×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb escudellar |
Freqüència total: 41 |
CTILC1 |
| extrem de taula seia Jeroni. La dida no seia mai en el mateix lloc. Ella | escudellava | els plats i partia el pa. Abans de començar l'àpat en Tai resava la | | cel i la seva terra, els seus fruits i els seus habitants. A taula, l'amo | escudella | les sopes i fa les parts a tothom, dóna el pa i el vi i beneeix la vianda; | | seia la Clàudia, aquí, en Santiago, aquí, jo... Anava i venia de la cuina, | escudellava | els plats, servia la verdura, ens abocava el vi... Bona nit, bona nit... | | no aplegava a ocupar la mitat de la ahina. Casi no s' havien acabat de | escudellar | els convidats digué la servent: —Senyor, trac el pollastre?—, responentli | | tot li semblava poc, i, l'excés de compliments, el reputava pàl·lid. Li | escudellava | el plat de sopa de macarrons amb formatge com si el servís al propi sant | | una colossal sopera de terrissa blanca. En un silenci, una mica fred, ens | escudellàrem | tots la típica sopa de pa i començàrem a menjar-nos-la amb un cert | | la mare, la tía, l' avia, la persona qu' ha fet lo menjar es la qui l' | escudella | y reparteix, lo pare llesca 'l pa y tothom en santa pau emprén la feyna | | es pensava fer sa vega així. Però acabà per entaular-se també. Na Maria | escudellà | s'arròs i, com que era molt bo, no en deixaren ni un gra. Llavonses | | al vostre menjadoret, si us plau. Beatriu. Entra tu primer i | escudella | 'ns la sopa. Trufaldí. Prefereixo fer-ho a la vista dels senyors. | | per lo ventre; no ha de pararse lo remenar fins á tráurerla del foch, se | escodellará | y pot servirse calenta com á escodella, y freda com á mató de monja. Per | | vidre d'un got, perquè portassen a taula la sopera fumejant. Ella mateixa | escudellà | els plats, mentre Joan Feliu es rentava les mans a la pica de marbre | | madalenes, merenguets de coco i rotllets d'aiguardent, mentre no parava d' | escudellar | més bescuits de llengüeta o coquetes de sagí. Poc després de migdia | | dedicarse a les seves aficions del contrabando. —Se coneix que tens qui t' | escudella | 'l plat y't fa moxaynes, —solía dir la Coralí.— Almenys t'hi casessis ab la | | bega un glopet... li obrirà la ganeta. —gràcies. Està bo. —vaig a | escudellar | -li l'arròs... es gelarà. —gràcies. Està bo. —arròs amb bajoquetes de | | salses. S'equivoca i posa les cartes. I va | escudellar | i en l'as de oros se la va trobar. I Marieta Penjoll | | [(Religiosament seuen tots al vol de la taula. Agna Maria comença a | escudellar | els plats; i serveix primer al seu marit. Tothom, ple d'emoció, no gosa a | | qu' allavors bullia una calderada de farinetas y que l' endemá las | escudellava | en set plats de terrissa, consumintne un cada vespre. "Se menja las | | amb les idees de l'apotecari hi havia l'oficial d'enginyers acabat d' | escudellar | , amb les estrelles noves de trinca i el cervell aigualit, que arribava | | Val. No. Cuc. ¿Tires, ó et fas á rasions, | escudellan | te? Val. Tin pues eixa, ya que hu vòls. [(Riñendo.)] | | també, que sempre anava i venia i que així que tenia lleure, baixava a | escudellar | els plats de l'ardat de vagabunds, amb l'esquenall del gec pujat, | | calent, fumejant, olorosos, remenejarem ben remenejat el recapte abans d' | escudellar | -lo a cadascú en el seu plat. Quin perfumat sabor a sud! Acompanyats d'un | | derrotat en el teu terreny... (La Tieta comença a | escudellar | la sopa.) Veu de Rafael: ... derrotat de manera | | [i fent amb les mans un gest com d'oferir alguna cosa].) ¡Si s'ha | escudellat | tota en un plat, ha, ha, ha, ha, ha! Sra. Perella. | | (Com que Grazia li ha | escudellat | una cullerada en el plat. [A son pare.]) ¿Puc menjar, papà? | | negra; la cocció dels aliments era òptima i, del brou resultant, | escudellaven | un plat de sopes la majoria dels dies "cegues" i del producte sòlid | | que van de banda a banda d'aquest edifici de planta quadrada amb guix | escudellat | entre elles, material lleuger i resistent al mateix temps. Al trespol | | i la pitança que és el plat que complia diverses funcions, des d' | escudellar | i menjar la sopa, fins la carn i les postres. Són dos estris que no tenen | | l'Honorat del Rom, aquest apotecari descregut, guaita quin un, va | escudellar | -me el mateix. Davant la meva determinació, el barrut va suggerir-me | | traurà de la butxaca alguna tracamanya cronològica de picaplets acabat d' | escudellar | a la facultat de dret, i em concedirà en ferm que això no té res de | | l'Honorat del Rom, l'Arnau de Roda i els altres plagues de la colla | escudellant | -ho pertot arreu? Quina saragata! Però també he corregut per un altre | | No guanyem per ensurts amb aquests doctors forasters, acabats d' | escudellar | . No han vist un malalt ni en pintura, i encara menys un de mequinensà. | | farà el doctor, fora de posar-se més roig que una tomata, quan les dones | escudellarem | insinuacions de molta dolenteria sobre la força de certa part del seu | | salms. Infatigable. Un joiós calvari. Un exemple d'humilitats. Ara | escudellava | sopes als malalts dels hospitals, ara els besava els peus com Magdalena a | | dalla, donsel 'donzell, planta', emboriar, escudar ' | escudellar | ', eslanguir, estriar 'triar', fenás, fita, frisuelo, gafarrón, | | cada dia. Va de vocabulari L'arrebaixinai també es coneix com | escudella | catxaruda, rebaixinat o sopa de pobre. Tan important ha estat aquest plat | | cansament. Andreu no tenia fam però l'aroma de la sopa coberta que havia | escudellat | Pureta li la va despertar. En acabant, encara es va menjar quasi mig | | recipient, encara avui en dia en el món rural, es fa servir la paraula | escudellar | , que segons el diccionari és l'acció de passar de l'olla al plat. La | | nostra. —Em vol baratar per un terreny? —No sigues descarada. La mare | escudella | la sopa. Seuen a taula i xarrupen lentament, tots tres. El pare observa | | uns viatjants i he comprat aquestes olles amb sos doblers de damunt s' | escudellen | —Ja la m'has tornada fer. Allò que és amb tu, no se poden girar a darrere | | a la cuina. Hauràs de treballar com tots nosaltres, li vaig dir mentre li | escudellava | l'estofat sobre el plat. S-s-s-s-s-s-s-í senyora, oi? La mare ja havia | | una estranya felicitat que, fins i tot, tocava de ple a la mare. Isabel | escudellà | l'arròs caldós amb pollastre amb les maneres d'una cambrera de gran hotel |
|