Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que anés amb compte perquè, si tenia la desgràcia de caure'm a terra, s'	escrostonaria	. XIII Vam fer el colomar. El dia que en Quimet havia triat per
vaig guaitar. Tot era amarat de pluja, i la humitat de pluges anteriors	escrostonava	els murs. "Els morts aquí es deuen podrir més aviat", vaig pensar. Vaig
cada mà... El sol rebot a les parets. Sent els cops secs d'una paleta que	escrostona	un maó: és a la casa d'en Florenci, que fa obres perquè la noia gran se li
el pis i els vidres i els accessoris. A cada viatge del meu pare s'anava	escrostonant	més pisa, i tinc un record que quan morí la víctima i còmplice a
d'un rosa enxarolat que'l temps havía anat esgroguehint y rosegant,	escrostonant	lo, emportantsen d'assí y d'allà fragments del dibuix barroch que, abans
llagrimegen i són suaus el mateix que els d'un jaio, i les seves dents s'	escrostonen	en les genives i ell les mostra amb una santa paciència, esbatanant la
tan bell mosaic. Però els dits dels pagesos no tenien aturador i anaven	escrostonant	-ho. Els trossos pinçats carrisquejaven entre les dents llurs i eren
mai es guanyaran la confiança dels fills. L'entrada de casa cada any s'	escrostona	i s'emblanquina per la festa major. La quitxalla no mira massa prim de
Josep i el Jaumet amb les aixadetes tallaven les herbes de l'era i l'	escrostonaven	. Després la deixaven ben xopa d'aigua a cop de galledes i per sobre la
havent-se-les amb els peladors que deixaven massa baix el pelegrí o li	escrostonaven	una bella soca amb la destral, l'urc de Cebrià el Terrible li rebrotà a
i de sabor. La humitat evita que la fulla es torni com un pergamí, que s'	escrostoni	, que s'esfulli, que crepiti. Quan fa vent del Montseny —que és la
reparació que va fer-hi el municipi l'estiu passat, perquè un minyó va	escrostonar	el monument amb un cop de pedra. Precisament el dia del succés vaig
espolsar; puça, espuçar; punta, espuntar; cantell, escantellar; crostó,	escrostonar	; gota, esgotar; llom, esllomar-se; maluc, esmalucar; peu, espeuar-se
La mar i el vent donen l'últim retoc: esberlen el que no té consistència,	escrostonen	i demoleixen el que havent estat afluixat i soscavat per algun agent de
els seus recursos i comoditats usuals, que, amb tot, començaven a	escrostonar	-se i deslluir-se una mica, com passa sempre amb tot allò que deixa d'ull,
crosticer persa que se l'anà menjant, finí la dominació musulmana	escrostonant	-se fins a servir d'escambell als pobles occidentals llevats de les
s'empallotés i curronés, les humitats i glaçades de l'hivern estovarien i	escrostonarien	l'argilat de l'era, la qual quedaria inservible i s'hauria de tornar a
principal, totes amb pintures al tremp, dins l'estil del Vigatà, s'havien	escrostonat	tant que les figures ja eren ombres pàl·lides i algunes inexistents del
una casa, una catedral. Dels falsos moviments que fan caure un maó o	escrostonen	un emblanquinat, ¿què en resta? I encara que algun just inhàbil
molt dura, semblant al cristall. Això no evitava que de tant en tan s'	escrostonés	una mica, perquè ja se sap que les coses així que es fan velles comencen
ancestral barbàrie. Una mica de tràngol que s'aixequi, i el vernís s'	escrostona	de pertot arreu. Els homes verament civilitzats són pocs, són massa pocs.
està sense ocupar. L'edicle està encara en bon estat, però comença a	escrostonar	-se. La C. G. T. utilitza el château com a centre de
paret. —Jo tampoc no hi hauria anat, a Santo Domingo —diu l'Àngel. En Pep	escrostona	el pa. —A mi no, tu. Arribes allà i que si has perdut alguna cosa.
les naus. Llevava teranyines i grenava, rascava la pintura de les parets	escrostonades	per la humitat, guixava els crulls i ribotava les portes revengudes,
ab la fret aquesta ayga se congela y com a tascó de colossal potencia	escrostona	les roques en còdols que formen les clapices y tarteres a les timbes dels
fent trontollar els núvols on sèiem. Un os de la cama d'en Bruguera va	escrostonar	l'esquadra del Pare Etern. El resultat fou de 3 a 1 a
per terra sordament, com una feixuga pilota, mes tampoc s'esbocinà ni	escrostonà	sisquera. Seguiren nous colps i injuries noves fins que aborrits de fer
entre esclats i cataclismes. Els set pecats capitals	escrostonar	-te voldrien, perquè serves, en el fons de les
Em consta! Xavier. [(Esclafeix a riure.)] L'ídol s'	escrostonava	aquella nit. No n'hi ha parlat, l'Anna? [(Paulina torna. Escolta
a les alforges del dimoni? Encalafornat allí, els vaivens del carruatge m'	escrostonaran	potser a poc a poc, sense martiris. Zeres Si t'absenten, com
més endavant havia de assaonar-se! Tenia en la mirada tendreses paternals	escrostonant	la terra que l sol havia ressecat, pera fer sortir el grill d'una mongeta
casa sòrdida, humida. Amb un llumí a la mà veurem com les parets es van	escrostonant	. Trucarem a la porta i ens obrirà la senyora Maria. A crits ens
de blau de cuyna o de negre de caixa pobra, ornades de mapes y cartells	escrostonats	per ditets d'ungles llargues, endolades... Ressona intermitent en mitj
amb ell mateix i amb els que l'havien perdut. Li va saber greu haver	escrostonat	el guix de la paret amb aquell cop de puny. Mentre es fregava la mà
damunt la calç resseca, el Sant Sopar de guix al menjador, els plats	escrostonats	, mantes apedaçades, i per poc pesquis que tinguessis comprenies que en
de l'estiu va començar a eixugar-ho tot. Aviat el fang de les rodes s'	escrostonà	com si fossin crosteres vermelloses de ferides ja guarides. Continuaren
en l'escenografia grandiosa de capitells i estucs	escrostonats	de ruïnes i gats del cor de Roma. Sempre són els
ardent, quins llavis, quins cossos, quins ulls! El salnitre	escrostona	la paret. Tot dorm, i jo, que voldria dormir, no puc
són vulgars i els marcs d'or vell, purpurina d'esprai que s'	escrostona	als dits, la fusta mostra el pas dels corcs. El
fuig sense remei. Tot passa. Passen els anys i els homes, els monuments s'	escrostonen	. La matèria (de petits vam aprendre que no es creava ni es destruïa, sinó
hi havia cap indici ni testimoni mut. Mentre vagava a l'entorn dels murs	escrostonats	i per l'interior devastat, vaig comprovar que la catàstrofe s'havia
imatges de sants o mares de Déu penjats solitaris en uns altars bruts i	escrostonats	, unes naus enteranyinades i plenes de bestioles, a vegades convertides en
la monumentalitat èpica, apreciada per l'estalinisme, es va començar a	escrostonar	. Dimitrov, la mòmia del qual, a semblança de la de Lenin a Moscou, està
formi petites illes, polvoritzat o no amb aigua. Relleus, plecs i	escrostonats	Amb un filtrat de fibra de cel·lulosa, sortint de la tina, es pot
plecs i arrugats, fins a arribar a una densitat textural.	Escrostonats	Una possibilitat seria amb la fibra de cel·lulosa sola sense afegir-hi
prim. En assecar-se es pot trencar de forma semblant als autèntics	escrostonats	. Col·locats els fragments a sobre d'un sedàs granat metàl·lic humit, i
endreçat i polit. I a la paret del fons un modest escudeller ple de plats	escrostonats	per tantes sopes. Una taula coberta per un hule groguenc, al mig i, en un
s'assemblen cada cop més a aquest guix del temps que es va	escrostonant	. Fulles plastificades El bidó ha fet nit fora de casa. A
blaus i grisos, sinó reemplaçar, i no amb gaire afany, els que s'anaven	escrostonant	. No tocar els arbres que es podien salvar quan els castanyers que
un cop d'ull al minúscul refetor. Un dels bancs estava tocant a la paret,	escrostonant	-ne l'enguixat brut. No es va molestar a corregir-ne la posició. Li va

Pàgina 1 (de 2)

50 següents