Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mateixa cosa. Ella —Maria Àgueda— hauria acabat de sopar; hauria rentat i	escombrat	, com cada vespre, i ara s'estaria vora el llum, amb el paner de la roba al
la llar—, i Sileta, la filla, seia al costat del pare. La criada acabava d'	escombrar	, quan des de fora arribà fins a ells una remor de veus inusitada, un
i tosca bata fins als peus, empunyant una escombra més alta que ell i	escombrant	el carrer davant de la botiga, on l'havien, per fi, col·locat. Tino Costa
mateixa escombra amb què ha intentat de netejar la tassa i, seguidament,	escombra	el terra. Amuntega tota la porqueria en un racó mentre la secretària
cançó. Era feliç. A dintre la casa ella feinejava, preparant el menjar,	escombrava	, netejava. Ja la taula parada, el menjar a punt, sortia a cridar-lo. Ell
a pastar, creuar amb una ràpida ganiveta la pasta, i	escombrar	lentament, prendre-li foc al forn, ficar el cap al forn, aquell
de Papeete i se les endú junt amb dos tahitians adolescents que li	escombren	la botiga, a dos quilòmetres de la ciutat, en un lloc on hi hagi aigua i
fa tanta gràcia! I tots plegats se l'estimen, perquè precisament no vol	escombrar	ni vol fer res, i té una gana que no s'acaba mai... Història de Timi Del
la sort dels meus companys. En un moment aquell bufarut formidable va	escombrar	la plana i va precipitar l'angelada al buit immens. Els pobres àngels
rient molt, perquè són alemanys i van jugant a passar ponts, l'	escombren	: han provat de cremar-la, però el fum put massa.
i va sortir una veïna del primer pis i li va dir que no marxéssim sense	escombrar	perquè no es volia trencar les cames d'una relliscada... i en Quimet de
damunt de la gent, damunt de les lloses dels balcons. Els escombriaires	escombraven	, amb les grans escombres de branquillons de bruc, com si fossin fets de
de branquillons de bruc, com si fossin fets de pasta d'encantament:	escombraven	els reguerons. I m'anava ficant en l'olor de la plaça de vendre i en els
endavant, bec enlaire, bec a terra, cua estesa, les puntes de les ales	escombrant	. Entraven i sortien dels covadors i menjaven veces i bevien aigua amb
l'enterbolia. L'adroguer de les veces tenia la botiga oberta. Una minyona	escombrava	el carrer davant de la pensió de la cantonada, i, en el bar, havien posat
? Ni menos li he preguntat. Dimoni de xicota, es més tafanera! Ala, ala, á	escombrar	!— Y despedint ab una rialleta de benevolensa á la Madrona, tancá la porta
M'havia de llevar a les sis, obrir la botiga, treure la pols,	escombrar	, rentar ampolles i morters i despatxar al taulell. El regent arribava a
trets per les cantonades del carrer de Carders. En un instant la via fou	escombrada	de gent. Es van tancar les portes. L'aire del migdia hivernal tenia una
pont vaig témer que se m'emportaria. Els primers carrers de la vila eren	escombrats	, rasurats pel vent. Tot just érem a l'entrada del poble, davant d'un bell
amplíssimes cap amunt, on les empeny el vent. El vent de tardor. Valence,	escombrada	pel vent, el parc de Valence a la vora del riu, amb parets de moll tocant
els secrets de genètica i de producció. La vostra solució és equivalent a	escombrar	la xarxa de trens i tornar a instal·lar les diligències. Guerra al
ajustat a la nostra talla ni a la nostra forma. No ens ve a la mida. S'han	escombrat	les condicions naturals i a poc a poc ve una degeneració moral i mental.
pel qual cadascun dels grànuls de pol·len, infinitament nombrosos, és	escombrat	del conjunt d'anteres de cada flor abans que l'estigma de la flor estigui
bòvids negres foren desplaçats pels banyallargs, i que aquests "foren	escombrats	pels banyacurts" (cito els mots d'un escriptor agrònom) "com per una
Els dies que no exerceix les seves obligacions militars, el General Paco	escombra	carrers. —Miri com tinc les mans de tant escombrar —i assenyala les
el General Paco escombra carrers. —Miri com tinc les mans de tant	escombrar	—i assenyala les durícies dels dits sense cap mena de satisfacció envers
i la llum gran. Diria també que, aprofitant les serradures del ninot,	escombren	el meu cervell. Quin parquet més lluent! Quina luciditat cerebral! He
a una administració que sense programes i sense decàlegs ideològics	escombri	bé els nostres carrers. Conservadurisme oportunista "Per Catalunya,
de davallar nosaltres mateixos al fons de la nostra ànima, i això encara	escombrant	els obstacles". Aquesta manera de dir potser té un regust
vosaltres, poderosos exèrcits, que semblàveu el vent de la ira de Déu i	escombràveu	com pols dels camins els homes i els pobles? Res no podia aturar la
primeres lleis, i totes les generacions de catalans que els ajudaren a	escombrar	els sarraïns part d'allà de Tortosa. Hi ha el rei Jaume, alt i ros i
exèrcits s'esvanien com estol de fulles seques que un bofarut de tardor	escombra	. Les ciutats eren esfondrades amb tots els habitants sota les runes.
de botonets, el mirar-se les criatures i veure que són tan exactes; l'	escombrar	el carrer, l'embrutar-lo, tot els fa passar l'estona am resignació i
fins als peus de les nostres serres boiroses, i la tramuntana venteja i	escombra	les nostres planes fins arran de mar. Pel Mediterrani amunt, ens inunda
d'En Barceló i En Mirambell. Antoni Barceló fou un capità mallorquí que	escombrà	de pirates turcs i algerins les nostres costes. La seva vida sembla una
de Jericó i altres grans dames de la cort que anessin a cercar aigua,	escombressin	el palau i performessin altres tasques servils i igualment avorribles.
d'escuma de les crestes d'aigua dins la mar; una tercera rauxada	escombrava	l'indret, deixant-lo tan pla com vostra mà, en semblar-li escaient. Era
els fantàstics trencacolls de les roques, l'afressat corriolet de la via	escombrat	per un vent desplaent i humil restaren en solitud. El noi de Moré
xiulets del vent, que, entrant per la collada de Toses, semblava voler	escombrar	tota la vall de Rigart. De temps en temps, com llunyedans i sufocats,
—seguí dient Darzee —I Nag eixí posada al cim d'un bastó, car l'home que	escombra	la duia així, al cim d'un bastó, i la llançà al mig dels fems. Cantem a
s'ha d'anar per justícia, s'hi anirà; però no m'agradaria pas haver-li d'	escombrar	cap petjada. L'honra d'un establiment és més delicada que la d'una
molt la /jaula de los curdas\ essent moltes vegades condemnat a	escombrar	els carrers, contava que vivía sabrejant a tots els coneguts que passaven
fins pels guillats si voleu que molts n'hi havíen, en camvi,	escombrà	desseguida a tots aquets tauls que venien a destorbar-nos i que li feien
toilette íntima: ancians centenaris que no es poden tenir i encara	escombren	, botiguers que reguen, tramvies plens de dones amb cistells, núvols de
els diumenges, de vuit a nou, mentre als indrets públics hi	escombren	puntes de cigarret, esclofolles i agulles de ganxo, i els estatges
retrat que se li coneix (el del promès tuberculós d'una noia que li	escombrava	l'obrador). Veien el model molts dies, el veien, tímid i ardit,
aviat s'hi plaïa. A les sis del matí ja havia d'ésser de peus a terra per	escombrar	-se la cel·la, netejar-la i fer el llit. Immediatament després
altre cop la tranquil·la elegància d'Horaci. Llegí: "Tant si l'aquiló	escombra	la terra, com si l'hivern arrossega el jorn nevós a través d'un llarg
furiosa, ens preguntem si podrem aguantar-la. ¿Capgirarà el vaixell o ens	escombrarà	de la coberta bo i arrossegant-nos mar enllà? De tant en tant hi pot
El meu anhel d'arribar-hi creix encara damunt aquest pont de bergantí,	escombrat	per les onades. Les més dolces esperances vacil·len en mig d'aquest canal

Pàgina 1 (de 16)

50 següents