Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Morí un capvespre plàcid de tardor. Darrera el balcó les branques s'	esfullaven	; les fulles queien lentament, com si fossin el plor dels arbres. S'anà
la intricada xarxa del melonar, amb cura de no aixafar els brots, de no	esfullar	cap flor. Jaume anà triant els més grossets i els assenyalà amb l'ungla
Tens raó: anem. Però no em toquis. /Clavell\ No la toqueu, que s'	esfulla	. /Xela\ Ni aixequis tant la veu, que aquí només hi sóc jo per
jo vull collir la rosa del roser i amb mos dits	esfullar	la margarida. —Què hi fa que ta sentor sia exquisida i ton
en la calaixera, un clavell pansit, no ben sech encara, y comensá á	esfullar	lo, á esmicolarlo ab encarnissament, mentres repetía: —Nó, no 'm dich
un cel de vidrera. Tot se rubilla: aquell salit s'	esfulla	, s'esfulla á pulit; l'oriol vola á la figuera. La guatlla pensa
de vidrera. Tot se rubilla: aquell salit s'esfulla, s'	esfulla	á pulit; l'oriol vola á la figuera. La guatlla pensa al blat
se pasa la vida... G. Manrique. Matí de novembre, ja vols	esfullar	l'aibreda sagrada... Ja no veyem més tos rhims
tingui en son florir l'enlluernament de les que	esfullaren	les ventades fortes, de les que son mortes. Avans com avui la
revelen sentiments prou entenedors. Mentre que els sants del calendari s'	esfullen	com els dies, els sants dels oratoris fan estada dins l'Aspre, participen
de veure la realitat mutilant dia a dia aquell món interior, com el vent	esfulla	una rosa. La crisi, decisiva, de la joventut bifurca els "homes
pot ofendre; i si vas a la flor, que és ella, pot tenir por de que l'	esfullis	i tu de que t'esfulli i quedar parat com un ensa." Per fi va sortir.
a la flor, que és ella, pot tenir por de que l'esfullis i tu de que t'	esfulli	i quedar parat com un ensa." Per fi va sortir. Anava sola. Duia un
dolça com els mateixos llavis de l'amat absent, cap Gretchen no havia d'	esfullar	cap margarida, a fi de treure en clar si el seu Fritz era fidel a
diades mig fredes mig tèbies, s'han marcit els darrers crisantems, s'han	esfullat	les darreres dàlies, i marges i boscos han perdut el record de les
de totes les albes que no han trencat encara, i quan una esperança se li	esfulla	dues de noves li poncellen, i no perd mai la dreta via ni la fiança
de la finestra, va entrar una forta ventada. I aquella rosa encesa va	esfullar	-se com per art d'encantament. Les viles espirituals Les viles espirituals
vàrem anar-lo preparant, esbrossant-lo de secalls i rama sobrera i	esfullant	els branquinyols cimers i calçant-los amb els canonets de canya, que
a valer. I així mateix procedia amb les mongeteres. Les imaginava ja	esfullades	pels vents de la tardor i les veia convertides en unes xarxes tan plenes
que juguessin a soldats, però el que més els atreia era, tot seguit,	esfullar	, com si diguéssim, els rengles. De vegades n'hi havia una tota sola, al
de viure en un món encantat. Tornem a creure en dames delicades, que s'	esfullarien	d'un besar, i en converses d'una dolça vibració divina, només entrevista
unes belles cadenes d'or. Jeroni Anem! La campaneta de Sant Pau	esfulla	l'àngelus. Sant Pol de Mar 13 de Setembre de 1926.
que tot alhora el sol queia sobre la terra i la bella primavera s'	esfullava	, calcigada per una bufada de vent cremador: havia vist aparèixer per la
la franja rosada i carnosa de l'Orient, em fa l'efecte que una flor s'ha	esfullat	com un desmai en la punta afilada del vapor. Ja la tenim aquí, la
evita que la fulla es torni com un pergamí, que s'escrostoni, que s'	esfulli	, que crepiti. Quan fa vent del Montseny —que és la tramuntana local—, el
amoretes al seu marit que tornava del treball. A la tarda, però, se li	esfullà	la joia de cop i volta. Va venir-li, al petit, una ratxada de tos tan
malalta, amb la qual era follia de fer una amistat que després hauria d'	esfullar	-se, així que l'airet de la convalescència acabés d'enfortir? Aquella era
inconnexió, inacció, irreligió. es. Ex.: fulla,	esfullar	; gra, esgranar; clofolla, esclofollar; pellofa, espellofar; cua, escuar;
de significacions que hi ha entre fulla, gra, etc., i els verbs	esfullar	, esgranar, etc., hi ha entre ploma, cotna, escata, pèl i els
Notem l'existència de sinònims com desfullar i	esfullar	, desgranar i esgranar, desbrancar i
terra enllà i estintolada a la soca d'un plàtan. Les flors, mústigues, s'	esfullaven	i ell sentia un profund rancor contra la florista que hi havia especulat
individuals, d'estil Renaixement catalanesc, en les quals llanguien i s'	esfullaven	lentament, amb un fi panteix gairebé humà, les flors del dia abans.
Dintre tres mesos —segons fermes promeses del pare Ronald— el guixolenc	esfullaria	les flors de taronger, ja un xic massa molsudes, de la rica maracaibera.
neulits i malaltissos i lentament, però fatalment, un a un se'ls anaren	esfullant	, com floretes d'ombradiu, en plena infantesa, quedant-los sols la més
els vostres pares: ells vos ensenyaran! —I l'obra de Déu, tota santa, s'	esfulla	i corromp en les mans barroeres, grolleres, assassines, dels pares
d'holanda; 1/8 d'unça de clavell d'espici; picaràs aquests;	esfuiaràs	aquells i ho posaràs tot en infusió per espai de vuit dies. Després ho
es lliurà prest per aquest home malaltís i la seva ànima, com el bosc, s'	esfullà	prematurament: Ay flor, flor mía, Ay esperanza mía, Ay color,
públics pel goig del vianant, sinó la flor solitària que es marceix i s'	esfulla	en el propi test; la fruita eixarreïda i fada que es llença al primer
de l'arquitecte que vol tornar a l'antic, per un camp de roselles que s'	esfullen	al simple pas del pobre arquitecte. —Alça, alça! remugà el barber. I
afegí En Formiga, que l'Arquitectura nova està lliure del perill d'	esfullar	les roselles del passat, com ha dit l'amic Tusquets. L'arquitecte de
com el perfum d'una rosa que avui exclata i al sendemà el vent l'	esfulla	i escampa arreu, pero retornadores com el vol d'aucell primaverenc.
de la candorosa donzella; allà hi perilla l'honestitat; allà s'hi	esfulla	l'hermosura; allà s'hi originen aqueixes relacions criminals que
considerable, com a París són presentades per menjar amb una vinagreta i	esfullar	-les. La gent vol carxofes petites, ben lligades i compactes, amb el cor
països d'origen i criança, i les seves fulles no s'han d'assecar ni d'	esfullar	, com ocorre constantment en les atmosferes seques. El sabor, el perfum,
arenisca se diu micácea o psammita y té la particularitat d'	esfullar	se com les piçarres. La Arkosa es una arenisca feta de quarç,
anfibol, epidota, clorita, magnetita, pirita, etc.. Es una roca que s'	esfulla	en plaques primes y que's troba ensemps ab el gneis en els Pirineus. La
de color (mica) en capes contínues, y molt sovint aquestes capes s'	esfullen	com verdaderes piçarres. Si luego examinèm la seua estructura íntima
que la mica es tan abundanta y tan regularment distribuida que la massa s'	esfulla	com una verdadera llicorella. La desaparició de la mica origina la
novelles, aponcellantshi de bell nou les esperanses que'l mal temps	esfullà	abans que fessen el fruyt que prometían... ¿Granarà aquesta vegada
pas encare; tu, Alcestes, qui baixes a la tomba freda del espós volgut,	esfullant	les roses odorants del sacrifici, ingènuament dolsa com la primera flor

Pàgina 1 (de 5)

50 següents