DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
esgallar V 13 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esgallar Freqüència total:  13 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

llançat, abornant-se mútuament per fer llenya, no conscientment, ans esgallant branques, trencant cimals, en busca i captura d'espessa fullaraca. I així
—Mâ tu quina agüela corcâ..., voler gipó —dia lo fadrí subastador esgallant-se a carcallades. Aixina de divertida se passava la semana, coronant les
Solament el desgraciava tant de badallar... ¡Sinó arriba a estar sopat s'esgalla!... Tots a l'entorn de la gran brasilada, raonant, rient les eixides i
burro... Llàstima de simal, en tantes garrofes que farie enguany està ia esgallant-se! Com se coneix que eixos chicots no són els amos i tant els hi dóne
cables arribaren a la tensió màxima i els pilans cediren: una escletxa esgallà de dalt a baix les parets del vestíbul, l'escalinata es trencà amb un
força insensible als afanys d'aquella gent que li capturava els peixos, l'esgallava amb les quilles de les naus o trobava la mort en les seves entranyes
púlpit, sentint l'alè febrós de la bèstia als turmells i els seus ullals esgallant-li la carn. Després d'asserenar-se una mica en veure que el gos no la
que així com el silenci de la nit és un tel de seda tan vulnerable que s'esgalla a mans de la més insignificant de les incidències, el silenci que s'ateny
la decepció que li causaren les paraules d'ella, o simplement per esgallar el silenci imposant que se li vingué a sobre, li replicà que aquella
forces que servava, li surt de les profunditats de la gola, un clam esgallat i afligit, torna a posar-se dempeus, a caminar, amb passes vacil·lants
de fel i de dolor, doneu per cert que també de por i de ràbia, un xiscle esgallat i persistent que travessa la fosca i atura en sec el mormoleig sord de
fines, molt fines, res més, i jo mirava aquella careta morta i el dolor m'esgallava per dins, no sabia què fer, vaig passar els dits per la roba i finalment
braços i el front gelat d'aquell albat i era com si un ganivet m'anara esgallant les entranyes. I, al cap d'una estona, tornava a gitar-me, però ja no