Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
escopir V 1251 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb escopir Freqüència total:  1251 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

però sempre grotesc. —Escolta... Qui ets tu? Tu ets un m... —Escopí a terra amb menyspreu—. Tu ets... Tino Costa sentia que la ira feia
menor, d'una forma o altra de pudicícia socialment imposada: esternudar o escopir, gratar-se o defecar, rotar o tossir. Les precaucions que la urbanitat
ha fregat el braç del cardiòleg, i aquest s'incorpora com si l'haguessin escopit, amenaça el seu company amb una pinça. Per sort, sota la protecció de la
Els homes freguen desesperadament el metall, un d'ells fins i tot hi escup per tal de polir-lo més bé, però això no tranquil·litza l'uniformat, ben
ara lliure, però massa dèbil per a redreçar-se. Respira sorollosament, escup, i un altre brollador de tinta li taca les mans i els punys de la camisa,
i ell, amb la intenció d'accelerar el procés de recuperació, li escup a la cara. La dona es redreça immediatament, com si hagués sonat un
sota les celles espesses. De tant en tant, es treia la pipa de la boca i escopia al riu. El tio Jaume, malgrat l'edat i la figura esquifida, es
anirien parlant, parlant i rient, fumant la pipa o el pitillo i escopint. Manuel, un xic darrera, seguint el cotxe, a peu, gratant-se amb els
el cantó, es girava per darrera vegada i s'acomiadava amb un gest procaç, escopia en terra i provocava les rialles de les veïnes, que havien sortit totes a
policolors. Des de l'ull de bou de la nostra cabina, ja aquest far m'escopia una claror intensíssima, i en topar les meves parpelles em feia l'efecte
els autos, correctes i lluents, feien un efecte pèssim; el paisatge els escup materialment; però els camions, tal com aquí es produeixen, tenen una
moment germànic, aquest home dolcíssim és d'una ferocitat de hiena; escup les paraules com un boig. A mi, m'ha confessat que Marx i els russos, en
gèneres de les rumbes. Les dues gramoles, que funcionen contínuament, no escupen altra cosa que música contorsionista i espasmòdica. Els malgatxes,
sents aleshores l'ànima maori neta i pelada. L'autòcton d'aquestes illes escup la seva sang fresca i irreductible davant dels ulls pàl·lids dels
del cor. Després les cantadores, grasses i tèrboles, coronades de flors, escopint i fumant tabac de Virgínia, entre cançó i cançó, s'anaren animant i varen
Peixarrots de cinc pams i de vuit pams, i de quaranta i cinquanta terces escopien la sang per la ganya i es debatien horriblement, travessats de part a
què vols? /Xela\. [(Amb exaltació.)] Que davant d'ella m'escupis a la cara, que em diguis que em tens odi, però que al fons de tot plegat
de Rembrandt. Els seus set germans la voltaven fent-li: "¡Jueus!" i escopint-li a la cara. Ella es defensava a puntades de peu. Li deien, de mal nom,
ses maldats són com ses escopinades en el Cel, que cauen damunt es qui escup. Me'n vaig, estimada. Hauria estat millor no haver vengut. —Me pareix que
peixàs. De saliva salada sobreïx. De tant en tant escup xanguet. VI El poeta morí i en la balança
Que et fessis vella tu, Helena, sí que em faria escopir sang. No vull recordar que una sang. jove, va omplir
que entra dintre, (la gent hi aprèn a fer-se lliure i escopir davant un festí ofert amb rodes de molí) ...van pagar
plega-t'hi, groc roent com un metre de fuster. Serem potser escopits a mar? Un gran migdia? 2.9.65 Els aristòcrates
I que havia quedat amb la boca plena de pedretes i que no les havia pogut escopir perquè tenia els llavis cosits. I que després del somni sempre li
i no la volia. Li donava aigua i no la volia. Li donava suc de taronja i l'escopia. El canviava, plors. El banyava, plors. Era nerviós. Era nerviós. I
marí, al trucar de la ressaca, un xic de sal hi escopís. I els portes encimbellats en una espatlla de terra i
seguida que Frederic es va veure salvat, se'n va anar a casa de Bobby a escopir-li tot el menyspreu a la cara. Bobby, pel seu cantó, havia parlat del cas
de descobrir les Amèriques i es troba un ratolí que li rosega els talons, escopí aquestes paraules lentament sobre el bigotet ros i la mirada morta de
que no se t'acabarien mai; però arguments d'aquells que no hi ha manera d'escopir-los a la cara del públic, sense perill que t'apedreguin, i et llencin de
perquè, si no, les minyones estaven tant i tant rabioses, que haurien escopit damunt del seu cadàver, i li haurien extret el cor, perquè se'l mengessin
enforquillades a les branquetes dels arbres. Almenys aquests éssers no li escopien a la galta l'agressiu egoisme dels ulls que passaven. Ulls a milers. La
i al rei la veritat. Ell branda l'anatema; ell ha escopit al front de la impudícia coronada amb l'augusta diadema;
demanat de cedir-li la criada, d'allunyar-me d'ella, jo crec que li hauria escopit als ulls o li hauria esclafat el cap amb els peus. Aquestes crisis es
jo era verge— i començà a besar-me àvidament. Després, tota la nit vaig escopir. No em podia treure la repugnància dels llavis. No era que hi sentís mal
fàstic que venia de l'ànima, però que jo sentia als llavis, i necessitava escopir-la. De totes les imatges de la nit, que em tingueren desvetllat fins a la
i m'haguessin restat partícules de rovell entre dent i dent. Vaig escopir per treure'm l'aspror metàl·lica de la boca, i no vaig poder resistir la
Julia. Si t' estimo, soch ingrata ab l' autor de ma existencia; escupo á la Providencia y sa filla á un pare mata. ¿Puch, donchs, estimarte?
á front dels catalans que malehirán sa infamia, execrarán sa memoria, li escupirán á la cara y fins ventarán sas cendras perque no quedi ni rastre d' un
de bon matí, omplia el silenci matinal amb la seva tos, se'l sentia escopir estentòriament, esbufegar mentre es portava a mans plenes l'aigua al pit
deixa caure el cigarret; l'esclafa amb un moviment circular del peu. Escup. —Me'n torno a dins. —L'enterrament és a dos quarts de quatre, oi,
eructa boca endins. Una glopada agra li puja a la boca. Tomba el cap, escup. En un àmbit ple de ressonàncies imagina que escolta la veu estentòria
Va mossegar amb ràbia el cigar entre les dents. Li coïen els ulls. Escopí escorrialles de tabac i saliva amarga i, en redreçar-se, es separà
braç. També el va refusar. Arrossegava els peus, murmurava malediccions, escopia la pols que tenia a la boca, però fins i tot en aquella hora anava ben bé
del seu pare; aquest per eludir-lo es va tombar d'esquena. Josep va escopir a terra i abandonà el saló. Cosme s'increpava per la seva injustícia.
ja ens vagarà després, quan estiguem casats!", i mentrestant... Josep escopia de fàstic. Eren així les dones: astutes, sinuoses com les mans de Ramona,
Rodolaren per terra en un garbuix de braços i de cames. Josep escopia insults i bavejava d'ira, es desfogava rebent cops i tornant-los. Era bo
ho sap; demà ho sabrà tothom... I sabran que m'ha fet caritat. Vaig escopir aquell dia, i ara torno a escopir; escupo aquí mateix, de fàstic, de
I sabran que m'ha fet caritat. Vaig escopir aquell dia, i ara torno a escopir; escupo aquí mateix, de fàstic, de vergonya..." Josep rebot el tovalló
que m'ha fet caritat. Vaig escopir aquell dia, i ara torno a escopir; escupo aquí mateix, de fàstic, de vergonya..." Josep rebot el tovalló damunt la
Pedagog. —Ens podríeu dir... [Les Velles fan un pas enrera tot escopint a terra.] El Pedagog. —Escolteu, bones dones, som dos

  Pàgina 1 (de 26) 50 següents »