DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
escriptura F 6106 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb escriptura Freqüència total:  6106 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sexual de l'home en la societat d'avui, objectius i lapidaris en la seva escriptura, implacables fins a la minúcia. I encara hi ha els Alberto Moravia, o —en
en què li conta totes aquestes vaguetats; contempla els caràcters de l'escriptura, fina, vacil·lant, incerta com la mà que els ha traçats. Rodeja el paper
i que devia tenir més de seixanta-cinc anys. Mentre em mirava les escriptures sobre les quals em feia la consulta, em vaig adonar que m'anava
més bé" que Gide; molt més bé. Si miro, no pas la materialitat de l'escriptura, sinó l'escriptura en relació amb la funció que fa, ho veig evident. I fa
molt més bé. Si miro, no pas la materialitat de l'escriptura, sinó l'escriptura en relació amb la funció que fa, ho veig evident. I fa de més bon
producte de societats molt evolucionades que àdhuc de vegades coneixien l'escriptura. En fi, una tradició sòlida lliga les institucions totèmiques a les
La meva família espiava els meus progressos en aritmètica i en escriptura per posar-me d'aprenent d'algun ofici tan aviat com consideressin acabat
nois se li esvaloten. Vàrem acabar llegint Shakespeare junts a l'hora d'escriptura dels nois, o bé en sortir de col·legi, al Parc, on ens trobàvem després
m'escrivís les cartes ella mateixa. Amb els anys s'havia deixat perdre l'escriptura i li feia vergonya de trametre'm uns mots guerxos, retorts i gruixuts,
Per què no la podia esperar? Els traços indecisos, trencats, de l'escriptura de la targeta que Mònica li havia fet portar per la cambrera delataven el
m'enviaves! La contemplava llargament i em deturava a examinar la teva escriptura minuciosa. Les rellegia per tal de rastrejar-hi una paraula que m'hagués
temps, en el qual hi havia els enamorats i els enemics de les Sagrades Escriptures. El científic modern no s'interessa per aquestes coses Almenys al
diferir la meva alegria. L'altra carta, la vaig reconèixer per la seva escriptura nerviosa, incisiva, i pels seus segells exòtics. Me l'enviava un antic
un sobre blau. Vaig tenir un sobresalt d'alegria en reconèixer la fina escriptura. Vaig travessar ràpidament el poble, vaig sortir a l'olivar, vaig obrir
la pluja vol col·laborar amb mi. Altrament m'obligarà a deixar l'escriptura... He sentit batre les ales d'un orèndol. Els pardals s'aixequen
diversitat d'impressions que s'hi pot llegir i la facilitat de la vostra escriptura. Jo no sabria explicar com vós tantes coses ni tan diverses i us diré
retrauria a la vegada la història fonamental de l'Aspre, encara que cap escriptura no en faci esment. A més dels ermitatges, els habitants alçaven els
indígenes, sense que els manqui un temerari adalil en la defensa i en l'escriptura. El que s'esdevingui a Àsia, i fins i tot, en allò que abans se'n deia
fenícia. Isolat, però, de la cultura semítica pel mur infranquejable de l'escriptura, era confinat el maltès al cercle familiar i religiós de la llengua
ben escrits i mal escrits, o que costen de llegir pel caràcter de l'escriptura, l'antiguitat o el rastre del temps, i de dir que el que vulgui estudiar
El grau zero de l'escriptura Primera part Què és l'escriptura? És sabut que la llengua
El grau zero de l'escriptura Primera part Què és l'escriptura? És sabut que la llengua (langue) és un cos de
entre la llengua i l'estil hi ha lloc per a una altra realitat formal: l'escriptura. En tota forma literària, hi ha la tria general d'un to, d'un
a la vasta Història dels altres. Llengua i estil són forces cegues; l'escriptura és un acte de solidaritat històrica. Llengua i estil són objectes;
és un acte de solidaritat històrica. Llengua i estil són objectes; l'escriptura és una funció: és la relació entre la creació i la societat, és el
però no gens de situació ni d'ús: en una paraula, tenen la mateixa escriptura. Al contrari, gairebé contemporanis, Mérimée i Lautréamont, Mallarmé i
han parlat o parlen el mateix estat històric de la nostra llengua, usen escriptures profundament diferents; tot els separa, el to, l'elocució, la finalitat,
manera que la comunitat d'època i de llengua és ben poca cosa al costat d'escriptures tan oposades i tan ben definides per llur mateixa oposició. Aquestes
tan oposades i tan ben definides per llur mateixa oposició. Aquestes escriptures són efectivament diferents però comparables, perquè són produïdes per un
al cor de la problemàtica literària, que no comença sinó amb ella, l'escriptura és essencialment la moral de la forma, és la tria de l'àrea social al si
La seva elecció és una elecció de consciència, no d'eficàcia. La seva escriptura és una manera de pensar la Literatura, no d'entendre-la. O més ben dit: és
deus d'aquest llenguatge i no al terme del seu consum. Per consegüent, l'escriptura és una realitat ambigua: d'una banda, neix incontestablement d'una
lliurement produït. Així l'elecció, i després la responsabilitat d'una escriptura, designen una llibertat, però aquesta llibertat no té els mateixos límits
moments de la Història. No és donat a l'escriptor d'escollir la seva escriptura en una mena d'arsenal intemporal de les formes literàries. Les
escriptura en una mena d'arsenal intemporal de les formes literàries. Les escriptures possibles d'un escriptor donat s'estableixen sota la pressió de la
sota la pressió de la Història i de la tradició: hi ha una Història de l'escriptura; però aquesta Història és doble: en el mateix moment que la Història
proposa —o imposa— una nova problemàtica del llenguatge literari, l'escriptura resta encara plena del record dels seus usos anteriors, car el llenguatge
que es perllonga misteriosament enmig de les noves significacions. L'escriptura és precisament aquest compromís entre una llibertat i un record, és la
, però ja no en la seva durada. Sens dubte, avui puc escollir-me tal o tal escriptura, i en aquest gest afirmar la meva llibertat, pretendre a una frescor o a
i tot dels meus propis mots. Un romanent obstinat, vingut de totes les escriptures precedents i del mateix passat de la meva pròpia escriptura, cobreix la
de totes les escriptures precedents i del mateix passat de la meva pròpia escriptura, cobreix la veu present dels meus mots. Tot traç escrit es precipita com
tota una criptografia cada vegada més densa. Com a llibertat, l'escriptura no és, doncs, més que un moment, però aquest moment és un dels més
és sempre i abans que res una tria i els límits d'aquesta tria. L'escriptura anivella la Història molt més sensiblement que tot altre tallat de la
perquè deriva d'un gest significatiu de l'escriptor. La unitat de l'escriptura clàssica, homogènia durant segles, la pluralitat de les escriptures
de l'escriptura clàssica, homogènia durant segles, la pluralitat de les escriptures modernes, multiplicades de cent anys ençà fins al límit mateix del fet
ençà fins al límit mateix del fet literari, aquesta mena d'esclat de l'escriptura francesa correspon bé a una gran crisi de la Història total, visible
Balzac i el d'un Flaubert és una variació d'escola; el que oposa llurs escriptures és una ruptura essencial, just en el mateix moment que dues estructures
en llur articulació canvis decisius de mentalitat i de consciència. Escriptures polítiques Totes les escriptures presenten un caràcter de clausura
decisius de mentalitat i de consciència. Escriptures polítiques Totes les escriptures presenten un caràcter de clausura estrany al llenguatge parlat.
presenten un caràcter de clausura estrany al llenguatge parlat. L'escriptura no és de cap manera un instrument de comunicació, no és un camí obert per

  Pàgina 1 (de 123) 50 següents »