×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb escrivent |
Freqüència total: 352 |
CTILC1 |
una mica, indica cap a fora amb la mà oberta. —Ara hi trobareu els | escrivents | . —Gràcies. Sent la mirada que el segueix, desconfiada, però ell camina | bis. —Per què, el bis? —pregunta l'oficial. —Una distracció de l' | escrivent | encarregat de la filiació, senyor. No se l'autoritza a repetir les | sis; del 72631 al 72635 bis. Hi ha hagut un error de l' | escrivent | ... El soldat, sense deixar-lo de mirar, allarga la mà lliure cap a | hi havia les proves de l'abús que s'havia fet amb la meva mare; algun | escrivent | d'aleshores, algun advocat, ja vells, revivien, per obra de la meva | en el camp de la consciència de les Lletres ha produït un tipus nou d' | escrivent | , a mig camí entre el militant i l'escriptor: del primer absorbeix una | té un valor d'estalvi, funciona com un senyal econòmic gràcies al qual l' | escrivent | imposa incessantment la seva conversió sense traçar-ne mai la història. | es tracta encara d'escriptures ètiques, en les quals la consciència de l' | escrivent | (ja no gosem dir l'escriptor) troba la imatge tranquil·litzadora d'una | parla com un objecte que ha d'ésser tractat per un artesà, un màgic o un | escrivent | , però no per un intel·lectual, l'escriptura neutra retroba realment la | gat perdut és, d'alguna manera, l'acte que separa l'escriptor de l' | escrivent | , no perquè el groc "fa imatge"; sinó perquè encanta el sentit | mateixes. A l'atravessar la Rambla ja sabia qui era el seu pare: un vell | escrivent | d'oficina, quasi baldat, quasi tulit, carregat de nafres i poagre, a més | taules tacades amb tota la suor dels maneguins de sis generacions d' | escrivents | ; l'Urna també, però no era una arca: era un pot de confitura més propi | i dels seus pares"Pere III el Cerimoniós" i Elionor de Sicília. | Escribent | de la Tresoreria, acompanyava el Duc en els seus viatges, i llavors del | a la seva taula de treball i decantà el cap damunt la mà. Diversos | escrivents | estaven treballant a l'altre extrem de l'habitació: el gratar de llurs | obstant, el seu desig era deixar la vida de mariner i veure d'entrar com | escrivent | a les oficines de la companyia, ja que disposava de bona lletra i a més a | seguit la nostra dona es dirigís vers ell exposant-li el seu assumpte. L' | escrivent | , força amable, un cop es va enterar del que la portava, li respongué que | la velleta amb la veu tremolosa— volia deixar d'ésser-ho i entrar d' | escrivent | a les oficines... —A quines oficines —interrompé l'empleat. —A aquestes? | l'empleat. —A aquestes? —Suposo que sí. —I ara! —s'exclamà l' | escrivent | contemplant la dona amb un esguard irònic i compassiu alhora. —I per què | filla, anàrem al port per despedir-lo. Després d'una estona de silenci l' | escrivent | respongué: —Tot el que em diu, senyora, és ben estrany; jo ho sento molt, | dir que aquí sols es tracta de la història d'una mentida... eh que sí? L' | escrivent | , per única resposta, llençà un esguard enyoradís sobre els seus papers i | del districte hi fa viure un nombre determinat d'advocats, procuradors, | escrivents | i funcionaris. Aquesta gent es disputen els pobres pagesos, els fan | els camàlics, mig nusos, semblaven figures de la Capella Sixtina. Els | escrivents | anaven per l'esplanada amb la ploma darrera l'orella. Contemplant el | vida intel·ligent, virtuosa i cívica. Aquests tenedors, comptables o | escrivents | feien unes addicions i substraccions, unes multiplicacions i unes | Què ets, tu? Dentista. I tu? Rellotger? I tu? Contramestre. I tu? | Escrivent | . I tu?... Doncs us tocarà de fer de paletes, de fusters. D'acord. D' | Tan franc que semblava... 16 De març. El senyor Balaguer, | escrivent | del Jutjat municipal, sol prendre cafè amb el meu pare. És un senyor molt | de tracte untuós i arrodonit, una mica servil, és un tipus considerable. | Escrivent | de notaria —malgrat que la seva neboda es casà amb el notari—, les | en un despatx on hi havia un senyor que portava una llarga bata groga: un | escrivent | de paper segellat. El porter li deia unes paraules en veu baixa. | de paper segellat. El porter li deia unes paraules en veu baixa. L' | escrivent | desapareixia una estona i tornava amb un paquet de lletres a la mà. | fer cap a la banca. Anava directament al Col·legi Notarial. Explicava a l' | escrivent | de la bata groga el que feia al cas. —La lletra —em diu— ha entrat en | entrat en el repartiment... —Sí, sí, és clar. A quin notari ha tocat? L' | escrivent | obria, amb una gran calma, un calaix de la seva taula i n'extreia una | Prengui nota, si li plau... —Molt bé, molt bé... Esperi's un moment. L' | escrivent | desapareixia per darrera d'una porta tapada per una cortina, car, a les | dos desconeguts?" En Joan acotà el cap, mut; el jutge brandà el seu; l' | escrivent | escrivia. De sobte, truquen al telèfon de sobre la taula; el senyor jutge | me'l duguin." Passà un quart de basardós silenci: el jutge meditava, l' | escrivent | fumava, En Joan brut s'esfereïa cada vegada més. A l'últim s'obre la | el cor. Es llançà als peus del jutge i exclamà: "Jo ho explicaré tot!" L' | escrivent | agafà un plec de paper nou. El pare humilià el front encara més; el | prop de Mme. Biard i de la seva filla, vivia amb la seva família un pobre | escrivent | de les oficines del Governador amb qui les dames solien parlar alguna | de la darrera valisa oficial. A les primeres preguntes, el pobre | escrivent | , veí de Mme. Biard, va confessar rodonament. —Miserable! Canalla! Jo | Díaz de la Cuesta, com una nit el qui la n'havia informat, el pobre | escrivent | , que vivia a la porta del costat, no havia tornat a casa, sense que ningú | dies i dues-centes seixanta-cinc nits treballà, ajudat per tres-cents | escrivents | , per tal d'enllestir l'obra que necessitava per lliurar-se en cos i ànima | que en certa ocasió, trobant-se a Cuenca, van acudir a la seva demanda d' | escrivents | . La classe mitja a què es refereix Farinelli no era, com a Catalunya, la | exemples: blau blava, neu nevar, viu viva, tou tova, escriure | escrivent | , però cap cabota, llop lloba, etc.. Excepcions: corb | que no corresponia gens al llenguatge viu coetani. Tanmateix els | escrivents | sovint es distreuen i cauen en la llengua viva. Ja en el segle | s'havien dedicat a llur servei. Hi feien l'aprenentatge, primer com a | escrivents | . Anaven ascendint, els era confiada la redacció de les cartes oficials; | també que el Panormita alternava en la redacció de documents amb altres | escrivents | catalans i valencians a la cort napolitana del Magnànim i que Lorenzo | Qui l'escrivia podia ésser el besavi d'algun d'aquells aprenents i | escrivents | de notari que amb tanta cerimònia es tractaven mútuament i que per | del periodisme. Situem-nos ara davant dels funcionaris, notaris i | escrivents | que tenien l'art de redactar o copiar cartes com una de les tasques de | temps. Hi ha encara un altre lligam entre ella i l'estament de notaris i | escrivents | de les cúries. Abans de la impremta, els copistes de llibres solien | la ciutat unes llargues taules cobertes de baieta verda, en les quals els | escrivents | assentaven, en quaderns de paper de barba, les estranyes fórmules que els | frase de rúbrica: "Paga i vol en Tal, que viu al carrer, etc.". L' | escrivent | anava anotant tot això a continuació del número que figurava escrit al | per a ella i el seu marit, la cuina, un lavabo, que usaven també els | escrivents | subalterns, i un recambró. D'aquest recambró, únic lloc sobrer, tal com | feina. El mateix li era gratar el seu cervell que els seus músculs, fer d' | escrivent | que de bastaix, manar que obeir, dur la comptabilitat que treure les | fredes. Entretant, la senyora Calixta vinga riure i parlar gras amb els | escrivents | ." Va eixugar-se una llàgrima, i afegí: —La vídua és variable com el març |
|