4, 6, 10,
i fent un remort amb material, en tractar-se de solera, que faciliti l'escolament a la canal de l'aigua que per qualsevol causa hagués passat entre les
del pensament d'Heràclit, trobem afirmacions de limitacions a aquest escolament, de mesures, de tensions contràries, d'harmonia. Heus ací un dels
heus ací els esforços actuals per a conciliar les filosofies de l'escolament de tota cosa, amb les nostres necessitats, amb les nostres conviccions,
de les llunyaníes, les runes de la dita abadía de Cabrides, allà, en l'escolament de la montanya, les del castellàs del rey moro, que semblava relliscar
en la formació dels paisatges naturals. Les erupcions volcàniques i els escolaments de lava que sovint produeixen, contribueixen a edificar formes
duresa de la roca depèn, doncs, la intensitat de l'erosió produïda per l'escolament de les aigües i la degradació més o menys ràpida dels vessants de les
que un terreny impermeable on l'aigua s'estanca a la superfície. L'escolament de l'aigua obrarà també d'una manera diferent. El règim de les aigües
els terrenys, grans fenòmens atmosfèrics, vent, pluja, neu, glaç, escolament d'aigua que degrada la superfície del sòl: vetací els elements que han
dels elements llançats pels mateixos volcans. Si les erupcions produeixen escolaments abundants de lava fluida, aquesta omplirà les valls preexistents i podrà
la inclinació de les valls dels voltants. En aquest cas formarà grans escolaments que podran omplir el llit dels rius, alçar a les valls barreres, darrera
aigües podran acumular-se i formar llacs temporals o definitius. Aquests escolaments de lava originen, en refredar-se, la formació de belles columnates
columnates basàltiques, l'alçada de les quals depèn de l'espessor de l'escolament. Cal afegir que les muntanyes volcàniques tenen gairebé sempre un color
doncs, amb l'aspecte de volcans extingits, cons de desferres mòbils i escolaments de lava solidificats, esdevinguts basalts des de milers de segles. Les
basalts des de milers de segles. Les riades basàltiques. Els escolaments basàltics, amb llurs belles columnates prismàtiques, són ben coneguts.
un espadat d'una desena de metres d'alçada. Hom pot observar dues menes d'escolaments basàltics que originen dos tipus diferents de paisatges. Hi ha, d'una
que originen dos tipus diferents de paisatges. Hi ha, d'una banda, els escolaments fluids que foren els més calents i els primers que sortiren de les boques
prades humides i grups d'arbres d'espècies diverses. Però els altres escolaments de lava, molt poc fluids i, per tant, més freds, que eren els darrers a
els noms de "tosca" i "mal país" (Vora Tosca, Malatosquera). Aquests escolaments rugosos no són, naturalment, cultivats. Certs indrets de la Vora Tosca
es troba entre Olot, Les Preses i La Pinya) constitueixen aquest tipus d'escolaments rugosos, coberts de palets foscos, plens de tumescències conegudes amb el
en miniatura amb cendres provinents de la polvorització d'una part de l'escolament mateix. Aquesta contradicció aparent que hi ha entre la fertilitat dels
mateix. Aquesta contradicció aparent que hi ha entre la fertilitat dels escolaments més antics, com els que davallaren per La Canya, els que s'escolaren fins
a Amer, i també els de Santa Pau o del volcà d'Adri, i l'aridesa dels escolaments més recents, rugosos, eixorcs, plens de pedruscall, que es sobreposen als
es sobreposen als altres, prové en part precisament de l'edat dels tals escolaments i de l'acció sobre llur superfície dels agents atmosfèrics. Una llarga
aquoses, per les deus que hom veu brollar vora Olot al peu dels escolaments. Per això aquesta superfície d'escolaments basàltics antics és fèrtil;
brollar vora Olot al peu dels escolaments. Per això aquesta superfície d'escolaments basàltics antics és fèrtil; perquè les arrels i les tiges de les plantes
poden treure del sòl tots els elements fertilitzants. El paisatge dels escolaments vells és, doncs, verdejant, cultivat, com l'hem descrit més amunt. En
doncs, verdejant, cultivat, com l'hem descrit més amunt. En canvi, els escolaments recents, les "cheires" o mal país, no han estat encara prou alterats
lloc a un paisatge ombrívol i pedregós. La Vora Tosca, prop d'Olot, l'escolament superior del Sant Marc, vora Sant Feliu de Pallarols, mostren aquests
amb la fertilitat de les laves del fons de la vall. Així l'edat de l'escolament intervé en el color del paisatge per la vegetació que pot establir-s'hi.
a Sant Joan les Fonts (el Bosqueró), hom comprova molt bé que diversos escolaments superposats han estat separats per grans espais de temps. Els primers
superposats han estat separats per grans espais de temps. Els primers escolaments estesos damunt els al·luvions quaternaris (d'edat rissiana) han sofert
refredament, la superfície envaïda per la vegetació. Més endavant, nous escolaments cobriren els primers, i aquests han estat a llur torn sotsmesos a una
així amb prou d'exactitud l'origen, l'edat i la naturalesa dels diversos escolaments superposats. El bell escolament qui davallà del volcà d'Adri i omplí la
l'edat i la naturalesa dels diversos escolaments superposats. El bell escolament qui davallà del volcà d'Adri i omplí la vall siciliana, està també cobert
paisatge basàltic, va fer-se lentament amb les aportacions successives d'escolaments de lava separats per llargs espais de temps. Tipus dels aparells
quan, per una raó o altra, les aigües pogueren seguir el pendent de llur escolament normal. Hom pot remarcar-ho a l'Estany (Olot), a la Closa de Sant Dalmai,
que cap descripció els dos aspectes diferents del paisatge. El segon escolament del Montolivet llançat pel darrer con volcànic construït, s'ha estès
rugosa, plena de fornets, i reposa ben visiblement damunt el primer escolament, que va ésser molt fluid, menys espès i davallà tal vegada fins a
fins a Castellfollit. A la Garrinada s'ha esdevingut igual. El primer escolament ha baixat vers Castellfollit; el segon ha estat localitzat al cràter, on
el mas Rapàs. El volcà dels voltants d'Olot que sembla haver llançat l'escolament més fluid, i també el més llarg, i que així ha pres una part important en

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »