×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esgarriar |
Freqüència total: 285 |
CTILC1 |
de saturació polinèsia; si ultrapasso aquest punt, la meva vida es pot | esgarriar | , la meva retina pot perdre la transparència i el meu cor pot començar a | la consulta en l'obscur, Pítia!, i l'anunci diví | esgarriant | -se en ta veu? La imatge puixant ens fou dolça cor orgullós | té senyorets á casa, per tots los diners del món no voldría pas que me l' | esgarriessen | , sab? —Ay, santa cristiana! Ja veig que no 'm coneix, ni coneix tampoch á | En tot cas era a través d'aquell error que jo trobava Déu? M'havia | esgarriat | en tanta de manera que havia perdut tot altre camí per a acostar-me a la | però mudable tanmateix. Avisa'l que eviti molt i molt d' | esgarriar | -se per massa confiat: sobretot, digues-li quin perill | i amb vanes nocions. Però s'exposa la ment o fantasia a | esgarriar | -se, sense aturall; fins que s'adoni a l'últim, | dempeus. De dret llurs súpliques van pujar fins al Cel, no | esgarriades | pels envejosos vents, fent-les errívoles o | ens és molt difícil de descobrir-la tots sols; les ànsies de cada dia ens | esgarrien | . Només alguns, els més escollits, arriben a viure, fins i tot en aquesta | caminet que havia seguit en sa vida, un caminet tan assenyat que no s' | esgarriava | mai fora del terme. Mes en aquell temps tots els camins menaven a Roma. | 'n va cap al bosc." "Mes, com no en coneixia les dreceres, aviat se va | esgarriar | i perdre. Tota desconsolada, s'asseu davant d'un ull d'aigua i ja comença | acudien a la font per esmorzar. La Margarideta els va contar com s'era | esgarriada | i el que li havia succeït, i el pare i els germans se van acontentar de | on sa mare treballava al jornal. Mai sa mare no havia consentit que s' | esgarriés | fins en aquelles vores, i ell, la cosa és clara, mai no s'hi havia | com si aquell mas fos com un altre. —Ep! —vaig dir—, no us cal | esgarriar | massa, perquè al moment podrien venir les males a corre-cuita. Els | fills d'Eva la varen inventar, sigui perquè els advertís dels llocs on s' | esgarriaven | els ramats, sigui encara, i és de bon creure, per alleugerir l'hora en la | cleda les ovelles esgarriades i que ara és ell qui ha de tenir cura de no | esgarriar | -se. Cada estrofa provoca una riallada, si bé la mala qualitat del | tancat, i reprenent la llur avinada carrera amb baladres i udoladiça, s' | esgarriaren | ben prompte dins aquells recers pudents i labiríntics. Si no haguessin | sobre'l perfum d'alguna flor desconeguda; no és el que el seu cervell s' | esgarría | dins la significació d'alguna cadença musical que mai abans no ha deturat | frega incessantment el lloc prohibit, desplaça el tema que escriu, l' | esgarria | ; sinó encara (no essent això més que la traducció estructural d'aquest | i les mena a tancar, amb grans cops de canya a banda i banda perquè no s' | esgarriïn | . Els porcells troten de bon aire, blancs i rosats, cargolada la cua i a | infortunada perd el son i ja no vol menjar, s'afebleix, el seu esperit s' | esgarria | , pren el seu germà per Ctesifó i li parla com a un enamorat; es | Tots coincidien que els lladres havien fet aquell forat només perquè s' | esgarriessin | els detectius. Semblant cosa mai no se m'hauria acudit a mi, o a cap | bé prou, i les mudava de prats, sul meu ordre, sense que mai una sola se m' | esgarriés | . Una vegada, un mussurt que es perdia per la muntanya me va trapar a la | Són dos ramats, un a cada banda de muntanya, i, pasturant, pasturant, i | esgarriant | -se, les vaques s'han barrejat: el brau d'un cabal s'ha ajuntat amb les | que s'ajunta, o el lladruc atrevit del gos que empaita les bèsties que s' | esgarrien | . Encara resta alguna vaca endarrerida que, seguint el vedellet | el gos, amb la seva veueta fresca, perquè empaités les ovelles que s' | esgarriaven | . Quan el ramat va ser prop del Rigart, el pastor el va fer aturar perquè | Després, amb la llur vista d'àliga, els pagesos varen adonar-se que ens | esgarriàvem | en el bosc al voler pujar al Bassegoda, i ens varen enviar la Tereseta | a la conquesta del temps perdut, convidant els joves que m'escolten a no | esgarriar | -se com ho féu la nostra generació, sinó que, traient profit de la nostra | atuïda. Li xiulaven les orelles. Com si hagués perdut les esmes, se li | esgarriava | l'esguard i no veia res. Li semblava talment que l'orxateria s'esfonçava, | bé els passadissos, recons i catabaumes de casa, que no tenia pas por d' | esgarriar | -me. M'anava representant dintre la fosca impenetrable el tirat de les | Ja no es mourà mai més. Vol corbar-me, arrugar-me, enfredorir-me, | esgarriar | la meva intel·ligència per laberintes puerils, fer de tot jo, cos i | D'aquí, tal volta, provingui que el judici sobre l'impressionisme s'hagi | esgarriat | , des de primera hora, en mil i una desviacions. Res més lluny dels meus | natural amb un esporuguiment abastardit, ni tampoc no els permetrà d' | esgarriar | -se i córrer a llur albir. Pots afegir-hi l'exemple dels feixucs animals | d'una dona, l'escorcollaven amb els ulls, quan no eren les mans les que s' | esgarriaven | trapasseres. —L'ondulació no t'està bé. Amb la clenxa partida al mig, els | ses resultes; perquè... desenganyem-nos... sa parròquia desservida s' | esgarria | d'ací d'allà, i, després, aneu a aplegar-la de nou! El cavaller li | barrejada de dubte i de recança. Semblava dir: "Consentiu que s' | esgarriïn | ? Vosaltres mateixos, però jo no puc pas partir-me. El bosc és negre; amb | tantes vegades havia hagut de fer quan guardava ramats i algun vedell s' | esgarriava | . Fins a mig faldar la muntanya és tota coberta de boscúria. D'allí en | per encendre'l, treia tanta bufera que aixecava tota la cendra enlaire, | esgarriava | les brases i els sarments i desfeia el castell d'estelles o de soques de | tenia un pobre amagatall de pedres que amb una esgarrapada es podien | esgarriar | . Jo m'hi vaig plantar de cara, al cantó contrari al caçador. Ja saps el | que, a despit d'unes externes influències ibsenianes que més aviat l' | esgarriaven | , té, en els seus millors moments, una resplendor mediterrània, una | trobat el seu camí. No obstant, el seu temperament suggestionable el feia | esgarriar | novament. Escriu, de totes maneres, aleshores, unes quantes novel·les | personatges dels seus contes són, gairebé sempre, malalts o malaltissos, | esgarriats | pels rars o angoixosos viaranys del fantasmal o de la neurosi. La primera | un refugi contra els excessos de la natura, però que no ha de deixar-se | esgarriar | per les mixtificacions de la moderna alquímia. Necessita, com els vins, | aquest punt la immoralitat de l'haixix per la qual una secta d'ismailites | esgarriava | les seves adoracions més enllà de l'imparcial Lingham, o sigui fins al | Deu haver-hi manera, perquè ara jo sento que el meu bon desig no pot | esgarriar | -se. El petit peix callà una estona, perquè l'ànima se li n'anava enfora | mar, que d'aquí estant són deu dies de caminar sense repòs; ni temis d' | esgarriar | -te: de dia et guiarà un núvol vermell i de nits un estel de flama; perquè | per a les noies pobres que es casen amb un marit generós; l'Orellana | esgarriava | les seves mirades de cabra llosca per les opulències del breu escot; En | creixien al seu voltant. En un d'ells hi cantava un rossinyol; s'havia | esgarriat | . Vaig conèixer que havia de morir de fred i que jo sentia el seu cant del | potestats el castigarien amb la mort. S'arriscarien sos pensaments a | esgarriar | -se amb els vaixells dels bàrbars cap a llur pàtria, la tan llunyana | els seus llavis sentien el deler d'un esplai salvador. I per tal de no | esgarriar | -se en la fosca de la pineda solitària, mirava sempre el firmament que, | terra, ¿quina estranyesa que els esperits, privats de tot refugi, siguin | esgarriats | entre el dolor i la por? [2] Enmig de les grans catàstrofes no |
|