Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

El topònim és un indici que Hècuba no va fer pas gaire mal —si és que	escometia	algun caminant que topava amb la seva esgarrifosa solitud— i que era
la raça sencera dels homes i, amb ella, potser tota la vida, que detesta?	Escometia	, sense més raó que la seva fúria, els uns i els altres. Estima el combat
Dolac, i ignoro per què unes imatges provinents de remotes lectures ara m'	escometen	i se m'emboliquen. Aquest defecte del pas ha estat una altra creu per al
silenciosa i soferta... —A l'esquerra —comana el cap. Es van desviant,	escometen	una veritable paret de branques que cedeixen amb una mena d'esgarip, i el
dividir-se la joventut en grups diferents, que, amb el motiu més petit, s'	escometien	amb les porres; tal vegada, al Pallàs, li hauria quedat d'aquells dies
de coratge, i havia i tot aixecat els ulls devers Borra, a la vora ja d'	escometre	'l. Però Borra continuà menjant, en silenci, la mirada en terra, com si no
camí, se sentia abrandat per un impuls de còlera, amb ganes cada volta d'	escometre	'l. Borra passava sense mirar i fins li cedia el pas dissimuladament. Però
en el nostre territori ens ha fet recelosos, tant davant els qui ens han	escomès	com els qui ens han donat ajut. No hem estat prou forts per a fer-nos la
tridentins; i sobretot, per la fam i la pesta que un any rera l'altre	escometen	la població. El bandolerisme organitza, doncs, la misèria dels camperols,
baixes (com el culte al príncep de Viana), estimulen la reacció al camp,	escometen	els sindicats menestrals, i preparen una onada de terror. Ells mateixos
era un prodigi). Pensava i, per escreix, parlava. La rauca veu	escometia	l'aire i s'esbravava, meravellada o tímida, en les
teclejar ella es redreça, mira amb recel per tots indrets i es decideix a	escometre	'l.)] Ernestina. [(En veu baixa, tímidament.)] Víctor!
de retirar-se. La senyora Rosa, que l'ha estat espiant des de la cuina, l'	escomet	.)] Rosa. Què? Ha sigut força explícit el meu gendre? Han
sol anâ a la Font del Roure d'amagat a beure vi.	Escomet	-lo a la impensada que no es pugui penedir de la seva
ciutat a una esgleya hon avia gran perdó", en ésser llurs mullers	escomeses	pels francesos, els atacaren "ab los bordons que portaven"
la llança que no apareixerà a Europa fins un segle més tard. Al moment d'	escometre	els cavallers devien posar la llança en posició horitzontal, subjectant
I a la batalla de Lucocisterna (1324) l'infant Alfons	escometé	el comte Ner "e ferí'l d'una llança... tal, per lo cortó primer de
Perúgia, Frederico de Venosa i Salones de Verona. Curial i Boca de Far s'	escometeren	amb les llances, les trencaren i seguiren lluitant a cavall i a espasa
batalla, Tirant i el seu adversari, posat cadascun a un cap de la tela, s'	escometeren	així que la trompeta donà el senyal de començar. El primer cop el donà
avançat del seu desenvolupament, si és veritat que l'home, d'antuvi, ha	escomès	la cosa més difícil: la sistematització a nivell de les dades sensibles,
hauria pogut satisfer-se a si mateix —des del punt de vista teòric— i	escometre	eficaçment el concret, si aquest concret encobria un residu
gos famolenc i li has fet fàstic. No li sabies dir una paraula, i tot era	escometre	-la, groller. Al matí has estat ridícul; a la tarda, insolent. Al matí ho
Em perdia entre senderons, enmig de les estibes del moll. Les dones m'	escometien	, m'estiraven pel braç. Una va posar-me la mà sota el ventre. Jo fugia
trovat la mort: quant tot Espanya 's doblega Manresa aixeca son vol y	escomet	ab valentía nostre exércit victoriós. Mes ara, ciutat invicte tu mateixa
mentre la música substituïa la realitat i, en l'escena, la gent s'	escometia	entorn de l'home de l'espasa, que, desaforat, només es defensava
a consolar-se amb les seves amiguetes? ¿O bé es trauria l'espasa i	escometria	l'assassí fins que li fes saltar el cap? [(Pausa.)] ¿No em
acabarà el seu camí? Ford. —Mai. Però abans s'ha de pensar a	escometre	la Misèria. Ruskin. —Em sembla que el dia que el Progrés
Ruskin. —Em sembla que el dia que el Progrés haurà	escomès	la misèria, la màquina se'ns menjarà a nosaltres i tot. Cada màquina
altres no foren més que aquella infanteria menuda i	escomesa	per les grues, bé que tota la raça gegantesca de
o del sòl tòrrid de Cirene, duts al combat pels vents que s'	escometen	, per fer de llast a les lleugeres ales. Aquell al
amb cúpula de foc. Sota aquell sostre, com un arc flamejant, s'	escometeren	les hosts amb una fúria inextingible. Tot el Cel
de llur ferotge aversió, contraris, enmig del firmament s'	escometessin	, barrejant llurs esferes. L'un i l'altre junts
que viu al Cel, amb mots blasfematoris per ell fou	escomès	, però molt d'hora, fendit des de la testa a la cintura,
arrencar els turons més pròxims; així dins l'aire els puigs s'	escometeren	, llançats d'ací i d'allà amb impuls terrible, i es
una dolça tornada. Un altre dubte se m'aferra, però: que t'	escometi	, separada de mi, algun mal; no ignores l'advertiment:
intrèpid, no gosaria, o, si gosés, d'antuvi a mi m'	escometrà	. La seva astúcia no menyspreessis pas, ni la malícia
i no espero pas molt que l'adversari, tan altiu,	escometi	el qui és més feble, primer; si ho fes, n'haurà major
d'enemistat, cap no n'hi havia perquè em volgués cap mal o bé	escometre	'm. ¿Sempre prop teu havia jo d'estar-me? Sempre més,
el Caos, dividit, bramulava a banda i banda, i	escometia	amb un rebotre d'ones els dics, escarni de les seves ires.
i joves el van foragitar, i amb mans irades l'haurien	escomès	, si, a temps, un núvol, baixant, no l'arrabassa i no l'oculta
fins que, arborats de còlera com veient-se escarnits, roncs s'	escometen	; molt es va riure al Cel en adonar-se, mirant avall,
la mar encara irritada, immensa, que venia de les costes africanes,	escometia	i rosegava Creta. Aquest paisatge cretenc s'assembla, vaig pensar, a la
del carbó. Zorbàs sentia la matèria amb seguretat infal·lible i l'	escometia	, sense fallar, allí on era més feble i podia ser vençuda. I, tal com jo el
dreta i a l'esquerra les seves testarrades. Foll de ràbia, Manolakas va	escometre	i aferrà amb les dents l'orella de Zorbàs i estirà amb força per
home, que és tan curt de paciència, serà un descreient". I el va	escometre	amb aquestes paraules: —Ep!, ferrer, jo us volia parlar una estona. El
per no fer mal a ningú. Em diuen que el cavall només és perillós si l'	escomets	per darrera, perquè llavors no et veu i et pot etzibar una guitza. Els
En tot cas, els matemàtics, els físics, els biòlegs, etc., no acostumen a	escometre	els seus col·legues i a denunciar-los per impostura. Els intuïcionistes i
la seva ànima. Explica'm, doncs, per Zeus, de quina manera Sòcrates va	escometre	l'argument. ¿Se'l veia també una mica aclaparat com dius que estàveu
s'esvairà. És, doncs, preparat així, Símmias i Cebes, que em disposo a	escometre	el nostre argument. Ara vosaltres, si em voleu creure, no feu gaire cas
Perquè, podries témer, penso, que un argument contrari et vingués a	escometre	, si afirmaves que algú és més gran, i també més petit, per raó del cap. En

Pàgina 1 (de 20)

50 següents