 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb escurar |
Freqüència total: 393 |
CTILC1 |
| pont rústic. Dues merles s'aturen a la perera del conreu; una d'elles s' | escura | el bec en una branca. Vora el safareig, els testos semblen pots de llet. | | perquè és una ampolla vulgar, sense gràcia, feta en sèrie... L'home s' | escura | la gorja repetidament, reconeix: —Bé, sí, una cosa així. —No em sembla | | tocat el dos —diu ell. —El porc! Sempre fan igual, crec! El vell s' | escura | la gorja, impressionat per la vehemència del seu fill. —Jo seria | | veuen tot de vasos i una ampolla de sidra. El vell es redreça una mica, s' | escura | la gorja i diu: —Senyors, en aquesta ocasió és habitual l'ampolla de | | tenia la regla, cosa que ho fa més disculpable. —Ben cert —diu ell, i s' | escura | la gorja. —Sobretot si es té en compte que les tinc llargues i doloroses. | | i és un personatge grotesc que es descuida de pronunciar les eles i d' | escurar | -se les ungles. No el penso rebre ni una vegada més perquè la gent bruta i | | negres, que encara no s'han tret la son dels ulls, mig despullats, | escurant | una paella, cantussejant entre dents, donant-se cops de puny sense | | devia fer el negrer blanc quan carregava pell negra: tirar al dret sense | escurar | -se les ungles ni adobar-se el llaç de la corbata. I la goleta, ultra | | El local és ple a vessar i el soroll dominant és de xuclar i el d' | escurar | -se les dents corcades amb la punta de la llengua. L'olor polinèsia, que | | d'una manera dolorosa, però alliberadora; Frederic sentí com si li | escuressin | la purulència del cor; Frederic ja en tenia prou, de Rosa Trènor; però el | | Cercle del Liceu, els habituals dissimulaven, i el senyor de Lloberola s' | escurava | el coll amb aquella mena de bruel lleoní, convençut que ningú no | | lentitud de moviment i una respiració de fatiga; estossegaire sense fi, s' | escurava | contínuament el coll per vici, perquè en definitiva no hi tenia res. En | | gats de taverna, als quals com a paga d'haver-los capat, només els deixen | escurar | les espines d'arengada que rebutgen els carreters. Pere Ranalies havia | | Chica, pos tens poca forsa...! ¡Será asó un Sanson femella! Vesten á | escurar | perols. Pilar. Mire, no 'm busque la llengua que la tinc ben | | tranquil·litat sobre el teu i el meu. I tu parlaràs, parlaràs, i jo m' | escuraré | les dents amb una palleta. El pati va ressonar de les seves riallades. | | de la situació, i desembeina el sabre. Hom demana silenci. El General s' | escura | el coll i t'has de posar ben a prop seu si vols sentir-lo: —Visca l' | | —semblava dir-me—. Quin os hem rosegat mai junts? Quina cassola hem | escurat | en bona pau i concòrdia? Si no cuites a treure'm del davant aquesta mà | | Abans de deixar-nos veure, darrera un paller, fèiem la nostra recapta, | escuràvem | les butxaques, pagàvem el nostre escot al tresorer de la facció, i | | La xocolata estava al punt; l'ensaïmada calentona. L'últim trosset va | escurar | completament la xicra de Paulina. Isabel havia finit ja l'ensaïmada i | | bon trot d'una euga, venia de tant en tant a curar-la. La pobra mare va | escurar | les engrunes del sac fins a la misèria. Passats dos llargs mesos, un bon | | En canvi, nosaltres, els blancs, tenim molt interès a què els voltors | escurin | a cops de bec la carn dels cranis, fins que ens els deixin nets com | | altres. Ja és tard de la nit quan arriben els darrers que han romàs a | escurar | la carcassa. Els ullals són arrabassats del crani a cops de destral. El | | sojorna en el nostre Parc en una misèria afrosa. Rodejat d'ossos a mig | escurar | i de matèries infectes, ajaçat i dorment, aspirant pudors, reumàtic i | | Espectres. Aviat, un portal els engolia. Es sentia la fressa de peus, | escurant | -se, i la íntima bellugadissa de claus. Després, altre cop el soroll del | | . Mira-te'l. Por d'afluixar, tens tu. No et pots moure fins que t' | escuris | , o sinó ets un porc. Intervingué, conciliador, el Sant Pare: —Bé, no us | | riu a les nostres barbes. Es gratà els clots de la verola. —Algun dia li | escuraré | el pollastre fins els ossos. Tan cert com em dic Cebrià. —Però vols | | sobre les pedres i sobre els ossos dels mamífers que ha caçat, escorxat i | escurat | hi ha, doncs, l'empremta que constitueix l'inici de l'aventura. O el seu | | recinte, és a dir, del seu vaixell. Que se'l vulguin cruspir o simplement | escurar | -li les butxaques és una qüestió perfectament secundària. El que cal és | | una amiga —una pintora jueva— a qui no sabia dir no a res, i que m'havien | escurat | la butxaca fins a deixar-la gairebé exhausta, feren que ho comencés a | | gana —li observà en Boi, adonant-se de l'afany amb què el seu company | escurava | les petxines. —Això es menja sense ganes —explicà en Bau. Després, en Boi | | a la tarda. —Senyora Pona, tres mesos fa que tinc el marit al llit i ja he | escurat | tots els recons. —Això la jove, la Mercè; jo no tinc res. Jo em torno | | propòsit d'ésser més diligent una altra vegada. Mai no m'havien deixat | escurar | la xocolatera d'aram que llavors s'estilava. Un cop abocada a les xicres, | | massa petites. Altrament com que els secalls són durs no serveixen per | escurar | la xicra que queda encara ben envernissada interiorment. Fou llavors que | | l'arròs del capdavall; i només deixava de tant en tant la cullera per | escurar | una cuixa de pollastre o pelar una oliva, obsequiant el Tetis amb | | avi, conteu, que el dinar no farà de tan mal esperar. I aquí l'avi es va | escurar | el coll, va cercar al sostre la memòria i les imatges d'històries i | | —diu el company indignat. —/Tu madre!\ —crida tot | escurant | -se el nas un ciutadà. El pobre secretari desisteix de parlar més. De sota | | contalla popular; però famós, sobretot, perquè en polèmica pública havia | escurat | els contraarguments d'Aristó, el metafísic reial, demostrant-li com el | | d'ofici quatre taüls internacionals, una colla de panarres que es deixen | escurar | les butxaques i un eixam de dones expertes, les quals, després de pecar | | calderes, soldant canonades velles, posant pegats a les manxes del vent i | escurant | les xemeneies dels mals fums. El meu amic vivia en un hostal del carrer | | anaven els pocs diners que tenien de recó, perquè el seu fill els havia | escurat | la calaixera feia ben pocs dies, es migrava d'encongiment i de por, i | | mengem tot, per això. Quan algú, per atzar, és tan opulent que no acaba d' | escurar | el plat, n'hi ha deu que s'esperen per fer-ho amb molt de gust. Solament | | li donaven els seus pensaments, se li tapava el respir i suava, havent d' | escurar | -se tot sovint els bronquis i la gorja, per "destapar-se". En trucar a | | per "destapar-se". En trucar a casa Claudi llançà un gran esbufec, s' | escurà | el coll i deixà anar a terra, una densa i pesant secreció. Va obrir-lo | | porró en l'aire i la boca plena. En veure'l entrar, abaixant el porró i | escurant | -se els queixals amb un dit, exclamà: —Vatualisto!... Sí que has vingut | | per bullir-hi la màgica poció. —No hi ha res com la netedat —digué, mentre | escurava | l'atuell amb un manat de serpents. Després punyí son pit i féu que la | | de dalt a baix. Generalment, acabaven barallats. Havent berenat, mentre s' | escurava | els queixals, el Guenyo tenia una llengua viperina i li sortia una barra | | I ja saps si la finestra de l'habitació dóna al carrer? Ja que ens | escures | la butxaca, que almenys alenis bé i tinguis claror. Bé, jo ara dic | | Però el que li agrada molt és el bocí de cansalada aixafat amb patates, i | escurar | el cap de la gallina; això, prou!... el cap de la gallina, En Peret sempre | | cavall mort, fent aixecar el vol a dos voltors enormes que acabaven d' | escurar | -ne la carcassa. A entrada de fosc, la cavalcada s'aturà i les tendes de | | senyor Enric per abocar-hi una nova palada de carbó. Quan els nois havien | escurat | les plàteres de l'amanida, les senyores van treure els plats, i el senyor |
|
