Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
escuma F 934 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb escuma Freqüència total:  934 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

diluir-les al llarg de l'aigua que ara cobria l'originari abisme. D'una escuma fecundada va aparèixer Afrodita. I ens guardarem prou de detallar tot el
Nosaltres reposem damunt els cims de l'aigua enfurida, i la blancor de l'escuma desvetlla als navegants el terror de la nostra presència. Ens hi
no es beneficiava del normatiu homònim, de les petites onades blanques d'escuma que qui sap si, en acariciar-la, la refrescarien i l'apaivagarien. La
amb les seves aigües, convertit en torrent, i furients onades orlades d'escumes envaeixen els conreus de la vora. Això acostuma succeir principalment a
corrien fragoroses amb un sord i terrorífic bramular, coronades d'escumes blanques i bullint ací i allà en remolins. En alguns indrets les aigües
En alguns indrets les aigües s'havien ja desbordat, i lívides orles d'escuma avançaven rabents sobre amples extensions de camps; i ell era un infantó,
terrorífic bramular, amb un estrèpit eixordador, entre lívids reflexos d'escumes, i muntaven, muntaven sense parar, i la terra tremolava commoguda per
exemple, amb el mateix naixement de Venus, adulta i calipígia, entre una escuma miraculosa i sorprenentment fèrtil. O pel bo d'Ulisses, astut com ell
la Riera Major, fa un gran renou: quan salta les pedres és tota blanca d'escuma. Que deliciós aquell pont romàntic de vora la casa, tot abrigat d'heura i
muntanyoles, els marges, on queden clapes de neu irregulars, recorden l'escuma blanca dels cavalls cansats; les violes ressusciten tímidament del blanc
la punta de les fulles encongida com les urpes dels dracs xinesos, com l'escuma amenaçadora de /La gran onada\ de Hokusai. Collim uns petits
l'ombra d'un trèvol de quatre fulles a la sorra del fons. Olor d'aigua, escuma de neu, molsa verda en la pedra grisa. Pujant, anem a abraçar la soca
de núvols davant meu, al fil de la carena: crinera, llana assolellada, escuma. A posta de sol, quin núvol d'or encès, darrera mateix de Sant Segimon!.
erecte en la seva pompa d'aram. Com brogia la Riera! Grans crineres d'escuma s'agitaven entre l'aigua verda, sota els pollancres nus. A la tarda
Et pujaves el coll de l'abric. Més silenci. Es desfeia l'escuma a les meues sabates. Em vaig girar. Et viu, remotíssima, sola,
sempre cap a ponent, es rebel·la contra la quilla amb un cascadeig d'escuma que em té presoner d'ulls. No em puc distreure de la profusió de brodats
i pagesos desembocaven cap a la burgesia d'afers, es pogué recollir l'escuma dels homes que per llur esperit d'empresa i llur visió de les necessitats
i ens acuités el Temps, i el pensament, exaltat sobre l'escuma errabunda, engendrés ocells sense nombre que el seguissin, oh
no els diamants del crit i de la presa i el foc (negra escuma, tu els tens!): dels meus dies d'errar i de conèixer, un sol
sota la dutxa. Les paraules i el riure, lleus damunt la pell, escuma que fuig amb l'aigua brusca. El trenc, el xiscle
de sabó remullegat. Se n'anava a copa d'aigua blanca escuma llimacosa, i s'hi mesclaven les fulles fent pel riu
la mica de riu tremolós al fons, ni les masies rosses prop del brodat d'escuma de les rescloses, amb oliveres ben ordenades, com a punt per a una dansa
com els de les carreteres franceses, avui el veig revolt, desigual, amb escuma dispersa i reflexos irregulars, amb unes grans taques que corren per
es va tornant blau, un blau una mica platejat, ple de taques repetides d'escuma blanca, com si l'haguessin anat batent i s'hagués espesseït encara més.
de fer de peixos dins el mar perquè no us trobi la mortal escuma dels seus vaixells que volen. Quan vindrà que el
i les cames, ja molls per la vegetació regalimant de pluja, feien una escuma rosada que era un repulsiu excel·lent. Pel camí, prop d'Aypud, Langba es
en las inmensitats de la blavor del cel per hont lliscavan borrallons d' escuma trasparents y prenyats de llum com encesas fumerolas. De sobte, un
com miralls al sol. Les ones verdes es desfeien en blancs serrells d'escuma, els dofins, a ramades, saltaven a flor d'aigua, es capbussaven,
sumat moltes experiències: té raó. Es dilueix fins a quedar convertida en escuma i bombolles. Cosme, confessa-ho: no pateixes. Pots mirar enrera i quedar
gran que es mou dintre les aigües; a qui, adormit en noruega escuma, algun pilot, en un perdut navili, sovint, prenent-lo
materials en brut, i encara foscos, d'una espirituosa, ardent escuma, fins que amb el toc d'un raig del cel esclaten i
superfície, i veuen les arrels de la Natura; troben l'escuma sulfurosa i nítrica, i, amb art subtil, la mesclen i la couen,
i s'estenien golf endins sense rompre i només deixaven anar una lleu escuma a la platja. Els núvols s'havien esbargit, el sol brillava i l'aspra
Queia sobre les lloses de l'església i es bellugava com un peix, treia escuma, blasfemava i esquinçava els seus hàbits... —Té trenta-cinc anys —afegí
s'estén en onades i que aquestes onades produeixen una gran quantitat d'escuma, o sigui una nuvolada de fum. La gola comença de tapar-se'm amb la pudor
on sofreix l'esgarrapada de l'aigua blava, d'un blau fosc amb fistó d'escuma, i que verdeja en el sorral de les caletes. El port, sa Platja Gran, sa
significatiu. Tota la parla està en aquest desgast dels mots, en aquesta escuma constantment enduta més enllà, i només hi ha parla allí on el llenguatge
enfonsar-me immediatament i tant abandonadament, ho esborrà tot, llevat l'escuma de les meves hores passades, dragà tot-d'una tota impressió sòlida i
dins un bol de toddy, a la fí va descomparèixer dins el terbolí d'escuma que els seus esforços havíen acabat naturalment per congriar en el líquid
és molt més que el tumult de l'onada que esclata en espectacular munt d'escumes. És un corrent pregon i perenne, que no cessa ni minva mai, ni quan hi ha
per excés de prudència i fortalesa. Li costa poc d'anar-se'n en ruixim i escuma i altres extremositats que desdiuen d'un bon enteniment. I quan es veu
eixia amatent de les aigües del llac, totes arremolinades i blanques d'escuma, xiulava i bruelava alegrement en veure la presa, l'especejava i engolia
de sobte els infants capbussen i tota la gorga és joc i riure, esquitx i escuma, xiscle i tamborella. I ningú tan enjogassat, ardit i rialler com el fill
embostes de teulades vermelles que rossolen pendís avall, i en el fons l'escuma i la remor d'una aigua atrafegada, feinera i deseixida com els rius de
remoroses per la superfície i trenquen contra de l'escenari amb una escuma invisible. Quan la cortina baixa, la gent comenta esvalotada, nerviosa,
Ja vindrà. —Que se'n anà per la mar? —Ja vindrà, ja vindrà. L'escuma bull propera. Hi ha un moment en què el raig lluminós del far embolcalla
no tingué de cercar gaire. Banda enllà de la Mare-Balena, entre l'escuma de les rompents, apareixia i desapareixia una mota blanquinosa. Com el
mostra el filòsof francès per a recullir en les seves mans aqueixa flor d'escuma, és el plaer que troba el seu instint més obscur, en constatar que es fon
a vol d'ocell, damunt les nostres comarques. Coronada de neus i cenyida d'escumes, Catalunya se li apareixeria com una conca natural on han vingut a
de les seves crestes agudes, com el temporal arrabassa els borrallons d'escuma de les crestes d'aigua dins la mar; una tercera rauxada escombrava

  Pàgina 1 (de 19) 50 següents »