DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
escopeta F 1094 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb escopeta Freqüència total:  1094 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a Premià o al Mas de Segimon, a l'Aleixar, els matins clars en què, amb l'escopeta al coll, menjava lentament un raïm fresc, o aquelles tardes a la nostra
mena de pal que, quan alcen els ulls, es transforma en els canons d'una escopeta. L'home duu tota una faixa de cartutxos que li creua el pit de dalt a
l'individu. —Ah, no? Qui ho ha dit? —Jo. —Es descarrega l'escopeta de l'espatlla, repenja vagament la culata a terra, a tocar del seu peu—.
aplana amb les seves botes amples i feixugues. S'ha tornat a carregar l'escopeta a l'espatlla i ara duu les mans a les butxaques del seu uniforme blau. —I
nois, començaven a sortir armats de les cases; algú sortí i tot, amb l'escopeta, sembrant més espant que el gos; era, en efecte, un mitjà perillós i
entrà a la masia; s'adreçà a la cambra de darrera, i del racó despenjà l'escopeta. Va obrir-la i la tornà a tancar, comprovant-ne tal vegada el
si l'animal era a prop d'ell, si el seguia. Arribà al tros i deixà l'escopeta a un costat, repenjada en un arbre; s'enfonsà de nou en el treball.
de sobte, mirà el gos i dirigí les passes cap a l'arbre on havia deixat l'escopeta; agafà l'arma, la regirà un moment entre les mans; es girà a poc a poc i
de pa, una llepolia, per fer-li una carícia... —Canela, vine... Aixecà l'escopeta i se la posà contra el muscle. Les mans, estrenyent l'arma, li tremolaven
li cobrien els ulls, com si davant d'ell s'hagués fet nit; portava l'escopeta a la mà. Maria Rosa, dreta a la porta, se'l mirà, però no digué res.
temps de les fruites, Miquel de la Rutlla es penjava al muscle una vella escopeta i se n'anava, deia ell, a caçar. Mai no va caçar res. Visitava les vinyes
Güell. Va sortir un nen d'una entrada, amb un revòlver al cinturó i una escopeta apuntada i va passar fregant-me les faldilles i cridant, meeequi...
llençant espurnes, se'm va presentar amb un cinturó amb revòlver i una escopeta de dos canons penjada a l'espatlla. I tot era calor, molta calor, la roba
pugeu, pugeu! Pujo. Al darrera hi tenia un milicià que li apuntava l'escopeta a l'esquena. —Per què? vaig dir. —Esperi's, va dir la senyora rient
els cabells per dissimular i el duia així, des de la Travessera, amb l'escopeta al darrera i el meu marit davant. I el milicià va dir que el detenia, i
veure un grup de moltes persones i ombres de pals amunt que eren canons d'escopeta. Va obrir i van entrar cinc milicians i un senyor i una senyora, que ella
de menjar. Va deixar els paquets damunt de la taula i el revòlver i l'escopeta. Va dir que necessitaven matalassos i se'n va endur dos: el del nen, que
que els carrabiners de Llívia ens han fet tastar escopeta. Ferida d'eixa gentada serà almoina per tornar;
anem de cacera, jo encerto bé els trets, mentre que a ell li fa por l'escopeta i sap que ho endevino. També m'enveja perquè tu ets una dona com no en
de cap senyal de pensament; els dits untosos de greix del gatell de l'escopeta, amb què ha entretingut el seu oci de senyor rural; matar per la diversió
que la majoria de senyors rurals pujats a l'antiga manera, que tenen escopetes i cotxes i que no s'han hagut de trencar el cap en estudis enutjosos que
caçat ocells amb paranys de filferro, al vesc, a l'abeurada, a joca i amb escopeta. De menut havia afollat centenars de nius. Havia criat merles, gafarrons,
al brancal de la porta. Ell, a dins, assegut vora la taula, tenia l'escopeta entre les cames i feia passar una vareta de filferro amunt i avall del
esclatà en una gran riallada. —T'he fet por? Passa, passa... Netejava l'escopeta per anar a caçar... Després, en un to que no vaig comprendre si era
personatges del drama, doncs. —Vindràs a caçar amb mi? ¿Saps manejar una escopeta? Saps tirar? Vaig dir-li que no era caçador, però que de bona gana
a tot. En ésser prop de l'obra, vam veure l'home arran de la tanca amb una escopeta a la mà. —Si avanceu un pas més, faig foc! cridà amb un accent de decisió
el guarda de camp amb el corretjot de les municions a la cintura i l'escopeta al muscle. Ja vénen dos, tres cavalls, lluents, descansats i remugadors,
que portaven les armes llargues penjades al muscle. Carregades les escopetes, i els trabucs, amb pólvora de salves, feien les descàrregues entre
els joves de la colla, a indicació de l'enamorat, descarreguen trabucs i escopetes sobre la blancor de la portalada. Ai, quins trons! Crits, rialles,
embriagades d'alcohol, de pólvora i de tabac, les altres a substituir l'escopeta per la guitarra i el guitarró, el clarinet i el requinto, les postisses i
de colors vius al coll, capell ample, i un puret a la boca, a més de l'escopeta, del trabuc, del ganivet o de la pistola del quinze. La donzella robada i
que no hi havia joguines, els dits ens feien de pistola i els braços d'escopeta. El repertori d'emblemes varia segons les cultures, en formes i en
socors i els homes marxaven a colles, ben proveïts de pals, podalls i escopetes. ¡Quin greu de no ser encara un home fet i poder agafar el fusell de dos
a casa, mentre els homes marxaven rabents, armats de pals, podalls i escopetes. Arribats a la rectoria i cerca que cerca, enlloc no era el lladre. Ni a
i de boques cridaires, de mans amenaçadores armades de pals, podalls i escopetes. I mentre el meu pare, que li havia cosit la ferida, contava la feta,
la terra generosa. I heu-vos el caçador fatxenda que passa encalçonat, l'escopeta de dos canons nova de trinca penjant a l'espatlla, la cartutxera plena a
còmodament casolana però, això sí, completada per una canana i una escopeta molt més perfectes que les dels altres, marca una manera diferent de
vegada el reglament ens empantanegava. Vaig proposar rifles, després escopetes de dos canons, després revòlvers Colt, reglamentaris dins la marina.
remeiar això afegia fusta, llenca darrera llenca, a la culata de la seva escopeta virginal. Estava, val a dir-ho, agraïdíssim a la meva indulgència i
les fortes espardenyes de doble recosit i sola enquitranada; desgreixat l'escopeta, embolicat amb paper de diari l'imprescindible sabó dels lavatoris,
aquell any ni se'n parlava. Els caçadors, però, seguien punyint les seves escopetes i rondant pels terrossars, sembrats, oserdes i aiguamolls, però amb tan
en front la problemàtica cacera de l'oca. Tots els veïns s'emportaven les escopetes al camp i molts deixaven d'anar al camp per emportar-se'n les escopetes.
escopetes al camp i molts deixaven d'anar al camp per emportar-se'n les escopetes. L'oca anava a raure de l'un a l'altre i tota la plana s'encenia a trets
llurs no danyaven l'oca, no feien altra cosa que somniar grandeses; escopetes d'abast superior, explosius refinats, perdigons especials d'acer o de
els ossos més durs. S'esperava amb ansietat la intervenció del metge, l'escopeta del qual era un monument. (Calibre 10, canons d'acer
les eres amb el "setter" roig encastat a les polaines i la famosa escopeta al plec del braç. Giragonsant pels conreus es topà amb el barber, amb
el retorn de l'aviram amb el cor somogut, els ulls esbrinadors i l'escopeta carregada amb mitja dotzena de balins. L'oca salvatge i arbitrària
la seva biografia i els seus antecedents, coneixien demés, la seva escopeta —deu trets, sis figues— i les més cansades se n'anaven del seu indret per
distingia la pólvora blanca de la negra, un mànec de fanga, d'un canó d'escopeta; un crestat, d'un gos; una somera, d'un senyor de Barcelona. La vetlla de
Roc pelava un plançó tendre amb el ganivet. Portava sarró a l'espatlla, i escopeta a l'esquena, en bandolera. Un perdiguer de bona mena s'abeurava,

  Pàgina 1 (de 22) 50 següents »