Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mitges grolleres, mal tivades. No veia cares boniques, ni aquelles noies	escotorides	, fatxenderes, provocatives del Poble Nou, de Sans o de la Bordeta. En fi,
a Déu, En Felipet Mauri entre Blanes i Badalona. Anirà amb uns companys	escotorits	i cridaners. Baixarà allí on s'escaigui el primer envelat de la ruta. Em
a ésser dues senyoretes nervioses i elegants, cama-primes i flexibles,	escotorides	i gentils, un poc desimboltes, sense traspassar, però, els límits de la
ulls llagrimosos i cuamoix, va en seguiment de dues nenes, fresques i	escotorides	. Les nenes se'n malfien. El miren de reüll, allarguen el pas i fan
de refilet gutural ple d'optimisme i de joia. Innocenci les endevinava	escotorides	, gentils, el pit ros, l'esquena tornasolada breçant-se en un primal de
Per damunt les fasoleres, a tocar, sobreeixien una munió de caparrons	escotorits	, fins i graciosos com de serp. Es movien amb un aire de coqueteria
de sota el recer de la tapa en sortiren dos més, que s'enfilaren, tots	escotorits	, allà on era el company; i encara un que, esperant-lo, s'havia estenellat
companyia. Són nou hores del matí. Quin encís té Lleida en aquesta hora	escotorida	! El sol la xopa de glòria, i aleshores tots els vidres de les cases fan
jove sarauista i de jaio revifat, i la terra, aquesta terra aplatada,	escotorida	com una fadrina enamorada, si l'esguardeu atents veureu que té, així
no poden errar bola. Si no poden tenir la banca ja no juguen. Són	escotorits	i llargs. Amb això, el cambrer començà a posar les cadires sobre les
lluents de cara i tan disgracioses davant del vell que estava	escotorit	i els infonia delit com si aquella evasió hagués estat un dia de
de diacalon, de cera nova, de matafaluga... De sobte sonà un repiqueteig	escotorit	de xinel·les de dona, i acte seguit, en el marc de la porta que anava de
a portar les maletes, sacs de nit i paraigües als viatgers. Veient-lo	escotorit	i diligent, els porters de les mateixes fondes li encomanaven petites
i eneriçada com una aixera de flamarades negres, uns ulls tan foscos i	escotorits	que semblaven tenir vida pròpia, i quan el sol li donava a la cara, d'un
anà per tirar damunt de l'horror un pany de la vànova. Un petit redring	escotorit	sorgí d'entremig de la roba i la Negrita botà del llit i fugí com
amb distàncies increïbles entre els distints topants—, se sent el lleu i	escotorit	redringar del seu cascavellet. Puix encara el porta, el petit cascavell,
de les seves ovelles, reeixí a criar-lo, i ben aviat fou un brivallet	escotorit	que l'ajudava qui-sap-lo en les seves tasques. No tenia gaire més de deu
—No ploris —li digué la nena.— I és que la Pona era viva, llesta i	escotorida	com ni un pinsà. —No ploris, ja m'ho estudiaré per no quedar-me a servir
mercè del primer temporal. La noia, repensada com era, i viva i llesta i	escotorida	, i, en aquest punt, cal dir-ho, frescal, tant se li'n féu:
i ja tenien la casa feta. —Quan les hagin vistes —ens digué una, tota	escotorida	— ja ens ho diran, si eren valentes. —I qui eren, aquestes dones? —vàrem
les pedres, la brossa, les escorces dels arbres, o colgats a terra. Les	escotorides	blavetes, quan estan posades en una flor o bé a terra, bevent en algun
I bufa. I bufa amb una suavitat de bel. I brolla	escotorida	i purifica el cel i encisa les carenes i els àmbits multiplica
vespre quan m' ha fet l' amistat estava d' alló mes alegre, ab un ull tot	escotorit	. Y en aixó 'ls ulls del amorós pare no s' asserenavan, y 'ls de la
la tingué adormida fins l' endemá dematí. Y 's va despertar retornada,	escoturida	y alegre com unas pascuas. Pot ser fou bonich son somni, y 'ls ángels,
, ab los peus junts, ab una gorra-képis á las mans y aixecant un cap ras y	escoturit	per sobre un coll estirat y moreno, lluint un bigoti incipient y un
y activitat que no 's creya tenir. Una cosa no sabia entendrer l'	escoturit	baylet, quan ab la seva ignocent filosofía s' embolicava á discorre sobre
aquell dia, ni de si ella 's malmeteria... allí á la serena, ab lo coll	escoturit	, y 'l cap no mes cubert ab sas flonjas trenas, allí 's va quedar
aniría a n'ell que al secretari el vestir de senyor. Potser no era massa	escotorit	pera enrahonar, però tenía una veu suau, sens esclats aspres com la dels
d'amor... Y quan s'allunya vers la plana, lliscant fressós y	escotorit	, cad'ull traspua una guspira y cada gorja un dols
ab lo cuch que's retors sobre la terra y ab l'humil formigueta	escotorida	; ab la santa inconsciencia vividora de tantes coses
esclata en pols la llenya vora el foc. S'hi escalfa l'hermitana	escoturida	, y l'hermità d'un cap d'escala crida, mitg adormit,
filet d'aire i movimentets de músculs de llavis endins, uns petits éssers	escotorits	, amics de fer gresca i, per poc que en tinguin l'ocasió, ben disposats a