Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

portella del corralet i, no aguantant més de dolor, es precipità al pati,	esgüellant	; va córrer, amunt i avall, davant dels tres que sèiem tranquil·lament i
cruel d'estar allí menjant un tros de carn de porc mentre el porc, viu,	esgüella	de dolor davant teu i que és una gran bestiesa donar gràcies a la
caçat, Apagallums! Subjectava fortament un braç de Ventura. El sagristà	esgüellava	com un ratolí enxarpat: —Deixa'm. Me'l trenques! Relliscà una carta. La
mare que hom separava dels seus fills i el sentiment maternal l'havia fet	esgüellar	com una desesperada. Dotze esgüellaments puerils havien respost a la
dimoni escuat del davant i del darrera!", li xisclava mossèn Paperina,	esgüellant	a plena gargamella. L'Albí és prim, prim: una canya-xiula. "—Pobres de
que feia la guàrdia, en creure sentir un soroll, girà el cap. Volia	esgüellar	, però de sobte se sentí com transportat al fons del pou més profund:
Amb ella feia moure i guiava les ànimes, i elles seguien,	esgüellant	. I tal com quan unes rates pinyades, per dins la cofurna d'una
pinyades, per dins la cofurna d'una balma divina voleien	esgüellant	, quan per ventura en cau una de l'enfilall de la roca, on se
de l'enfilall de la roca, on se tenen unes amb altres; així	esgüellant	, en fol·la anaven les ànimes; i Hermes auxiliador les duia per
a la nit. Salta senderons i truca portalons. I	esgüella	bruixots amb l'oració dels morts. A corriol i camí
La vibració premonitòria de la ruïna del convent va esfereir les rates.	Esgüellant	de terror, les bestioles s'escamparen per les sales buides en cerca de
em menà dintre les secretes coses. Allí sospirs, gemecs, i l'	esgüellar	, ressonaven en l'aire sense estrelles, i jo em sentia
per ser primer a la fotografia, l'abatria, i el grosser transiria	esgüellant	sobre el munt de grava... No tots serien, però, com aquest... 10 El mugit
com en una pintura, suraven uns pots de cervesa verds, un tros de fusta	esguellada	amb taques de color sofre, mig meló d'Alger podrit i un garbuix de plomes
mateix poble perquè eren uns animals massa cridaners, no feien més que	esgüellar	, i difícils de transportar. Els cavalls eren els més valorats però, em va
en dues meitats, i una d'elles, la més tendra, jove i subtil, s'havia	esguellat	de la part alta del tronc i queia, com un ferit agenollat de dolor. El
pel saladar que s'estenia darrere les barraques, un rei de bastons	esguellat	. Jugàvem a un sexe infantil i encuriosit, ple d'atracció, d'excitació i
encara hi tenien feina. Pobra noia, pobra desgraciada, prop d'una hora	esgüellant	com un garrí, anaven mormolant les velles, que no abandonaven
respecte pels seus propis semblants i germans, gruny feroçment i xiscla i	esgüella	com si estiguera posseït per la histèria, la fúria o el pànic, trepitja
mirar els xiprers (records de Grècia) i no en vaig trobar cap ni un d'	esguellat	. El vent havia llançat arreu, això sí, una estesa de branques i de pinyes
que bé que tinguéssim aïllada l'habitació. Jo també cridaria com un porc	esgüellat	. M'imagino que ha de fer mal. Una mica de iode, sí, Séan, no fos
alimentada per la fe. I més a prop i més cap aquí: els dominics	esgüellats	pels càtars de Castellbò, com els recordava el doctor Martí cada cop que
Al moll ha mort l'estossec dels motors. Les gavines esvaloten i	esgüellen	davant el doble brill del peix en caixes i el
carcallada, carrasca, catxirulo, clotxa, corder(o), esgarrar o	esguellar	, esvarar o esllissar, fardatxo o sarvatxo, gaiato, gemecar,
tinc dos passa a dir-se tinc dos) i el lèxic (borumballa,	esguellar	, blaüra, puntelló passen a dir-se viruta, trencar, morat i