×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb escotorit |
Freqüència total: 32 |
CTILC1 |
mitges grolleres, mal tivades. No veia cares boniques, ni aquelles noies | escotorides | , fatxenderes, provocatives del Poble Nou, de Sans o de la Bordeta. En fi, | a Déu, En Felipet Mauri entre Blanes i Badalona. Anirà amb uns companys | escotorits | i cridaners. Baixarà allí on s'escaigui el primer envelat de la ruta. Em | a ésser dues senyoretes nervioses i elegants, cama-primes i flexibles, | escotorides | i gentils, un poc desimboltes, sense traspassar, però, els límits de la | ulls llagrimosos i cuamoix, va en seguiment de dues nenes, fresques i | escotorides | . Les nenes se'n malfien. El miren de reüll, allarguen el pas i fan | de refilet gutural ple d'optimisme i de joia. Innocenci les endevinava | escotorides | , gentils, el pit ros, l'esquena tornasolada breçant-se en un primal de | Per damunt les fasoleres, a tocar, sobreeixien una munió de caparrons | escotorits | , fins i graciosos com de serp. Es movien amb un aire de coqueteria | de sota el recer de la tapa en sortiren dos més, que s'enfilaren, tots | escotorits | , allà on era el company; i encara un que, esperant-lo, s'havia estenellat | companyia. Són nou hores del matí. Quin encís té Lleida en aquesta hora | escotorida | ! El sol la xopa de glòria, i aleshores tots els vidres de les cases fan | jove sarauista i de jaio revifat, i la terra, aquesta terra aplatada, | escotorida | com una fadrina enamorada, si l'esguardeu atents veureu que té, així | no poden errar bola. Si no poden tenir la banca ja no juguen. Són | escotorits | i llargs. Amb això, el cambrer començà a posar les cadires sobre les | lluents de cara i tan disgracioses davant del vell que estava | escotorit | i els infonia delit com si aquella evasió hagués estat un dia de | de diacalon, de cera nova, de matafaluga... De sobte sonà un repiqueteig | escotorit | de xinel·les de dona, i acte seguit, en el marc de la porta que anava de | a portar les maletes, sacs de nit i paraigües als viatgers. Veient-lo | escotorit | i diligent, els porters de les mateixes fondes li encomanaven petites | i eneriçada com una aixera de flamarades negres, uns ulls tan foscos i | escotorits | que semblaven tenir vida pròpia, i quan el sol li donava a la cara, d'un | anà per tirar damunt de l'horror un pany de la vànova. Un petit redring | escotorit | sorgí d'entremig de la roba i la Negrita botà del llit i fugí com | amb distàncies increïbles entre els distints topants—, se sent el lleu i | escotorit | redringar del seu cascavellet. Puix encara el porta, el petit cascavell, | de les seves ovelles, reeixí a criar-lo, i ben aviat fou un brivallet | escotorit | que l'ajudava qui-sap-lo en les seves tasques. No tenia gaire més de deu | —No ploris —li digué la nena.— I és que la Pona era viva, llesta i | escotorida | com ni un pinsà. —No ploris, ja m'ho estudiaré per no quedar-me a servir | mercè del primer temporal. La noia, repensada com era, i viva i llesta i | escotorida | , i, en aquest punt, cal dir-ho, frescal, tant se li'n féu: | i ja tenien la casa feta. —Quan les hagin vistes —ens digué una, tota | escotorida | — ja ens ho diran, si eren valentes. —I qui eren, aquestes dones? —vàrem | les pedres, la brossa, les escorces dels arbres, o colgats a terra. Les | escotorides | blavetes, quan estan posades en una flor o bé a terra, bevent en algun | I bufa. I bufa amb una suavitat de bel. I brolla | escotorida | i purifica el cel i encisa les carenes i els àmbits multiplica | vespre quan m' ha fet l' amistat estava d' alló mes alegre, ab un ull tot | escotorit | . Y en aixó 'ls ulls del amorós pare no s' asserenavan, y 'ls de la | la tingué adormida fins l' endemá dematí. Y 's va despertar retornada, | escoturida | y alegre com unas pascuas. Pot ser fou bonich son somni, y 'ls ángels, | , ab los peus junts, ab una gorra-képis á las mans y aixecant un cap ras y | escoturit | per sobre un coll estirat y moreno, lluint un bigoti incipient y un | y activitat que no 's creya tenir. Una cosa no sabia entendrer l' | escoturit | baylet, quan ab la seva ignocent filosofía s' embolicava á discorre sobre | aquell dia, ni de si ella 's malmeteria... allí á la serena, ab lo coll | escoturit | , y 'l cap no mes cubert ab sas flonjas trenas, allí 's va quedar | aniría a n'ell que al secretari el vestir de senyor. Potser no era massa | escotorit | pera enrahonar, però tenía una veu suau, sens esclats aspres com la dels | d'amor... Y quan s'allunya vers la plana, lliscant fressós y | escotorit | , cad'ull traspua una guspira y cada gorja un dols | ab lo cuch que's retors sobre la terra y ab l'humil formigueta | escotorida | ; ab la santa inconsciencia vividora de tantes coses | esclata en pols la llenya vora el foc. S'hi escalfa l'hermitana | escoturida | , y l'hermità d'un cap d'escala crida, mitg adormit, | filet d'aire i movimentets de músculs de llavis endins, uns petits éssers | escotorits | , amics de fer gresca i, per poc que en tinguin l'ocasió, ben disposats a |
|