×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb escriure |
Freqüència total: 39427 |
CTILC1 |
com un titella, és un home també vell que fa cinquanta anys que aprèn a | escriure | en català, aquesta petita llengua inconeguda, que alguns designen | que ens creiem doctes en llegir de biaix quatre llibres mal pensats i mal | escrits | i que no sabem en general res de res, ni del que depèn l'exercici del | un terç d'un quart de grossa el nombre dels qui de debò i per sempre han | escrit | per a ell. Nysa Et previnc, estudiós, que no trobaràs en cap mapa la | "I des d'aquí jo no veig res", s'estranyava l'entenimentada Arete —i | escrivim | el seu nom, per la comoditat de recordar-lo. "L'illa no és gran, però | crescudes, faci-se'n càrrec." Un furiós soroll de rovellades màquines d' | escriure | arribava del despatx del costat. "El matricidi és un assumpte una mica | pel teclejar implacable, sense cap pausa, de les antiquades màquines d' | escriure | , que funcionaven de nou amb una estrident i rabiosa velocitat. Helena | . És per ells —recordeu-ho—, és a causa de les seves llàgrimes, que foren | escrites | les terribles paraules: "Millor està el mort que el vivent, i, millor | contestà a penes. Tino Costa li preguntà pel germà. Mossèn Anselm havia | escrit | a la presó. Havien contestat que el noi estava malalt. —Esperàvem veure'l | o es casa, i en paus. "Ans he seguit delits comuns de poble", | escrivia | Ausiàs March (C, 15), per manifestar que s'apartava de | segon terme. Hi ha un moment en què la història està en condicions de ser | escrita | sense noms propis. Aquesta espècie de sociologisme historiogràfic es | si bé es mira. "Pardonnons-nous réciproquement nos sottises", | escriu | ; "c'est la première loi de la nature". La veritat: jo no | j f va morir com va viure sense ganes Escepticisme M'agradaria d' | escriure | una apologia de l'escepticisme. Heus ací uns temes que caldria | que aquesta afirmació, o aquesta pretensió, té un sentit ben raonable. He | escrit | ara la paraula "alegria" a consciència. A l'entranya de tota | donar curs a una opulenta tensió venjativa. De segur que, després d'haver | escrit | aquells versos, va quedar-se més assossegat i més lliure. És clar que no | seves cambres provisionals d'humanista, d'home de lletres transhumant, | escrivia | i escrivia, perquè escriure era el seu ofici i la seva missió; però, a | provisionals d'humanista, d'home de lletres transhumant, escrivia i | escrivia | , perquè escriure era el seu ofici i la seva missió; però, a fora, dos | d'humanista, d'home de lletres transhumant, escrivia i escrivia, perquè | escriure | era el seu ofici i la seva missió; però, a fora, dos exèrcits encontrats | d'heterodox per teòlegs primmirats i feroços, Erasme no es cansa d' | escriure | justificacions de les seves idees en entredit: no para d'argumentar per | en el seu lloc de sempre: sap que la sospita no s'esvaeix perquè | escrigui | llibres contra Luter; es limita a escriure'ls, però, amb l'esperança | la sospita no s'esvaeix perquè escrigui llibres contra Luter; es limita a | escriure | 'ls, però, amb l'esperança única d'atenuar la fúria dels seus enemics i, | es reprodueix el seu drama. Potser, doncs, caldria rectificar allò que he | escrit | al principi: diguem millor, ara, que la significació d'Erasme no és | les seves astúcies, a desgrat de totes les seves concessions, Erasme | escriu | ja fora de l'Església romana, i es manté igualment fora del luteranisme. | paisatges delicats —per qualsevol cosa. Justificar! J Justícia | Escric | això en la segona quinzena de gener del 1963. Veig que la premsa | un descolonitzat del Senegal o del Congo ex-francès que sàpiga llegir i | escriure | —que sàpiga llegir i escriure en francès. Però hi ha més que això. | o del Congo ex-francès que sàpiga llegir i escriure —que sàpiga llegir i | escriure | en francès. Però hi ha més que això. Bé que no s'ho confessin, els | Spengler creia diagnosticar un fet incontestable, perquè quan ell | escrivia | el seu llibre l'Occident —això que anomenem Occident— tendia, en línies | a una mena de vocació "nacionalista" implacable. El bon frare que | escrivia | aquelles línies del Lumen Domus adduïdes per l'Aguiló ho | de l'autor. Ho aclariré amb un exemple de Stendhal, ara. Stendhal va | escriure | les seves novel·les quan ja havia complert els quaranta anys: Fabrici del | la tendència a admirar Goethe entre el catàleg dels precursors. Lukacs ha | escrit | tot un llibre —molt avorrit, per cert—, per demostrar-ho. No hi tinc res | actual evita lligar-se al seu proïsme en tant que proïsme: i | escric | "proïsme" a consciència de la ressonància cristiana del mot. Tendim a | manifestar-se de la mateixa manera ni amb idèntica intensitat. L'ofici d' | escriure | ha tingut, al llarg de la història, molt diverses i divergents | una tortura inútil. La pretensió de no assemblar-nos a ningú, a l'hora d' | escriure | o de pensar, duu el fracàs en el seu mateix origen. No s'enganyava el | Eclesiasta. Tot està ja dit, tot està ja pensat. ¿Qui serà capaç d' | escriure | un vers "inèdit"? L'experiència personal de cada escriptor demostra | d'un poeta anterior, imatges, frases, versos sencers, que ell havia | escrit | , rigorós ignorant del precedent. No hi ha hagut plagi: hi ha hagut una | anteriors. El literat, en certa manera, "reescriu" allò que havien " | escrit | " els seus predecessors. Dir-ne "plagi", per tant, és excessiu. Ell no | factible una altra irònica propugnació del plagi. Hi ha molta gent que | escriu | . El públic consumeix molta "literatura", i cada dia ha d'haver-hi més | bestiesa. Des d'un punt de vista seriós i utilitari, és preferible que s' | escriguin | plagis de coses sensates que no que s'escriguin ximpleries originals. | és preferible que s'escriguin plagis de coses sensates que no que s' | escriguin | ximpleries originals. Serà millor que el públic llegeixi repeticions | propi exemple, de més a més— don Miguel de Unamuno en l'exègesi que va | escriure | a l'obra de Cervantes. Però don Quixot té, d'entrada, aquest punt al seu | d'or del colonialisme deixaren de banda els bons sauvages, i van | escriure | poemes simbolistes, novel·les intel·lectualoides, llibres de viatges a la | les dents?" El vell Montaigne —un d'aquells moralistes que han | escrit | sobre el sexe amb notòria serietat— tenia raó a mitges: en tenia en la | de la pornografia és que li manca un llenguatge adient. No es pot | escriure | un relat pornogràfic fora del vocabulari quotidià: tota la força | momentany; the cost is exorbitant; the position is ridiculous", | escrivia | el noble britànic al seu fill. La postura és ridícula. Ho és, realment? | els naturalistes els primers a procurar-ho, segurament. Baudelaire havia | escrit | , abans, una línia desimbolta i aguda: "De fait, nous ne pouvons | dels romans —parlo sempre del món occidental— i l'època que vivim, s'han | escrit | pocs manuals d'aquesta classe. En els nostres dies això pren un volum | tingut els mitjans. No filmaven La dolce vita, però | escrivien | el Satiricon: tant hi fa, salvades les distàncies. | reprotxava la desvergonyida ploma d'Aristòfanes —si és que els grecs ja | escrivien | amb plomes, que no ho sé—, tornem a trobar-los inserits en les glorioses | denuncia el caos té un tràgic accent shakesperià. Joseph de Maistre va | escriure | que és la imaginació la que perd les batalles. Heus ací una imaginació | vespre. "No puc resistir la fascinació de les notes feixugues del cucut — | escrivia | —, del parrupeig dels tudons, de la flama de l'arç rosa...". En les seves | de la més noble poesia. "La poesia és un sondatge de la vida", | escriví | Martin du Gard. Definició exacta per a Rilke, per a Owen. Em passo tot el |
|