×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb escotadura |
Freqüència total: 39 |
CTILC1 |
Aquesta costra és consistent, acabant, a la part posterior, en una | escotadura | . L'insecte viu a les branques i a les fulles, i favoreix la seva | fins que han sortit els petits insectes que surten a l'exterior per l' | escotadura | de la part posterior. La femella, en tot aquest temps, ha mort, restant | que s'ajusta a l'almadrava i que té unes cordes per a llevar-la i una | escotadura | per on entra el peix). Quan la xarxa que té la forma de cel està plena de | per cent dels casos, i encara més si en el cantell posterior es nota una | escotadura | , (l'angle dorsal). Totes aquestes dades s'anoten en el paradigma. No | només alguns turons amb desnivells reduïts. El riu Segre marca una | escotadura | en els bancs oligocènics que ha estat emplenada en part pels materials | del Cap de Creus. D'altra banda, a part de la cala de Montgó, que fa una | escotadura | profunda a la costa i que sembla un petit fiord, la línia general de la | d'ésser més llargues del necessari si tenim en compte els braços, i que l' | escotadura | dels braços hauria d'ocupar tota la peça dels muscles i del pit fins la | (fig. 2: I). L'orinyacià mitjà presenta, demés, fulles amb | escotadures | (fig. 2: i 3), rascadors i burils, i també puntes d'os | (C). Escotada (/emarginatum\) ó ab una | escotadura | ó angul entrant, al vertex (boix). Cuspidada | de la època romana. Estuaris. Tot riu desemboca a mar per una | escotadura | que s'anomena estuari. Aquest es una regió d'equilibri hont la | que foren inondades de sopte per una depressió del terreno. Les ríes son | escotadures | de la costa, de poca fondaria, per hont entra la mar. Treball de | un lloch hont les circunstancies topogràfiques els permeten aturarse. Les | escotadures | de les costes hont hi hà generalment poch fons d'ayga y per consegüent es | y afermen, al peu dels caps o puntes que limiten abdós costats de la | escotadura | , formant verdaderes barres o dichs anomenats fletxes qui acaben per | que separa la Àfrica de la Assia occidental. La mar avença per les amples | escotadures | de la costa convertides en estuaris hont s'aboquen les grans corrents | ibèrica se troba'l pliocènich formant claps aillats en quasi totes les | escotadures | hont van a parar les grans riveres. Extensió y caràcters del | més enllà de Papiol, vorejar el macís de Garraf y ficarse per les demés | escotadures | de la costa, especialment per la conca del Ebre ja formada. En tots | en cinch lóbuls que s' encreuhen colocantse l' un sobre l' altre, | escotadura | oberta, dos séries de dents irregulars, pecíols llarchs, superficie | que, una fulla cordata es una fulla en cor ab la punta á dalt y la | escotadura | á baix; mentres que una fulla obcordata, está insertada per la | si terminan bruscament en punta; escotadas, si presentan una | escotadura | mes ó menos profunda; sagitada quant la base 's prolonga en dos | cara pintada, ab la bofetada de Jesus? ¿Entre las manillas de perlas y | escotaduras | del vestit ab los assots de Jesus y las suas ensangrentadas espatllas? | Y anyadeix que corregida una donsella per los seus trages escandalosos y | escotaduras | indecents, no havent volgut esmenarse, antes respost temerariament: Si | en este respetable público\. —S' orde des Governadó per pujá s' | escotadura | de ses baylarines de /Roberto\, tant favorex sa moral com s' | Tecneci. Acció de tocar. 8. Al revés, nom de lletra. Al revés, | escotadura | , especialment la que separa els lòbuls d'una fulla. Afirmació. | arreu blanquegen, lluny de terme i de camí, dins baixests i | escotadures | i clivelles malsegures, de cent víctimes obscures | sombrero Regencia, son còs faldilla de punta negra y gipó blau de cel ab | escotadura | carrée, que deixava en descobert un coll primorosament tornejat, | desvergonyida ossamenta. Pera la Rachel, grassona, collcurta, rodoneta... | escotaduras | , formas llisas y cenyidas, que dibuixessin los graciosos contorns de las | en aquella inmensa paperina d' indiana enmidonada y en aquell saquet d' | escotaduras | provocadissas; tothom també en élla veya un ser híbrit y repulsiu. —No | y amb sos dibuxos d'entredós y ferfelans, modes de cinturons y formes d' | escotadura | . Sempre me consultava sobre punts tan delicats, y jo no responía may | tan delicats, y jo no responía may acertat, més que quant se tractava d' | escotadures | , que sempre triava sa més grossa, per darli gust á ella. No hey | nous, á ses atlotes que també trèuen es vestit nou d'escambray amb | escotadura | cuadrada; tot axó fá que en aquell pati posat entre el bé y el mal, entre | he forçat plecs concomitants amb els dos cercles centrals i amb l' | escotadura | explicada abans. Els números dispersos i capgirats, escampats per tota | 19 x 33,5 cm, que des de dalt penetren a dins i per darrere de l' | escotadura | del conjunt marró, descrita abans, estan fets amb la forma de 20 x | la llenca de fibra sense pigmentar, que també neix en l'esmentada | escotadura | , ara en direcció cap avall, procedeix d'un full de paper artesanal de | del bastiment està ben lligada, llavors es practica la gresa, que és una | escotadura | llarga que corre pels costats i al llarg de la quilla, i que continua | Quan es té el medís polit, amb el biaix adient i amb la moixera ( | escotadura | arrodonida que va d'un costat a l'altre de la costella en sentit | clavades i van encastades a la part baixa i als extrems, mitjançant una | escotadura | anomenada gresa, que envolta la quilla i les rodes pels dos costats. | és el capirol de proa. Per a la maniobra de la vela llatina, tenia una | escotadura | per amarrar-hi un puny. A la barca catalana se solucionava amb una | «gipó». El pellot, com a peça exterior, es caracteritzava per les àmplies | escotadures | laterals que s'esbocaven per sota dels malucs i que convertien la part | a vegades semioberts per davant, amb prisats plans que naixien de l' | escotadura | i de les espatlles, eixamplant-se a baix. Per això els anomenaven vestits |
|