Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la tarda i tothom té set. En una taula veig un senyor conegut meu que	esgarrapa	els setanta, vestit de blanc, com els tres que l'acompanyen. Aquest
sota un sol despietat. La copra, com l'amoníac, sembla que us	esgarrapi	el canut del nas, us invita a les llàgrimes i us fa veure que el vostre
Tallem el vent de llauna amb la cisalla dels udols llargs.	Esgarrapem	la sorra. Lladruquegem la mar, la disfressada. Moeurs
fer tot el que va poder, el retrat li va sortir amb el dies irae	esgarrapant	-li els llavis. Sort que li va carregar els galons de plata i les solapes
al mig del carrer amb els pobres monstruosos, presentant mutilacions que	esgarrapaven	la vista o mostrant mig cos nu amb un braç raquític cargolat a l'esquena.
i potser una llagosta de rostoll amb les serres de les potes els	esgarrapava	un mugró. Mentre feien saltar la llagosta amb un cop d'ungla i
untosos de greix del rostit, dreçats davant d'ella com si la volguessin	esgarrapar	. Tot d'una la conversa es deriva cap al comentari iniciat per Jaume, a
y engalanada ab l' anell qu' ell li havía regalat. Los dits no feyan sinó	esgarrapar	lo mocador á flor, perdían visiblement la forsa... Ah! per Deu, per Deu!
el coll em tivava com si se m'hagués inflat, dolorosament, i m'	esgarrapava	a la gorja la necessitat de plorar. Fou una explosió instantània,
sensible que el pit i que el ventre; quelcom penetra més endins, forada,	esgarrapa	al viu de l'existència, més enllà del cos; deu ésser al moll de
mossegar a plenes dents. Erínia Tercera. —Aaaah! Tinc ganes d'	esgarrapar	. Erínia Primera. —Espera't una mica: les teves ungles de ferro
Electra, ets la nostra filla. Tens necessitat de les nostres ungles per a	esgarrapar	-te la carn i de les nostres dents per a mossegar-te el pit; necessites la
el meu sensori, ni tampoc quan veig un lleó no necessito que l'animal m'	esgarrapi	l'ull. Descartes. —Indirectament retrobeu les nostres qualitats
s'havien emportat les dones. Al principi, elles ploraven, les meuques, s'	esgarrapaven	, esgarrapaven, però a poc a poc s'amansien, tancaven els ulls, xisclaven
les dones. Al principi, elles ploraven, les meuques, s'esgarrapaven,	esgarrapaven	, però a poc a poc s'amansien, tancaven els ulls, xisclaven de gust.
i, de sobte, els sentírem rodolar per la teulada damunt davall i	esgarrapant	-se. —miau, miau... —miolà Zorbàs fent l'ullet a la vella sirena. Ella
fil·loxera. Avui, a més a més, unes quantes urbanitzacions han començat d'	esgarrapar	la boscúria, d'esquarterar-la en parcel·les, sembla que d'una manera més
als nostres dies, varen sortir de aquella boca. Es va unglejar, em va	esgarrapar	, volia cremar Andalusia, volia emmetzinar als toreros, vessar les botes
En les estones vagatives que m'havien deixat el no fer res, havia après a	esgarrapar	d'una manera poètica la guitarra sentimental, i sembla impossible lo que
més forana i colrar-se, tot nu, al bat del sol, entre dues remullades, i	esgarrapar	-se amb el primer arribat per patellida més o menys en la cabassa... Mes
—cridava aquella larva de foll, carriquejant de dents i unglejant i	esgarrapant	en la cara del germanet, com si volgués esquinçar-la, destruir-la. Fou el
sinuosa, plena de pedruscall relliscós, que'l pobre animal, al devallar,	esgarrapava	inútilment ab ses potes ferrades. El descens, no obstant, anch qu'ab
cert que a penes es poden valer de les potes. Això sí: per a barallar-se i	esgarrapar	-se els uns als altres, aquelles ungles ja els fan servei; perquè els
—Va sol! Mateu-lo! Mateu-lo! Una enardida massa de simis, mossegant,	esgarrapant	, estripant i arrencant el que els deturava, es llançà damunt Bagheera,
li dormís sota la barba. Rikki-tikki era massa polida per mossegar-lo o	esgarrapar	-lo; però, així que Teddy s'adormí, va eixir per donar el seu tomb nocturn
ullals contra un tronc, i passava vora la gran béstia grisa, que s'estava	esgarrapant	i arrencant l'escorça d'un arbre alt, amb la boca plena d'escuma i amb
s'estronca el doll de la mànega, li sembla que la cremor d'abans li	esgarrapa	la gola. Va fosquejant i en Manel sent que al seu voltant la quietud
aquest va caure al safreig se li va tirar a sobre com una fera volent	esgarrapar	-lo. Gracies a l'intervenció del Peret que sinó ho hauría passat malament!
d'ensorrar-se; l'altre és tot punxós; un massa baix, que un lleó us hi	esgarraparia	de terra estant; i un darrer no us fa goig perquè us sembla que, posat
hom camina penosíssimament i fa un soroll inevitable, que sembla que us	esgarrapi	l'ànima. La marxa silenciosa i cautelosa per la plana, s'interromp amb
greu i una satisfacció continguda i malencònica. El griot	esgarrapava	l'eina amb agitació creixent. Un frenesí que tendia a un paroxisme, però
fosca i gegantina, omple tot el fons de la badia. Amunt amunt, la carena	esgarrapa	els núvols. Més cap a sota es mig parteix en dues valls profundes, les
junt amb les galtes sense afaitar, negres del polsim de la tosca i	esgarrapades	per la brutal carícia d'una panna o d'un argelagó, els esqueia i els
calia ficar-se per camins perduts. Les branques dels arbres anaven a	esgarrapar	la faç d'Innocenci; mentre que els greders aixaragallats i les cresteries
inútils i agressius; allò que obstruïa el pas dels peladors i els	esgarrapava	la cara i se'ls en duia filagarses dels tricots i de les camises,
Tothom va per ell. Tothom tira pel seu cantó. Tothom és petit, però	esgarrapa	el que pot. Menjar poc i pair bé —aquest és el lema—. És per això que
I com que el seu corredor li digué que els mussols de l'Arnús	esgarrapaven	, liquidà l'operació sense escoltar les protestes del Bajalta exaltat
la Lluïsa és una santa i que fins la Ció ha fet les paus amb ella i que	esgarraparia	si les pogués haver les marmanyeres que l'havien bescantada al Born. Com
als governs de Madrid. Gibert s'aixecà tremolós. Aquella noia acabava d'	esgarrapar	-li els nervis. Suposar-li mala fe "i que feia el joc dels governs",
paraula "bisbe", significa treball, vigilància, sol·licitud. Ara, per	esgarrapar	diners, són uns excel·lents bisbes i no tenen pas la vista entelada.
El vent fa dringar les corones i sembla com si les ungles d'un gat n'	esgarrapessin	la llauna. Fa venir pell de gallina. Les cintes voleien sobre el cotxe
pruïja de moliner la teua joventut! D'aquell primer comiat, una ungla t'	esgarrapà	el pit: Isabel, a canvi de la besada que l'Enric va fer-li al front,
els nens. L'entrada és tan petita, que sols provar de passar-hi s'	esgarrapa	el nas en terra. Però vet ací que En Peret sent unes rialles. I es
no ho veieu, que són de cartró?... Que no veieu que les seves ungles no	esgarrapen	? Aquest drac és de per riure, com ho és la Mulassa de Reus, que
en pena per les cambres, pel terrat, pel jardí. Ja veia ell que allò d'	esgarrapar	no estava bé i Nostre Senyor no ho volia; però la passada transformació
família, sinó a Algú que és més amunt i té més poder, estava decidit a no	esgarrapar	ni mossegar, sinó en cas que li anés la vida. I encara... Perquè, a una
que li serví la ració. Més endavant, s'esbravava la fúria ell tot sol: s'	esgarrapà	la cara i plorà. Per fi, abatut pels exercicis, aclaparat pel dejuni,
boja... Copejava la faç bestial abocada aquí mateix a sobre d'ella,	esgarrapava	les galtes carnoses, cercava els ulls... Va mossegar-lo a la mà callosa i
topava de cap per tot, mentre la gata li anava al darrera miolant i	esgarrapant	-lo fins que el va despullar del tot". Aquesta narració, que nosaltres
escruta la tenebra dintre la nit i és tan de nit, que	esgarrapa	entorn les ombres amb el seu crit. Té per solfes del seu cant els estels,

Pàgina 1 (de 8)

50 següents