×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esgarrapar |
Freqüència total: 373 |
CTILC1 |
de la tarda i tothom té set. En una taula veig un senyor conegut meu que | esgarrapa | els setanta, vestit de blanc, com els tres que l'acompanyen. Aquest | sota un sol despietat. La copra, com l'amoníac, sembla que us | esgarrapi | el canut del nas, us invita a les llàgrimes i us fa veure que el vostre | Tallem el vent de llauna amb la cisalla dels udols llargs. | Esgarrapem | la sorra. Lladruquegem la mar, la disfressada. Moeurs | fer tot el que va poder, el retrat li va sortir amb el dies irae | esgarrapant | -li els llavis. Sort que li va carregar els galons de plata i les solapes | al mig del carrer amb els pobres monstruosos, presentant mutilacions que | esgarrapaven | la vista o mostrant mig cos nu amb un braç raquític cargolat a l'esquena. | i potser una llagosta de rostoll amb les serres de les potes els | esgarrapava | un mugró. Mentre feien saltar la llagosta amb un cop d'ungla i | untosos de greix del rostit, dreçats davant d'ella com si la volguessin | esgarrapar | . Tot d'una la conversa es deriva cap al comentari iniciat per Jaume, a | y engalanada ab l' anell qu' ell li havía regalat. Los dits no feyan sinó | esgarrapar | lo mocador á flor, perdían visiblement la forsa... Ah! per Deu, per Deu! | el coll em tivava com si se m'hagués inflat, dolorosament, i m' | esgarrapava | a la gorja la necessitat de plorar. Fou una explosió instantània, | sensible que el pit i que el ventre; quelcom penetra més endins, forada, | esgarrapa | al viu de l'existència, més enllà del cos; deu ésser al moll de | mossegar a plenes dents. Erínia Tercera. —Aaaah! Tinc ganes d' | esgarrapar | . Erínia Primera. —Espera't una mica: les teves ungles de ferro | Electra, ets la nostra filla. Tens necessitat de les nostres ungles per a | esgarrapar | -te la carn i de les nostres dents per a mossegar-te el pit; necessites la | el meu sensori, ni tampoc quan veig un lleó no necessito que l'animal m' | esgarrapi | l'ull. Descartes. —Indirectament retrobeu les nostres qualitats | s'havien emportat les dones. Al principi, elles ploraven, les meuques, s' | esgarrapaven | , esgarrapaven, però a poc a poc s'amansien, tancaven els ulls, xisclaven | les dones. Al principi, elles ploraven, les meuques, s'esgarrapaven, | esgarrapaven | , però a poc a poc s'amansien, tancaven els ulls, xisclaven de gust. | i, de sobte, els sentírem rodolar per la teulada damunt davall i | esgarrapant | -se. —miau, miau... —miolà Zorbàs fent l'ullet a la vella sirena. Ella | fil·loxera. Avui, a més a més, unes quantes urbanitzacions han començat d' | esgarrapar | la boscúria, d'esquarterar-la en parcel·les, sembla que d'una manera més | als nostres dies, varen sortir de aquella boca. Es va unglejar, em va | esgarrapar | , volia cremar Andalusia, volia emmetzinar als toreros, vessar les botes | En les estones vagatives que m'havien deixat el no fer res, havia après a | esgarrapar | d'una manera poètica la guitarra sentimental, i sembla impossible lo que | més forana i colrar-se, tot nu, al bat del sol, entre dues remullades, i | esgarrapar | -se amb el primer arribat per patellida més o menys en la cabassa... Mes | —cridava aquella larva de foll, carriquejant de dents i unglejant i | esgarrapant | en la cara del germanet, com si volgués esquinçar-la, destruir-la. Fou el | sinuosa, plena de pedruscall relliscós, que'l pobre animal, al devallar, | esgarrapava | inútilment ab ses potes ferrades. El descens, no obstant, anch qu'ab | cert que a penes es poden valer de les potes. Això sí: per a barallar-se i | esgarrapar | -se els uns als altres, aquelles ungles ja els fan servei; perquè els | —Va sol! Mateu-lo! Mateu-lo! Una enardida massa de simis, mossegant, | esgarrapant | , estripant i arrencant el que els deturava, es llançà damunt Bagheera, | li dormís sota la barba. Rikki-tikki era massa polida per mossegar-lo o | esgarrapar | -lo; però, així que Teddy s'adormí, va eixir per donar el seu tomb nocturn | ullals contra un tronc, i passava vora la gran béstia grisa, que s'estava | esgarrapant | i arrencant l'escorça d'un arbre alt, amb la boca plena d'escuma i amb | s'estronca el doll de la mànega, li sembla que la cremor d'abans li | esgarrapa | la gola. Va fosquejant i en Manel sent que al seu voltant la quietud | aquest va caure al safreig se li va tirar a sobre com una fera volent | esgarrapar | -lo. Gracies a l'intervenció del Peret que sinó ho hauría passat malament! | d'ensorrar-se; l'altre és tot punxós; un massa baix, que un lleó us hi | esgarraparia | de terra estant; i un darrer no us fa goig perquè us sembla que, posat | hom camina penosíssimament i fa un soroll inevitable, que sembla que us | esgarrapi | l'ànima. La marxa silenciosa i cautelosa per la plana, s'interromp amb | greu i una satisfacció continguda i malencònica. El griot | esgarrapava | l'eina amb agitació creixent. Un frenesí que tendia a un paroxisme, però | fosca i gegantina, omple tot el fons de la badia. Amunt amunt, la carena | esgarrapa | els núvols. Més cap a sota es mig parteix en dues valls profundes, les | junt amb les galtes sense afaitar, negres del polsim de la tosca i | esgarrapades | per la brutal carícia d'una panna o d'un argelagó, els esqueia i els | calia ficar-se per camins perduts. Les branques dels arbres anaven a | esgarrapar | la faç d'Innocenci; mentre que els greders aixaragallats i les cresteries | inútils i agressius; allò que obstruïa el pas dels peladors i els | esgarrapava | la cara i se'ls en duia filagarses dels tricots i de les camises, | Tothom va per ell. Tothom tira pel seu cantó. Tothom és petit, però | esgarrapa | el que pot. Menjar poc i pair bé —aquest és el lema—. És per això que | I com que el seu corredor li digué que els mussols de l'Arnús | esgarrapaven | , liquidà l'operació sense escoltar les protestes del Bajalta exaltat | la Lluïsa és una santa i que fins la Ció ha fet les paus amb ella i que | esgarraparia | si les pogués haver les marmanyeres que l'havien bescantada al Born. Com | als governs de Madrid. Gibert s'aixecà tremolós. Aquella noia acabava d' | esgarrapar | -li els nervis. Suposar-li mala fe "i que feia el joc dels governs", | paraula "bisbe", significa treball, vigilància, sol·licitud. Ara, per | esgarrapar | diners, són uns excel·lents bisbes i no tenen pas la vista entelada. | El vent fa dringar les corones i sembla com si les ungles d'un gat n' | esgarrapessin | la llauna. Fa venir pell de gallina. Les cintes voleien sobre el cotxe | pruïja de moliner la teua joventut! D'aquell primer comiat, una ungla t' | esgarrapà | el pit: Isabel, a canvi de la besada que l'Enric va fer-li al front, | els nens. L'entrada és tan petita, que sols provar de passar-hi s' | esgarrapa | el nas en terra. Però vet ací que En Peret sent unes rialles. I es | no ho veieu, que són de cartró?... Que no veieu que les seves ungles no | esgarrapen | ? Aquest drac és de per riure, com ho és la Mulassa de Reus, que | en pena per les cambres, pel terrat, pel jardí. Ja veia ell que allò d' | esgarrapar | no estava bé i Nostre Senyor no ho volia; però la passada transformació | família, sinó a Algú que és més amunt i té més poder, estava decidit a no | esgarrapar | ni mossegar, sinó en cas que li anés la vida. I encara... Perquè, a una | que li serví la ració. Més endavant, s'esbravava la fúria ell tot sol: s' | esgarrapà | la cara i plorà. Per fi, abatut pels exercicis, aclaparat pel dejuni, | boja... Copejava la faç bestial abocada aquí mateix a sobre d'ella, | esgarrapava | les galtes carnoses, cercava els ulls... Va mossegar-lo a la mà callosa i | topava de cap per tot, mentre la gata li anava al darrera miolant i | esgarrapant | -lo fins que el va despullar del tot". Aquesta narració, que nosaltres | escruta la tenebra dintre la nit i és tan de nit, que | esgarrapa | entorn les ombres amb el seu crit. Té per solfes del seu cant els estels, |
|