×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb escolar |
Freqüència total: 5290 |
CTILC1 |
esplèndides troballes. Ara no ho asseguraríem, perquè el temps corre i s' | escola | causant-nos vertigen, i tothom es mou, s'espavila i mira d'endollar —què?— | el rellotge es limita a dir-nos que som temps i que el temps s' | escola | . L'home del passat no estava subjecte a aquesta mena d'advertència | avancen, ara menys impetuoses, deixen bassals en els desnivells, es van | escolant | amb una remor sorda i cataractant. Ells dos xipollegen amb els camals | paga manutenció i carrera. Basili Rovirosa, el seminarista, o | escolar | de cànons en el llenguatge de l'època, té quinze anys quan arriba a les | i en la noblesa. Cal convenir que la noblesa feia segles i segles que s' | escolava | , i a partir de la garbellada de 1714 queda gairebé reduïda a no | Basili. Rovirosa no semblava, però, emmotllat per aquella indumentària | escolar | , les seves mans vermelles i amples, la cara d'ossos grans, de llavis i | sense esmorzar. Segurament s'ho hauria passat malament en Tai, perquè l' | escolar | de cànons era forçut i àgil. Entre tots els van calmar. El noi se'ls | sol cop els cursos de Mínims, Menors i Mitjans, i les Lletres Humanes, | escolar | de Filosofia i de Grec, famós ja per haver repentisat una de les | de Jeroni es forjà ràpida i sense escletxes de dubte, i ni tan sols els | escolars | de Grau s'atreviren a clavar-li la tradicional pallissa, ni obligar-lo a | pels furs de les seves Quaestiones quodlibetales, i l' | escolar | fruïa de la benevolència d'aquells majestuosos Doctors, repetidors | rostre. No hauria sentit cap interès, dic, si no hagués endevinat que l' | escolar | de Lleis, dos anys més gran, sense altre patrimoni que la seva pròpia | interludis. De la tardor del 15 a l'hivern del 16 s' | escolà | un període d'amor-passió que s'acabà amb una tempestat d'improperis. Per | part alta, de manera que, quan l'altre regués, Jaume hauria d'esperar. S' | escolaren | alguns dies sense que passés res; l'incident de la taverna semblava | de les ruïnes, lliure, i ens acollia... La presència d'Helena s'anà | escolant | a poc a poc vora meu fins a incorporar-se'm, lluminosa, i ho anà esvaint | tu m'has fet sentir, que em fas sentir encara malgrat aquest any que s'ha | escolat | entre nosaltres, abocant-nos qui sap si a la separació definitiva. He | brutals d'un sexe poderós, notacions ingènues de quadern | escolar | , notes sobre la marxa dels esdeveniments, aquell luxe | de pura innocència, o de pura inconsciència, que és propi de les festes | escolars | i de les festes dels manicomis. Fins després, quan el whisky i el xampany | finíssim de guitarres, dins de la rada de Papeete, i, a mesura que anava | escolant | -se la llum, em feien una estranya pressió damunt les parets del cor. | a miques per tots els altres. Des de la meva cambra sento el botzineig | escolar | . De tant en tant em plouen a l'orella "La raison du plus fort est | en l'equipament industrial espanyol durant la Restauració. Molts diners s' | escolaren | de tot arreu —i sobretot d'Anglaterra— cap a les banques bilbaïnes, i | il·lustres professors cerverins, als de Salvà, Jaumandreu i Gimbernat, s' | escolen | ben pocs anys. Però basten per al traspàs efectiu de la direcció de la | formava una capa de doctrinarisme abstracte i ineficaç. Calgué que s' | escolessin | tres generacions perquè un príncep Trastàmara —Ferran II— comencés a | però crec no errar-me gaire en afirmar que dels vuitanta-sis anys que s' | escolen | entre 1814 i 1900 més de seixanta foren d'excepció. I | Saben rieres, esvorancs, desguassos per on se'ns | escolava | el pus. Passem-hi. És un ofec darrer, i buidem el monstre. | és la mare i la font de la primera, és alguna cosa més que una frase | escolar | destinada a repetir-se sense consciència del que veritablement significa. | que res ha après; vol dir només que sense aquesta sapiència cap filosofia | escolar | no podrà mai esdevenir res més que una ciència bàrbara. Perquè la ciència | s'aixeca amb la pressa d'un infant al qual deixen passar per alt un deure | escolar | . Un cop sola, s'acosta als vidres gebrats per un tel de vapor; els fanals | que el fadristern, d'un cop d'ull sap el contingut de les disciplines | escolars | . I la mare dolorida no ho pot entendre; justament l'hereu!; aquell noi | familiar als lectors de la seva època (entre Desclot i Muntaner s' | escolen | uns trenta anys). Escriu Muntaner: "E el senyor rei... aportà davant | e un bordón e unas espatlas". Entre una lletra i l'altra s' | escolen | més de dos anys, i sembla evident que les "fojas", trameses | el culpable serà denunciat pel còdol o el bastó en la direcció del qual s' | escolaran | les exsudacions del cadàver. Al nord-oest d'Austràlia hom inhuma el cos i | era ratllada, tallada profusament pels ganivets de moltes generacions | escolars | . Alguns d'aquests talls eren profunds, i sovint ens entreteníem a | de veure-la blanca. Sentia com se m'acabava l'alè, com la vida se m' | escolava | per la respiració. De vegades tenia consciència d'anar perdent, perdent, | i que aquell entendriment de la consciència em venia de la vida que se m' | escolava | . Quina calma tan bona! I durava, durava, tot afeblint-se la percepció! | com un home que era de pobra cultura i els tenia per cosa pròpia d' | escolars | , erudits i savis, i no sospitava encara la fresca font de vida que són, | de fatiga a les espatlles. El meu amic s'ajeu a cada pas. La diarrea l' | escola | . Sovint em fa posar la mà damunt el cor. Li dono el braç, el mig porto. | . —El coneixes, aquest? —No en conec d'altre, dic jo orgullosament, com un | escolar | que sap que es lluirà; en conec la vida i les obres. A més de les seves | meu per una puixança infinitament més poderosa que les pàl·lides lliçons | escolars | . No trigà a tornar, tot mastegant, alegroi. —Vols un bocinet de pa? | El dia de sant Nicolau, 6 de desembre, és festa grossa per als | escolars | benassalencs. Celebren el gall gallet. Què és el gall gallet? Fa dies que | alcalde per demanar permís per a recórrer el poble, cantant, tots els | escolars | junts. Un altre grup va a la casa abadia per tal d'encomanar la missa de | tingut pressa a envellir, a fer com ell: asseure's en un marge i deixar | escolar | el temps. Es despertà en escoltar els passos de Cosme i de Josep. Tant la | d'aquests, calmós i sense fressa, el Leteu de l'oblit, el que s' | escola | amb l'aigua en laberint, i aquell qui en tasta, | descrites les grades per on s'hi ascendeix i les aigües que s' | escolen | per damunt del firmament. Pas de Satan a l'orbe del Sol: hi | a la Font de la Vida i a les ribes del Riu de la Ventura, que s' | escola | fent rodolar les seves ones d'ambre, pel mig del Cel, | junt sempre al del teu Pare! Així damunt de l'estelada esfera s' | escolava | llur temps en joia i càntics. Mentrestant, per l'opac i sòlid | tan pur els camps hi exhalin, i un or potable dins dels rius s' | escoli | , veient que el Sol, el màxim alquimista, produeix, | ordenat que s'eixuguessin les terres, tret d'allí on avui s' | escolen | els rius, portant amb ells l'humit seguici. I Déu | des de l'Edèn al Pont i a la Meotis, dellà els indrets per on s' | escola | l'Obi, i descendint fins arribar a l'Antàrtic; pel | fóra venjança tanmateix, perduda si ens infligim la mort, o s' | escolessin | , no aconseguint cap fill, els nostres dies, tal com | feixuga, fins a sol baix. Mentre la nostra vida s' | escoli | en tal indret, ¿què pot haver-hi prou fatigós dins aquests |
|