×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esdernegar |
Freqüència total: 28 |
CTILC1 |
de Sant Remigi. No podíem arribar a Mallana aquell vespre ni que ens | esderneguéssim | peonant. A tot estirar hi arribaríem l'endemà al matí, que seria | mentre Bagheera s'apressava. Kaa no digué res; però, per més que s' | esdernegués | Bagheera, la gran serp-pitó li anava sempre frec a frec. En arribar a un | fàstic al costat seu, en una taula de cafè o a trescar pels afores fins a | esdernegar | -lo. Innocenci, d'altra banda, estava convicte i confés de la seva | sabia on era, no tenia consciència exacta de res; la son i el cansament m' | esdernegaven | , se'm tancaven els ulls i em semblava que anava caient, caient com un | als homes en el qual puguem salvar-nos. És ben inútil que els homes s' | esderneguin | cercant altres mestratges, proclamant altres ideals, glorificant altres | mare podria aturar aquella terrible cosa que li pujava gorja amunt, que l' | esdernegaria | estossegant fins a buidar-li tot l'aire dels pulmons i asfixiar-la i | sovint li passava somniant, en heure-se-les amb cínics impertinents: s' | esdernegaria | endebades volent atuir-los a cops de puny, mentre ells seguien | per reeixir! Com la ploma, sovint, es resistia a obeir-lo! Pesava tones, l' | esdernegava | , el feia suar, panteixar i maleir, mentre l'agulló de la pressa per un | la retirada. L'altre restà protegint el serraller. El serraller s' | esdernegava | provant d'alçapremar la porta. I la porta gemegava, es vinclava, cruixia | nus. Mans i braços dintre el vent, maldant per arrapar-se on fos. Àdhuc s' | esdernegava | la fosca. Caminava tremolós, amb por de topar amb tampanells negres, amb | un major amor a Déu que les observacions d'un altre menys sant que s'ha d' | esdernegar | per fer una connexió arbitrària entre Déu i les criatures amb analogies | parlen el dialecte valdotà. Ben típicament, fa anys que els francesos s' | esderneguen | parlant de genocidi lingüístic contra la gent de la vall d'Aosta per part | I si ve que s'entregira, capolat del pedregam, l' | esdernega | a riallades l'exhumat crani d'Adam. | fi esclatà: —¡Què xerra aquest ximple! que trobas qu'encara no fem prou, | esdernegant | nos per aquestes garrotxes al darrera qui comensà per ser el teu enemich? | de vellut s'esllenegaven, la taula de caoba ballava, la vaixella s' | esdernegava | les figures modernistes eren plenes d'esvoralls i la Patrícia s'havia | aquesta cantada trista, que sempre el cor amorós dins el pit m' | esdernega | , puix que a mi sobretot m'ha escaigut un dol que no passa: | pintador estava malhumorat, mes prompte li queya una trompada capassa d' | esdernegar | un roch, que no s' adonava d' ahont venia; aixis es que 'l que hi entrava | fet? —Jo no ho he fet—. La veu d'en Mercader sonava fosca, gastada, | esdernegada | de la mitja nit de cops que havia sofert. —No et dic això. Pregunto per | els comptes. A sants i a minyons... Coses que passen Aquell matí se'm va | esdernegar | el despertador i quan va ser l'hora no va trucar. Quan vaig obrir els | el foc d'aquell cos massa encès, monsieur? Com si el discurs l'hagués | esdernegat | , el pianista es va deixar caure, esfondrat, al seu seient. En Ferran | I, a la fi, havien de llençar el queix i engrossar l'atropament dels | esdernegats | que voltaven per la plaça, sense constituir un perill real... Tothom hi | de la ciutat, modern i més o menys pretensiós, i ara és una relíquia | esdernegada | , entre rústica i decadent, entranyable. I, per sort meva, un dels més | com aquest trèmul llord esclafit, que s' | esdernega | , rodaferit, a fer arreplega de petaments, | ja de matinada, amb raquetes als peus, amb la claror acusadora, arribar | esdernegats | a la ratlla de França pel Mont-roig. Però no tots van pujar cap a la | no ho va dir ni a les filles, que en aquelles hores estaven dormint, | esdernegades | per tot el que havia passat. O potser no estaven dormint perquè l'endemà, | l'ullet i retornà al monestir, aprofitant que els paletes i els manobres, | esdernegats | després d'un dia remenant pedres i fent-les pujar per la corriola, | cap a casa després de cinc concerts per Europa que els havien deixat | esdernegats | i amb divisió d'opinions sobre si era bo fer microgires durant la | el lletrat és incapaç de distingir un incunable d'una edició vella i | esdernegada | . Llavors estarà salvat. Però si l'home té més cultura bibliòfila del que |
|