×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb escrostonar |
Freqüència total: 62 |
CTILC1 |
| que anés amb compte perquè, si tenia la desgràcia de caure'm a terra, s' | escrostonaria | . XIII Vam fer el colomar. El dia que en Quimet havia triat per | | vaig guaitar. Tot era amarat de pluja, i la humitat de pluges anteriors | escrostonava | els murs. "Els morts aquí es deuen podrir més aviat", vaig pensar. Vaig | | cada mà... El sol rebot a les parets. Sent els cops secs d'una paleta que | escrostona | un maó: és a la casa d'en Florenci, que fa obres perquè la noia gran se li | | el pis i els vidres i els accessoris. A cada viatge del meu pare s'anava | escrostonant | més pisa, i tinc un record que quan morí la víctima i còmplice a | | d'un rosa enxarolat que'l temps havía anat esgroguehint y rosegant, | escrostonant | lo, emportantsen d'assí y d'allà fragments del dibuix barroch que, abans | | llagrimegen i són suaus el mateix que els d'un jaio, i les seves dents s' | escrostonen | en les genives i ell les mostra amb una santa paciència, esbatanant la | | tan bell mosaic. Però els dits dels pagesos no tenien aturador i anaven | escrostonant | -ho. Els trossos pinçats carrisquejaven entre les dents llurs i eren | | mai es guanyaran la confiança dels fills. L'entrada de casa cada any s' | escrostona | i s'emblanquina per la festa major. La quitxalla no mira massa prim de | | Josep i el Jaumet amb les aixadetes tallaven les herbes de l'era i l' | escrostonaven | . Després la deixaven ben xopa d'aigua a cop de galledes i per sobre la | | havent-se-les amb els peladors que deixaven massa baix el pelegrí o li | escrostonaven | una bella soca amb la destral, l'urc de Cebrià el Terrible li rebrotà a | | i de sabor. La humitat evita que la fulla es torni com un pergamí, que s' | escrostoni | , que s'esfulli, que crepiti. Quan fa vent del Montseny —que és la | | reparació que va fer-hi el municipi l'estiu passat, perquè un minyó va | escrostonar | el monument amb un cop de pedra. Precisament el dia del succés vaig | | espolsar; puça, espuçar; punta, espuntar; cantell, escantellar; crostó, | escrostonar | ; gota, esgotar; llom, esllomar-se; maluc, esmalucar; peu, espeuar-se | | La mar i el vent donen l'últim retoc: esberlen el que no té consistència, | escrostonen | i demoleixen el que havent estat afluixat i soscavat per algun agent de | | els seus recursos i comoditats usuals, que, amb tot, començaven a | escrostonar | -se i deslluir-se una mica, com passa sempre amb tot allò que deixa d'ull, | | crosticer persa que se l'anà menjant, finí la dominació musulmana | escrostonant | -se fins a servir d'escambell als pobles occidentals llevats de les | | s'empallotés i curronés, les humitats i glaçades de l'hivern estovarien i | escrostonarien | l'argilat de l'era, la qual quedaria inservible i s'hauria de tornar a | | principal, totes amb pintures al tremp, dins l'estil del Vigatà, s'havien | escrostonat | tant que les figures ja eren ombres pàl·lides i algunes inexistents del | | una casa, una catedral. Dels falsos moviments que fan caure un maó o | escrostonen | un emblanquinat, ¿què en resta? I encara que algun just inhàbil | | molt dura, semblant al cristall. Això no evitava que de tant en tan s' | escrostonés | una mica, perquè ja se sap que les coses així que es fan velles comencen | | ancestral barbàrie. Una mica de tràngol que s'aixequi, i el vernís s' | escrostona | de pertot arreu. Els homes verament civilitzats són pocs, són massa pocs. | | està sense ocupar. L'edicle està encara en bon estat, però comença a | escrostonar | -se. La C. G. T. utilitza el château com a centre de | | paret. —Jo tampoc no hi hauria anat, a Santo Domingo —diu l'Àngel. En Pep | escrostona | el pa. —A mi no, tu. Arribes allà i que si has perdut alguna cosa. | | les naus. Llevava teranyines i grenava, rascava la pintura de les parets | escrostonades | per la humitat, guixava els crulls i ribotava les portes revengudes, | | ab la fret aquesta ayga se congela y com a tascó de colossal potencia | escrostona | les roques en còdols que formen les clapices y tarteres a les timbes dels | | fent trontollar els núvols on sèiem. Un os de la cama d'en Bruguera va | escrostonar | l'esquadra del Pare Etern. El resultat fou de 3 a 1 a | | per terra sordament, com una feixuga pilota, mes tampoc s'esbocinà ni | escrostonà | sisquera. Seguiren nous colps i injuries noves fins que aborrits de fer | | entre esclats i cataclismes. Els set pecats capitals | escrostonar | -te voldrien, perquè serves, en el fons de les | | Em consta! Xavier. [(Esclafeix a riure.)] L'ídol s' | escrostonava | aquella nit. No n'hi ha parlat, l'Anna? [(Paulina torna. Escolta | | a les alforges del dimoni? Encalafornat allí, els vaivens del carruatge m' | escrostonaran | potser a poc a poc, sense martiris. Zeres Si t'absenten, com | | més endavant havia de assaonar-se! Tenia en la mirada tendreses paternals | escrostonant | la terra que l sol havia ressecat, pera fer sortir el grill d'una mongeta | | casa sòrdida, humida. Amb un llumí a la mà veurem com les parets es van | escrostonant | . Trucarem a la porta i ens obrirà la senyora Maria. A crits ens | | de blau de cuyna o de negre de caixa pobra, ornades de mapes y cartells | escrostonats | per ditets d'ungles llargues, endolades... Ressona intermitent en mitj | | amb ell mateix i amb els que l'havien perdut. Li va saber greu haver | escrostonat | el guix de la paret amb aquell cop de puny. Mentre es fregava la mà | | damunt la calç resseca, el Sant Sopar de guix al menjador, els plats | escrostonats | , mantes apedaçades, i per poc pesquis que tinguessis comprenies que en | | de l'estiu va començar a eixugar-ho tot. Aviat el fang de les rodes s' | escrostonà | com si fossin crosteres vermelloses de ferides ja guarides. Continuaren | | en l'escenografia grandiosa de capitells i estucs | escrostonats | de ruïnes i gats del cor de Roma. Sempre són els | | ardent, quins llavis, quins cossos, quins ulls! El salnitre | escrostona | la paret. Tot dorm, i jo, que voldria dormir, no puc | | són vulgars i els marcs d'or vell, purpurina d'esprai que s' | escrostona | als dits, la fusta mostra el pas dels corcs. El | | fuig sense remei. Tot passa. Passen els anys i els homes, els monuments s' | escrostonen | . La matèria (de petits vam aprendre que no es creava ni es destruïa, sinó | | hi havia cap indici ni testimoni mut. Mentre vagava a l'entorn dels murs | escrostonats | i per l'interior devastat, vaig comprovar que la catàstrofe s'havia | | imatges de sants o mares de Déu penjats solitaris en uns altars bruts i | escrostonats | , unes naus enteranyinades i plenes de bestioles, a vegades convertides en | | la monumentalitat èpica, apreciada per l'estalinisme, es va començar a | escrostonar | . Dimitrov, la mòmia del qual, a semblança de la de Lenin a Moscou, està | | formi petites illes, polvoritzat o no amb aigua. Relleus, plecs i | escrostonats | Amb un filtrat de fibra de cel·lulosa, sortint de la tina, es pot | | plecs i arrugats, fins a arribar a una densitat textural. | Escrostonats | Una possibilitat seria amb la fibra de cel·lulosa sola sense afegir-hi | | prim. En assecar-se es pot trencar de forma semblant als autèntics | escrostonats | . Col·locats els fragments a sobre d'un sedàs granat metàl·lic humit, i | | endreçat i polit. I a la paret del fons un modest escudeller ple de plats | escrostonats | per tantes sopes. Una taula coberta per un hule groguenc, al mig i, en un | | s'assemblen cada cop més a aquest guix del temps que es va | escrostonant | . Fulles plastificades El bidó ha fet nit fora de casa. A | | blaus i grisos, sinó reemplaçar, i no amb gaire afany, els que s'anaven | escrostonant | . No tocar els arbres que es podien salvar quan els castanyers que | | un cop d'ull al minúscul refetor. Un dels bancs estava tocant a la paret, | escrostonant | -ne l'enguixat brut. No es va molestar a corregir-ne la posició. Li va |
|