Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sovint els incidents de la victòria del marit i així l'afalagava. Va	esdevenir	la personificació de la memòria, una gran qualitat per a qui la posseeix,
vegades l'esmentada lírica s'apuntala en el matrimoni. Quan el miracle s'	esdevé	, ens sorprenem i reprimim amb esforç un somriure, perquè l'harmonia no
grat per alt aquest líquid fosc, viscós, inflamable, el petroli, que ha	esdevingut	un tema que encén guerres i desvetlla les passions i les accions més
tan poètic com arcaic, perquè la núvola, com de seguida es comprovarà, va	esdevenir	, per un prodigi únic, ardentment femella— que era la reproducció exacta
sense seny, tan noi, els més esgarrifosos trets, davant els quals, en	esdevenir	en un moment desesperada perennitat de pedra, coneixeràs com és de dura,
practiqui la gorgotomia. El teu cap tallat és susceptible, ho endevino, d'	esdevenir	humà, amb els trets d'una dona bonica i afligida. Escapçada i tot, sense
d'amidar Zeus. Ja n'arribarà el temps. Avui acontenta't de pensar que n'	esdevindràs	un dia lliure, una creença esperançada que comporta un tibant i
remei!", va somriure Jacint, entre angoixat, passiu i cínic. "Almenys	esdevindré	una liliàcia bulbosa, exòtica, de fulles amples, que desclou les seves
cos mort reposaria en un sepulcre, a la riba europea de l'Hel·lespont, i	esdevindria	un lloc de referència, un senyal en la via atzarosa dels vells navegants,
de consultar en aquest moment l'obra fonamental de Frazer. Què es va	esdevenir	, per exemple, de Kingu, fill de Tiamât, quan el varen privar del seu tron
dies. En el seu transcurs, moltes coses poden succeir, i de segur que s'	esdevindran	, ho conceptuo inevitable, tots dos sols en la cambra on dormíem
complexíssim instrument ha estat pare de tot, tal vegada només que per	esdevenir	pare del no-res. Ha presidit el nostre estúpid aprenentatge, tan llarg i
l'ha deixat sol. Confia ja en la traça del deixeble, una habilitat que	esdevindrà	prodigiosa en el tractament de tots els metalls i fins en la creació de
hores", acabava, disgustada, la bondadosa però endreçadíssima reina, que	esdevenia	, per pur enuig i sense adonar-se'n, estúpidament irònica i alhora cruel,
que els qui triïn l'agraït expedient d'extasiar-se, els ulls en blanc.	Esdevindré	la santa per excel·lència, l'única santa indiscutible de l'antiguitat.
com un voltor damunt carronyes, damunt la llastimosa despulla que	esdevindré	, i me n'esborra d'altres, en aparença de més solta. És el meu executor la
es convertirà després en un cínic abegot que ni brunzeix per mandra, per	esdevenir	a l'últim una mena de silè a les acaballes d'una desvergonyida
sense remei, i quan una sobirana il·luminació us fereix de sobte,	esdeveniu	orfe, desemparat silenci. Més gran que la meva mare, les meves ales
doble acció de fer i desfer així igualada, el treball de l'estrany artesà	esdevé	inútil. Són unes imatges d'espant o inviten a riure? Vegeu les
ella, que Joan del Santo hagué d'anar-se'n per a no tornar-li a pegar. S'	esdevingué	això quan portaven a penes dos anys de matrimoni. Mila feia pocs mesos
al més mínim senyal de desaprovació, a punt sempre per a la rèplica.	Esdevingué	malhumorada i murmurava de tot i contra tot, amb contínues al·lusions
sentí envoltat d'ençà dels seus primers contactes amb la vida. Tino Costa	esdevingué	de mica en mica un noi trist, gairebé sever. Un dia, mentre jugava amb
més dintre la pellissa. L'avinguda, a mesura que s'acostava al port,	esdevenia	més solitària. A penes si de tret en tret hi apareixia un cotxe; a banda
—Anem a la teva habitació. Caminaren novament en la fosca. L'aire havia	esdevingut	més fred; corria gelat entre els portals, i des d'allí tornava a
contra l'embravida torrentada. Braceja, braceja... Els seus gestos han	esdevingut	a poc a poc més lents; l'esforç s'ha fet penós: diria's que li han posat
escampats també i fets bocins pel fons de la seva ànima. L'estàtua ha	esdevingut	així com un símbol de la seva existència; tal vegada havia de
molta gent no s'enamoraria si no hagués sentit parlar de l'amor. Així s'	esdevé	, de fet, en una mesura major del que ens pensem. L'home occidental,
de Neruda— és ja sota espècie de mera exaltació sensual. Així mateix s'	esdevé	amb la novel·la. Si el novel·lista s'ocupa encara de l'amor —Proust,
un cert i pessigollejant refrigeri interior... Amb la bestiesa tot s'	esdevé	d'una altra manera. La bestiesa aliena ens ofèn, és clar. Però també ens
de consum i de domini de la naturalesa. En els últims temps, això s'	esdevé	amb una intensitat i una acceleració sense precedents en la història.
una tan angoixant apel·lació a la moral. La moral que ells postulen ha	esdevingut	, sense que ningú no ho pretengués, la primera víctima del sotrac
entrat induïts pels seus amos polítics. En bona lògica, hauria d'haver-hi	esdevingut	tot el contrari: a mesura que els temps avançaven, els pobles —la gran
la situació moral de la majoria dels escriptors contemporanis nostres ha	esdevingut	, d'alguna manera, paral·lela a la d'Erasme. Invitats o comminats pels
la seva agregació el portaria a dimitir d'aquella llibertat, per a	esdevenir	un simple portaveu de la doctrina estatuïda i un servidor lletrat en les
abstracte, ningú no tindria res a oposar-hi. L'absolució misericordiosa	esdevé	finalment un gest meritori. Però la memòria és feroç, sobretot si és
cohibit: tal és la trama de l'ordenament jurídic interior. El súbdit	esdevé	"criminal" quan entra en col·lisió amb la "legalitat" de l'Estat a
que busca evitar la cara inamistosa de la realitat immediata. Així s'	esdevé	, per exemple, amb les lectures. S'esdevé igualment en d'altres ordres de
de la realitat immediata. Així s'esdevé, per exemple, amb les lectures. S'	esdevé	igualment en d'altres ordres de coses, en tots; però m'interessa
relat referent a Wamba o a les sogres de Napoleó. I és curiós que, com s'	esdevé	sempre, si els deixen parlar no els pengen. El lector anacrònic
d'aquest "quasi" tant com vulgueu: l'apreciació és vàlida. I si així s'	esdevé	entre els qui es troben sotmesos a la causa horrísona durant les soles
a la causa horrísona durant les soles hores del jornal, ¿què no s'	esdevindrà	amb els qui l'aguanten durant les vint-i-quatre del dia al llarg d'anys i
Res en ell no ens incita al somni, a la mística ni al pànic, com s'	esdevé	amb les estepes desolades, amb les muntanyes grandiloqüents, amb els
parat. Perquè, ben mirat, pocs pobles d'Europa estaven en condicions d'	esdevenir	nacionalistes —nacionalistes— com ho estava el nostre, abans que
catalans, a diferència dels uns i dels altres, estaven en condicions d'	esdevenir	nacionistes amb una facilitat quasi premonitòria. Podem imaginar
d'odiar, o perquè es cansa d'odiar. No estic dient cap bajanada. S'	esdevé	amb l'odi com amb l'amor: odiar i amar són activitats, mocions
la versió literària en què perdura. Però hi ha el fet que don Quixot ha	esdevingut	un símbol de vigència universal, i que el quixotisme té un copiós
prové d'unes altres consideracions. Per exemple: el bon sauvage	esdevé	agressiu, és a dir, deixa de ser bon. I resulta, en conseqüència,
sacralitat ètica. A part Sade, doncs, l'actitud resulta unànime: el sexe	esdevé	—en tant que sexe— objecte de sistemàtica irrisorietat, quan l'accepten
de les conviccions humanes es desinfla en aquest punt: l'home	esdevé	grotesc per a l'home. La pornografia en treu bon profit. La grosseria de
el vocable. Desconnectat de qualsevol implicació transcendent, el sexe	esdevé	seriós: ni còmic ni líric. Seriós: al marge de l'acudit i de la

Pàgina 1 (de 455)

50 següents