Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pont rústic. Dues merles s'aturen a la perera del conreu; una d'elles s'	escura	el bec en una branca. Vora el safareig, els testos semblen pots de llet.
perquè és una ampolla vulgar, sense gràcia, feta en sèrie... L'home s'	escura	la gorja repetidament, reconeix: —Bé, sí, una cosa així. —No em sembla
tocat el dos —diu ell. —El porc! Sempre fan igual, crec! El vell s'	escura	la gorja, impressionat per la vehemència del seu fill. —Jo seria
veuen tot de vasos i una ampolla de sidra. El vell es redreça una mica, s'	escura	la gorja i diu: —Senyors, en aquesta ocasió és habitual l'ampolla de
tenia la regla, cosa que ho fa més disculpable. —Ben cert —diu ell, i s'	escura	la gorja. —Sobretot si es té en compte que les tinc llargues i doloroses.
i és un personatge grotesc que es descuida de pronunciar les eles i d'	escurar	-se les ungles. No el penso rebre ni una vegada més perquè la gent bruta i
negres, que encara no s'han tret la son dels ulls, mig despullats,	escurant	una paella, cantussejant entre dents, donant-se cops de puny sense
devia fer el negrer blanc quan carregava pell negra: tirar al dret sense	escurar	-se les ungles ni adobar-se el llaç de la corbata. I la goleta, ultra
El local és ple a vessar i el soroll dominant és de xuclar i el d'	escurar	-se les dents corcades amb la punta de la llengua. L'olor polinèsia, que
d'una manera dolorosa, però alliberadora; Frederic sentí com si li	escuressin	la purulència del cor; Frederic ja en tenia prou, de Rosa Trènor; però el
Cercle del Liceu, els habituals dissimulaven, i el senyor de Lloberola s'	escurava	el coll amb aquella mena de bruel lleoní, convençut que ningú no
lentitud de moviment i una respiració de fatiga; estossegaire sense fi, s'	escurava	contínuament el coll per vici, perquè en definitiva no hi tenia res. En
gats de taverna, als quals com a paga d'haver-los capat, només els deixen	escurar	les espines d'arengada que rebutgen els carreters. Pere Ranalies havia
Chica, pos tens poca forsa...! ¡Será asó un Sanson femella! Vesten á	escurar	perols. Pilar. Mire, no 'm busque la llengua que la tinc ben
tranquil·litat sobre el teu i el meu. I tu parlaràs, parlaràs, i jo m'	escuraré	les dents amb una palleta. El pati va ressonar de les seves riallades.
de la situació, i desembeina el sabre. Hom demana silenci. El General s'	escura	el coll i t'has de posar ben a prop seu si vols sentir-lo: —Visca l'
—semblava dir-me—. Quin os hem rosegat mai junts? Quina cassola hem	escurat	en bona pau i concòrdia? Si no cuites a treure'm del davant aquesta mà
Abans de deixar-nos veure, darrera un paller, fèiem la nostra recapta,	escuràvem	les butxaques, pagàvem el nostre escot al tresorer de la facció, i
La xocolata estava al punt; l'ensaïmada calentona. L'últim trosset va	escurar	completament la xicra de Paulina. Isabel havia finit ja l'ensaïmada i
bon trot d'una euga, venia de tant en tant a curar-la. La pobra mare va	escurar	les engrunes del sac fins a la misèria. Passats dos llargs mesos, un bon
En canvi, nosaltres, els blancs, tenim molt interès a què els voltors	escurin	a cops de bec la carn dels cranis, fins que ens els deixin nets com
altres. Ja és tard de la nit quan arriben els darrers que han romàs a	escurar	la carcassa. Els ullals són arrabassats del crani a cops de destral. El
sojorna en el nostre Parc en una misèria afrosa. Rodejat d'ossos a mig	escurar	i de matèries infectes, ajaçat i dorment, aspirant pudors, reumàtic i
Espectres. Aviat, un portal els engolia. Es sentia la fressa de peus,	escurant	-se, i la íntima bellugadissa de claus. Després, altre cop el soroll del
. Mira-te'l. Por d'afluixar, tens tu. No et pots moure fins que t'	escuris	, o sinó ets un porc. Intervingué, conciliador, el Sant Pare: —Bé, no us
riu a les nostres barbes. Es gratà els clots de la verola. —Algun dia li	escuraré	el pollastre fins els ossos. Tan cert com em dic Cebrià. —Però vols
sobre les pedres i sobre els ossos dels mamífers que ha caçat, escorxat i	escurat	hi ha, doncs, l'empremta que constitueix l'inici de l'aventura. O el seu
recinte, és a dir, del seu vaixell. Que se'l vulguin cruspir o simplement	escurar	-li les butxaques és una qüestió perfectament secundària. El que cal és
una amiga —una pintora jueva— a qui no sabia dir no a res, i que m'havien	escurat	la butxaca fins a deixar-la gairebé exhausta, feren que ho comencés a
gana —li observà en Boi, adonant-se de l'afany amb què el seu company	escurava	les petxines. —Això es menja sense ganes —explicà en Bau. Després, en Boi
a la tarda. —Senyora Pona, tres mesos fa que tinc el marit al llit i ja he	escurat	tots els recons. —Això la jove, la Mercè; jo no tinc res. Jo em torno
propòsit d'ésser més diligent una altra vegada. Mai no m'havien deixat	escurar	la xocolatera d'aram que llavors s'estilava. Un cop abocada a les xicres,
massa petites. Altrament com que els secalls són durs no serveixen per	escurar	la xicra que queda encara ben envernissada interiorment. Fou llavors que
l'arròs del capdavall; i només deixava de tant en tant la cullera per	escurar	una cuixa de pollastre o pelar una oliva, obsequiant el Tetis amb
avi, conteu, que el dinar no farà de tan mal esperar. I aquí l'avi es va	escurar	el coll, va cercar al sostre la memòria i les imatges d'històries i
—diu el company indignat. —/Tu madre!\ —crida tot	escurant	-se el nas un ciutadà. El pobre secretari desisteix de parlar més. De sota
contalla popular; però famós, sobretot, perquè en polèmica pública havia	escurat	els contraarguments d'Aristó, el metafísic reial, demostrant-li com el
d'ofici quatre taüls internacionals, una colla de panarres que es deixen	escurar	les butxaques i un eixam de dones expertes, les quals, després de pecar
calderes, soldant canonades velles, posant pegats a les manxes del vent i	escurant	les xemeneies dels mals fums. El meu amic vivia en un hostal del carrer
anaven els pocs diners que tenien de recó, perquè el seu fill els havia	escurat	la calaixera feia ben pocs dies, es migrava d'encongiment i de por, i
mengem tot, per això. Quan algú, per atzar, és tan opulent que no acaba d'	escurar	el plat, n'hi ha deu que s'esperen per fer-ho amb molt de gust. Solament
li donaven els seus pensaments, se li tapava el respir i suava, havent d'	escurar	-se tot sovint els bronquis i la gorja, per "destapar-se". En trucar a
per "destapar-se". En trucar a casa Claudi llançà un gran esbufec, s'	escurà	el coll i deixà anar a terra, una densa i pesant secreció. Va obrir-lo
porró en l'aire i la boca plena. En veure'l entrar, abaixant el porró i	escurant	-se els queixals amb un dit, exclamà: —Vatualisto!... Sí que has vingut
per bullir-hi la màgica poció. —No hi ha res com la netedat —digué, mentre	escurava	l'atuell amb un manat de serpents. Després punyí son pit i féu que la
de dalt a baix. Generalment, acabaven barallats. Havent berenat, mentre s'	escurava	els queixals, el Guenyo tenia una llengua viperina i li sortia una barra
I ja saps si la finestra de l'habitació dóna al carrer? Ja que ens	escures	la butxaca, que almenys alenis bé i tinguis claror. Bé, jo ara dic
Però el que li agrada molt és el bocí de cansalada aixafat amb patates, i	escurar	el cap de la gallina; això, prou!... el cap de la gallina, En Peret sempre
cavall mort, fent aixecar el vol a dos voltors enormes que acabaven d'	escurar	-ne la carcassa. A entrada de fosc, la cavalcada s'aturà i les tendes de
senyor Enric per abocar-hi una nova palada de carbó. Quan els nois havien	escurat	les plàteres de l'amanida, les senyores van treure els plats, i el senyor

Pàgina 1 (de 9)

50 següents