DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
escrivent AI 2 oc.
escrivent M 343 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb escrivent Freqüència total:  345 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

una mica, indica cap a fora amb la mà oberta. —Ara hi trobareu els escrivents. —Gràcies. Sent la mirada que el segueix, desconfiada, però ell camina
bis. —Per què, el bis? —pregunta l'oficial. —Una distracció de l'escrivent encarregat de la filiació, senyor. No se l'autoritza a repetir les
sis; del 72631 al 72635 bis. Hi ha hagut un error de l'escrivent... El soldat, sense deixar-lo de mirar, allarga la mà lliure cap a
hi havia les proves de l'abús que s'havia fet amb la meva mare; algun escrivent d'aleshores, algun advocat, ja vells, revivien, per obra de la meva
en el camp de la consciència de les Lletres ha produït un tipus nou d'escrivent, a mig camí entre el militant i l'escriptor: del primer absorbeix una
té un valor d'estalvi, funciona com un senyal econòmic gràcies al qual l'escrivent imposa incessantment la seva conversió sense traçar-ne mai la història.
es tracta encara d'escriptures ètiques, en les quals la consciència de l'escrivent (ja no gosem dir l'escriptor) troba la imatge tranquil·litzadora d'una
parla com un objecte que ha d'ésser tractat per un artesà, un màgic o un escrivent, però no per un intel·lectual, l'escriptura neutra retroba realment la
gat perdut és, d'alguna manera, l'acte que separa l'escriptor de l'escrivent, no perquè el groc "fa imatge"; sinó perquè encanta el sentit
mateixes. A l'atravessar la Rambla ja sabia qui era el seu pare: un vell escrivent d'oficina, quasi baldat, quasi tulit, carregat de nafres i poagre, a més
taules tacades amb tota la suor dels maneguins de sis generacions d'escrivents; l'Urna també, però no era una arca: era un pot de confitura més propi
i dels seus pares"Pere III el Cerimoniós" i Elionor de Sicília. Escribent de la Tresoreria, acompanyava el Duc en els seus viatges, i llavors del
a la seva taula de treball i decantà el cap damunt la mà. Diversos escrivents estaven treballant a l'altre extrem de l'habitació: el gratar de llurs
obstant, el seu desig era deixar la vida de mariner i veure d'entrar com escrivent a les oficines de la companyia, ja que disposava de bona lletra i a més a
seguit la nostra dona es dirigís vers ell exposant-li el seu assumpte. L'escrivent, força amable, un cop es va enterar del que la portava, li respongué que
la velleta amb la veu tremolosa— volia deixar d'ésser-ho i entrar d'escrivent a les oficines... —A quines oficines —interrompé l'empleat. —A aquestes?
l'empleat. —A aquestes? —Suposo que sí. —I ara! —s'exclamà l'escrivent contemplant la dona amb un esguard irònic i compassiu alhora. —I per què
filla, anàrem al port per despedir-lo. Després d'una estona de silenci l'escrivent respongué: —Tot el que em diu, senyora, és ben estrany; jo ho sento molt,
dir que aquí sols es tracta de la història d'una mentida... eh que sí? L'escrivent, per única resposta, llençà un esguard enyoradís sobre els seus papers i
del districte hi fa viure un nombre determinat d'advocats, procuradors, escrivents i funcionaris. Aquesta gent es disputen els pobres pagesos, els fan
els camàlics, mig nusos, semblaven figures de la Capella Sixtina. Els escrivents anaven per l'esplanada amb la ploma darrera l'orella. Contemplant el
vida intel·ligent, virtuosa i cívica. Aquests tenedors, comptables o escrivents feien unes addicions i substraccions, unes multiplicacions i unes
Què ets, tu? Dentista. I tu? Rellotger? I tu? Contramestre. I tu? Escrivent. I tu?... Doncs us tocarà de fer de paletes, de fusters. D'acord. D'
Tan franc que semblava... 16 De març. El senyor Balaguer, escrivent del Jutjat municipal, sol prendre cafè amb el meu pare. És un senyor molt
de tracte untuós i arrodonit, una mica servil, és un tipus considerable. Escrivent de notaria —malgrat que la seva neboda es casà amb el notari—, les
en un despatx on hi havia un senyor que portava una llarga bata groga: un escrivent de paper segellat. El porter li deia unes paraules en veu baixa.
de paper segellat. El porter li deia unes paraules en veu baixa. L'escrivent desapareixia una estona i tornava amb un paquet de lletres a la mà.
fer cap a la banca. Anava directament al Col·legi Notarial. Explicava a l'escrivent de la bata groga el que feia al cas. —La lletra —em diu— ha entrat en
entrat en el repartiment... —Sí, sí, és clar. A quin notari ha tocat? L'escrivent obria, amb una gran calma, un calaix de la seva taula i n'extreia una
Prengui nota, si li plau... —Molt bé, molt bé... Esperi's un moment. L'escrivent desapareixia per darrera d'una porta tapada per una cortina, car, a les
dos desconeguts?" En Joan acotà el cap, mut; el jutge brandà el seu; l'escrivent escrivia. De sobte, truquen al telèfon de sobre la taula; el senyor jutge
me'l duguin." Passà un quart de basardós silenci: el jutge meditava, l'escrivent fumava, En Joan brut s'esfereïa cada vegada més. A l'últim s'obre la
el cor. Es llançà als peus del jutge i exclamà: "Jo ho explicaré tot!" L'escrivent agafà un plec de paper nou. El pare humilià el front encara més; el
prop de Mme. Biard i de la seva filla, vivia amb la seva família un pobre escrivent de les oficines del Governador amb qui les dames solien parlar alguna
de la darrera valisa oficial. A les primeres preguntes, el pobre escrivent, veí de Mme. Biard, va confessar rodonament. —Miserable! Canalla! Jo
Díaz de la Cuesta, com una nit el qui la n'havia informat, el pobre escrivent, que vivia a la porta del costat, no havia tornat a casa, sense que ningú
dies i dues-centes seixanta-cinc nits treballà, ajudat per tres-cents escrivents, per tal d'enllestir l'obra que necessitava per lliurar-se en cos i ànima
que en certa ocasió, trobant-se a Cuenca, van acudir a la seva demanda d'escrivents. La classe mitja a què es refereix Farinelli no era, com a Catalunya, la
exemples: blau blava, neu nevar, viu viva, tou tova, escriure escrivent, però cap cabota, llop lloba, etc.. Excepcions: corb
que no corresponia gens al llenguatge viu coetani. Tanmateix els escrivents sovint es distreuen i cauen en la llengua viva. Ja en el segle
s'havien dedicat a llur servei. Hi feien l'aprenentatge, primer com a escrivents. Anaven ascendint, els era confiada la redacció de les cartes oficials;
també que el Panormita alternava en la redacció de documents amb altres escrivents catalans i valencians a la cort napolitana del Magnànim i que Lorenzo
Qui l'escrivia podia ésser el besavi d'algun d'aquells aprenents i escrivents de notari que amb tanta cerimònia es tractaven mútuament i que per
del periodisme. Situem-nos ara davant dels funcionaris, notaris i escrivents que tenien l'art de redactar o copiar cartes com una de les tasques de
temps. Hi ha encara un altre lligam entre ella i l'estament de notaris i escrivents de les cúries. Abans de la impremta, els copistes de llibres solien
la ciutat unes llargues taules cobertes de baieta verda, en les quals els escrivents assentaven, en quaderns de paper de barba, les estranyes fórmules que els
frase de rúbrica: "Paga i vol en Tal, que viu al carrer, etc.". L'escrivent anava anotant tot això a continuació del número que figurava escrit al
per a ella i el seu marit, la cuina, un lavabo, que usaven també els escrivents subalterns, i un recambró. D'aquest recambró, únic lloc sobrer, tal com
feina. El mateix li era gratar el seu cervell que els seus músculs, fer d'escrivent que de bastaix, manar que obeir, dur la comptabilitat que treure les
fredes. Entretant, la senyora Calixta vinga riure i parlar gras amb els escrivents." Va eixugar-se una llàgrima, i afegí: —La vídua és variable com el març

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »