DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
escrutar V 348 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb escrutar Freqüència total:  348 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

parar, una estona precisa cada una. L'ull, en aguait, mira, observa, escruta, penetra, abasta. I la dent, llarga i fortíssima, s'enfonsa en la carn de
esperes ja ningú... L'escoltava? No l'escoltava? La vella callà i intentà escrutar el rostre la blancor del qual es destacava a l'ombra; però l'ànima de
es féu més ardent, obsessionant. Es deturà novament davant la casa, bo i escrutant balcons i finestres. Endebades: tot continuava quiet, callat, enfonsat
més fortes, segurament bombes. Després silenci, i la franja del reflector escrutant el cel blanc de lluna, damunt les muntanyes. D'allí estant, en la nit
Hi ha un silenci llarg, perquè ara ni els murmuris no se senten. L'home escruta la fosca a dreta i esquerra. —Molt bé. El nostre delegat administratiu té
ja reculant: —Ah!... Ets tu?... Encara no ha vingut el meu Josep. I escrutava ja de bell nou cap al fons del carrer i s'allunyava. La dona se sentí
i sortirà fins al malecó del canal, i anirà pujant —era tan patidora!—, i escrutarà en les ombres ansiosament per veure'l aparèixer per entre els arbres, o
vora la taula devastada; surten al porxo, escruten el cel, color de perla falsa. Bròfegs com els herois en crisi,
honestes (que elles amb elles intentaven d'imitar-li les actituds) l'escrutaven amb ulls d'acer tot rosegant les saboroses llaminadures, inventades per
negligent com tots els homes, exposats als esguards de les dones que els escruten tots els desencerts de gest i d'actitud. Ells que han de viure a mercè
va obrint tot de noves seccions al seu museu gloriós; fulleja pergamins; escruta indrets inquietants de retaules negrosos de vellúria amb la lupa als
mena de respecte i d'obediència tenien els alumnes per aquell mestre. Jo escruto l'oncle amb els ulls, voldria que fos enèrgic i que digués: Fora llatí!
seus preferits—; els altres mormolaven d'ell, i quan el noi sortia era escrutat suspectament. Circulaven històries estranyes sobre quines coses podia fer
fits en mi. I aleshores no em vaig immutar gens. Els ulls petits m'escrutaven, em reconeixien, em somreien. Jo vaig somriure. I, satisfet de la meva
Els ullets tèrbols, petits, de miop no em deixaven un moment, com si m'escrutessin. I jo escrivia a la mare que he trobat el millor dels companys, una mena
professor a l'Acadèmia prussiana de Berlín i a la Universitat de Leiden. Escruta l'àtom i l'Univers, i quan aconsegueix que tot el món estigui pendent de
I, a més, ondulatori. Descartes. —Sí. Einstein. —Ara escruteu o examineu una ona. Molècules, elements corpusculars;
Tothom en parlava. Qui hi pogués posar l'ull! Deien que s'escrutaven els secrets del cel! Imagineu-vos les sotragades i les faules que
ran de l'Abisme, i amb obscures ales, dins el reialme de la Nit escruten endins i enllà, i no temen cap sorpresa. I encara que
Satan, encès pel més altiu designi, cap a la porta de l'Infern escruta amb el vol solitari. De vegades va per la dreta;
però no li bastà: doncs, per fal·lible, quan escruta el futur, així m'ho sembla, cal que el tinguem, amb tot i que
en la panòplia d'or, refulgents forces, aviat reunides; uns escruten per llur entorn, des dels pujols de l'alba, mentre
la resta a l'Home i l'Àngel, no divulgant secrets, perquè els escrutin els qui més aviat han d'admirar-los. O si volen fer
(jo he aspergit els seus ulls) mentre tu vetlles escrutant el futur, tal com dormires en altre temps, mentre ella fou
No tenen aliments, ni roba, ni medecines, s'amunteguen als ports i escruten l'horitzó amb angoixa per si vénen vaixells grecs a recollir-los i
muralles l'apresonen. Tothora hi vigilen les guardes. L'un fa de guaita i escruta els camins de la vall. L'altre va d'una torre a l'altra. Són dos cans que
d'una factura molt superior? Hom pot dir que la selecció natural escruta cada dia i cada hora, arreu del món, cada variació fins i tot la més
Quin límit pot tenir aquest poder, actuant durant llargues edats i escrutant inexorablement i del tot la constitució, l'estructura i els hàbits de
hauríem de tapar-nos per evitar el fred. —¿Lògica? El meu amic continua escrutant cuixes —si se'm permet l'expressió pal·liativa—, però no perd el fil de
o conseqüències de propòsits, o examinar què va quedar d'un imperi, o escrutar els actes i les decisions polítiques d'una nova potència. Si es parla
tots els punts de vista possibles i abandonar la partida abans d'haver-ho escrutat de per tot arreu i veure's obligat a renunciar-hi, és propi d'un home
la voluntat popular en símbols lluminosos: així Maragall. Els pensadors, escrutant el reialme de l'esperit, estableixen el que és etern i el que és temporal
sense poder noresmenys recordar. I així, que sovint, en el meu intens escrutar els ulls de Ligeia, he sentit atançar-se-me'n la plena coneixença de
Jo les mirava en totes les llums. Jo les girava en tots els sentits. Jo escrutava les llurs característiques. Jo m'aturava sobre les llurs singularitats.
ens ho sembla! Però als ulls de Déu aquesta tàctica no és vàlida. Déu escruta el cor de l'home, veu els seus pensaments més íntims, res no li escapa.
sobretot, en l'acte d'aquest mirar-se, d'aquest analitzar-se, d'aquest escrutar-se a si mateixa. Aleshores, fàcilment inverteix els termes: viu,
pres per un contemporani de Viriat, car el meu company encara anava escrutant la malesa mata darrera mata, a la faisó de qui es juga la vida en una
les curiositats del mobiliari, i, preterint la visió total de l'escena, escruta parcialment (com molts pintors de costums valencians, aragonesos,
recerqueu si les ànimes són immortals; jo ho sabré aviat." No va parar d'escrutar la veritat, i de la seva mateixa mort va plantejar-se'n un problema. El
multitud en els espectacles, el que obliga a esbrinar les coses tancades, escrutar les secretes, desplegar les antigues, sentir el relat dels costums de
del paisatge submarí era la que menys atreia l'atenció d'en Temme. Ell escrutava les aigües profundes de la part més forana de la cala; però, allí, la
Va anar al lloc mateix on havia atracat el gussi últimament, i va escrutar l'aigua. Era claríssima. La joia havia anat a parar precisament al peu
boira i il·luminava suaument la bosquina fumejant. Les pupil·les del jove escrutaven les clarianes del pendent amb una atenció dolorosa. Rocs, fulles, brins,
han nascut les bones lleis? D'altra banda, eren massa religiosos per escrutar amb impiadosa curiositat els arcans de la naturalesa, les dimensions dels
en les paraules que han d'emprar davant els tribunals i els prohibeix d'escrutar el temps o les ocasions per evitar que es refiïn poc o molt de llur
, quan et diré, "ara!", aleshores ni piu, ni el més petit moviment (escruta amb tanta intensitat en la direcció que el gran de can Fenosa ha de
la pistola de la bocamàniga, encara l'arma en la mateixa direcció que escruten els seus ulls endurits, lluents, sense precipitar-se, impassible, si no
crivellat a bales. Això, sí, com a mínim això... Des del peu de l'entrada escruten el caliginós interior, atònits, irritats, incrèduls. El més esquifit de
la ciència de la veritat. Tot el que ens és llegut de fer a nosaltres és escrutar aquests fenòmens i avançar dins la foscor per mitjà d'hipòtesis, sense
els sants sagraments i era públic que vivia amistançada. —Qui podrà mai escrutar els designis de l'Altíssim! —exclamà el Provincial—. Sigui com sigui, el

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »