×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esfondrar |
Freqüència total: 578 |
CTILC1 |
per als nostres néts: nosaltres mateixos estem contemplant com s' | esfondra | de mica en mica. A una societat nova haurà de correspondre una ètica | aquell fang que el cameraman subratllava, i quan més i més cases s' | esfondren | sota el foc aeri... 8 març. Vent, molt vent. Al cel | vaig a Premià. Cal travessar el Besòs per una passarel·la, ja que l'aigua | esfondrà | el pont. Caravanes de viatgers passen pels taulons, damunt l'aigua | febrer. Vaig a Barcelona. A la Gran Via veig les dues cases | esfondrades | pel terrible bombardeig del 30 de gener. Es veuen els mobles, | queda immediatament submergida pels crits de la gentada que en un no-res | esfondra | la tanca reixada i es llança cap a l'interior del barri empenyent | —Ja hi era? —S'ha fet quan entràvem. —Jo he vist com els rajols s' | esfondraven | —fa la muller—. Una mica més i hi caic. S'hi atansa, i tots sis | es barregen..." Sempre, es deuen barrejar! La dona, literalment, s' | esfondra | . La veu deixar-se caure a terra, contra el sortint de la taula, on | i els naturalistes de cent anys abans. L'art abstracte ha vist com s' | esfondraven | , com es desprestigiaven aquestes tendències que s'alçaren contra ell. De | posa en una relació destructora amb un cert individu. El graner s'hauria | esfondrat | igualment, però és a causa de la bruixeria que ha caigut en un moment | a penes ésser sospitades; per a fer d'una argila inestable, prompte a | esfondrar | -se, a polvoritzar-se o a fendre's, una terrisseria sòlida i impermeable | d'origen i impregnava tot el ritual. Fins i tot si la base demogràfica s' | esfondra | , aquest capgirament no repercuteix instantàniament en tots els plans. Els | enfora, i els de sota sabien fer-nos de coixí. De vegades la torre s' | esfondrava | tan suaument, que produïa un efecte artístic. Aquell vespre, però, em | les accions abruptes, impremeditades, i la terrible sensualitat que | esfondrava | sempre tots els meus propòsits eren del pare. I amb tot això encara hi | tot em començava a fallir. L'època de sensualitat amb la meva amiga havia | esfondrat | les poques bases fermes que hi havia dintre meu. De moment, ja feia temps | res, ningú. Als primers giravolts va tenir la sensació que el parquet s' | esfondrava | , que estava a punt de caure; però, com si la mirada d'ella el sostingués, | frisosa d'arrasar una ciutat; menors serien si s' | esfondrés | la cèlica estructura i, en remolí aquests elements, haguessin | -el, un món millor... El tens? Jo no ho sabia. Sabia bé el que s' | esfondraria | , però no sabia pas el que es construiria sobre les ruïnes. Això, ningú no | anava maldant per trobar el pendent que havia de donar al fil perquè no s' | esfondrés | tot. —Si hi ha més pendent que no cal —m'explicà—, estem fotuts. Si | agafa. He vist moltes dones en la meva vida. Però aquesta vídua faria | esfondrar | un castell, la condemnada! —No vull maldecaps! —vaig respondre, irritat. | retrunyí; un segon "crac!" i tots els pilars, l'un darrera l'altre, s' | esfondraren | com un castell de cartes. —/Kyrie, eleison! Kyrie, eleison!\ | vint-i-dos anys. Dubto que cap roca, ni que fos tova com la calcària, s' | esfondrés | a aquesta velocitat excepte en les costes més exposades; si bé no dubto | mateix espai. Però aquest mateix moviment de subsidència tendirà sovint a | esfondrar | l'àrea de la qual deriva el sediment, i d'aquesta manera disminueix | Proust— no subsisteix d'un passat antic, quan han mort els éssers i s'han | esfondrat | les coses, més fràgils, més vius, més immaterials, més persistents i més | a mallorquins més títols nobiliaris que mai, l'aristocràcia caminava ja | esfondrada | per un cisma mortal. L'oposició entre la noblesa més antiga i aquella | la Torre Pisana: per una escala interior, que impacient espera l'hora d' | esfondrar | -se, hom pervé a la plataforma, sostinguda per volta d'arestes. De dalt | irreparablement, la ubriaga parella es tiraren de cap contra la porta, la | esfondraren | de bat a bat, i es llançaren a tomballons en mig de les coses, amb una | de trobar per la teva culpa. I el teu suplici no pot tenir terme que no s' | esfondri | l'Olimp amb tots els seus hostes i no colgui la terra amb les seves | una remor de visques i crits d'alegria, que semblava que el món hagués d' | esfondrar | -se. Però així que tingué el txec devorat i a mig pair, el llop tornà a | de fulles seques que un bofarut de tardor escombra. Les ciutats eren | esfondrades | amb tots els habitants sota les runes. Varsòvia, Rotterdam, Arras, | important en els grans alçaments populars. El govern provisional s' | esfondrà | no perquè no intentés defensar-se, com afirmà l'autor de "Les | concepció apriorística falsa, tota la construcció del nostre autor s' | esfondra | com un castell de cartes. Això ens estalvia, en gran part, la tasca de | Burley, les perverses maquinacions del qual tan arran estigueren d' | esfondrar | els cors i les vides de nostres pobres amics jovenívols: amb una paraula | acabava de sotraquejar tot el séu ésser. Li semblà que tot lo creat s' | esfondrava | a son entorn; sos muscles s'afluixaren, i a no haver estat asseguda, a | camps, criï la daina airosa, a on ningú la pugui esfereî. I s' | esfondrin | muralles i carrês, ignorants, fet ruïna polsosa, i | el xoc dels seus trets, les muralles s'esquerdin, les alteroses torres s' | esfondrin | sobtadament per mines i per caves subterrànies, els seus bastiments | troba la seva glòria en la baixesa, l'ànima cau en una nit pregona, car, | esfondrades | les virtuts, que ni cal esperar ni aprofita de tenir, neixen les | i a quins s'ha de cenyir el front amb diadema, quines ciutats han d' | esfondrar | -se, quines han d'aixecar-se. Tot i tenir tan gran poder, ni la ira | terra no és tota la patria; el dret va transformant-se, els monuments s' | esfondren | , les tradicions s'obliden, les usances desapareixen sota el recer del | Com? ¿És què havíem tocat aquest punt neuràlgic per on vèiem sobtadament | esfondrar | -se una intel·ligència lúcida, una raó sòlida, emportades pel xuclador | xicot, prou que ho veig... —He estat senzillament ridícul —mormolà Tàrrec | esfondrant | -se a la butaca—. I el ridícul no troba compensació en lloc, ni a dalt, ni | a la cambra de la malalta. La germana de Tristany moria. Joan Antoni s' | esfondrà | a una butaca. No podia, com els altres feien, moure's d'ací d'allà per | més impensat i confús. Com el rebentar d'una resclosa, un trespol que s' | esfondra | . Per això fou tan colpidor i deixà a tothom indefens. Joan Antoni mai no | porta i es féu obrir imperiosament. La presència de la seva germana féu | esfondrar | el món imaginari del Bajalta, i en el temps d'obrir i tancar els ulls no | saltar del cap. Darrerament estava tranquil només en aparença. S'anava | esfondrant | per dintre com un arbre podrit. Ara s'alça; s'esquitlla, arrossegant-se | Al tercer dia d'haver sortit de Shreveport, una pluja torrencial els | esfondrà | la vela del carro, i els bous van quedar entrampats tota una nit a les | Pédron li ha costat d'evitar la desbandada en espera del Mestre!— se li | esfondra | la veu en topar amb centenars de mirades de reprovació, de boques | diaris vénen carregadíssims. Mig Europa cau, com un edifici immens que s' | esfondra | . Rússia, Austria, Alemanya... El sentiment em porta del cantó del que | —i un gust de la reflexió amarg. Quants de tòpics i de frases fetes se m' | esfondraren | a la Rambla! De vegades, en arribar al carrer Nou, em submergia en els | contra aquest mal, però indemne fins aleshores, llevat de la por. Car s' | esfondrà | també part del poble d'Herculanum i el que restà en peu amenaça ruïna, i | entre morir ferit per una pedra o esclafat per tota una muntanya, que s' | esfondri | damunt meu el pes d'una sola casa i jo expiri sota el seu exigu munt i la |
|