Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

llepotejant apegalosa mel de sol, bufant fullatges,	escorrims	d'un te esbravat. La platja El sol se l'ha menjat. Anava sola,
de diners. Hi ha els pessics en l'ombra. Jovita Dels vins l'	escorrim	. Tots dos Tot passant, les bosses no miren mai prim.
amb totes dues mans i s'esbandí la cara. L'aigua li regalava coll avall:	escorrims	de frescor li solcaven el pit... Se'n tornà a seure al banc; es va
que treballem." Haurien hagut de ser la nata i la flor i eren l'	escorrim	i el pòsit. Insensats! Onsevulga que hi ha un dret escarnit, tots els
un malalt com un altre, eren sospirs roncs i profunds; sanglots sobtats;	escorrims	de llàgrimes silencioses. El músic, espantat, s'aturà; i apropant-se a
infantil; ara és el reguerot que canta entre flors i xamosies; ara és l'	escorrim	que anguileja com un filet de vida, i s'amaga i surt i cau de marge en
perdut, és un bancaló de sembradura; aquella vermellor del cim com un	escorrim	de rovell, és la forra d'una farratgeta de trapadella florida; aquell
emboscat i paorós. De vegades s'enrampa pel call de la roca viva, entre	escorrims	d'aiguotes verdes, corredisses de rates sallardes i xiulets de serps. Duc
l'arribada del rei volen donar un cop, embolicar la troca... Els lents	escorrims	dels testos acaben per desplomar-se i rebentar sobre els teuladins dels
tornà amb dos gots d'aigua freda, treta de l'aljub de l'ermita, amb	escorrims	de llimona; en el que m'oferí, hi havia un pinyol i, com em quedàs mirant-
d'un grapat al sentiment, que me'l pitjava tant que em sentia els	escorrims	als ulls i... no, jo no volia que em veiés plorar; jo era tan home com ell
regalim; socarrar, socarrim; ruixar, ruixim; escolar, escolim; escórrer,	escorrim	; escurar, escurim; degotar, degotim (Cp. plugim, derivat de
musculars i ossis, solcs i fistons, que recorden les molses i el pas dels	escorrims	d'aigua. Aquest basament petri inicia la forma serpentejant i onejada que
Així, estalviant-ho de caramels i d'altres bagatel·les, no sense l'àcid	escorrim	d'alguna llàgrima furtiva, per les miques de felicitat sacrificades a una
com si es fongués per dintre i s'anés buidant fins a esdevenir un	escorrim	llefiscós, causa de relliscades pels transeünts. Amb molt de treballs
que el cas de l'Albí és un cas misteriós, estranyíssim. A fora plouen	escorrims	i, a dintre, la tia Loreto sanglota. Les llúpies es van fent
s'avià sobre el taulell. Sense tapar el flascó ni tractar d'aturar els	escorrims	del líquid que se n'anaven adaleradament cap al calaix, el senyor Mateu,
del porró amb el llarg traguejar de les postres, s'eixugava l'	escorrim	de vi que li resseguia la barba i projectava, sense mirar-s'hi gota, un
pel temps i un lleu solc de la nau dels Viciana que navega ja pels	escorrims	de la Plana. És a Borriana on la rabassa dels Viciana reviscolarà, i a
l'art de totes les terres del nord del regne de València quins darrers	escorrims	representa Mateu de Montoliu. Es caracteritza l'art d'aquest, tot i
de la població com per a la sanitat dels habitatges, puix que repleguen l'	escorrim	de la pluja i el fang." "Les cases són altes, i n'hi ha que han
dia els hi era baixada una caldereta de farinetes de blatdemoro amb els	escurrims	de cuina i un xic d'adob. Pobres bésties! estaven allà sofrint el martiri
expositives i crítiques i un glossari de mots antiquats. Am tot i esser	escorrims	de la vena den Lull, més poeta en certs llibres en prosa que en ses
expositives y crítiques y un glosari de mots antiquats. Amb tot y esser	escorrims	de la vena d' en Lull, més poeta en certs llibres en prosa qu' en ses
em manca; o si tinc dol, i de servar-lo et prec, a l'	escorrim	de saba d'una branca, mig acalat, manlleves un gemec.
de vella amb l'esquena i el ventre fora lloc, i un	escorrim	de galta i de mamella i tres cabells que no li fan un floc.
d'elles, veu aquell ball tot xiscles i tot plôs, tot	escorrim	de ventre i de mamelles i anques i esquenes amb la pell i l'os.
El barri està cenyit per cent cadenes, respira el tuf dels	escorrims	del port, i les dones, lligades per les trenes, no en
No manquen les esquenes ajegudes, les bosses de diner sense	escorrim	, que allà és molt bona terra de begudes i de
de marbre, encara davant les copes mig buides i les tasses amb negres	escorrims	de cafè— no eren del braç alt i el tenien com un oracle. Fins i tot li
un cop de teula. Ja els tenim! I els passo com	escorrim	per la xarxa d'una estrofa. Llibre primer De pecats
l'enigma de tos llavis prims, flascó de triadura i	escorrims	, càustic, es trenca per afinar tes ungles de
d'aquesta clivellada terra. I aleshores em feu pensar en l'	escorrim	d'aquells dies negres de quan érem infants i cantàvem
tot. —Com vulguis. Espera, prendràs la medecina. Vaig encendre el llum.	Escorrims	de llàgrimes recents lluíen encara en els solcs que el sofriment havia
capvespre. La llum del dia anava minvant amb una dolça lentitud, com un	escorrim	d'oli o com cau la mel fil a fil... La frescor humida, encara hivernenca,
omple altra vegada el pot.)] Esga· No l'has pogut omplir!	Escurrims	d'ampolla! Vina· En tinc una d'amagada. Beu! [(Va entre el
obligar les orenetes a volar baix. La llum baixava de l'aire en lents	escorrims	. Josep Miró, contemplant els núvols i els ocells, sentí dins seu el pes
cedacer de comares que se contan segretots a baixa veu. En aquella aygua,	escorrims	de totas las vessants de la montanya, las dònas del poble baixavan a
dormida, verda de llim, rep la fugida de l'	escorrim	. Galta molsuda la dels codonys, groga i batuda,
l'austera solemnitat de tos abims. Quan dels metàlics	escorrims	de la tardor ta fas s'enllora, ab rutilants
d'esllabissades y d'esquerdes d'ont ragen de la feixa els	escorrims	. Y té diferent amo cada feixa. Y cada una es d'una
Quan de trofeus y de penyores branden els flàcits	escorrims	. Quan la natura s'estasia devant l'enigma del hivern
bèures, girada de sotsobre, de l' amargor de l' ira divina l'	escorrim	. Ni som en la gran era tots sols eix blat á batre; mira allí
I amb ell veia una lloba escardalenca que, ganuda de tall i d'	escorrim	, a molts fa temps que en la misèria esllenca. La lloba va
de drogues; i de l'un a l'altre el va abocant, fins l'	escorrim	en xarrupen, [en] beuen tots els malvats de la terra. Jo, però,
escumejant de vi, ple de mixtures; l'aboca; en xuclaran fins l'	escorrim	, en beuran tots els àvols de la terra." Però jo sempre més
per l'esquerda s'envesca, si troba, cap per avall, un	escorrim	d'aigua fresca, mentre al llac gris del ponent, el
verdor esveradissa. Tarda: fosca tronadissa. Pluja a tràmpols:	escorrim	. Esgarrifances: ventim. ¿S'acosta el grop? Gotellim.
ja no va per les sèquies, corrent entre les cases. Ni tampoc l'	escorrim	fa els caixers, ara secs, tendres d'herba i verdet;
raig de líquid espurnejant sobre els pits i va començar a llepar-li els	escorrims	. Ella va riure, i Maties es va adonar que aquella rialleta era forçada,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents