×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb escriptura |
Freqüència total: 6106 |
CTILC1 |
sexual de l'home en la societat d'avui, objectius i lapidaris en la seva | escriptura | , implacables fins a la minúcia. I encara hi ha els Alberto Moravia, o —en | en què li conta totes aquestes vaguetats; contempla els caràcters de l' | escriptura | , fina, vacil·lant, incerta com la mà que els ha traçats. Rodeja el paper | i que devia tenir més de seixanta-cinc anys. Mentre em mirava les | escriptures | sobre les quals em feia la consulta, em vaig adonar que m'anava | més bé" que Gide; molt més bé. Si miro, no pas la materialitat de l' | escriptura | , sinó l'escriptura en relació amb la funció que fa, ho veig evident. I fa | molt més bé. Si miro, no pas la materialitat de l'escriptura, sinó l' | escriptura | en relació amb la funció que fa, ho veig evident. I fa de més bon | producte de societats molt evolucionades que àdhuc de vegades coneixien l' | escriptura | . En fi, una tradició sòlida lliga les institucions totèmiques a les | La meva família espiava els meus progressos en aritmètica i en | escriptura | per posar-me d'aprenent d'algun ofici tan aviat com consideressin acabat | nois se li esvaloten. Vàrem acabar llegint Shakespeare junts a l'hora d' | escriptura | dels nois, o bé en sortir de col·legi, al Parc, on ens trobàvem després | m'escrivís les cartes ella mateixa. Amb els anys s'havia deixat perdre l' | escriptura | i li feia vergonya de trametre'm uns mots guerxos, retorts i gruixuts, | Per què no la podia esperar? Els traços indecisos, trencats, de l' | escriptura | de la targeta que Mònica li havia fet portar per la cambrera delataven el | m'enviaves! La contemplava llargament i em deturava a examinar la teva | escriptura | minuciosa. Les rellegia per tal de rastrejar-hi una paraula que m'hagués | temps, en el qual hi havia els enamorats i els enemics de les Sagrades | Escriptures | . El científic modern no s'interessa per aquestes coses Almenys al | diferir la meva alegria. L'altra carta, la vaig reconèixer per la seva | escriptura | nerviosa, incisiva, i pels seus segells exòtics. Me l'enviava un antic | un sobre blau. Vaig tenir un sobresalt d'alegria en reconèixer la fina | escriptura | . Vaig travessar ràpidament el poble, vaig sortir a l'olivar, vaig obrir | la pluja vol col·laborar amb mi. Altrament m'obligarà a deixar l' | escriptura | ... He sentit batre les ales d'un orèndol. Els pardals s'aixequen | diversitat d'impressions que s'hi pot llegir i la facilitat de la vostra | escriptura | . Jo no sabria explicar com vós tantes coses ni tan diverses i us diré | retrauria a la vegada la història fonamental de l'Aspre, encara que cap | escriptura | no en faci esment. A més dels ermitatges, els habitants alçaven els | indígenes, sense que els manqui un temerari adalil en la defensa i en l' | escriptura | . El que s'esdevingui a Àsia, i fins i tot, en allò que abans se'n deia | fenícia. Isolat, però, de la cultura semítica pel mur infranquejable de l' | escriptura | , era confinat el maltès al cercle familiar i religiós de la llengua | ben escrits i mal escrits, o que costen de llegir pel caràcter de l' | escriptura | , l'antiguitat o el rastre del temps, i de dir que el que vulgui estudiar | El grau zero de l' | escriptura | Primera part Què és l'escriptura? És sabut que la llengua | El grau zero de l'escriptura Primera part Què és l' | escriptura | ? És sabut que la llengua (langue) és un cos de | entre la llengua i l'estil hi ha lloc per a una altra realitat formal: l' | escriptura | . En tota forma literària, hi ha la tria general d'un to, d'un | a la vasta Història dels altres. Llengua i estil són forces cegues; l' | escriptura | és un acte de solidaritat històrica. Llengua i estil són objectes; | és un acte de solidaritat històrica. Llengua i estil són objectes; l' | escriptura | és una funció: és la relació entre la creació i la societat, és el | però no gens de situació ni d'ús: en una paraula, tenen la mateixa | escriptura | . Al contrari, gairebé contemporanis, Mérimée i Lautréamont, Mallarmé i | han parlat o parlen el mateix estat històric de la nostra llengua, usen | escriptures | profundament diferents; tot els separa, el to, l'elocució, la finalitat, | manera que la comunitat d'època i de llengua és ben poca cosa al costat d' | escriptures | tan oposades i tan ben definides per llur mateixa oposició. Aquestes | tan oposades i tan ben definides per llur mateixa oposició. Aquestes | escriptures | són efectivament diferents però comparables, perquè són produïdes per un | al cor de la problemàtica literària, que no comença sinó amb ella, l' | escriptura | és essencialment la moral de la forma, és la tria de l'àrea social al si | La seva elecció és una elecció de consciència, no d'eficàcia. La seva | escriptura | és una manera de pensar la Literatura, no d'entendre-la. O més ben dit: és | deus d'aquest llenguatge i no al terme del seu consum. Per consegüent, l' | escriptura | és una realitat ambigua: d'una banda, neix incontestablement d'una | lliurement produït. Així l'elecció, i després la responsabilitat d'una | escriptura | , designen una llibertat, però aquesta llibertat no té els mateixos límits | moments de la Història. No és donat a l'escriptor d'escollir la seva | escriptura | en una mena d'arsenal intemporal de les formes literàries. Les | escriptura en una mena d'arsenal intemporal de les formes literàries. Les | escriptures | possibles d'un escriptor donat s'estableixen sota la pressió de la | sota la pressió de la Història i de la tradició: hi ha una Història de l' | escriptura | ; però aquesta Història és doble: en el mateix moment que la Història | proposa —o imposa— una nova problemàtica del llenguatge literari, l' | escriptura | resta encara plena del record dels seus usos anteriors, car el llenguatge | que es perllonga misteriosament enmig de les noves significacions. L' | escriptura | és precisament aquest compromís entre una llibertat i un record, és la | , però ja no en la seva durada. Sens dubte, avui puc escollir-me tal o tal | escriptura | , i en aquest gest afirmar la meva llibertat, pretendre a una frescor o a | i tot dels meus propis mots. Un romanent obstinat, vingut de totes les | escriptures | precedents i del mateix passat de la meva pròpia escriptura, cobreix la | de totes les escriptures precedents i del mateix passat de la meva pròpia | escriptura | , cobreix la veu present dels meus mots. Tot traç escrit es precipita com | tota una criptografia cada vegada més densa. Com a llibertat, l' | escriptura | no és, doncs, més que un moment, però aquest moment és un dels més | és sempre i abans que res una tria i els límits d'aquesta tria. L' | escriptura | anivella la Història molt més sensiblement que tot altre tallat de la | perquè deriva d'un gest significatiu de l'escriptor. La unitat de l' | escriptura | clàssica, homogènia durant segles, la pluralitat de les escriptures | de l'escriptura clàssica, homogènia durant segles, la pluralitat de les | escriptures | modernes, multiplicades de cent anys ençà fins al límit mateix del fet | ençà fins al límit mateix del fet literari, aquesta mena d'esclat de l' | escriptura | francesa correspon bé a una gran crisi de la Història total, visible | Balzac i el d'un Flaubert és una variació d'escola; el que oposa llurs | escriptures | és una ruptura essencial, just en el mateix moment que dues estructures | en llur articulació canvis decisius de mentalitat i de consciència. | Escriptures | polítiques Totes les escriptures presenten un caràcter de clausura | decisius de mentalitat i de consciència. Escriptures polítiques Totes les | escriptures | presenten un caràcter de clausura estrany al llenguatge parlat. | presenten un caràcter de clausura estrany al llenguatge parlat. L' | escriptura | no és de cap manera un instrument de comunicació, no és un camí obert per |
|