Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

però sempre grotesc. —Escolta... Qui ets tu? Tu ets un m... —	Escopí	a terra amb menyspreu—. Tu ets... Tino Costa sentia que la ira feia
menor, d'una forma o altra de pudicícia socialment imposada: esternudar o	escopir	, gratar-se o defecar, rotar o tossir. Les precaucions que la urbanitat
ha fregat el braç del cardiòleg, i aquest s'incorpora com si l'haguessin	escopit	, amenaça el seu company amb una pinça. Per sort, sota la protecció de la
Els homes freguen desesperadament el metall, un d'ells fins i tot hi	escup	per tal de polir-lo més bé, però això no tranquil·litza l'uniformat, ben
ara lliure, però massa dèbil per a redreçar-se. Respira sorollosament,	escup	, i un altre brollador de tinta li taca les mans i els punys de la camisa,
i ell, amb la intenció d'accelerar el procés de recuperació, li	escup	a la cara. La dona es redreça immediatament, com si hagués sonat un
sota les celles espesses. De tant en tant, es treia la pipa de la boca i	escopia	al riu. El tio Jaume, malgrat l'edat i la figura esquifida, es
anirien parlant, parlant i rient, fumant la pipa o el pitillo i	escopint	. Manuel, un xic darrera, seguint el cotxe, a peu, gratant-se amb els
el cantó, es girava per darrera vegada i s'acomiadava amb un gest procaç,	escopia	en terra i provocava les rialles de les veïnes, que havien sortit totes a
policolors. Des de l'ull de bou de la nostra cabina, ja aquest far m'	escopia	una claror intensíssima, i en topar les meves parpelles em feia l'efecte
els autos, correctes i lluents, feien un efecte pèssim; el paisatge els	escup	materialment; però els camions, tal com aquí es produeixen, tenen una
moment germànic, aquest home dolcíssim és d'una ferocitat de hiena;	escup	les paraules com un boig. A mi, m'ha confessat que Marx i els russos, en
gèneres de les rumbes. Les dues gramoles, que funcionen contínuament, no	escupen	altra cosa que música contorsionista i espasmòdica. Els malgatxes,
sents aleshores l'ànima maori neta i pelada. L'autòcton d'aquestes illes	escup	la seva sang fresca i irreductible davant dels ulls pàl·lids dels
del cor. Després les cantadores, grasses i tèrboles, coronades de flors,	escopint	i fumant tabac de Virgínia, entre cançó i cançó, s'anaren animant i varen
Peixarrots de cinc pams i de vuit pams, i de quaranta i cinquanta terces	escopien	la sang per la ganya i es debatien horriblement, travessats de part a
vols? Xela. [(Amb exaltació.)] Que davant d'ella m'	escupis	a la cara, que em diguis que em tens odi, però que al fons de tot plegat
de Rembrandt. Els seus set germans la voltaven fent-li: "¡Jueus!" i	escopint	-li a la cara. Ella es defensava a puntades de peu. Li deien, de mal nom,
ses maldats són com ses escopinades en el Cel, que cauen damunt es qui	escup	. Me'n vaig, estimada. Hauria estat millor no haver vengut. —Me pareix que
peixàs. De saliva salada sobreïx. De tant en tant	escup	xanguet. VI El poeta morí i en la balança
Que et fessis vella tu, Helena, sí que em faria	escopir	sang. No vull recordar que una sang jove, va omplir
que entra dintre, (la gent hi aprèn a fer-se lliure i	escopir	davant un festí ofert amb rodes de molí) ...van pagar
plega-t'hi, groc roent com un metre de fuster. Serem potser	escopits	a mar? Un gran migdia? 2.9.65 Els aristòcrates
I que havia quedat amb la boca plena de pedretes i que no les havia pogut	escopir	perquè tenia els llavis cosits. I que després del somni sempre li
i no la volia. Li donava aigua i no la volia. Li donava suc de taronja i l'	escopia	. El canviava, plors. El banyava, plors. Era nerviós. Era nerviós. I
marí, al trucar de la ressaca, un xic de sal hi	escopís	. I els portes encimbellats en una espatlla de terra i
seguida que Frederic es va veure salvat, se'n va anar a casa de Bobby a	escopir	-li tot el menyspreu a la cara. Bobby, pel seu cantó, havia parlat del cas
de descobrir les Amèriques i es troba un ratolí que li rosega els talons,	escopí	aquestes paraules lentament sobre el bigotet ros i la mirada morta de
que no se t'acabarien mai; però arguments d'aquells que no hi ha manera d'	escopir	-los a la cara del públic, sense perill que t'apedreguin, i et llencin de
perquè, si no, les minyones estaven tant i tant rabioses, que haurien	escopit	damunt del seu cadàver, i li haurien extret el cor, perquè se'l mengessin
enforquillades a les branquetes dels arbres. Almenys aquests éssers no li	escopien	a la galta l'agressiu egoisme dels ulls que passaven. Ulls a milers. La
i al rei la veritat. Ell branda l'anatema; ell ha	escopit	al front de la impudícia coronada amb l'augusta diadema;
demanat de cedir-li la criada, d'allunyar-me d'ella, jo crec que li hauria	escopit	als ulls o li hauria esclafat el cap amb els peus. Aquestes crisis es
jo era verge— i començà a besar-me àvidament. Després, tota la nit vaig	escopir	. No em podia treure la repugnància dels llavis. No era que hi sentís mal
fàstic que venia de l'ànima, però que jo sentia als llavis, i necessitava	escopir	-la. De totes les imatges de la nit, que em tingueren desvetllat fins a la
i m'haguessin restat partícules de rovell entre dent i dent. Vaig	escopir	per treure'm l'aspror metàl·lica de la boca, i no vaig poder resistir la
Julia. Si t' estimo, soch ingrata ab l' autor de ma existencia;	escupo	á la Providencia y sa filla á un pare mata. ¿Puch, donchs, estimarte?
á front dels catalans que malehirán sa infamia, execrarán sa memoria, li	escupirán	á la cara y fins ventarán sas cendras perque no quedi ni rastre d' un
de bon matí, omplia el silenci matinal amb la seva tos, se'l sentia	escopir	estentòriament, esbufegar mentre es portava a mans plenes l'aigua al pit
deixa caure el cigarret; l'esclafa amb un moviment circular del peu.	Escup	. —Me'n torno a dins. —L'enterrament és a dos quarts de quatre, oi,
eructa boca endins. Una glopada agra li puja a la boca. Tomba el cap,	escup	. En un àmbit ple de ressonàncies imagina que escolta la veu estentòria
Va mossegar amb ràbia el cigar entre les dents. Li coïen els ulls.	Escopí	escorrialles de tabac i saliva amarga i, en redreçar-se, es separà
braç. També el va refusar. Arrossegava els peus, murmurava malediccions,	escopia	la pols que tenia a la boca, però fins i tot en aquella hora anava ben bé
del seu pare; aquest per eludir-lo es va tombar d'esquena. Josep va	escopir	a terra i abandonà el saló. Cosme s'increpava per la seva injustícia.
ja ens vagarà després, quan estiguem casats!", i mentrestant... Josep	escopia	de fàstic. Eren així les dones: astutes, sinuoses com les mans de Ramona,
Rodolaren per terra en un garbuix de braços i de cames. Josep	escopia	insults i bavejava d'ira, es desfogava rebent cops i tornant-los. Era bo
ho sap; demà ho sabrà tothom... I sabran que m'ha fet caritat. Vaig	escopir	aquell dia, i ara torno a escopir; escupo aquí mateix, de fàstic, de
I sabran que m'ha fet caritat. Vaig escopir aquell dia, i ara torno a	escopir	; escupo aquí mateix, de fàstic, de vergonya..." Josep rebot el tovalló
que m'ha fet caritat. Vaig escopir aquell dia, i ara torno a escopir;	escupo	aquí mateix, de fàstic, de vergonya..." Josep rebot el tovalló damunt la
Pedagog. —Ens podríeu dir... [Les Velles fan un pas enrera tot	escopint	a terra.] El Pedagog. —Escolteu, bones dones, som dos

Pàgina 1 (de 31)

50 següents