Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

funció, s'hi diverteix, m'hi jugaria el coll. Bah, bah, Pudentil·la Closa	esfereïa	més", recordava, senyant-se badalls i recuperant, contra el nostre
"En caràcters grecs i sobre aquest seu paper? De cap manera!", s'	esfereïa	el meu abnegat editor. "Que vol encarir encara més el document, en
", es condolia el marit pagès. "I amb ella m'hauré de casar?", s'	esfereïa	el pensament del taciturn companyó —i el mot tampoc no ens agrada. "No
casa, que els havien picat sense deixar-ne ni un per remei, i això l'	esfereïa	. Era una casa amb salons grans i cortines i balcons amples i sostres molt
trobava sol, se'm nuava el cor d'esglai i de dol i m'	esfereïen	visions estranyes. Dintre la buidor de la nit obscura ha estat
com assecada, desespiritualitzada. No em produïa cap emoció. La solitud m'	esfereïa	en lloc d'elevar-me. M'empobria, augmentava la meva pobresa en lloc
de sobte, després d'una alba breu. L'ocell de Júpiter	esfereí	, llançant-se de l'altura, dos ocells que ostentaven gaies
entre torrents de sang, lliurava l'ànima. Adam en el seu cor va	esfereir	-se'n, i deia a l'Àngel, sense més espera: "Alguna gran dissort
Déu. Però jo m'havia llançat bruscament de la terra al cel, i la dona s'	esfereí	i es va escapar. El gall vell cantà al pati de madam Hortènsia. Ara el
oncle Papu, que estic contenta que m'hagin sortit banyes!" Em vaig	esfereir	. Quin prodigi és la vida, i com totes les ànimes, quan enfonsen
per l'amplitud de la riuada. I la riuada corria amb una rapidesa que	esfereïa	. Semblava talment una ventada. S'havia emportat el cap del pont. Passava
per l'expansió miraculosa d'aquells ulls que tant m'adelitaven i tant m'	esfereíen	totduna, per la melodía gairebé màgica, la modulació, la netedat i la
aprés, mentre encara contemplava, tremolà, i esdevingué molt pàl·lid, i s'	esfereí	, i cridant amb forta veu: ""això és en veritat la Vida
hi aflueix una llum més roja; i la negror de la fúnebre drapería	esfereeix	; i si algú s'arrisca a posar un peu damunt del fúnebre tapiç, li ve del
i sense halè. A la primería, les famolenques bestioles foren astorades i	esfereides	pel canvi —per la cessació del moviment. S'arrauliren alarmades cap
de la pèndola daurada de la cònsola's va fer sentir, y no sé per què va	esferehir	me. Va semblarme que treya un sò llòbrech, que jo no havía sentit may, y'm
devia passar lluny d'ella, aquells moments precisos. Es tornà vermella, s'	esfereí	, i acabà dient: —Déu meu! Feu que ella sigui ben feliç! Feu-la una
Principal... —No, no; ja caminaré, ja caminaré! —repetí María Gloria,	esfereint	-se a la idea de tancar-se dins d'un cotxe amb un home les intencions del
les llisquents roques contra les quals batia brunzent la pluja,	esfereïen	les graules i els isards. La foscor que embolcallava aquelles regions era
sonar un tro en sec, fortíssim, fent trontollar les muntanyes, semblant	esfereir	la terra, i tot seguit va començar una nevada forta, deixant en poc temps
venia una ratxada forta, bufava tan furient per totes les escletxes, que	esfereïa	l'aviram en el corral. La Maria s'estava asseguda a l'escon prop de la
i amagada pels camps, criï la daina airosa, a on ningú la pugui	esfereî	. I s'esfondrin muralles i carrês, ignorants, fet ruïna polsosa,
perspectives, que li feien venir el cap en roda, i visions, que l'	esfereïen	. El qui hagi observat amb un comptafils alguns insectes a parts a parts,
havien de ressonar per tota la vila. Els adversaris d'en Jeroni se n'	esfereiren	, no dubtant que la ronda no trigaria a comparèixer; i com que, quin no
per aixó el sigle passat, Proud'hon va escriure allò que tant va	esfereir	als burgesos que /la propiedad era un robo\. Mes ara que ja som
els llamps, i la veu de la trompeta, i la muntanya fumejant. I el poble s'	esfereí	, i tremolava, i s'estava lluny. Digueren a Moisès: —"Parla tu amb
! Oh, i mireu, dins el meu sac! I els féu un surt el cor i s'	esfereïen	l'un l'altre, dient: —I que es açò que ens ha fet Deu? I en
. Atacaven cos a cos. En Nissos, el més petit de la tropa de la mar, s'	esfereïa	: Mare! Ai, la mare! Calla't! Xocaven les dues colles. Cops, mossegades,
sí, que es rebenti. Pànic. Hom parlava poc, no menjava, no reia. Hom s'	esfereïa	de tota remor. Xafagor. Vent. Pluja. La gent s'amuntegava en l'església.
batxiller, la idea d'esdevenir un senyor formal, un personatge, l'	esfereïa	. Es veia engavanyat per uns elàstics i per una camisa encartonada, amb el
—Bones tardes, minyona —va dir ell, d'un to amable. Marianneta no s'	esfereí	pas. La bona minyona ignorava el mal, i per això no el temia. Pel damunt
podries ésser molt feliç. Sense saber per què aquestes paraules la van	esfereir	. En moltes històries que sabia del temps que el seu avi vivia i n'hi
—¡Te'n penediràs! —declarà Renat, ple de despit. Marianneta s'	esfereí	del to amb que ell havia pronunciat aquestes paraules. Ell continuà: —No
Aquestes últimes paraules que tenien tot l'aire d'una amenaça la van	esfereir	encara més. —¡No dius res! ¡No contestes res! —bramulà llavors el marxant,
que aviat els crits es convertiren en una mena d'udol salvatge que	esfereïa	. En Boi i en Bau, amb les armes a la mà, es mantenien a darrera fila
reflectint la sorpresa que li produïa el món exterior. Què veia? Què l'	esfereïa	? ¿Què excitava la seva fina sensibilitat insectívola? Difícil de
Sense un Mecenas com ell, pensava, no podré exposar mai, el meu art	esfereeix	massa al burgès. Tàrrec veia en Joan Antoni la possibilitat de deixar el
l'eina i estroncar l'hemorràgia, quan els meus ulls s'acabaren d'	esfereir	a la vista del mànec d'aquell ganivet. Allò era el Phi-Lai,
negava, declarar-me "heretge": tal és el llamp de què se serveixen per	esfereir	els qui tenen malícia. No hi ha ningú que reconegui tan a contracor com
basardós silenci: el jutge meditava, l'escrivent fumava, En Joan brut s'	esfereïa	cada vegada més. A l'últim s'obre la porta, En Joan gira els ulls, i,
d'En Joan va ésser de rebotre'l de bell nou i esclafar-lo sota el peu. L'	esfereïa	de pensar qui sap quin sofriment oiós li preparava aquell gripau i els
de la difunta... —Ah, si la mare pogués treure el cap!... I la noia s'	esfereïa	instintivament d'aquella possibilitat... Passà un temps. La ribera
de son pare la va aterrir sobtadament. Hi pensava com amb el botxí. S'	esfereïa	d'una gran por salvatge i instintiva... L'angúnia la torturava i a
la barraca i s'asseia al brancal mirant enllà amb una estranya fixesa que	esfereïa	. Després se n'entrava i d'un caixó vell que hi havia a un recó, i en el
estret i el cel era invisible. Tot prop va sentir cantar un gall. S'	esfereí	. Després un gos que lladrugava molt lluny. Després un gran silenci...
guaitar entre les ombres que els xiprers projectaven sota la lluna, i va	esfereir	-se d'un terror sobtat... Pressosament, tremolós, fermà la porta amb doble
heus ací que de vegades allí s'hi aplegava un munt de criatures que feia	esfereir	. Molts dies, l'hort semblava una olla de grills. La veritat sigui dita,
que hi entràvem Lídia em prenia el braç i, mirant-me d'una manera que m'	esfereïa	, endinsava la seva mirada pels meus ulls. I quan pogué sentir-s'hi
de res, però tinc por que aviat no tindré cap dubte. Començo a no	esfereir	-me d'alguns pensaments malvats que se m'acudeixen. I el que m'excita més
interior amb la seva condició. Quan escriví les /Horacianes\, s'	esfereí	ell mateix del seu gust per la forma, de la seva admiració per Horaci i

Pàgina 1 (de 5)

50 següents