DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
escoltar M 23 oc.
escoltar V 21903 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb escoltar Freqüència total:  21926 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

evident, Plató", va començar el vell. "Encara que no sàpiguen si algú m'escolta, em manen de parlar. Qui m'ho ordena i em belluga alhora, com un titella,
entorns. A l'origen comentaris a dibuixos de diversos artistes, si les escolteu o llegiu, en un brevíssim llibre, tal volta us distrauran un moment dels
fam i de set. Ixió giravoltava per l'aire, lligat a la roda flamejant. He escoltat per un moment els bruels dels quatre Titans, i la femella, com d'habitud,
més, de canviar en benigna la sort d'aquell poble, davant la veu que escolto, l'advertiment enemic dels establerts, venerables, sants, profundíssims
seves cançons, a les orelles humanes. Res, però, de més perillós. Qui les escolta oblida deures, família, pàtria, tota rectitud, i corre cap a elles, als
inebriat, mentre Euforió, que també havia begut un bri de massa, fingia escoltar-lo, tot empassant-se badalls amb entrenat respecte. Les Keres "En el
a la jaça, que demà ens hem de llevar a punta de dia. Entretant, escolta, amb el cor adormit, com pasturen enllà les innombrables eugues de
una arrelada, oculta, estranya, inquietadora bellesa d'arbre. El prec és escoltar. La fugitiva és ja llorer. Uns braços decebuts, en cenyir-lo, senten
en l'oionística i en la màntica, i ens plau, per tant, de veure i escoltar els seus auguris, mentre volen i cuclegen a la nostra dreta o a la nostra
total." "De res massa", va rondinar la senyora Magdalena Blasi, que escoltava. "Savis de segles allunyats ho aconsellaven. Quin vulgar discurs, eh!
el meu susceptible pudor no pot sentir-se ferit." Pulcre Trompel·li, en escoltar amb deferència la darrera frase, va haver de reprimir una mitja rialleta.
intenció d'ofendre, està molt ben construïda, i ningú no es pararà a escoltar-la, sinó a admirar-la." I l'esguardava en detall i en conjunt, amb
triat." "Oh tu, que sojornes als jardins, els companys estan atents per escoltar la teva veu, fes-nos-la sentir", s'esgargamellava el mascle d'aquell
a pam aquella terra, que ressonava de crits i de fines melodies. Compte a escoltar aquestes tonades, llegidor, en la teva ment o en l'engany dels teus
, per damunt de bàndols, la Ignasieta. "Ximple!", la va renyar, sense ni escoltar-la, per un benèvol costum, la meva àvia. Circe "Què puc fer sinó
pel que parlen i disputen aquests senyors? I deixa'ls estar, no te'ls escoltis. Com t'espanta que la mort t'arribi de la mar, si la mar sóc jo mateixa i
de prop el vell Demòdoc? Que no vaig estar sempre en disposició d'escoltar-li tots els seus inacabables poemes, els pesadíssims versos que ell
el diré baixet, perquè la competència professional no se n'aprofiti. M'escolten bé, amb comoditat, sense esforçar-se gaire? Parin orelles, els el
llavis i en els crits de qui la profereix. Per això les imprecacions s'escolten amb tanta satisfeta i còmoda consciència moral en el teatre i són tan
a dictar expiacions oneroses. La dona i el fill m'han vist, m'han escoltat i m'han entès. Que s'atinguin, doncs, a les instruccions rebudes. Jo no
lentament entre les cases amigues gairebé commogut, com si estigués escoltant veus familiars que, des de les pedres, des de les cases, per balcons i
No digueu res. S'adreçà al noi cridant-lo amb veu manyaga: —Candiet! Escolta, Candiet! Candi s'acostava sense sospitar cap mal. —Candiet: mira què
del país: es donaven, en general, obres clàssiques, i Mila podia escoltar els versos de Lope o de Calderon, en què es sentia extasiada, com si li
en què es sentia extasiada, com si li obrissin les portes del cel i escoltés càntics d'àngels i serafins, com si de Santa Maria l'haguessin
solemne i el més apartat de la seva manera habitual, li parlà així: —Escolta, Mila... Has de dir-me la veritat... No t'agrada Tiago per marit? Vull que
les meves grans confessions; m'agenollaré als seus peus i li suplicaré: Escolteu-me: ja que Déu us ha posat al meu camí, us vull fer la meva confessió;
dia i nit la meva ànima. Després maleïu-me o beneïu-me, però no deixeu d'escoltar-me." I Tino Costa sentí que davant aquests pensaments una sensació de
i a la xemeneia brillava un foc agradable. L'ancià, després d'haver-lo escoltat, s'esforçà per donar-li ajuda. No obstant això, des de la cima on vivia,
anys, quan arribarà la nit de Nadal, quan a fora sonaran les campanes i s'escoltaran cançons; quan sobre l'anhel de tots els cors dels homes bons, sota el cel
que la feia estar en silenci llargues estones, amb el cor oprimit, escoltant les acoradores dissorts dels dos enamorats, fins al final, en què Déu els
sols referien, segons ella, coses que havien passat realment; i a Mila, escoltant-la, se li oprimia el pit, i la pietat li posava llàgrimes als ulls. A
li pregava que continués. Llavors la nena, dominant la seva pena, escoltava la cançó fins a l'última estrofa. Era un sinistre malson que es
s'aturarà sota els seus balcons... Només tu no esperes ja ningú... L'escoltava? No l'escoltava? La vella callà i intentà escrutar el rostre la blancor
els seus balcons... Només tu no esperes ja ningú... L'escoltava? No l'escoltava? La vella callà i intentà escrutar el rostre la blancor del qual es
Mila, malgrat que a penes es referí concretament al seu amat, va escoltar-la amb gran interès, sense interrompre-la i sense perdre cap paraula.
l'aire, i àdhuc a voltes sentí desigs de retirar-se. No obstant, la va escoltar fins a la fi. La història fou atenuada en alguns punts d'una excessiva
abreujada. En el fons, salvades aquestes deficiències, la història que escoltà Mila era així com segueix: Tino Costa havia nascut en una època
genolls, li parlava de guerres i de perills llunyans. Ella callava bo i escoltant-lo —sempre havia estat de tarannà silenciós—, i somreia de tant en tant
en el fet res de censurable, havia accedit... Antoni Costa no volgué escoltar més: s'aixecà i la féu aixecar, i li ordenà que es despullés. Ella es
la innocència de l'esposa i de l'obcecació en què ell estava. No volgué escoltar res ni atendre ningú; tant, però, van insistir, que un dia sortí a
homicida llançava el fill contra el pare, el germà contra el germà; s'escoltaven clams d'innocents atropellats que fugien en la nit com ovelles sense
a l'ombra d'una de les capelles laterals, parlant-li ell, i ella escoltant-lo. El pare se n'assabentà, i Maria Àgueda no tornà a l'església. Fou
seu nebot al costat seu i li referia fets dels seus viatges, que el petit escoltava embadalit sense apartar d'ell la mirada i amb un brill d'entusiasme a les
de convertir gairebé en la veu de la seva consciència. En presència seva, escoltant-lo, Tino Costa sempre sentí la tristesa que en la seva ànima tot estava
com l'ombra lleu d'un núvol en un cel serè. Més endavant Mila escoltà de llavis del padrí quelcom referent a aquella història i al passat de la
era una festa de recòndites alegries. De sobte, ell s'apartà una mica i escoltà, esverat. A dalt al pis es sentien passos i, de seguida, es sentí la veu
movia llavors el cap i sospirava amb rostre compungit. —Que Déu no l'escolti, cunyada. Quina manera de blasfemar! —És que tu l'irrites. No és dolent.
—És millor per a ell; almenys allí està segur. Però Sileta ja no l'escoltava. —Has dit a la presó? Ai, Déu meu! Què passarà? —Tranquil·litza't,
tan bella, m'impressionà sempre tan pregonament, que te la vull referir. Escolta-la: "La Verge Maria anava un dia fugitiva per un camp amb el seu Fillet
una escena semblant —diu la narració—; qui, davant una escena semblant i escoltant les paraules de la Verge, no s'hauria commogut? Però ells no es

  Pàgina 1 (de 439) 50 següents »