×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb escondir |
Freqüència total: 157 |
CTILC1 |
però el cor me'l sento ben despert. [(Es recolza damunt la taula i | escondeix | el rostre a l'enclòs del seu braç.)] No et veig, però sé que ets aquí | i es deixa caure en una cadira tocant a la taula, on estén els braços, | abscondint | la faç entre ells. La Merceneta de sobte s'arrenca a córrer per la porta | per l'amor, la rialla o el somni. Tu, amb el cap a la mà, t' | escondies | rera el crim d'altres mans sense tara generoses del | Després calla i rera una ala el seu cap vol | escondir | per estrafer la parença que em donà el cop del botxí. | qu' ho sabém. No 't desconsolis per aixó. —No tingueu, donchs, reparo: | escondiu | lo meu nom y res més. —Sí, filla, sí; ho faré aixís y tot s' | mitj á la partera. Entraren per la portella esquerra de Santa Mónica y, | escondint | se en un altar fosch, hont clapejava misteriosament la plorosa imatge de | era pera alarmarse de veras; mes á fí de no encomanar la por á sas fillas, | escondía | las llágrimas. Altras vegadas, presa del enlluhernament consolador que l' | llur nombre, o la infinita saviesa que les va fer i que n' | escondí | les causes? Vaig veure com un jorn la massa informe, | caiguin damunt; i si callés descobriries tot el que t' | escondís | , sense costar-te. Aquesta dona, que per ser-me ajuda | amiga. I t'han florit les violes morades, que han | abscondit | les tebies mans juntades. El pedriç Cada nit | antiguitat. Potser, també, que dins d'aquests ulls de la meva amada s' | abscondía | el misteri a què Lord Verulam al·ludeix. Eren de molt, jo crec, | remor d'unes veus atura els jocs i la bulla. Tothom fuig, tothom corre a | escondir | -se, qui entre l'herba seca, qui sota la brossa. I els que no hi són | ja no esgotimava la parra ni posava vestits als gats... Preferia | abscondir | -se als ulls profans, somniant despert, i donar cita a l'amiga en la | pel propòsit deliberat de l'autor de mixtificar els seus lectors | abscondint | -los, per mitjà d'una confusió conscient, el veritable caràcter del | hem posat ja al descobert la immensa mixtificació que s' | abscondeix | sota l'etiqueta llampant de la democràcia burgesa, aquesta forma refinada | i l'aparença d'objectivitat imparcial dels raonaments del senyor Cambó s' | abscondeix | una simpatia irresistible pel règim del qual es presenta com a adversari, | espurnejada de guspirejantes bolves d'argent. Darrera la cascada s' | abscondía | la caseta de la parella d'oques que havía motivat la visita que es feia | de guix i maons vells en algun recó (oblidant, després, l'indret on els | escondien | ), i es barallaven i cridaven en estols vacil·lants, posant-se tot d'una a | A tot arreu té amics, aquest home-cadell. Fes-te enrera, home. I vosaltres | escondiu | -vos, Poble Verinós. Vaig a enderrocar el mur. Kaa esguardà curosament | Digueu-me: qui és Nag? Darzee i la seva companya, en lloc de respondre, s' | escondiren | dins el niu, car als peus mateixos de l'arbust eixí un sord xiulet de | l'he perdut, el present que em donares; i ara torno a estar sol. I em só | escondit | . I les mil veus de Gualba, encara li van demanar: Qui t'ho ha dit que | com veié ella que era gentil, l'amagà tres mesos. Emperò no podia ella ja | escondir | -lo; i agafà una corbella de jonc, i la untà d'asfalt i de pega; i | de l'home, que enlloc no és tan gran com en el recés. Talment, però, s' | escondirà | , que onsevulla que amagarà el seu oci, vulgui ésser profitós a tots i a | sobradament com estava decorada la avant-sala de una modista de renom que | abscondía | el seu nom gentil sots la pantalla de un nom francès. Era una dama que | li semblaven misterioses, tanta era la cura de Joan Antoni en | abscondir | -les. Ell havia fet el distret, insistint ella, havia respost: —Uns amics | front, cenyit de la ramada cabellera negra; els ulls, dels quals ara | escondien | la brasa les parpelles dolces; el coll indòmit, polit i ferm com una | les mans i els peus. Son pit nu i son abillament esqueixat eren mig | escondits | pel vellut de púrpura guarnit dels lliris de França. Li havia estat | temps sobre el seu cos. La seua vida, anguniosament necessària, no podia | escondir | -la, d'un tret, cor endins només; ell la indagava i ella havia | no grillades de set malures —o vuit;— esperen la saó avinent. I encara | escondeix | sense manca, no sap on, el corc a causa del qual ara ja —a divuit anys— | i esperit de previsió, vist el peu que prenia el temporal antireligiós, | escondí | la imatge a lloc segur de tot perill, i gràcies a la seva iniciativa es | manllevada, insincera i parençosa; com, ara, el seu sentiment profund s' | escondia | , espaordit, sota una falsa serenor apresa dels qui, amb més experiència | ull, regalà cara avall, entre les arrugues de cutis marcit i anà a | abscondir | -se entre els pèls polsosos del bigoti del senyor mestre." No sóc cap | cama de la i grega, la de la esquerra, anguilejava més estesa, | escondint | sa fí en un replech de la montanya; y entre cama y cama'l primer estrep | consisteix el ver repòs i la vera tranquil·litat del cor. Refugia-t'hi, | escondeix | -t'hi, capbussa-t'hi; perquè Déu es troba allí on tota cosa creada és | passa; resta el rosec, la tortura, la pena. Quin profit es troba a | escondir | la lletgesa comesa? Cap culpable, fent-se ell mateix de jutge, no | repassa el que has dit, el que has fet, àdhuc els mateixos pensaments, no | escondint | res, no preterint res. Si saps reconèixer el teu malfet, Déu el sap | tant literari com científic —triangle, casa, arbre, peix...— que no | escondeixi | en tant que general, una extensió indefinida si s'afegeix als seus | són els tres senyals que ens faran descobrir l'error, per molt ben | escondit | sota la capa de la veritat que se'ns presenti. ¿En voleu una mostra, del | i tornà a pendre aquell aire de beatitud amb que tant hipòcritament savia | abscondir | la seva perversitat. Cinc minuts més vaig deixar que s'escorressin, | amb formalisme militant i ardit. La seva producció és altiva, però no pot | abscondir | el seu aspecte visiblement mimètic. Signa una sèrie de retrats servint-se | propietari del megalit Pedra Cabana, del Vilar de Cabó, féu la vilesa d' | escondir | -se un anell de bronze, un test i un queixal, negant-nos que ho posseís, | que quan la invasió sarraïna els cristians li bastiren aquell bressol per | escondir | -la a la profanació dels moros, i que, trobada, se li construí l'actual | qui, ultra vigilar si trobàvem moneda, d'una manera vil i indigna s'han | escondit | objectes a la butxaca, que per a res els serviran, impossibilitant-los | pel poeta qui sab la nova escola: poeta humil que t'ha plorat cent voltes | escondint | amb ses mans la faç benigne. Oh, si sabíes fins ont és erudit l'odi que | ; mes aquet se'l tragué del davant. Talma no parà fins a saberho. Un dia s' | escondeix | a la petxina del apuntador y desde allí observa, espía, escolta, anota y | de mi y en mitg de mon cor, veyent mos ocults pensaments sens poderme | escondir | de vostra divina presencia y Magestat. ¿Quí so jo; Deu meu, devant de | de que, en un pis de la casa on vivía la familia Massanès, s'hi havía | abscondit | un frare, se disposaven a calar-hi foc. Astorats els veïns, decidiren | la sua modestia, y la aplicació á la oració lo empenyavan á fugir, y á | escondir | se. Refereix un Historiador espanyol (Domenech sino me enganyo) que lo | altras traladaven las venas, nirvis, y arterias, fins arribar á | escondir | se á trossos dins las seyas, y los ossos, fins que vos obligaren á donar | serenitat que deixa veure la raó allà on totes les apariencies l' | escondeixen | en espera d'un bon escudrinyador. Nosaltres estem segurs que emmaranyant |
|