Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb una entrenada i de cor apresa combinació de l'entrexoc dels dos	escuts	i de les dues espases, impedien que Cronos sentís els plors i les
amb el ceptre —potser en realitat el que resta de l'empunyadura de l'	escut	—, amb l'arc, el buirac, la cítara, un cervatell, una cabrella o un petit
perquè la rialla pot ser una cruel arma infinitament més eficaç que l'	escut	i la llança que el simbolitzen. Té els ulls petits i una mirada fixa,
de metall. L'interior és entapissat de vellut vermell. No han fet pintar	escut	a les portelles, com més d'un despreocupat marxant o fabricant d'indianes
de muntanyes de color blanc, o els Campins xocolaters que s'han fet un	escut	amb tres pins de rengle. Potser Cinta no es va preocupar del detall de
amb tres pins de rengle. Potser Cinta no es va preocupar del detall de l'	escut	, potser Campdepadrós se sentia amb massa drets efectius per imitar-los, i
ja massa estès des que Joan Canaleta obtingué el permís d'usar cotxe i	escut	i lacais, llureia inclosa, del propi Comte de l'Asalto. Té tota la
lliuraren al vassallatge dels reis francesos. Creien que hi trobarien un	escut	i un redós. Si l'experiència castellana havia tardat un segle a
ventall de dona dolenta— damunt un tapís que representava l'	escut	pairal. El llapis ple de gràcia de Xim Verdaguer l'ha sorprès així i ens
així i ens ha fet la mala passada de deixar-lo dins un dels quarters de l'	escut	. La neboda artista, que tenia un poètic nom, Violeta de Parma, al
tot d'espigues i roselles i raïms verds i morats i un	escut	de Catalunya amb quatre barres d'esmalt d'un groc,
seguida vaig veure una caixa daurada de dalt a baix, daurada i blava, amb	escuts	de colors tot al voltant de baix i, a la tapa, alçada enlaire, una Santa
a les piques d'aigua beneita, o als grans armaris negrencs, coronats d'	escuts	i plens de roba interior que no s'havia estrenat mai i les randes
no anaven a fer visites dins d'una berlina —encara que fos tronada— amb	escut	a la portella i no tenien per xafardejar amb els canonges, amb els
d'una burgesia distingida, i naturalment no es podia contrapuntar amb els	escuts	i amb la tradició dels Lloberola; però tenia un bon dot i semblava una
i despreocupat, no deixava de considerar amb orgull el seu nom, el seu	escut	i la finca, que en deien el castell dels Lloberola, i sempre que podia hi
de la seva família, i arribava a la puerilitat de descriure el seu	escut	a una persona que tant se li'n donaven els escuts, la qual podia apreciar
de descriure el seu escut a una persona que tant se li'n donaven els	escuts	, la qual podia apreciar clarament que Frederic de Lloberola era un ésser
per l'espai del pis; en el rebedor Frederic ho tenia tot farcit d'	escuts	, i fins d'alguna armadura falsificada, i el mateix passava al menjador i
del món i nois que anaven a pescar xicota amb una medalla al coll, un	escut	heràldic entre els pèls dels dits i la imbecil·litat més legítima diluïda
era filla dels Comtes de Sallent, perquè els avis eren cosins i a l'	escut	dels Romaní hi havia una branca de romaní, un gos i una mitja lluna, i
espirituals, van sortir a la llum del dia amb la requincalla de llurs	escuts	i llur infelicitat. Molts fills d'aquestes famílies ocupaven llocs de la
colors, la imatge del nen Jesús, la imatge del general Zumalacàrregui i l'	escut	de la família Lloberola. Als estius la tia Paulina anava a un poblet de
es passejava pels corredors d'aquest castell? No usava encara el nostre	escut	. Els tres llops i els tres pins. Aquest escut, segons deia el papà, és
No usava encara el nostre escut. Els tres llops i els tres pins. Aquest	escut	, segons deia el papà, és del segle XVII. El papà exagerava; jo
títol de ciutadans honrats i poc temps després el de cavallers, usaven un	escut	, que no era precisament el dels llops i els pins. L'escut consistia en
usaven un escut, que no era precisament el dels llops i els pins. L'	escut	consistia en una creu i un cap de marrà amb unes grans banyes, perquè
joia i placidesa quan al palau va néixer el vostre fill, que us serà ferm	escut	en la vellesa i de comtes magnànims serà espill. Comte Ja sabeu
semblant al fresc de Taüll. El gegant, en tots dos documents, porta un	escut	rodó, però en la miniatura lleonesa l'ausberg du mànigues cenyides, porta
amb l'ausberg, que el completen, devien ésser de malles. 7. L'	escut	, l'arma defensiva per excel·lència, apareix molt sovint, i amb aquest
unam sellam". Però ben d'hora apareix una clara distinció entre	escut	i tarja o targa. El signant d'un document rossellonès del
scuto". Hom sol admetre que, almenys en aquests segles, els mots	escut	i tarja designaven la mateixa cosa, si bé posteriorment amb el mot tarja
aquests noms, i un testador de Sant Cugat podia llegar a una persona un	escut	i a una altra una tarja. Els documents gràfics d'aquesta època acusen
una tarja. Els documents gràfics d'aquesta època acusen dues menes d'	escut	ben diferents: un és rodó i un altre en forma d'ametlla. Això s'esdevé en
on els saxons el porten del primer tipus i els normands del segon. L'	escut	en forma d'ametlla apareix com a arma defensiva dels cavallers de la
conservat a Girona (fig. 17). Però no manquen algunes mostres d'	escut	rodó a la Bíblia de Roda (fig. 3); al Beat de Torí predomina el
En temps posteriors els artistes tindran la tendència a adscriure l'	escut	rodó als moros i l'allargassat als cristians, si bé no hem de prendre
si bé no hem de prendre aquesta distinció com una norma rigorosa. L'	escut	rodó era molt adequat per a lluitar a peu, però a cavall deixava
descoberta la cama esquerra, que cobria i defensava perfectament l'	escut	en forma d'ametlla, com ben clarament es pot observar en els segells
en els segells reials. Una dada important sobre la decoració de l'	escut	en la segona meitat del segle XII, ens la lliura un dels
l'escut d'aur en que la Dompna es"; o sia que li atribueix un	escut	decorat amb or en el qual és figurada la imatge de Maria, car si es
Wace, al /Roman de Brut\ (any 1155), en descriure l'	escut	del rei Artús, diu: Dedanz l'escu fu per mestrie de ma dame sainte
et pointe la sanblance, por enor et por remanbrance. ["Dintre de l'	escut	fou retratada i pintada amb mestria la semblança de madona Santa Maria,
es tracta de duels judiciaris entre cavallers que lluitaven amb	escut	, però amb llances sense el ferro de l'extrem superior. En relació amb la
designava tant les ofensives (llança, espasa, etc.) com les defensives (	escut	, ausberg, capell de ferro, etc.), i fins i tot allò que està en relació
i les podien colpir amb gran facilitat. Ja hem vist (§ 7) que l'	escut	en forma d'ametlla defensava la cama esquerra, però no constituïa una
cofes les deu ab raÿl de ferre" (Ascó). Ramon Llull esmenta l'	escut	sense donar cap detall sobre la seva forma, matèria ni altres
86). L'art del segle XIII ofereix diverses formes d'	escut	: perduren el de forma d'ametlla i el rodó, com els que abracen els
gràcies a l'actitud adoptada, ens permet de veure les corretges amb què l'	escut	era subjectat al braç, corretges que rebran el nom de maniple (§
i Jaume I, al segell del 1241 (fig. 34), porten un	escut	de la mateixa forma, o sia arrodonit per la part inferior; i el de la

Pàgina 1 (de 51)

50 següents