DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
escorça F 1318 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb escorça Freqüència total:  1318 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

braços decebuts, en cenyir-lo, senten palpitar encara, ben endins de l'escorça, els últims batecs d'un cor molt cansat. Després, el silenci, la solitud,
o mal senyal per al lector, que només sabrà entretenir-se en la seva escorça, en el seu reducte anecdòtic o trivial. Llegir no és fugir. Encara que hi
davant la muntanya encara un poc nevada. Dóna gust de trobar sota l'escorça aquella fusta ivorenca, untuosa i olorosa. Mentre seiem, passen damunt
es barregen papers, peles de taronja i de plàtan, fragments de fusta, escorces d'arbre, fulles seques, un llarg seguici de deixalles que s'arremolina a
Els dansarins utilitzaven les llargues faldilles fetes de filaments d'escorça de maioré, tenyides de tots colors i brodades de petxines i llavors
carregades de curios del país, faldilles i vestits fets amb escorça d'uru, i aquestes piragües en miniatura en les quals no manca detall, i
glaçat o arrencant-ne amb els dits, a tires rectes, l'escorça suavíssima del baf. No reia gaire, i semblava que ho fes
la soca que es llança a l'abraçada de les branques, l'escorça externa com el seny, i les agulles, últim verd
la collita nova d'una esperança rebel·la, la pell d'escorça de roure i una font que a dins tremola d'una vida
en l'alta nit, il·luminen ta faç, mentre trontolla l'escorça de l'asfalt, enmig dels arbres. Però a tothora encara aculls
fa quatre mesos, ans bé una dona que vibra per sota la immobilitat de l'escorça. Els impertinents, els binocles, els caps de dit de Comarquinal repassen
el sexe dels vegetals; i això observant l'aspecte de la fusta i de l'escorça, l'olor, la duresa i d'altres característiques del mateix tipus. Dotzenes
direcció de Binli... A Arasaas, Langba em demanà de tallar tot de tires d'escorça, de 10 x 50 cm, de l'arbre /anapla kilala\ (/Albizzia
per protegir-nos de les sangoneres. Fregant-nos amb la cara interna de l'escorça els turmells i les cames, ja molls per la vegetació regalimant de pluja,
Quan un bruixot-guaridor de l'est del Canadà arreplega arrels, fulles o escorces medicinals, no es descuida mai de conciliar-se l'ànima de la planta
ha d'ésser collit en funció d'aquestes diverses classificacions... Escorça, arrel, fulles o fruits han d'ésser collits en relació amb el dia del mes
""Per fer tal cosa, agafaràs la fulla d'un espinós grimpaire i sense escorça, tal dia, quan el sol es trobarà en tal posició, mirant en tal direcció
de certes menges als altres clans; especialitzacions tècniques: l'escorça batuda només la fabrica el clan del bolet, els forjadors provenen tots
té una xarxa de teixit esclerós ple d'un suc àcid i que la mateixa escorça és una trama d'esclerènquima, etc.? Doncs, això ha ocorregut exactament.
bàlsam i odorants reïnes; en d'altres, fruits d'aurífiques escorces penjaven tersos i atractius —si fossin veritables les
flor, blaníssim. En van xuclar les delicades polpes, i amb les escorces recolliren aigua per a aplacar llur set; dolços propòsits,
fruites de totes menes, de clovella polida o aspra, escorça o pell molsuda, n'agafa, rica ofrena, i amb mà pròdiga
(el llamp, que encén, baixant la seva flama, el pi o avet d'escorça reïnosa i entorn escampa una escalfor agradívola, que
que sentíem. No érem sinó dos petits insectes efímers, ben aferrats a l'escorça de la terra, i ho sentíem profundament, cadascun a la seva manera; havíem
recordar un matí en què jo havia descobert un capoll de cuc de seda a l'escorça d'un arbre, en el moment que la papallona trencava l'embolcall i anava a
llucs, flors, fruits, concentrats i a punt de rompre a la llum. Sota les escorces seques, quietament, ocultament, dia i nit, es tramava al cor de l'hivern
els solatics pinyers de mon adolescencia, que en la llur tebia escorça ont la sava s'hí sent, acullíen l'abraç del meu esllanguiment,
amb els pétals finíssims de la rosa, i la blava fumera d'una escorça aromosa! Oh soletat de sol! Primer vent de tardor!
la figuera i la font hí parlarán per mí. Aibre de tardor Escorça tebia i fullám d'or i quietes branques, eix de la nit,
de valent al branc on la volada les porta. Totes perforen subtilment l'escorça, per dura que sigui, i xarrupen molt endins la saba. És la llei de
bec i llengua tan admirablement adaptats per a atrapar insectes de sota l'escorça dels arbres. En el cas de l'herba del vesc, que es nodreix de certs
els insectes que mengen fulles, clapats de gris els que s'alimenten d'escorces; quan veiem tota blanca a l'hivern la perdiu blanca, i de color de bruc
per a enfilar-se pels arbres i capturar insectes en les clivelles de l'escorça? Així i tot, hi ha a Nord-Amèrica pigots que s'alimenten molt de fruits,
sedimentàries són el resultat i la mesura de la degradació que l'escorça de la terra ha sofert arreu. I quina magnitud de degradació no és
de sant Pau en el camí de Damasc va ser conseqüència d'una lesió a l'escorça occipital, causa freqüent de l'epilèpsia; que sant Francesc d'Assís era
el fons de les consciències que cal renovellar i trasmudar, arrencant l'escorça congriada pels segles de subjecció, extirpant les adherències atuïdores,
als horts, dels horts al camp. Les figueres, totes despullades i grisa l'escorça, com immensos canelobres d'argent acalen ran de terra i redrecen les
graciosament cap a la llum que al mig-dia llucava endins de la vall. L'escorça llur era clapejada amb la viva esplendor alternada de l'èbenus i
li serà retornada la pompa del fullatge i els brots que treurà la vella escorça refaran amb els anys, tan bé com puguin, la capsada malmesa. La rel en el
seva llum! I el lliscar de la saba vivent per les vies secretes d'entre escorça i fusta! I els nius plens de cançons en el brancatge! I el guarniment de
fluix el sol escalfa, com si a deshora arriba el fred? ¿És, potser, que l'escorça recobreix i ofega una voluntat que no troba camí i un pensament que no
i anirà consumint-se, cadàver insepult, fins que no tindrà sencera sinó l'escorça i una ventada hivernal el farà caure, i tornarà a ser terra, perquè
que no lliga amb la seva barbàrie natural, no li passa més enllà de l'escorça. En els laberíntics viaranys del seu pensament, en les cavorques de la
front d'aquest gos que em mira amb uns ulls tan humans? ¿Què hi ha sota l'escorça d'aquests pins que canten tan dolçament? ¿Què tremola en el cor d'aquella
de fulles, que ja sembla més alt i ferreny i bonyegut de soca i amb l'escorça més aspra i el brancam més nuós i retort, hi ha qui el té per rampellut,
es farà dura i cantelluda cada fulla, tot lligarà amb l'aspror de l'escorça i els bonys i nusos de tronc i de branques, i el món no veurà d'ell sinó
de fresca, i creixin acompassadament la soca i les branques, la fusta i l'escorça, i aquell espès entrelligat de vies secretes per on la saba llisca i
d'empènyer i d'obrir-la? En l'ombra del bosc hi ha un neguit i sota l'escorça de cada tronc un desfici. Aviat serà l'hora. Un crit pujarà cel amunt,
soques sense parar mai, i anar cercant, en el tronc dels arbres i sota l'escorça de la fusta, tota mena de larves d'insectes, i erugues i formigues. El
salze, que pasta amb la saliva i que va enganxant i cosint amb filament d'escorça, llana i pèls. Aleshores el niu sembla una panera amb el fons arrodonit.

  Pàgina 1 (de 27) 50 següents »