×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb escridassar |
Freqüència total: 274 |
CTILC1 |
crònica de l'histèric, conca sense remei que comença a ser, vinga | escridassar | -se, i no s'apaivaga fins que el seu germà m'immola, diuen mentint que per | doncs, no tenia preu. Cinta l'elogiava sense parar, l'amanyagava, l' | escridassava | , la duia, es pot dir, cosida a les faldilles, i tant li servia per | li'n feien alguna; més d'una vegada, en girar un cantó, els havia sentits | escridassant | a cor i repetint com una tornada: "Manuel, lo tonto!", "Manuel, lo | importància a ses dues cases reials... —Que ja és suposar, Jacob —s' | escridassà | el vell integrista—. ¿Què era un Valois en el segle XVI al | faran una altra i darrera correguda. Si ho fan, els fadrins les animen, | escridassen | o insulten segons coneixences, amistats o enemistats; i, a la fi, una | bacons o en el bassiol de les gallines. Ningú no l'aüxava, ningú no l' | escridassava | , ningú no l'aventava. Entrava i eixia, grunyia o es gitava a son plaer. | com si ell fos el porter de la fàbrica; també ha adquirit el dret d' | escridassar | -lo... Josep deixa caure el cigarret; l'esclafa amb un moviment circular | no es tracta del teu barret es tracta de la teva set!"; i ha seguit | escridassant | a la seva manera insuportable. Està a punt d'apoderar-se de la carta i de | Pujà a la muntanya, va trobar els llenyataires que tallaven els pins, els | escridassà | . Un d'ells va riure, rondinant alguna cosa, i Zorbàs se li tirà al | al cantó de la ferreria, vaig observar que una quadrilla de pellagos n' | escridassaven | un altre i el perseguien a tantos. El pobret es reparava el cap amb un | volada de les aus nòmades. Mes sovint encara passaven de llarg, | escridassant | des d'una formidable alçària, acoblades en dues fileres divergents com | calcigaria un home blanc fins que el matés, es deixa colpejar, governar i | escridassar | per uns marrecs que tot just els arriben al morro. Mentre els minyons no | que estimés tant i tant la seva muller. Tantes de vegades que l'havia | escridassada | i atracallada!... Ara comprenia que les suavitats de cos d'aquella dona | i acarrerades amb el coll allargassat, els guiers a terra, gronxant-se, | escridassant | i esvolategant fins a raure a la bassa, on es llançaven barroerament | volada de les aus nòmades. Més sovint encara, passaven de llarg, | escridassant | des d'una formidable alçària, acoblades en dues fileres divergents com | homes avancen a grans braçades, esquitxant, arremolinant escumeralls i | escridassant | com esperitats. Les dones també són escomeses d'aquest ardor bèl·lic; | paraules agudes, tot doblant el so de la consonant final, la seva mare, | escridassant | -lo, li havia tret el nom de Temme, un nom que sonava com un | les noies de fàbrica que anaven a fer el torn de nit. Algun faceciós les | escridassava | per llur mal nom de xinxes, i elles li responien amb un reguitzell | l'amo, que per no haver d'apujar-me la soldada, sempre estava contra mi | escridassant | -me, perquè no li feia res ben fet. Mentrestant en Boi i en Pere pescador | tan dolça, que tantes vegades ens havia portat a dormir i ens havia | escridassat | al dematí i ens havia dut la xicra de medicina en les hores tristes de | el ramat a la riera i de pasturar-lo al rieral, i el sentireu al corral | escridassar | les bèsties perquè totes li volen ficar el morro a la butxaca per | mosquits i alguna que altra papalloneta de les més petites, sentint | escridassar | els escolanets per dintre el corredor, van tenir curiositat de veure què | el tartaner, un home grassó i barbamec, es desensopeix, aixeca el cap i | escridassa | la mula amb una veu pastosa, flatulent i persuasiva: —Ari!... Mira que et | i còmic. Si el públic hagués vist el seu predilecte, còm s'hauria | escridassat | a dir: Bravo! Bravíssimo, Putxinel·li!" Nit XVII | i en va sortir. Imagineu-vos què semblaria, a aquella hora! La dona s' | escridassava | , i provà de ensopegar-lo amb les estenalles, i els infants caigueren l'un | dicta normes d'honestedat; però les altres planten cara a llur reina i l' | escridassen | de mala manera fins que, esgotada, cedeix i se'ls dóna. XVII. | valor tindria el sufragi de tan pocs savis, si la immensa multitud l' | escridassava | ? Però encara són més eixerits els qui publiquen obres d'altri com a | jugar-hi ben de gust. Però altra fou l'arribada. —Bona cosa em portes — | escridassà | la senyora dofí—. Només un nen! Ves què se li acut a aquest beneit! Què | —deia la primmirada. —Poca-solta, s'ha cregut que sóc una qualsevol? — | escridassava | al bonifaci del pop si un dels seus braços la fregava una mica. —Vostè no | estant les vigilava. Després, en lloc d'anar al cafè "La Fragata" i | escridassar | com els altres pescadors, romania ran del rompent de les onades fent | i totes plegades dansaven dins el cervell del pescador, esbojarradament, | escridassant | i colpint els sentits adormits fins que despertaven el cos d'en Vadoret | es tractava, s'indignà contra el seu fill. Aixecà els braços i anà per | escridassar | -lo bo i corrent. Però encara no s'ha sabut com, si és que relliscà o s' | hi entrebanca. "Ai mare! Aquesta criatura! Ni un gos! Fuig d'aquí!" l' | escridassa | ; però els ulls li espurnegen de pena. I en abaixar-los, veu blavejar una | les guarnicions del dol més fort, la família es veuria afrontada. Vaig | escridassar | -m'hi des de l'esmorzar fins al dinar. Vaig malmetre la meva digestió. I | perpètuament sense alguna altra provatura d'interessar-lo, vaig | escridassar | -me en la pregunta de si la seva pròpia activitat en la vida havia estat | no m'abandonà, perquè no pronunciant ni una vana paraula de prec, vaig | escridassar | -me amb tota la meva força i vaig lluitar amb tot el meu braó. No era sinó | Oscar i Enric de bracet.)] /Oscar\. —Diria que algú estava | escridassant | a algú altre... No? /Quim\. —No, senyor. La senyora que em feia | atiranyar. Ass. Adobassar, allargassar-se, esclafassar, | escridassar | , esfilegassar, espodassar, estiregassar, esboscassar, escardassar, | Ex.: adobar, adobassar; allargar, allargassar; escridar-se | escridassar | -se, esclafar, esclafassar; esquerdar, esquerdissar; adormir-se, | monedes no existeixin i encara que en un establiment oficial de Barcelona | escridassin | els alumnes quan parlen de duros i de rals. Burt, amb tot i la riquesa de | esgarip feroç i ungleja d'una manada furiosa el rostre de l'insolent, tot | escridassant | : —Aparta't de mi; jo no sóc una folla fembra! En sentir-se Arnau la | sortien camions carregats de milicians, d'indumentària pintoresca, que s' | escridassaven | de vehicle a vehicle com si temessin perdre el contacte entre ells. | de les posicions enemigues, amb les armes meticulosament emplaçades. Els | escridassàvem | servint-nos de la terminologia veterana: —Tu, general: no ensopeguis amb | manar ni els milicians pensaven obeir. "--De frente, mar!", s' | escridassava | . I per dos que es posaven a caminar, dotze s'asseien a terra. | de rúbriques esborradisses, i en la buidor de l'espai se sentien | escridassar | escandalosament unes oques i el bramar esgarrinxant d'un ruc... —Déu meu! | una mica la persiana per contemplar més bé el panorama, algunes veus m' | escridassen | que entraran les mosques. He tingut temps de veure, a la ribera oposada, | de boca... Després d'un poc de vacil·lació, tots a l'una van posar-se a | escridassar | a la seva manera. Els peixos només van arribar a fer unes quantes | . —Ui, no t'enfadis! —digué en Garbiel—, no t'enfades pas quan t' | escridassen | les criatures! El fotògraf es begué d'un glop el que quedava de la | Devegades, quí sab!... Amoixeulo, mirèu que's quedi a casa sens | escridassar | lo... Digueuli que no vos giqui estar sola. Pot éssere que cregui...— Mes | en una gran sala que tots omplen de fum, i on fan una gran remor i s' | escridassen | i piquen de mans i finalment se'n van a casa vacil·lant i tustant-se |
|