×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb escumadora |
Freqüència total: 36 |
CTILC1 |
| el setrill o bòtil de llanda per a l'oli, la paleta o | escumadora | , etc.. Recolzada a la paret hi ha la pastera i la posteta de | | densos van al fons i els lleugers que suren són separats amb una mena de | escumadora | . Quant ja no quedan més grans a la superficie, vuido la disolució que | | molt perniciosa per a sa confitura. Així que la trauràs amb sa llossa o | escumadora | , sempre seguit. Confitura de poncins, taronges de la Xina i de suc agre | | per afaitar-se, una caldera gran i uns calderons; uns candelers i unes | escumadores | de llautó; dos gavadals de fusta, diversos plats i plates d'estany, uns | | dos vegadas y á la tercera 's mimva 'l foch del fogó. Desseguida ab la | escumadora | 's va trayent la escuma tenint cuidado d' anarli tirant una mica d' aygua | | blanca, que allavors se deixa estar. En aquest estat, s' enfonza la | escumadora | en lo centro del calderó, y si al retirarla, donantli un tom, s' observa | | y si al retirarla, donantli un tom, s' observa que al caure 'l sucre de la | escumadora | forma unas gotas grossas y que la última gota al retirarse sobre si | | Aquest punt vol que 'l sucre bulli mes y estará be quan ficantli l' | escumadora | y espolsantla una mica al tréurela, se bufa en los forats y surtan unas | | dits se pot formar una boleta; llavors se tindrá al punt, y si ficant la | escumadora | en mitj del calderó, trayentla ab forsa y tirat lo sucre al ayre, pero de | | va bullint fins obtenir lo punt degut, que 's coneix si prenent ab la | escumadora | te una consistencia espessa com la cola ó forma un fil espés; llavoras s' | | mes grossos possible; se 'ls hi fa donar una bullida y s' treuhen ab la | escumadora | posantlos en aygua fresca; després se refregan ab las mans pera | | més grossos en aygua bullenta; aixís que estan tous se treuhen ab la | escumadora | , se 'ls treu lo pinyol y 's tiran en aygua fresca, despres se fa coure | | tornés ransi, ne traurás la capa, y las gotas de llart que trobis, ab una | escumadora | , y enseguida ni posarás de nou. Modo de conservar las monjetas verdas | | mormora l'ardent onada bullidora, planta d'un cop l' | escumadora | . A son entorn, els gats, el cercle li van fent. De la minestra | | perque no se agafe lo un fil ab lo altre: luego despres se traurán ab una | escumadora | y se podrán servir sobre de algun guisado, truita ò pastell. Tambè se | | Cuyta la carn de la olla, igualment que las verduras, se traurán ab una | escumadora | , se posarán en una cassola quedant tot lo caldo en la olla, y quant | | curta: uns y altres deuhen ser de coure ó aram estañat. 3· | Escumadoras | , dos ó tres de grandaria diferent, tambe de coure. 4· Culleras | | fins á quinse lliuras de aygua; se mescla lo sucre, y remenantlo be ab la | escumadora | , peraque mes facilment se desfassa, se posa la cassola al foch. Luego que | | en los termes dalt esplicats, y tirada á la cassola, remenantho be ab la | escumadora | , se procurará prompte á ferli arrancar altra vegada lo bull, y se colará. | | lo que sucseheix despues de alguns bulls, se trau lo possible ab la | escumadora | , y se tira luego en una cassola ab marfil negre, en la proporció de una | | quant despres de tinguda la cassola en un foch algo fort, ficant la | escumadora | en lo liquit, y bufant al tráurerla, en los foradets de ella se forman en | | quant está en semblant grau, forma tambe unas bombollas, detras de la | escumadora | , bufant al traves de sos foradets. Quint grau nomenat de esponjat. Te lo | | ben escorreguts, y al cap de alguns minuts, se separan ab una cullera ó | escumadora | , y se arreglan en la estufa sobre esparts, peraque se assequen. | | en un de ells peraque donen 5 ó 6 bulls, y luego ab la | escumadora | se traurán y mudarán al altre perol que tinga també aygua bullenta, | | y peraque al tráurerlas se trenquen ó desfassan, podrá ferse ab la | escumadora | , y anant ab cuydado; y ben netas que estiguen, anirán passantse per un | | fruyta se courá hasta lo punt en que bufant al través dels forats de la | escumadora | , se forman bombollas grossas, en lo qual estat, quant estigue temperat | | preparat á la ploma, es dir, que bufant al traves dels forats de la | escumadora | ab que se escuma se formen grossas bombollas. Se tirarán dich en dit | | peraque donen vuyt ó deu bulls; lo qual practicat, se traurán ab la | escumadora | , posantlos en una cassola de terra ben embarnissada, y entre tant lo such | | ? Mala saó Us recremés el moll dels ossos! [(Se'n va cap al perol amb l' | escumadora | i arruixa de flames Faust, Mefistòfil i les bèsties. Les bèsties | | Daniel per la porta de la cuina. Du un davantal prou estrafolari, i una | escumadora | a la mà. El seu aspecte és exageradament jovial, és a dir, molt | | . (A Paolo, estenent-li —no sap si sense voler o amb mala intenció— l' | escumadora | en compte de la mà). Hola, Paolo... Oh... ho sent... (Aurora, que | | , Paolo... Oh... ho sent... (Aurora, que el vigila de prop, li lleva l' | escumadora | , amb la qual cosa Daniel pot encaixar-li la mà, a la fi). ¡Que | | el vostre permís, deixaré tot açò (per la bossa amb les botelles i l' | escumadora | ) a la cuina. Daniel. Pensàvem... Vull dir que | | de seguida. Aquesta operació es feia amb uns pots proveïts d'una mena d' | escumadora | en forma de tapadora cònica que evitava que la llet es vessés. «Allà | | manera vigorosa també apareix una certa escuma que es pot retirar amb una | escumadora | de cuina. Aquest xarop es pot guardar en perfectes condicions en un | | de pes, un altre d'ametllons en conserva de dues arroves de pes, una | escumadora | i un romiol d'aram. Els dos confiters suplicaren la restitució de les |
|