×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb escut |
Freqüència total: 2523 |
CTILC1 |
amb una entrenada i de cor apresa combinació de l'entrexoc dels dos | escuts | i de les dues espases, impedien que Cronos sentís els plors i les | amb el ceptre —potser en realitat el que resta de l'empunyadura de l' | escut | —, amb l'arc, el buirac, la cítara, un cervatell, una cabrella o un petit | perquè la rialla pot ser una cruel arma infinitament més eficaç que l' | escut | i la llança que el simbolitzen. Té els ulls petits i una mirada fixa, | de metall. L'interior és entapissat de vellut vermell. No han fet pintar | escut | a les portelles, com més d'un despreocupat marxant o fabricant d'indianes | de muntanyes de color blanc, o els Campins xocolaters que s'han fet un | escut | amb tres pins de rengle. Potser Cinta no es va preocupar del detall de | amb tres pins de rengle. Potser Cinta no es va preocupar del detall de l' | escut | , potser Campdepadrós se sentia amb massa drets efectius per imitar-los, i | ja massa estès des que Joan Canaleta obtingué el permís d'usar cotxe i | escut | i lacais, llureia inclosa, del propi Comte de l'Asalto. Té tota la | lliuraren al vassallatge dels reis francesos. Creien que hi trobarien un | escut | i un redós. Si l'experiència castellana havia tardat un segle a | ventall de dona dolenta— damunt un tapís que representava l' | escut | pairal. El llapis ple de gràcia de Xim Verdaguer l'ha sorprès així i ens | així i ens ha fet la mala passada de deixar-lo dins un dels quarters de l' | escut | . La neboda artista, que tenia un poètic nom, Violeta de Parma, al | tot d'espigues i roselles i raïms verds i morats i un | escut | de Catalunya amb quatre barres d'esmalt d'un groc, | seguida vaig veure una caixa daurada de dalt a baix, daurada i blava, amb | escuts | de colors tot al voltant de baix i, a la tapa, alçada enlaire, una Santa | a les piques d'aigua beneita, o als grans armaris negrencs, coronats d' | escuts | i plens de roba interior que no s'havia estrenat mai i les randes | no anaven a fer visites dins d'una berlina —encara que fos tronada— amb | escut | a la portella i no tenien per xafardejar amb els canonges, amb els | d'una burgesia distingida, i naturalment no es podia contrapuntar amb els | escuts | i amb la tradició dels Lloberola; però tenia un bon dot i semblava una | i despreocupat, no deixava de considerar amb orgull el seu nom, el seu | escut | i la finca, que en deien el castell dels Lloberola, i sempre que podia hi | de la seva família, i arribava a la puerilitat de descriure el seu | escut | a una persona que tant se li'n donaven els escuts, la qual podia apreciar | de descriure el seu escut a una persona que tant se li'n donaven els | escuts | , la qual podia apreciar clarament que Frederic de Lloberola era un ésser | per l'espai del pis; en el rebedor Frederic ho tenia tot farcit d' | escuts | , i fins d'alguna armadura falsificada, i el mateix passava al menjador i | del món i nois que anaven a pescar xicota amb una medalla al coll, un | escut | heràldic entre els pèls dels dits i la imbecil·litat més legítima diluïda | era filla dels Comtes de Sallent, perquè els avis eren cosins i a l' | escut | dels Romaní hi havia una branca de romaní, un gos i una mitja lluna, i | espirituals, van sortir a la llum del dia amb la requincalla de llurs | escuts | i llur infelicitat. Molts fills d'aquestes famílies ocupaven llocs de la | colors, la imatge del nen Jesús, la imatge del general Zumalacàrregui i l' | escut | de la família Lloberola. Als estius la tia Paulina anava a un poblet de | es passejava pels corredors d'aquest castell? No usava encara el nostre | escut | . Els tres llops i els tres pins. Aquest escut, segons deia el papà, és | No usava encara el nostre escut. Els tres llops i els tres pins. Aquest | escut | , segons deia el papà, és del segle XVII. El papà exagerava; jo | títol de ciutadans honrats i poc temps després el de cavallers, usaven un | escut | , que no era precisament el dels llops i els pins. L'escut consistia en | usaven un escut, que no era precisament el dels llops i els pins. L' | escut | consistia en una creu i un cap de marrà amb unes grans banyes, perquè | joia i placidesa quan al palau va néixer el vostre fill, que us serà ferm | escut | en la vellesa i de comtes magnànims serà espill. Comte Ja sabeu | semblant al fresc de Taüll. El gegant, en tots dos documents, porta un | escut | rodó, però en la miniatura lleonesa l'ausberg du mànigues cenyides, porta | amb l'ausberg, que el completen, devien ésser de malles. 7. L' | escut | , l'arma defensiva per excel·lència, apareix molt sovint, i amb aquest | unam sellam". Però ben d'hora apareix una clara distinció entre | escut | i tarja o targa. El signant d'un document rossellonès del | scuto". Hom sol admetre que, almenys en aquests segles, els mots | escut | i tarja designaven la mateixa cosa, si bé posteriorment amb el mot tarja | aquests noms, i un testador de Sant Cugat podia llegar a una persona un | escut | i a una altra una tarja. Els documents gràfics d'aquesta època acusen | una tarja. Els documents gràfics d'aquesta època acusen dues menes d' | escut | ben diferents: un és rodó i un altre en forma d'ametlla. Això s'esdevé en | on els saxons el porten del primer tipus i els normands del segon. L' | escut | en forma d'ametlla apareix com a arma defensiva dels cavallers de la | conservat a Girona (fig. 17). Però no manquen algunes mostres d' | escut | rodó a la Bíblia de Roda (fig. 3); al Beat de Torí predomina el | En temps posteriors els artistes tindran la tendència a adscriure l' | escut | rodó als moros i l'allargassat als cristians, si bé no hem de prendre | si bé no hem de prendre aquesta distinció com una norma rigorosa. L' | escut | rodó era molt adequat per a lluitar a peu, però a cavall deixava | descoberta la cama esquerra, que cobria i defensava perfectament l' | escut | en forma d'ametlla, com ben clarament es pot observar en els segells | en els segells reials. Una dada important sobre la decoració de l' | escut | en la segona meitat del segle XII, ens la lliura un dels | l'escut d'aur en que la Dompna es"; o sia que li atribueix un | escut | decorat amb or en el qual és figurada la imatge de Maria, car si es | Wace, al /Roman de Brut\ (any 1155), en descriure l' | escut | del rei Artús, diu: Dedanz l'escu fu per mestrie de ma dame sainte | et pointe la sanblance, por enor et por remanbrance. ["Dintre de l' | escut | fou retratada i pintada amb mestria la semblança de madona Santa Maria, | es tracta de duels judiciaris entre cavallers que lluitaven amb | escut | , però amb llances sense el ferro de l'extrem superior. En relació amb la | designava tant les ofensives (llança, espasa, etc.) com les defensives ( | escut | , ausberg, capell de ferro, etc.), i fins i tot allò que està en relació | i les podien colpir amb gran facilitat. Ja hem vist (§ 7) que l' | escut | en forma d'ametlla defensava la cama esquerra, però no constituïa una | cofes les deu ab raÿl de ferre" (Ascó). Ramon Llull esmenta l' | escut | sense donar cap detall sobre la seva forma, matèria ni altres | 86). L'art del segle XIII ofereix diverses formes d' | escut | : perduren el de forma d'ametlla i el rodó, com els que abracen els | gràcies a l'actitud adoptada, ens permet de veure les corretges amb què l' | escut | era subjectat al braç, corretges que rebran el nom de maniple (§ | i Jaume I, al segell del 1241 (fig. 34), porten un | escut | de la mateixa forma, o sia arrodonit per la part inferior; i el de la |
|