×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esfullar |
Freqüència total: 229 |
CTILC1 |
Morí un capvespre plàcid de tardor. Darrera el balcó les branques s' | esfullaven | ; les fulles queien lentament, com si fossin el plor dels arbres. S'anà | la intricada xarxa del melonar, amb cura de no aixafar els brots, de no | esfullar | cap flor. Jaume anà triant els més grossets i els assenyalà amb l'ungla | Tens raó: anem. Però no em toquis. /Clavell\ No la toqueu, que s' | esfulla | . /Xela\ Ni aixequis tant la veu, que aquí només hi sóc jo per | jo vull collir la rosa del roser i amb mos dits | esfullar | la margarida. —Què hi fa que ta sentor sia exquisida i ton | en la calaixera, un clavell pansit, no ben sech encara, y comensá á | esfullar | lo, á esmicolarlo ab encarnissament, mentres repetía: —Nó, no 'm dich | un cel de vidrera. Tot se rubilla: aquell salit s' | esfulla | , s'esfulla á pulit; l'oriol vola á la figuera. La guatlla pensa | de vidrera. Tot se rubilla: aquell salit s'esfulla, s' | esfulla | á pulit; l'oriol vola á la figuera. La guatlla pensa al blat | se pasa la vida... G. Manrique. Matí de novembre, ja vols | esfullar | l'aibreda sagrada... Ja no veyem més tos rhims | tingui en son florir l'enlluernament de les que | esfullaren | les ventades fortes, de les que son mortes. Avans com avui la | revelen sentiments prou entenedors. Mentre que els sants del calendari s' | esfullen | com els dies, els sants dels oratoris fan estada dins l'Aspre, participen | de veure la realitat mutilant dia a dia aquell món interior, com el vent | esfulla | una rosa. La crisi, decisiva, de la joventut bifurca els "homes | pot ofendre; i si vas a la flor, que és ella, pot tenir por de que l' | esfullis | i tu de que t'esfulli i quedar parat com un ensa." Per fi va sortir. | a la flor, que és ella, pot tenir por de que l'esfullis i tu de que t' | esfulli | i quedar parat com un ensa." Per fi va sortir. Anava sola. Duia un | dolça com els mateixos llavis de l'amat absent, cap Gretchen no havia d' | esfullar | cap margarida, a fi de treure en clar si el seu Fritz era fidel a | diades mig fredes mig tèbies, s'han marcit els darrers crisantems, s'han | esfullat | les darreres dàlies, i marges i boscos han perdut el record de les | de totes les albes que no han trencat encara, i quan una esperança se li | esfulla | dues de noves li poncellen, i no perd mai la dreta via ni la fiança | de la finestra, va entrar una forta ventada. I aquella rosa encesa va | esfullar | -se com per art d'encantament. Les viles espirituals Les viles espirituals | vàrem anar-lo preparant, esbrossant-lo de secalls i rama sobrera i | esfullant | els branquinyols cimers i calçant-los amb els canonets de canya, que | a valer. I així mateix procedia amb les mongeteres. Les imaginava ja | esfullades | pels vents de la tardor i les veia convertides en unes xarxes tan plenes | que juguessin a soldats, però el que més els atreia era, tot seguit, | esfullar | , com si diguéssim, els rengles. De vegades n'hi havia una tota sola, al | de viure en un món encantat. Tornem a creure en dames delicades, que s' | esfullarien | d'un besar, i en converses d'una dolça vibració divina, només entrevista | unes belles cadenes d'or. Jeroni Anem! La campaneta de Sant Pau | esfulla | l'àngelus. Sant Pol de Mar 13 de Setembre de 1926. | que tot alhora el sol queia sobre la terra i la bella primavera s' | esfullava | , calcigada per una bufada de vent cremador: havia vist aparèixer per la | la franja rosada i carnosa de l'Orient, em fa l'efecte que una flor s'ha | esfullat | com un desmai en la punta afilada del vapor. Ja la tenim aquí, la | evita que la fulla es torni com un pergamí, que s'escrostoni, que s' | esfulli | , que crepiti. Quan fa vent del Montseny —que és la tramuntana local—, el | amoretes al seu marit que tornava del treball. A la tarda, però, se li | esfullà | la joia de cop i volta. Va venir-li, al petit, una ratxada de tos tan | malalta, amb la qual era follia de fer una amistat que després hauria d' | esfullar | -se, així que l'airet de la convalescència acabés d'enfortir? Aquella era | inconnexió, inacció, irreligió. es. Ex.: fulla, | esfullar | ; gra, esgranar; clofolla, esclofollar; pellofa, espellofar; cua, escuar; | de significacions que hi ha entre fulla, gra, etc., i els verbs | esfullar | , esgranar, etc., hi ha entre ploma, cotna, escata, pèl i els | Notem l'existència de sinònims com desfullar i | esfullar | , desgranar i esgranar, desbrancar i | terra enllà i estintolada a la soca d'un plàtan. Les flors, mústigues, s' | esfullaven | i ell sentia un profund rancor contra la florista que hi havia especulat | individuals, d'estil Renaixement catalanesc, en les quals llanguien i s' | esfullaven | lentament, amb un fi panteix gairebé humà, les flors del dia abans. | Dintre tres mesos —segons fermes promeses del pare Ronald— el guixolenc | esfullaria | les flors de taronger, ja un xic massa molsudes, de la rica maracaibera. | neulits i malaltissos i lentament, però fatalment, un a un se'ls anaren | esfullant | , com floretes d'ombradiu, en plena infantesa, quedant-los sols la més | els vostres pares: ells vos ensenyaran! —I l'obra de Déu, tota santa, s' | esfulla | i corromp en les mans barroeres, grolleres, assassines, dels pares | d'holanda; 1/8 d'unça de clavell d'espici; picaràs aquests; | esfuiaràs | aquells i ho posaràs tot en infusió per espai de vuit dies. Després ho | es lliurà prest per aquest home malaltís i la seva ànima, com el bosc, s' | esfullà | prematurament: Ay flor, flor mía, Ay esperanza mía, Ay color, | públics pel goig del vianant, sinó la flor solitària que es marceix i s' | esfulla | en el propi test; la fruita eixarreïda i fada que es llença al primer | de l'arquitecte que vol tornar a l'antic, per un camp de roselles que s' | esfullen | al simple pas del pobre arquitecte. —Alça, alça! remugà el barber. I | afegí En Formiga, que l'Arquitectura nova està lliure del perill d' | esfullar | les roselles del passat, com ha dit l'amic Tusquets. L'arquitecte de | com el perfum d'una rosa que avui exclata i al sendemà el vent l' | esfulla | i escampa arreu, pero retornadores com el vol d'aucell primaverenc. | de la candorosa donzella; allà hi perilla l'honestitat; allà s'hi | esfulla | l'hermosura; allà s'hi originen aqueixes relacions criminals que | considerable, com a París són presentades per menjar amb una vinagreta i | esfullar | -les. La gent vol carxofes petites, ben lligades i compactes, amb el cor | països d'origen i criança, i les seves fulles no s'han d'assecar ni d' | esfullar | , com ocorre constantment en les atmosferes seques. El sabor, el perfum, | arenisca se diu micácea o psammita y té la particularitat d' | esfullar | se com les piçarres. La Arkosa es una arenisca feta de quarç, | anfibol, epidota, clorita, magnetita, pirita, etc.. Es una roca que s' | esfulla | en plaques primes y que's troba ensemps ab el gneis en els Pirineus. La | de color (mica) en capes contínues, y molt sovint aquestes capes s' | esfullen | com verdaderes piçarres. Si luego examinèm la seua estructura íntima | que la mica es tan abundanta y tan regularment distribuida que la massa s' | esfulla | com una verdadera llicorella. La desaparició de la mica origina la | novelles, aponcellantshi de bell nou les esperanses que'l mal temps | esfullà | abans que fessen el fruyt que prometían... ¿Granarà aquesta vegada | pas encare; tu, Alcestes, qui baixes a la tomba freda del espós volgut, | esfullant | les roses odorants del sacrifici, ingènuament dolsa com la primera flor |
|