DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
escudella F 842 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb escudella Freqüència total:  842 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

finestrons, amarant la cambra de viva claror, y entrá en l' alcova ab una escudella de caldo á la má. —Que tal, heu dormit bé? —Bé y vos, Madrona
que deixava caure en daurats rajolins entre la suau fumareda que de l' escudella eixía. La Toneta, la malhaurada Toneta contemplávala en aquell moment ab
metas! Tot lo dia mamarías, tu, gorrinet!— La Toneta prengué la escudella entre sos dits afilats y esblancahits de partera, y deixá passar son
ja sentiu qu' ella es darrera, la bada no més un xich, vos entrega l' escudella, la copa ó lo que sia y, en havent dit "porti tal cosa" ja heu acabat
defallida, y arreu la dida ab quatre camadas arribá al pis y baixá una escudella de caldo, mentres d' altres cantons venían per encantament copetas de
interiors on veia les famílies entaulades a la planta baixa, l'olor de l'escudella amb safrà venia dels menjadors. Em semblava que dintre una d'aquelles
Deu! Sentir sempre... Veu. Una costella... y feume mitx d' escudella. Tano. Vosaltres si que me 'n feu! Escudella! Escudellats os
y feume mitx d' escudella. Tano. Vosaltres si que me 'n feu! Escudella! Escudellats os voldria á tots vosaltres! Si tots fossiu com nosaltres,
. A més, li van fer una fotografia. Al vespre, torno a casa, em menjo una escudella de sopa, bec vi, si en tinc; si no en tinc, aigüeta de Déu, a
de veure néixer el Crist i de tornar a casa seva per llançar-se sobre l'escudella de brou, les salsitxes i les viandes fumades... Si haguessin dit: "Avui
ja els faré venir o t'ensenyaré on són, sols me donis una part de l'escudella." "La nina, sense més ni més, va oferir-li el que li demanava.
—respongué el pare, tot estossegant sota de la flassada—, i porta'm l'escudella." I vet aquí. L'aigua del tupí, mentre la vessaven en l'escudella, es va
l'escudella." I vet aquí. L'aigua del tupí, mentre la vessaven en l'escudella, es va convertir en una sopeta rossa com l'oli, i el bosquerol se'n va
dolces i un manat de ràvecs llargaruts a fi d'amanir un enciam dins l'escudella, perquè els sants, quan visiten la terra, esmorzen com tots nosaltres, si
despatx d'advocat, sinó amb la simple probitat que no s'avergonyeix de l'escudella i carn d'olla ni del tramvia i que no passa per menys que per
de Nadal, i fóra vergonya no fer-li l'honor que li és deguda. Han menjat escudella i carn d'olla, com ho vol la diada, amb els macarrons tradicionals, la
per a quan tornin els homes del camp o de la vinya, i amaneix un plat d'escudella al pobre desvalgut que truca a la porta. El regne del cel? Bella
el caminant, rodamón o captaire, que a l'hora del repàs trobarà un plat d'escudella calenta a la cuina i a la nit bon descans a la pallissa, si no té cap
encara alguna vegada qu'altra, voldría... ara vegi quína manía! escudella de pagès y hasta olla, qu'es clar, la fem bona, ab les quatre
inexpressiva, algú es quedava sense dinar. La Pepa, per exemple, tenia l'escudella a taula i el pa llescat; el seu marit era a l'hort o a l'eixida del
blanquegen entre la gruixa de fang mòlt, que forma una rebava de terra d'escudelles pels dos costats. El vent, ratxejant, aixeca, aquí i allà, lleus
al migdia ni a entrada de fosc es sent flaire de menjar. Aquesta ferum d'escudella que us surt a rebre a les cases de pagès de les nostres encontrades, a
uns grapats de farigola als herbolaris i uns cabassats de terra d'escudelles a les dones. Els poetes èpics ni els coneixen pas com els conec jo, ni
bandolers, les jaies que esgratinyen els sots per fornir-se de terra d'escudelles, bruixes; els gossos extraviats, gossos folls; i a totes les balmes
sopera de les minyones, a abocar sobre els séus caps el pot de la terra d'escudelles o a introduir en ses orelles alguna de les teies d'encendre el foc. Per
foc! —Ai, Senyor! al menys quan teníem feina algún dia podíem menjar escudella; i devegades, fins algún trocet d'arengada! —féu la Joaneta, esponjant-se-
que la mestressa havia dut a la taula, plena fins a vessar d'una mena d'escudella de pa i verdures. Amb una llossa se n'omplien els negres plats ben
Rondalla moderna del cotxer i de la bondat de Barcelona I Que l'escudella de pagès no tingués regust de cassoleta d'una fina lluïssor que ell no
a mestre cuiner major: —Vull que a tots sigui servit un plat d'escudella i carn d'olla. L'estupor de les gents del bar farà emmudir llur protesta.
miren, primera vegada que pensen: —I si no fos veritat que som castissos? Escudella i carn d'olla no és menjar d'immediat servei. Cal llarga cuina. Cal
la capacitat de l'espera. És el camí de fer guanyar a les gents del bar l'escudella i carn d'olla. Quan arribaran les soperes fumejants, l'oloreta del brou
amb la flor, arribà a les seves narius l'evocació de la rústega taula. L'escudella fumejant, feta de brou de gallina i suc de cigrons i patates. I la col i
tal manera que ens guarirà el reuma, ens tornarà la vista o ens prepararà escudella i carn d'olla així que arribarem a la taula parada de l'altra vida. Ara,
a cada banda, de llarg a llarg. Era el bon temps. Et donaven dos plats d'escudella, un plat de carn d'olla, pa i vi per mitja pesseta. Per quatre sous més et
hauria bescanviat tots els requisits de casa seva per un plat d'aqueixa escudella de sagí on calia pescar uns quants fideus grocs i gruixuts amb botiró,
els més pobrics de les andrones, que venien a menjar-hi un plat d'escudella i emplenar la boteiola a correcuita. Ca la Gravada, com l'anomenava la
es considerava un hoste venturós. Al migdia, mai no mancava l'excel·lent escudella de pagès de brou farinós i de fideus gruixuts, essementada de llegums i
marge de soldó, a fi i efecte de que la cuinera trobi fregalls i terra d'escudelles tot en un mateix lloc. Prou veig que totes aquestes coses són massa
van a parar a l'olla per engreixar amb bones llunes grogues el brou de l'escudella, que aquell dia és de fideus o macarrons, si no li desplauen a la
un pi que pogués donar un cabiró, sinó per les mates, estrepes i terra d'escudelles, i més famós encara perquè era el camp d'operacions de moltes de les
es menjava el pa moreno i de dies, que els talls eren minúsculs, que a l'escudella hi havia més sagí que palpissos, que la cansalada de l'olla groguejava de
us poden fer la vida. Us proposen, diàriament, un menú natural i delicat: escudella, carn d'olla i estofat de pop. El pop devia ésser gros perquè en menjàrem
la fonda, que dina amb la família. El propietari ha menjat una magnífica escudella i una carn d'olla que hi canten els àngels. De vegades la mirada del
ulls: —Ja veu, si n'anem de malament. Hem de menjar, pobres de nosaltres, escudella i carn d'olla. En canvi, vostè, es menja els delicats entremesos, la
substàncies aparatoses: —Ai las! si em deixéssiu arribar a la vostra escudella i carn d'olla, com gaudiria! ¡Si fóssiu capaç de treure'm de davant
qui sou ni tampoc ho voldran saber. Alça! La gran taula és parada, l'escudella, grassa, groga i escumosa, ja fumeja en les soperes blanques i curulles.
vermellosa que els bons frares de San Pietro in Montorio treuen, amb una escudelleta lligada al cap d'una canya, del fons del forat on fou aixecada la creu
entorn de la taula de família amb el cap de casa. Aquell dia es menja l'escudella i la carn d'olla tradicionals amb la seva pilota i la cua de porc i la de
amb la punta dels dits agafà una llenca de seitó, degotant del brou de l'escudella, i se la cruspí com si fos un requisit gustosíssim. Quan començaven a
del senyor Francisco fan olla cada dia i arròs els diumenges. Sis dies d'escudella, carn d'olla i un platillet de carn o de peix. I els diumenges,

  Pàgina 1 (de 17) 50 següents »