Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

parar, una estona precisa cada una. L'ull, en aguait, mira, observa,	escruta	, penetra, abasta. I la dent, llarga i fortíssima, s'enfonsa en la carn de
esperes ja ningú... L'escoltava? No l'escoltava? La vella callà i intentà	escrutar	el rostre la blancor del qual es destacava a l'ombra; però l'ànima de
es féu més ardent, obsessionant. Es deturà novament davant la casa, bo i	escrutant	balcons i finestres. Endebades: tot continuava quiet, callat, enfonsat
més fortes, segurament bombes. Després silenci, i la franja del reflector	escrutant	el cel blanc de lluna, damunt les muntanyes. D'allí estant, en la nit
Hi ha un silenci llarg, perquè ara ni els murmuris no se senten. L'home	escruta	la fosca a dreta i esquerra. —Molt bé. El nostre delegat administratiu té
ja reculant: —Ah!... Ets tu?... Encara no ha vingut el meu Josep. I	escrutava	ja de bell nou cap al fons del carrer i s'allunyava. La dona se sentí
i sortirà fins al malecó del canal, i anirà pujant —era tan patidora!—, i	escrutarà	en les ombres ansiosament per veure'l aparèixer per entre els arbres, o
vora la taula devastada; surten al porxo,	escruten	el cel, color de perla falsa. Bròfegs com els herois en crisi,
honestes (que elles amb elles intentaven d'imitar-li les actituds) l'	escrutaven	amb ulls d'acer tot rosegant les saboroses llaminadures, inventades per
negligent com tots els homes, exposats als esguards de les dones que els	escruten	tots els desencerts de gest i d'actitud. Ells que han de viure a mercè
va obrint tot de noves seccions al seu museu gloriós; fulleja pergamins;	escruta	indrets inquietants de retaules negrosos de vellúria amb la lupa als
mena de respecte i d'obediència tenien els alumnes per aquell mestre. Jo	escruto	l'oncle amb els ulls, voldria que fos enèrgic i que digués: Fora llatí!
seus preferits—; els altres mormolaven d'ell, i quan el noi sortia era	escrutat	suspectament. Circulaven històries estranyes sobre quines coses podia fer
fits en mi. I aleshores no em vaig immutar gens. Els ulls petits m'	escrutaven	, em reconeixien, em somreien. Jo vaig somriure. I, satisfet de la meva
Els ullets tèrbols, petits, de miop no em deixaven un moment, com si m'	escrutessin	. I jo escrivia a la mare que he trobat el millor dels companys, una mena
professor a l'Acadèmia prussiana de Berlín i a la Universitat de Leiden.	Escruta	l'àtom i l'Univers, i quan aconsegueix que tot el món estigui pendent de
I, a més, ondulatori. Descartes. —Sí. Einstein. —Ara	escruteu	o examineu una ona. Molècules, elements corpusculars;
Tothom en parlava. Qui hi pogués posar l'ull! Deien que s'	escrutaven	els secrets del cel! Imagineu-vos les sotragades i les faules que
ran de l'Abisme, i amb obscures ales, dins el reialme de la Nit	escruten	endins i enllà, i no temen cap sorpresa. I encara que
Satan, encès pel més altiu designi, cap a la porta de l'Infern	escruta	amb el vol solitari. De vegades va per la dreta;
però no li bastà: doncs, per fal·lible, quan	escruta	el futur, així m'ho sembla, cal que el tinguem, amb tot i que
en la panòplia d'or, refulgents forces, aviat reunides; uns	escruten	per llur entorn, des dels pujols de l'alba, mentre
la resta a l'Home i l'Àngel, no divulgant secrets, perquè els	escrutin	els qui més aviat han d'admirar-los. O si volen fer
(jo he aspergit els seus ulls) mentre tu vetlles	escrutant	el futur, tal com dormires en altre temps, mentre ella fou
No tenen aliments, ni roba, ni medecines, s'amunteguen als ports i	escruten	l'horitzó amb angoixa per si vénen vaixells grecs a recollir-los i
muralles l'apresonen. Tothora hi vigilen les guardes. L'un fa de guaita i	escruta	els camins de la vall. L'altre va d'una torre a l'altra. Són dos cans que
d'una factura molt superior? Hom pot dir que la selecció natural	escruta	cada dia i cada hora, arreu del món, cada variació fins i tot la més
Quin límit pot tenir aquest poder, actuant durant llargues edats i	escrutant	inexorablement i del tot la constitució, l'estructura i els hàbits de
hauríem de tapar-nos per evitar el fred. —¿Lògica? El meu amic continua	escrutant	cuixes —si se'm permet l'expressió pal·liativa—, però no perd el fil de
o conseqüències de propòsits, o examinar què va quedar d'un imperi, o	escrutar	els actes i les decisions polítiques d'una nova potència. Si es parla
tots els punts de vista possibles i abandonar la partida abans d'haver-ho	escrutat	de per tot arreu i veure's obligat a renunciar-hi, és propi d'un home
la voluntat popular en símbols lluminosos: així Maragall. Els pensadors,	escrutant	el reialme de l'esperit, estableixen el que és etern i el que és temporal
sense poder noresmenys recordar. I així, que sovint, en el meu intens	escrutar	els ulls de Ligeia, he sentit atançar-se-me'n la plena coneixença de
Jo les mirava en totes les llums. Jo les girava en tots els sentits. Jo	escrutava	les llurs característiques. Jo m'aturava sobre les llurs singularitats.
ens ho sembla! Però als ulls de Déu aquesta tàctica no és vàlida. Déu	escruta	el cor de l'home, veu els seus pensaments més íntims, res no li escapa.
, sobretot, en l'acte d'aquest mirar-se, d'aquest analitzar-se, d'aquest	escrutar	-se a si mateixa. Aleshores, fàcilment inverteix els termes: viu,
pres per un contemporani de Viriat, car el meu company encara anava	escrutant	la malesa mata darrera mata, a la faisó de qui es juga la vida en una
les curiositats del mobiliari, i, preterint la visió total de l'escena,	escruta	parcialment (com molts pintors de costums valencians, aragonesos,
recerqueu si les ànimes són immortals; jo ho sabré aviat." No va parar d'	escrutar	la veritat, i de la seva mateixa mort va plantejar-se'n un problema. El
multitud en els espectacles, el que obliga a esbrinar les coses tancades,	escrutar	les secretes, desplegar les antigues, sentir el relat dels costums de
del paisatge submarí era la que menys atreia l'atenció d'en Temme. Ell	escrutava	les aigües profundes de la part més forana de la cala; però, allí, la
Va anar al lloc mateix on havia atracat el gussi últimament, i va	escrutar	l'aigua. Era claríssima. La joia havia anat a parar precisament al peu
boira i il·luminava suaument la bosquina fumejant. Les pupil·les del jove	escrutaven	les clarianes del pendent amb una atenció dolorosa. Rocs, fulles, brins,
han nascut les bones lleis? D'altra banda, eren massa religiosos per	escrutar	amb impiadosa curiositat els arcans de la naturalesa, les dimensions dels
en les paraules que han d'emprar davant els tribunals i els prohibeix d'	escrutar	el temps o les ocasions per evitar que es refiïn poc o molt de llur
, quan et diré, "ara!", aleshores ni piu, ni el més petit moviment (	escruta	amb tanta intensitat en la direcció que el gran de can Fenosa ha de
la pistola de la bocamàniga, encara l'arma en la mateixa direcció que	escruten	els seus ulls endurits, lluents, sense precipitar-se, impassible, si no
crivellat a bales. Això, sí, com a mínim això... Des del peu de l'entrada	escruten	el caliginós interior, atònits, irritats, incrèduls. El més esquifit de
la ciència de la veritat. Tot el que ens és llegut de fer a nosaltres és	escrutar	aquests fenòmens i avançar dins la foscor per mitjà d'hipòtesis, sense
els sants sagraments i era públic que vivia amistançada. —Qui podrà mai	escrutar	els designis de l'Altíssim! —exclamà el Provincial—. Sigui com sigui, el

Pàgina 1 (de 9)

50 següents