×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb escuma |
Freqüència total: 1120 |
CTILC1 |
diluir-les al llarg de l'aigua que ara cobria l'originari abisme. D'una | escuma | fecundada va aparèixer Afrodita. I ens guardarem prou de detallar tot el | Nosaltres reposem damunt els cims de l'aigua enfurida, i la blancor de l' | escuma | desvetlla als navegants el terror de la nostra presència. Ens hi | no es beneficiava del normatiu homònim, de les petites onades blanques d' | escuma | que qui sap si, en acariciar-la, la refrescarien i l'apaivagarien. La | amb les seves aigües, convertit en torrent, i furients onades orlades d' | escumes | envaeixen els conreus de la vora. Això acostuma succeir principalment a | corrien fragoroses amb un sord i terrorífic bramular, coronades d' | escumes | blanques i bullint ací i allà en remolins. En alguns indrets les aigües | En alguns indrets les aigües s'havien ja desbordat, i lívides orles d' | escuma | avançaven rabents sobre amples extensions de camps; i ell era un infantó, | terrorífic bramular, amb un estrèpit eixordador, entre lívids reflexos d' | escumes | , i muntaven, muntaven sense parar, i la terra tremolava commoguda per | exemple, amb el mateix naixement de Venus, adulta i calipígia, entre una | escuma | miraculosa i sorprenentment fèrtil. O pel bo d'Ulisses, astut com ell | la Riera Major, fa un gran renou: quan salta les pedres és tota blanca d' | escuma | . Que deliciós aquell pont romàntic de vora la casa, tot abrigat d'heura i | muntanyoles, els marges, on queden clapes de neu irregulars, recorden l' | escuma | blanca dels cavalls cansats; les violes ressusciten tímidament del blanc | la punta de les fulles encongida com les urpes dels dracs xinesos, com l' | escuma | amenaçadora de La gran onada de Hokusai. Collim uns | l'ombra d'un trèvol de quatre fulles a la sorra del fons. Olor d'aigua, | escuma | de neu, molsa verda en la pedra grisa. Pujant, anem a abraçar la soca | de núvols davant meu, al fil de la carena: crinera, llana assolellada, | escuma | . A posta de sol, quin núvol d'or encès, darrera mateix de Sant Segimon!. | erecte en la seva pompa d'aram. Com brogia la Riera! Grans crineres d' | escuma | s'agitaven entre l'aigua verda, sota els pollancres nus. A la tarda | Et pujaves el coll de l'abric. Més silenci. Es desfeia l' | escuma | a les meues sabates. Em vaig girar. Et viu, remotíssima, sola, | sempre cap a ponent, es rebel·la contra la quilla amb un cascadeig d' | escuma | que em té presoner d'ulls. No em puc distreure de la profusió de brodats | i pagesos desembocaven cap a la burgesia d'afers, es pogué recollir l' | escuma | dels homes que per llur esperit d'empresa i llur visió de les necessitats | i ens acuités el Temps, i el pensament, exaltat sobre l' | escuma | errabunda, engendrés ocells sense nombre que el seguissin, oh | no els diamants del crit i de la presa i el foc (negra | escuma | , tu els tens!): dels meus dies d'errar i de conèixer, un sol | sota la dutxa. Les paraules i el riure, lleus damunt la pell, | escuma | que fuig amb l'aigua brusca. El trenc, el xiscle | de sabó remullegat. Se n'anava a copa d'aigua blanca | escuma | llimacosa, i s'hi mesclaven les fulles fent pel riu | la mica de riu tremolós al fons, ni les masies rosses prop del brodat d' | escuma | de les rescloses, amb oliveres ben ordenades, com a punt per a una dansa | com els de les carreteres franceses, avui el veig revolt, desigual, amb | escuma | dispersa i reflexos irregulars, amb unes grans taques que corren per | es va tornant blau, un blau una mica platejat, ple de taques repetides d' | escuma | blanca, com si l'haguessin anat batent i s'hagués espesseït encara més. | de fer de peixos dins el mar perquè no us trobi la mortal | escuma | dels seus vaixells que volen. Quan vindrà que el | i les cames, ja molls per la vegetació regalimant de pluja, feien una | escuma | rosada que era un repulsiu excel·lent. Pel camí, prop d'Aypud, Langba es | en las inmensitats de la blavor del cel per hont lliscavan borrallons d' | escuma | trasparents y prenyats de llum com encesas fumerolas. De sobte, un | com miralls al sol. Les ones verdes es desfeien en blancs serrells d' | escuma | , els dofins, a ramades, saltaven a flor d'aigua, es capbussaven, | sumat moltes experiències: té raó. Es dilueix fins a quedar convertida en | escuma | i bombolles. Cosme, confessa-ho: no pateixes. Pots mirar enrera i quedar | gran que es mou dintre les aigües; a qui, adormit en noruega | escuma | , algun pilot, en un perdut navili, sovint, prenent-lo | materials en brut, i encara foscos, d'una espirituosa, ardent | escuma | , fins que amb el toc d'un raig del cel esclaten i | superfície, i veuen les arrels de la Natura; troben l' | escuma | sulfurosa i nítrica, i, amb art subtil, la mesclen i la couen, | i s'estenien golf endins sense rompre i només deixaven anar una lleu | escuma | a la platja. Els núvols s'havien esbargit, el sol brillava i l'aspra | Queia sobre les lloses de l'església i es bellugava com un peix, treia | escuma | , blasfemava i esquinçava els seus hàbits... —Té trenta-cinc anys —afegí | s'estén en onades i que aquestes onades produeixen una gran quantitat d' | escuma | , o sigui una nuvolada de fum. La gola comença de tapar-se'm amb la pudor | on sofreix l'esgarrapada de l'aigua blava, d'un blau fosc amb fistó d' | escuma | , i que verdeja en el sorral de les caletes. El port, sa Platja Gran, sa | significatiu. Tota la parla està en aquest desgast dels mots, en aquesta | escuma | constantment enduta més enllà, i només hi ha parla allí on el llenguatge | enfonsar-me immediatament i tant abandonadament, ho esborrà tot, llevat l' | escuma | de les meves hores passades, dragà tot-d'una tota impressió sòlida i | dins un bol de toddy, a la fí va descomparèixer dins el terbolí d' | escuma | que els seus esforços havíen acabat naturalment per congriar en el líquid | és molt més que el tumult de l'onada que esclata en espectacular munt d' | escumes | . És un corrent pregon i perenne, que no cessa ni minva mai, ni quan hi ha | per excés de prudència i fortalesa. Li costa poc d'anar-se'n en ruixim i | escuma | i altres extremositats que desdiuen d'un bon enteniment. I quan es veu | eixia amatent de les aigües del llac, totes arremolinades i blanques d' | escuma | , xiulava i bruelava alegrement en veure la presa, l'especejava i engolia | de sobte els infants capbussen i tota la gorga és joc i riure, esquitx i | escuma | , xiscle i tamborella. I ningú tan enjogassat, ardit i rialler com el fill | embostes de teulades vermelles que rossolen pendís avall, i en el fons l' | escuma | i la remor d'una aigua atrafegada, feinera i deseixida com els rius de | remoroses per la superfície i trenquen contra de l'escenari amb una | escuma | invisible. Quan la cortina baixa, la gent comenta esvalotada, nerviosa, | Ja vindrà. —Que se'n anà per la mar? —Ja vindrà, ja vindrà. L' | escuma | bull propera. Hi ha un moment en què el raig lluminós del far embolcalla | no tingué de cercar gaire. Banda enllà de la Mare-Balena, entre l' | escuma | de les rompents, apareixia i desapareixia una mota blanquinosa. Com el | mostra el filòsof francès per a recullir en les seves mans aqueixa flor d' | escuma | , és el plaer que troba el seu instint més obscur, en constatar que es fon | a vol d'ocell, damunt les nostres comarques. Coronada de neus i cenyida d' | escumes | , Catalunya se li apareixeria com una conca natural on han vingut a | de les seves crestes agudes, com el temporal arrabassa els borrallons d' | escuma | de les crestes d'aigua dins la mar; una tercera rauxada escombrava |
|