DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
escriure M 20 oc.
escriure V 31408 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb escriure Freqüència total:  31428 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

com un titella, és un home també vell que fa cinquanta anys que aprèn a escriure en català, aquesta petita llengua inconeguda, que alguns designen
que ens creiem doctes en llegir de biaix quatre llibres mal pensats i mal escrits i que no sabem en general res de res, ni del que depèn l'exercici del
un terç d'un quart de grossa el nombre dels qui de debò i per sempre han escrit per a ell. Nysa Et previnc, estudiós, que no trobaràs en cap mapa la
"I des d'aquí jo no veig res", s'estranyava l'entenimentada Arete —i escrivim el seu nom, per la comoditat de recordar-lo. "L'illa no és gran, però
crescudes, faci-se'n càrrec." Un furiós soroll de rovellades màquines d'escriure arribava del despatx del costat. "El matricidi és un assumpte una mica
pel teclejar implacable, sense cap pausa, de les antiquades màquines d'escriure, que funcionaven de nou amb una estrident i rabiosa velocitat. Helena
. És per ells —recordeu-ho—, és a causa de les seves llàgrimes, que foren escrites les terribles paraules: "Millor està el mort que el vivent, i, millor
contestà a penes. Tino Costa li preguntà pel germà. Mossèn Anselm havia escrit a la presó. Havien contestat que el noi estava malalt. —Esperàvem veure'l
o es casa, i en paus. "Ans he seguit delits comuns de poble", escrivia Ausiàs March (C, 15), per manifestar que s'apartava de la
segon terme. Hi ha un moment en què la història està en condicions de ser escrita sense noms propis. Aquesta espècie de sociologisme historiogràfic es
si bé es mira. "Pardonnons-nous réciproquement nos sottises", escriu; "c'est la première loi de la nature". La veritat: jo no
j f va morir com va viure sense ganes Escepticisme M'agradaria d'escriure una apologia de l'escepticisme. Heus ací uns temes que caldria
que aquesta afirmació, o aquesta pretensió, té un sentit ben raonable. He escrit ara la paraula "alegria" a consciència. A l'entranya de tota
donar curs a una opulenta tensió venjativa. De segur que, després d'haver escrit aquells versos, va quedar-se més assossegat i més lliure. És clar que no
seves cambres provisionals d'humanista, d'home de lletres transhumant, escrivia i escrivia, perquè escriure era el seu ofici i la seva missió; però, a
provisionals d'humanista, d'home de lletres transhumant, escrivia i escrivia, perquè escriure era el seu ofici i la seva missió; però, a fora, dos
d'humanista, d'home de lletres transhumant, escrivia i escrivia, perquè escriure era el seu ofici i la seva missió; però, a fora, dos exèrcits encontrats
d'heterodox per teòlegs primmirats i feroços, Erasme no es cansa d'escriure justificacions de les seves idees en entredit: no para d'argumentar per
en el seu lloc de sempre: sap que la sospita no s'esvaeix perquè escrigui llibres contra Luter; es limita a escriure'ls, però, amb l'esperança
la sospita no s'esvaeix perquè escrigui llibres contra Luter; es limita a escriure'ls, però, amb l'esperança única d'atenuar la fúria dels seus enemics i,
es reprodueix el seu drama. Potser, doncs, caldria rectificar allò que he escrit al principi: diguem millor, ara, que la significació d'Erasme no és
les seves astúcies, a desgrat de totes les seves concessions, Erasme escriu ja fora de l'Església romana, i es manté igualment fora del luteranisme.
paisatges delicats —per qualsevol cosa. Justificar! J Justícia Escric això en la segona quinzena de gener del 1963. Veig que la premsa
un descolonitzat del Senegal o del Congo ex-francès que sàpiga llegir i escriure —que sàpiga llegir i escriure en francès. Però hi ha més que això.
o del Congo ex-francès que sàpiga llegir i escriure —que sàpiga llegir i escriure en francès. Però hi ha més que això. Bé que no s'ho confessin, els
Spengler creia diagnosticar un fet incontestable, perquè quan ell escrivia el seu llibre l'Occident —això que anomenem Occident— tendia, en línies
a una mena de vocació "nacionalista" implacable. El bon frare que escrivia aquelles línies del /Lumen Domus\ adduïdes per l'Aguiló ho
de l'autor. Ho aclariré amb un exemple de Stendhal, ara. Stendhal va escriure les seves novel·les quan ja havia complert els quaranta anys: Fabrici del
la tendència a admirar Goethe entre el catàleg dels precursors. Lukacs ha escrit tot un llibre —molt avorrit, per cert—, per demostrar-ho. No hi tinc res
actual evita lligar-se al seu proïsme en tant que proïsme: i escric "proïsme" a consciència de la ressonància cristiana del mot. Tendim a
manifestar-se de la mateixa manera ni amb idèntica intensitat. L'ofici d'escriure ha tingut, al llarg de la història, molt diverses i divergents
una tortura inútil. La pretensió de no assemblar-nos a ningú, a l'hora d'escriure o de pensar, duu el fracàs en el seu mateix origen. No s'enganyava el
Eclesiasta. Tot està ja dit, tot està ja pensat. ¿Qui serà capaç d'escriure un vers "inèdit"? L'experiència personal de cada escriptor demostra
d'un poeta anterior, imatges, frases, versos sencers, que ell havia escrit, rigorós ignorant del precedent. No hi ha hagut plagi: hi ha hagut una
anteriors. El literat, en certa manera, "reescriu" allò que havien "escrit" els seus predecessors. Dir-ne "plagi", per tant, és excessiu. Ell no
factible una altra irònica propugnació del plagi. Hi ha molta gent que escriu. El públic consumeix molta "literatura", i cada dia ha d'haver-hi més
bestiesa. Des d'un punt de vista seriós i utilitari, és preferible que s'escriguin plagis de coses sensates que no que s'escriguin ximpleries originals.
és preferible que s'escriguin plagis de coses sensates que no que s'escriguin ximpleries originals. Serà millor que el públic llegeixi repeticions
propi exemple, de més a més— don Miguel de Unamuno en l'exègesi que va escriure a l'obra de Cervantes. Però don Quixot té, d'entrada, aquest punt al seu
d'or del colonialisme deixaren de banda els bons sauvages, i van escriure poemes simbolistes, novel·les intel·lectualoides, llibres de viatges a la
les dents?\" El vell Montaigne —un d'aquells moralistes que han escrit sobre el sexe amb notòria serietat— tenia raó a mitges: en tenia en la
de la pornografia és que li manca un llenguatge adient. No es pot escriure un relat pornogràfic fora del vocabulari quotidià: tota la força
is momentany; the cost is exorbitant; the position is ridiculous\", escrivia el noble britànic al seu fill. La postura és ridícula. Ho és, realment?
els naturalistes els primers a procurar-ho, segurament. Baudelaire havia escrit, abans, una línia desimbolta i aguda: "/De fait, nous ne pouvons
dels romans —parlo sempre del món occidental— i l'època que vivim, s'han escrit pocs manuals d'aquesta classe. En els nostres dies això pren un volum
tingut els mitjans. No filmaven /La dolce vita\, però escrivien el /Satiricon\: tant hi fa, salvades les distàncies. D'altra
reprotxava la desvergonyida ploma d'Aristòfanes —si és que els grecs ja escrivien amb plomes, que no ho sé—, tornem a trobar-los inserits en les glorioses
denuncia el caos té un tràgic accent shakesperià. Joseph de Maistre va escriure que és la imaginació la que perd les batalles. Heus ací una imaginació
vespre. "No puc resistir la fascinació de les notes feixugues del cucut —escrivia—, del parrupeig dels tudons, de la flama de l'arç rosa...". En les seves
de la més noble poesia. "La poesia és un sondatge de la vida", escriví Martin du Gard. Definició exacta per a Rilke, per a Owen. Em passo tot el

  Pàgina 1 (de 629) 50 següents »