×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb escomesa |
Freqüència total: 683 |
CTILC1 |
i amb intenció evident de provocar. Jaume, sorprès per la brusca | escomesa | , va quedar-se parat; un impuls d'ira li encengué la sang, però es dominà i | forta que inunda o estreny, oposessin la raó que es coneix i l' | escomesa | viril. Homes que veu mesurar i acomplir accions més que humanes | amb nosaltres. Jo era a cercar aqueix vestit, però m'ha sobtat l' | escomesa | del mal, el dolor de sempre. Fa un instant que no podia valdre'm. [(S' | La manera de produir-se d'aquell xicot no admetia terme mig entre l' | escomesa | animal i un lirisme delicadament enze; però a Maria Lluïsa li agradava | sense por ni desig, a Déu sotmesa, les antorxes pressent i l' | escomesa | d'uns missatgers que arribaran d'enfora. Una nit, a | del mal d'enamorament. Però els ulls de l'estimat i sa gentil | escomesa | alleugeren ma tristesa i em minven la feredat. Lluny | . —Després; ara deixa'm acabar. —No; vull ara. Ella es defensa de l' | escomesa | ; el piano ha callat. —Ara? —pregunta Laura, humil. —Renta't la cara | dama. Per altra banda, la senyora de Torroella està emparada contra les | escomeses | de la maledicència, gràcies a la solidesa del seu patrimoni. El diner | i que en la mà dreta duia la llança, amb la qual es feien les primeres | escomeses | . Però el text del tractat /De batalla\ a què em refereixo cal | armes en el moment de la lluita, de la qual descriu els moviments, les | escomeses | i el cos a cos amb una eficàcia que prou voldrien assolir els crítics | promesa s' escapá d' aquells llabis que las blondas no cobrían y l' | escomesa | fou llavors més valenta, més tossuda que may. Ab lo cor agitat, los ulls | a l'estreta unió de tots els rams del treball per tal de poder fer una | escomesa | col·lectiva demà. Tot això era ben jove, almenys als nostres ulls. Ara | projecció intempestiva de la meva personalitat desequilibrada. Les meves | escomeses | contra els decadentistes, estetes i místics d'aleshores, arribava al | , què s'ha pensat? —L'estimo! La vull! —vaig dir, repetint la meva | escomesa | . Ella em rebutjà altra vegada, sempre rient. —Li dic què s'ha pensat de | pensat de mi? Jo no tenia llavors paraules fines ni literàries, sinó l' | escomesa | abrupta, que ella repel·lia amb un coratge insospitat que m'irritava. | Alguna d'elles entrava a terres de Portugal. Alguna havia sofert les | escomeses | dels bandolers de la Sierra Morena. Totes retornaven amb cabals i amb | i cent vegades s'havia repetit que fóra inflexible. Mònica iniciava l' | escomesa | : s'aixecava, la forma de la seva faldilla avançava com si rodolés ran del | que una nit, mentre ell passava sortint d'Egipte, amb única | escomesa | va igualar els déus belants i els primogènits. Belial | allí, tal volta, una audaç aventura tindrà èxit per | escomesa | súbita, ja sia que amb el foc de l'Infern se l'anorreï | els lluminosos orbes inferiors, lliberts del Caos i d' | escomeses | de la Nit antiga, marxa Satan. De lluny li semblà un globus; | va començar la furient cridòria, i aviat el fragor de l' | escomesa | posava fi a tot pensament pacífic. Exaltat com un | veié l'espasa de Miquel segant-li sencers els esquadrons, d'una | escomesa | : amb totes dues mans i amb força enorme la brandava, | de tan bon tremp, que ni esmolall ni sòlid no en resistien l' | escomesa | : troba l'espasa de Satan quan descendia per colpir | i malla. I hostilitzà Abdiel les hosts atees, i amb | escomeses | insistents va vèncer Ariel i Arioc i la gran fúria de | recels, desconfiances i discòrdies—, i, amb amarga | escomesa | , commovien llur esperit, la regió quieta d'adés, | tu mateix, qui sap, esdevenir-te. Si allà haguessis estat, o l' | escomesa | aquí, l'engany no hauries pogut veure d'aquell | so vellutat. I tot d'una obté una resposta tan viva que hom diria una | escomesa | . Els dos ocells sabran el que significa aquest xivarri de baralla. Aprés, | que va ferir el flanc de la bestiola, la qual s'escapà del perill i de l' | escomesa | per capbussar dins l'aigua. I Déu sap si el bany la va guarir. El fet és | defallent de manera tendra però ignorada es retira després de la furiosa | escomesa | de tota la seva potència. Ella, tanmateix, se n'adona i de manera | dels organitzadors i s'ha posat també una roba apta per a rebre l' | escomesa | del foc. Ens mena a un dels casalots més respectables dels que donen a la | car la cua de l'ocell està esmolada com un tallant i si algú en rep l' | escomesa | pot passar qualsevol mal. —Un any va matar un guàrdia —comenta la senyora | d'éssers llegendaris, potser divinitats d'antiguitat venerable, que amb l' | escomesa | de la nova religió quedaren reduïts a la qualitat de comparses en | trobar molt estrany que tot d'una no fos capaç de sostenir la primera | escomesa | del teu. Per les mateixes raons, no em sorprendria que li passés igual a | trencada la pau entre Sicília i Nàpols, l'almirall Carrós prepara una | escomesa | contra Gerba, Ramon Muntaner embarca, en la nau "Ventura Bona", un | conegut en el món dels arqueòlegs. Ell ens ha fet, en la seva cordial | escomesa | , un bell elogi de la tasca de l'Institut d'Estudis Catalans, i a les | influències, els caràcters essencials que ell assenyalava, han resistit l' | escomesa | de mig segle d'estudis fecundíssims. Uns i altres hem pogut aportar-hi | un bell companyó meu de la minyonía; però d'ençà de la nostra darrera | escomesa | havíen decorregut molts anys. Una carta, no obstant, m'era pervinguda | temps de la Dictadura. Més d'una vegada, per l'ofuscació vessànica de l' | escomesa | , hauria pogut dir-se que ens visitava l'Estat Major d'aquells policies | exemplaríssim. L'especialitat d'En Maura era que guanyava, amb una bella | escomesa | , les causes polítiques i se'n desentenia en arribar a compliment de | la rodella, intrèpid el cor, embesteix gegants que esperen a peu ferm l' | escomesa | , bracejant desaforats, cimitarra o destral a cada un dels innombrables | i aquella voluntat, sempre tibant i dura, que ni fatic, ni dolor, ni | escomesa | del contrari destí no pogueren abatre, es tornarà com herba nova, que el | la fam o la ira, enlloc no hi havia bèstia ni persona salvada de la seva | escomesa | , i tot era espant en els cors, llàgrimes en els ulls, planys i gemecs en | el llamp ni l'huracà, no havien mai de poder creure que temia l'insolent | escomesa | d'aquells alienats. Ja trobaria aturador en la dura resistència de les | lenta, traïdora, perquè no fos endevinat de quin camí venia la seva | escomesa | . Ningú no pogué haver-ne esment, ningú no en pogué tenir sospita, fins | a tal punt decandir, que no semblava que es pogués salvar de la vostra | escomesa | . I no haguéreu pas la victòria. Com aquells rius que s'enfonsen tot-d'una | no ha de commoure's de pietat, veient-vos fer cara, tan coratjoses, a l' | escomesa | del destí implacable? Sou el símbol vivent de tota l'angoixa que pena en | pel que no és i la temin, si l'engany allunya els pidolaires d'ofici i l' | escomesa | , molt més perillosa, dels malentranyats que cobegen la mel i no es farien | aquella vida en poncella? ¿Era la vida que es defensava bravament de l' | escomesa | , amb tot el braó d'una salut fins llavors intacta? A la fi no fou pas la | giragonses de la ruta, i no haureu de sofrir tant de les seves furioses | escomeses | . però ell és un vent que se les pensa totes i us endevina els intents | l'hora. Així que aquesta ha sonat, ningú no pot evitar l'implacable | escomesa | , que ella té per ministres fidels i diligents les nostres culpes. Elles |
|