DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
esgarriar V 285 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esgarriar Freqüència total:  285 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de saturació polinèsia; si ultrapasso aquest punt, la meva vida es pot esgarriar, la meva retina pot perdre la transparència i el meu cor pot començar a
la consulta en l'obscur, Pítia!, i l'anunci diví esgarriant-se en ta veu? La imatge puixant ens fou dolça cor orgullós
té senyorets á casa, per tots los diners del món no voldría pas que me l' esgarriessen, sab? —Ay, santa cristiana! Ja veig que no 'm coneix, ni coneix tampoch á
En tot cas era a través d'aquell error que jo trobava Déu? M'havia esgarriat en tanta de manera que havia perdut tot altre camí per a acostar-me a la
però mudable tanmateix. Avisa'l que eviti molt i molt d'esgarriar-se per massa confiat: sobretot, digues-li quin perill
i amb vanes nocions. Però s'exposa la ment o fantasia a esgarriar-se, sense aturall; fins que s'adoni a l'últim,
dempeus. De dret llurs súpliques van pujar fins al Cel, no esgarriades pels envejosos vents, fent-les errívoles o
ens és molt difícil de descobrir-la tots sols; les ànsies de cada dia ens esgarrien. Només alguns, els més escollits, arriben a viure, fins i tot en aquesta
caminet que havia seguit en sa vida, un caminet tan assenyat que no s'esgarriava mai fora del terme. Mes en aquell temps tots els camins menaven a Roma.
'n va cap al bosc." "Mes, com no en coneixia les dreceres, aviat se va esgarriar i perdre. Tota desconsolada, s'asseu davant d'un ull d'aigua i ja comença
acudien a la font per esmorzar. La Margarideta els va contar com s'era esgarriada i el que li havia succeït, i el pare i els germans se van acontentar de
on sa mare treballava al jornal. Mai sa mare no havia consentit que s'esgarriés fins en aquelles vores, i ell, la cosa és clara, mai no s'hi havia
com si aquell mas fos com un altre. —Ep! —vaig dir—, no us cal esgarriar massa, perquè al moment podrien venir les males a corre-cuita. Els
fills d'Eva la varen inventar, sigui perquè els advertís dels llocs on s'esgarriaven els ramats, sigui encara, i és de bon creure, per alleugerir l'hora en la
cleda les ovelles esgarriades i que ara és ell qui ha de tenir cura de no esgarriar-se. Cada estrofa provoca una riallada, si bé la mala qualitat del
tancat, i reprenent la llur avinada carrera amb baladres i udoladiça, s'esgarriaren ben prompte dins aquells recers pudents i labiríntics. Si no haguessin
sobre'l perfum d'alguna flor desconeguda; no és el que el seu cervell s'esgarría dins la significació d'alguna cadença musical que mai abans no ha deturat
frega incessantment el lloc prohibit, desplaça el tema que escriu, l'esgarria; sinó encara (no essent això més que la traducció estructural d'aquest
i les mena a tancar, amb grans cops de canya a banda i banda perquè no s'esgarriïn. Els porcells troten de bon aire, blancs i rosats, cargolada la cua i a
infortunada perd el son i ja no vol menjar, s'afebleix, el seu esperit s'esgarria, pren el seu germà per Ctesifó i li parla com a un enamorat; es
Tots coincidien que els lladres havien fet aquell forat només perquè s'esgarriessin els detectius. Semblant cosa mai no se m'hauria acudit a mi, o a cap
bé prou, i les mudava de prats, sul meu ordre, sense que mai una sola se m'esgarriés. Una vegada, un mussurt que es perdia per la muntanya me va trapar a la
Són dos ramats, un a cada banda de muntanya, i, pasturant, pasturant, i esgarriant-se, les vaques s'han barrejat: el brau d'un cabal s'ha ajuntat amb les
que s'ajunta, o el lladruc atrevit del gos que empaita les bèsties que s'esgarrien. Encara resta alguna vaca endarrerida que, seguint el vedellet
el gos, amb la seva veueta fresca, perquè empaités les ovelles que s'esgarriaven. Quan el ramat va ser prop del Rigart, el pastor el va fer aturar perquè
Després, amb la llur vista d'àliga, els pagesos varen adonar-se que ens esgarriàvem en el bosc al voler pujar al Bassegoda, i ens varen enviar la Tereseta
a la conquesta del temps perdut, convidant els joves que m'escolten a no esgarriar-se com ho féu la nostra generació, sinó que, traient profit de la nostra
atuïda. Li xiulaven les orelles. Com si hagués perdut les esmes, se li esgarriava l'esguard i no veia res. Li semblava talment que l'orxateria s'esfonçava,
bé els passadissos, recons i catabaumes de casa, que no tenia pas por d'esgarriar-me. M'anava representant dintre la fosca impenetrable el tirat de les
Ja no es mourà mai més. Vol corbar-me, arrugar-me, enfredorir-me, esgarriar la meva intel·ligència per laberintes puerils, fer de tot jo, cos i
D'aquí, tal volta, provingui que el judici sobre l'impressionisme s'hagi esgarriat, des de primera hora, en mil i una desviacions. Res més lluny dels meus
natural amb un esporuguiment abastardit, ni tampoc no els permetrà d'esgarriar-se i córrer a llur albir. Pots afegir-hi l'exemple dels feixucs animals
d'una dona, l'escorcollaven amb els ulls, quan no eren les mans les que s'esgarriaven trapasseres. —L'ondulació no t'està bé. Amb la clenxa partida al mig, els
ses resultes; perquè... desenganyem-nos... sa parròquia desservida s'esgarria d'ací d'allà, i, després, aneu a aplegar-la de nou! El cavaller li
barrejada de dubte i de recança. Semblava dir: "Consentiu que s'esgarriïn? Vosaltres mateixos, però jo no puc pas partir-me. El bosc és negre; amb
tantes vegades havia hagut de fer quan guardava ramats i algun vedell s'esgarriava. Fins a mig faldar la muntanya és tota coberta de boscúria. D'allí en
per encendre'l, treia tanta bufera que aixecava tota la cendra enlaire, esgarriava les brases i els sarments i desfeia el castell d'estelles o de soques de
tenia un pobre amagatall de pedres que amb una esgarrapada es podien esgarriar. Jo m'hi vaig plantar de cara, al cantó contrari al caçador. Ja saps el
que, a despit d'unes externes influències ibsenianes que més aviat l'esgarriaven, té, en els seus millors moments, una resplendor mediterrània, una
trobat el seu camí. No obstant, el seu temperament suggestionable el feia esgarriar novament. Escriu, de totes maneres, aleshores, unes quantes novel·les
personatges dels seus contes són, gairebé sempre, malalts o malaltissos, esgarriats pels rars o angoixosos viaranys del fantasmal o de la neurosi. La primera
un refugi contra els excessos de la natura, però que no ha de deixar-se esgarriar per les mixtificacions de la moderna alquímia. Necessita, com els vins,
aquest punt la immoralitat de l'haixix per la qual una secta d'ismailites esgarriava les seves adoracions més enllà de l'imparcial Lingham, o sigui fins al
Deu haver-hi manera, perquè ara jo sento que el meu bon desig no pot esgarriar-se. El petit peix callà una estona, perquè l'ànima se li n'anava enfora
mar, que d'aquí estant són deu dies de caminar sense repòs; ni temis d'esgarriar-te: de dia et guiarà un núvol vermell i de nits un estel de flama; perquè
per a les noies pobres que es casen amb un marit generós; l'Orellana esgarriava les seves mirades de cabra llosca per les opulències del breu escot; En
creixien al seu voltant. En un d'ells hi cantava un rossinyol; s'havia esgarriat. Vaig conèixer que havia de morir de fred i que jo sentia el seu cant del
potestats el castigarien amb la mort. S'arriscarien sos pensaments a esgarriar-se amb els vaixells dels bàrbars cap a llur pàtria, la tan llunyana
els seus llavis sentien el deler d'un esplai salvador. I per tal de no esgarriar-se en la fosca de la pineda solitària, mirava sempre el firmament que,
terra, ¿quina estranyesa que els esperits, privats de tot refugi, siguin esgarriats entre el dolor i la por? [2] Enmig de les grans catàstrofes no

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »