×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esgüellar |
Freqüència total: 25 |
CTILC1 |
portella del corralet i, no aguantant més de dolor, es precipità al pati, | esgüellant | ; va córrer, amunt i avall, davant dels tres que sèiem tranquil·lament i | cruel d'estar allí menjant un tros de carn de porc mentre el porc, viu, | esgüella | de dolor davant teu i que és una gran bestiesa donar gràcies a la | caçat, Apagallums! Subjectava fortament un braç de Ventura. El sagristà | esgüellava | com un ratolí enxarpat: —Deixa'm. Me'l trenques! Relliscà una carta. La | mare que hom separava dels seus fills i el sentiment maternal l'havia fet | esgüellar | com una desesperada. Dotze esgüellaments puerils havien respost a la | dimoni escuat del davant i del darrera!", li xisclava mossèn Paperina, | esgüellant | a plena gargamella. L'Albí és prim, prim: una canya-xiula. "—Pobres de | que feia la guàrdia, en creure sentir un soroll, girà el cap. Volia | esgüellar | , però de sobte se sentí com transportat al fons del pou més profund: | Amb ella feia moure i guiava les ànimes, i elles seguien, | esgüellant | . I tal com quan unes rates pinyades, per dins la cofurna d'una | pinyades, per dins la cofurna d'una balma divina voleien | esgüellant | , quan per ventura en cau una de l'enfilall de la roca, on se | de l'enfilall de la roca, on se tenen unes amb altres; així | esgüellant | , en fol·la anaven les ànimes; i Hermes auxiliador les duia per | a la nit. Salta senderons i truca portalons. I | esgüella | bruixots amb l'oració dels morts. A corriol i camí | La vibració premonitòria de la ruïna del convent va esfereir les rates. | Esgüellant | de terror, les bestioles s'escamparen per les sales buides en cerca de | em menà dintre les secretes coses. Allí sospirs, gemecs, i l' | esgüellar | , ressonaven en l'aire sense estrelles, i jo em sentia | per ser primer a la fotografia, l'abatria, i el grosser transiria | esgüellant | sobre el munt de grava... No tots serien, però, com aquest... 10 El mugit | com en una pintura, suraven uns pots de cervesa verds, un tros de fusta | esguellada | amb taques de color sofre, mig meló d'Alger podrit i un garbuix de plomes | mateix poble perquè eren uns animals massa cridaners, no feien més que | esgüellar | , i difícils de transportar. Els cavalls eren els més valorats però, em va | en dues meitats, i una d'elles, la més tendra, jove i subtil, s'havia | esguellat | de la part alta del tronc i queia, com un ferit agenollat de dolor. El | pel saladar que s'estenia darrere les barraques, un rei de bastons | esguellat | . Jugàvem a un sexe infantil i encuriosit, ple d'atracció, d'excitació i | encara hi tenien feina. Pobra noia, pobra desgraciada, prop d'una hora | esgüellant | com un garrí, anaven mormolant les velles, que no abandonaven | respecte pels seus propis semblants i germans, gruny feroçment i xiscla i | esgüella | com si estiguera posseït per la histèria, la fúria o el pànic, trepitja | mirar els xiprers (records de Grècia) i no en vaig trobar cap ni un d' | esguellat | . El vent havia llançat arreu, això sí, una estesa de branques i de pinyes | que bé que tinguéssim aïllada l'habitació. Jo també cridaria com un porc | esgüellat | . M'imagino que ha de fer mal. Una mica de iode, sí, Séan, no fos | alimentada per la fe. I més a prop i més cap aquí: els dominics | esgüellats | pels càtars de Castellbò, com els recordava el doctor Martí cada cop que | Al moll ha mort l'estossec dels motors. Les gavines esvaloten i | esgüellen | davant el doble brill del peix en caixes i el | carcallada, carrasca, catxirulo, clotxa, corder(o), esgarrar o | esguellar | , esvarar o esllissar, fardatxo o sarvatxo, gaiato, gemecar, | tinc dos passa a dir-se tinc dos) i el lèxic (borumballa, | esguellar | , blaüra, puntelló passen a dir-se viruta, trencar, morat i |
|